Els Mots Encreuats (o Mots Enreixats, o Crucigrames) són un conegut entreteniment que consisteix a situar dins una quadrícula les paraules que corresponen a unes definicions donades. Aquests mots queden separats per una sèrie de quadrets negres i s'han d'escriure horitzontalment o verticalment, tot entrecreuant-se entre ells fins a omplir la quadrícula.
Existeixen diverses variants d'aquest passatemps, en cito les més conegudes:
- Críptics: Aquells on les definicions es basen en jocs de paraules com els anagrames, les decapitacions, les xarades o d'altres estratègies enigmístiques.
- Temàtics: Aquells on les solucions estan, en la seva major part, relacionades amb un tema concret.
- Sil·làbics: Arribats des del Japó, són els que se solucionen posant en cada quadre no una lletra sinó una síl·laba de la paraula incògnita.
- Encadenats: Aquesta variant no inclou quadrets negres i les diferents solucions queden separades entre elles fent més gruixut el traç corresponent de la quadrícula.
- Autodefinits: Modalitat creada a Alemanya que consisteix a escurçar al màxim les definicions i incloure-les dins els quadres negres de la mateixa graella.
- Blancs: En aquesta variant no es mostren els quadrets negres i el jugador també els ha d’anar situant a mesura que troba les solucions del joc. Provenen de França.
- Paraules Creuades: En aquest cas es prescindeix de les definicions i ens donen directament la llista de mots que hem d'anar entrecreuant per completar la quadrícula.
- De solució múltiple: Són els que tenen més d’una alternativa possible de resolució per a una mateixa graella.
- Bilingües: Amb les solucions verticals en un idioma i les horitzontals en un altre, o amb les definicions en un idioma i les paraules incògnita en una llengua diferent. Els primers van aparèixer al Quebec (Canadà).
Podríem trobar precedents històrics de graelles de paraules creuades, tals com els quadrats màgics llatins o alguns jocs geomètrics de l'enigmística clàssica, però s'ha convingut que el primer problema de Mots Encreuats destinats als adults tal com els coneixem actualment fou obra d’Arthur Wynne i va ser publicat el 21 de desembre de 1913 al suplement dominical «FUN» del diari New York World. Com veiem a la imatge que encapçala aquest paràgraf, es tractava d'una graella romboidal buida en la seva part central i sense quadres negres.
L'invent tingué èxit i, ja a partir de la dècada dels anys 20 del segle passat, aquest entreteniment fou progressivament adoptat pels diaris més importants de l'època. L'any 1924 es publicà als Estats Units el primer llibre d'encreuats, un recull de 50 d'aquests passatemps que incloïa el regal d'un llapis i una goma d'esborrar. Aquest llibre fou un autèntic best-seller i se'n van vendre 400.000 exemplars el primer any.
Pel que fa al nostre país, podem dir que els primers mots encreuats publicats en català que es coneixen van sortir el 25 de juliol de 1925 a El Virolet, suplement il·lustrat de la revista «En Patufet». A la pàgina 247 del número 186 (Any IV) d'aquella publicació, trobem un joc anomenat «MOTS CREUATS» amb una graella de 7x7 que els infants lectors havien d'omplir seguint les següents instruccions d'ús:
L'invent tingué èxit i, ja a partir de la dècada dels anys 20 del segle passat, aquest entreteniment fou progressivament adoptat pels diaris més importants de l'època. L'any 1924 es publicà als Estats Units el primer llibre d'encreuats, un recull de 50 d'aquests passatemps que incloïa el regal d'un llapis i una goma d'esborrar. Aquest llibre fou un autèntic best-seller i se'n van vendre 400.000 exemplars el primer any.
Pel que fa al nostre país, podem dir que els primers mots encreuats publicats en català que es coneixen van sortir el 25 de juliol de 1925 a El Virolet, suplement il·lustrat de la revista «En Patufet». A la pàgina 247 del número 186 (Any IV) d'aquella publicació, trobem un joc anomenat «MOTS CREUATS» amb una graella de 7x7 que els infants lectors havien d'omplir seguint les següents instruccions d'ús:
"Per a solucionar els problemes de mots creuats, cal cercar paraules el número de lletres de les quals coincideixi amb el número de quadrets blancs que hi ha des d'un quadret negre a un altre. Així si hi ha tres quadrets blancs, té d'ésser una paraula de tres lletres i si n'hi ha cinc, de cinc, etc. Les paraules cal cercar-les d'acord amb les indicacions que acompanyen al problema. Les indicacions agrupades on diu horitzontalment són les de les paraules que s'han d'escriure en sentit horitzontal i les agrupades on diu verticalment són les de les paraules que s'han d'escriure amb una lletra sota d'altre o siga que s'han de llegir començant per dalt."
El 06 d'abril de 1933, surt el primer número del quadern «Carnet Segells Catalunya». Aquesta era una publicació setmanal que contenia "16 segells assortits i diverses pàgines de text amb seccions interessants". Una d'aquestes seccions s'anomenava «PROBLEMES DE MOTS EN CREU», la signava un tal Jordi Brú i proposava graelles de mots encreuats de 10x10. Aquesta secció tingué continuïtat durant uns quatre mesos fins que es deixa de publicar per malaltia de l'autor, tal com explica una nota de la redacció en el número 15 de la revista.
També l'any 1933 apareixen els primers problemes de mots encreuats signats per Avel·lí Artís-Gener (Tísner). El conegut periodista i escriptor fou també un destacat enigmista i és considerat el "pare dels mots encreuats en català" per la seva ingent producció d'aquests entreteniments. Com he dit, els primers els va fer l'any 1933, foren publicats a la pàgina infantil del diari La Publicitat i, com que estaven dedicats als infants, portaven unes definicions senzilles i ben ortodoxes. Aquesta primera etapa va quedar estroncada per la Guerra Civil espanyola i no és fins tres dècades després que Tísner reprèn la seva tasca en el camp dels mots encreuats. El seu primer encreuat modern per a adults apareix al setmanari Tele/Estel el 22 de juliol de 1966 i és on comença a fer-se palès l'estil característic de l'autor amb definicions que fugen de la reiteració de fórmules preestablertes per, al contrari, innovar utilitzant el doble sentit i altres jocs lingüístics. Avel·lí Artís-Gener crea així un estil propi de confeccionar aquests passatemps que després també portaria a la pràctica a la revista Serra d'Or, a la secció «Mots enreixats» del diari El País i finalment a les pàgines del diari La Vanguardia que acollí els seus mots encreuats des de l'1 de juny de 1984 fins al 29 de juny de 1990.
Reconeixent el mestratge d'en Tísner en aquest camp, els crucigramistes Anna M. Genís (El Periódico), Miquel Sesé (El Punt-Avui), Màrius Serra (La Vanguardia), Senyor Ventura (Ara) i Pau Vidal (El País) es van posar d'acord per homenatjar Avel·lí Artís-Gener, el dia que hauria fet cent anys. Així el 28 de maig del 2012, es va publicar a aquests cinc diaris la mateixa graella d'aquell últim encreuat d'en Tísner de 1990 amb les definicions passades pel sedàs personal de cadascun d'ells. VilaWeb va aplegar totes les definicions (també les originals d'en Tísner) en un únic document per sumar-se a aquell homenatge i mostrar així la riquesa i l'enginy dels mots encreuats en català. Aquí el teniu:
També l'any 1933 apareixen els primers problemes de mots encreuats signats per Avel·lí Artís-Gener (Tísner). El conegut periodista i escriptor fou també un destacat enigmista i és considerat el "pare dels mots encreuats en català" per la seva ingent producció d'aquests entreteniments. Com he dit, els primers els va fer l'any 1933, foren publicats a la pàgina infantil del diari La Publicitat i, com que estaven dedicats als infants, portaven unes definicions senzilles i ben ortodoxes. Aquesta primera etapa va quedar estroncada per la Guerra Civil espanyola i no és fins tres dècades després que Tísner reprèn la seva tasca en el camp dels mots encreuats. El seu primer encreuat modern per a adults apareix al setmanari Tele/Estel el 22 de juliol de 1966 i és on comença a fer-se palès l'estil característic de l'autor amb definicions que fugen de la reiteració de fórmules preestablertes per, al contrari, innovar utilitzant el doble sentit i altres jocs lingüístics. Avel·lí Artís-Gener crea així un estil propi de confeccionar aquests passatemps que després també portaria a la pràctica a la revista Serra d'Or, a la secció «Mots enreixats» del diari El País i finalment a les pàgines del diari La Vanguardia que acollí els seus mots encreuats des de l'1 de juny de 1984 fins al 29 de juny de 1990.
Reconeixent el mestratge d'en Tísner en aquest camp, els crucigramistes Anna M. Genís (El Periódico), Miquel Sesé (El Punt-Avui), Màrius Serra (La Vanguardia), Senyor Ventura (Ara) i Pau Vidal (El País) es van posar d'acord per homenatjar Avel·lí Artís-Gener, el dia que hauria fet cent anys. Així el 28 de maig del 2012, es va publicar a aquests cinc diaris la mateixa graella d'aquell últim encreuat d'en Tísner de 1990 amb les definicions passades pel sedàs personal de cadascun d'ells. VilaWeb va aplegar totes les definicions (també les originals d'en Tísner) en un únic document per sumar-se a aquell homenatge i mostrar així la riquesa i l'enginy dels mots encreuats en català. Aquí el teniu:
Per acabar, us proposo que entre tots resolguem aquell primer problema de mots encreuats per adults que Tísner va publicar l'any 1966 a la revista TELE/ESTEL. A continuació us copio les definicions que, si us ve de gust, podeu intentar solucionar als comentaris:
HORITZONTALS
- 1.- Dones escandaloses (10 lletres)
- 2a.- Si al capdavall el fan sortir, vol dir que tot ha anat bé (5 lletres)
- 2b.- Consonant (1 lletra)
- 2c.- Forma de pronom (2 lletres)
- 3a.- Molt enganxós (5 lletres)
- 3b.- La tenim per dintre (4 lletres)
- 4a.- Quasi riu (2 lletres)
- 4b.- Abans eren els sants de la devoció dels russos (6 lletres)
- 5.- Ens costarà de trobar-la (10 lletres)
- 6.- És un tipus repugnant (9 lletres)
- 7a.- De vegades solament vol dir vell (5 lletres)
- 7b.- Nom afectuós d'home (4 lletres)
- 8a.- Començament de l'himne de Sant Joan Baptista (2 lletres)
- 8b.- S'ha fet mal (2 lletres)
- 8c.- Un dels grans generals nord-americans (2 lletres)
- 8d.- Vocal (1 lletra)
- 9.- Imitaven més o menys bé (10 lletres)
- 10a.- Consonant (1 lletra)
- 10b.- Mol·lusc cefalòpode dibranquial (8 lletres)
VERTICALS
- A1.- Aspecte (5 lletres)
- A2.- Va trobar una altra utilitat del gas (4 lletres)
- B.- Es passen la vida remugant (9 lletres)
- C1.- Mig italià (3 lletres)
- C2.- Altament explosiu (3 lletres)
- C3.- Inicials d'un escriptor nord-americà de best-sellers (2 lletres)
- D1.- Riu de tractament distingit (3 lletres)
- D2.- Ventarà el foc (6 lletres)
- E.- Ho ha fet l'home (10 lletres)
- F1.- Consonant (1 lletra)
- F2.- Després inflama (3 lletres)
- F3.- A mitja escala (2 lletres)
- G.- Donem ànim (10 lletres)
- H1.- Consonant (1 lletra)
- H2.- Ens estudia esbocinant-nos (8 lletres)
- I1.- Fiquin en embolics (7 lletres)
- I2.- Al centre de l’alter ego (2 lletres)
- J.- N'hi ha de cos i ànima (10 lletres)
 |  |
17 comentaris:
Començo amb les que em penso que he trobat, de moment:
1.- CRIDANERES
4b.- ICONES
10b.- CALAMARS
J.- SENSACIONS
CARME: Molt bon començament. Encertes les quatre que dius (1, 4b, 10b i J) i, de retruc, també omplim 8d.- O, F1.- N i H1.- R. Bona feina! :-)
5.- ENTAFORADA
Em falta molt poquet per acabar i m'espero a veure si algú més vol participar, però aquest 5 m'ha agradat molt i no m'he sabut estar d'afegir-lo. Un verb o adjectiu que cada cop se sent menys.
Per cert que és un luxe aquest homenatge al Tísner, que ens ofereixes, estic a mig fer-lo, també aquest, però m'encanta poder veure tantes definicions dels mestres dels mots encreuats. M'ho estic passant genial!
CARME: A veure si algú més s'anima a completar l'encreuat i si no, compto amb tu per enllestir-lo. ;-)
Quan vaig trobar aquest document de Vilaweb vaig tenir clar que l'havia de portar aquí. Aquesta "comparació" de definicions és, com dius, genial.
De fet, les seves característiques definicions és el que dona als mots encreuats d'en Tísner aquell plus especial que s'agraeix a l'hora de solucionar-los. Però també és d'agrair el ric lèxic que fa servir. Un exemple d'això seria aquesta última paraula que dius ara i que també encertes (5).
Un comentari més, sobre el teu post: he après que existeixen mots encreuats de solucions múltiples (i flipo només amb la idea) i bilingües. No ho havia sentit a dir mai.
La graella que ens has dut de Vilaweb, ja l'he resolta. Resulta fàcil amb tantes definicions, si a una no li captes la pista, la veus a l'altra o a l'altra ...
En canvi, de l'altre el de Tele Estel, em falta el raconet de baix a l'esquerra, tres paraules curtes que no les sé lligar. Però insistiré en un altre moment. Vaig i vinc...
He trobat una gran semblança amb el "Virolet" i els "Patufet". D'aquests darrers la meva mare en guarda una col·lecció.
CARME: Si ja és complicat fer quadrar els mots quan crees un encreuat normal, aconseguir encabir en una mateixa graella dos (o més) jocs de solucions diferents ha de ser de bojos. Els bilingües són una eina utilitzada sovint en l'ensenyament d'idiomes.
Aquest "raconet de baix a l'esquerra" també és on em vaig encallar jo, concretament en la consonant de la definició 10a. Reconec que vaig haver de consultar Mr. Google per trobar l'última lletra de la solució A2 i així poder enllestir la graella.
XAVIER: Tens raó en destacar aquesta semblança. De fet, el "Virolet" era un suplement il·lustrat de la primera època de la revista "En Patufet", on predominaven els dibuixos per damunt dels textos perquè estava especialment dedicat als infants més petits. Quina sort conservar una col·lecció com aquesta que comentes de la teva mare.
Disculpa si no jugo massa els propers dies, vaig molt just de temps, però sobretot de neurones. Diré, però, que tot i no ser un gran aficionat als encreuats, n'he fet de diversos tipus i els trobo força distrets. La meva mare feia molts autodefinits, a mi aquest format m'agradava més que els encreuats clàssics.
XEXU: Els autodefinits són una de les variants més populars dels mots encreuats segurament per la comoditat de tenir les definicions dins la mateixa graella, tot i que el fet que hagin de ser per força tan breus fa que sovint es perdi la possibilitat de fer-les ben enginyoses utilitzant els jocs de paraules.
I no pateixis, ja sé que quan tenim eleccions a la vista vas més atabalat del compte. ;-)
Els mots encreuats només els feia durant la època d’examens de la universitat, era una excusa “Quan acabi els mots encreuats em poso a estudiar”. Llavors es feia l’hora d’esmorzar, es clar, i després s’havia de fer alguna cosa abans de posar-se a estudiar com a tal, i després...
PONS: No estudiaves però segur que fent encreuats també vas aprendre moltes coses. Per exemple, allò de "Yunque de platero (tres letras)": TAS. ;-D
m'ha agradat molt aquesta historia sobre els mots encreuats i les seves classes o tipus.....sempre s'aprèn amb tu.....vaig molt atrafegada i no se si podré posar-me a fer el encreuat ....
ELFREELANG: Jo també aprenc moltes coses quan preparo aquests posts de "teoria enigmística", m'alegra que us agradin. :-)
Ja veig que tenim una colla de mandrosos... vaig a posar la solució sencera:
1.- CRIDANERES
2.- AUTOR // N // NE
3.- IMANT // CARN
4.- RI // ICONES
5.- ENTAFORADA
6.- ANTIPÀTIC
7.- ANTIC // TONI
8.- UT // AI // GM // O
9.- ESTRAFEIEN
10.- L // CALAMARS
CARME: Sabia que podia comptar amb tu per enllestir l'encreuat. :-)
Molt bona feina i molt ben feta. Tens, però, un petit error. Justament en la definició 10a que ja et vaig comentar que és també on em vaig encallar jo i que vaig haver de consultar per encertar-la. La consonant correcta és "R" i no "L" perquè qui "va trobar una altra utilitat del gas (A2 - 4 lletres)" és AUER. [Còpio de la G.E.C.: Carl Auer von Welsbach. Químic austríac. (1858 - 1929) ... El 1895 ideà, per a l’enllumenat de gas, la camiseta d’òxid de tori que porta el seu nom, i introduí el filament d’osmi i de tungstè en les bombetes.] Ja diuen que "nunca te acostarás sin saber una cosa más". :-D
Però bé, aquest és un mínim detall que no treu ni gota de mèrit al fet que has solucionat perfectament els mots encreuats d'en Tísner. Felicitats!! :-)
Ostres, gràcies, per l'explicació! I per la correcció!
Publica un comentari a l'entrada