GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 13 de juny del 2022

Els llibres d'en Jan McPetit [#JUNYNÒRDIC - 2022]


Ja he explicat alguna vegada que no soc gens actiu a les xarxes socials, per això és força estrany que me n’assabenti a temps si s’hi proposa alguna iniciativa i encara és més inaudit que hi participi.
Però tota regla té les seves excepcions i aquest mes he trencat aquesta norma per apuntar-me a la moguda que ens proposen @ElsBooksHunters a Instagram amb el hashtag #JUNYNÒRDIC. En Sergi (del blog Llibres, i Punt!) i la Laia ens conviden a ‘refrescar’ l’inici de l’estiu amb la lectura d’obres d’autors nòrdics o que passin en llocs on fa molt fred, una idea que m’ha semblat prou engrescadora per fer-me sortir de la meva autoimposada «zona de confort blogaire» i participar-hi.
Ho faig amb dos reculls de contes; el primer és d’una autora danesa i l’altre l’ha escrit un català, però ambdós coincideixen en incloure el mot HIVERN al títol. Durant aquest mes de juny he pujat a Instagram les imatges respectives (que, com no podia ser d’altra manera tractant-se de llibres, protagonitza en Jan McPetit), però també he volgut deixar constància al blog d’aquestes lectures i per això aquest post. Aquí les teniu:



Aquest recull de contes escrit fa vuitanta anys és tot un clàssic de la literatura nòrdica. Són onze relats que, geogràficament, se situen en diversos països del nord d’Europa, sobretot de la zona de Dinamarca, país on va néixer l’autora, i que temporalment ens traslladen a una època al voltant del segle XIX tot i que la majoria d’ells transcorren en un passat indeterminat sense especificar.

Algunes de les històries que s’hi expliquen són més realistes i d’altres aposten més directament per la fantasia, però tots els relats estan units per un estil narratiu romàntic i per compartir el tema comú del destí que marca l’esdevenir dels personatges incloent-hi també alguna mena d’ensenyament moral. A aquest fil conductor, per anomenar-ho d’alguna manera, s’hi pot afegir igualment un rerefons comú que podríem anomenar «hivernal» (d’aquí el títol del recull, suposo) però no tant per les baixes temperatures sinó per la grisor i la tristor pròpies de l’hivern que ambienten la lectura.

Com en la majoria de reculls de relats, no he gaudit igual de tots els contes i, fins i tot, n’hi ha alguns que se m’han fet una mica pesats de llegir, però en conjunt trobo que ha valgut la pena provar aquesta mostra de literatura nòrdica diferent de la que aquests últims anys s’ha posat de moda.





Els catorze contes que formen aquest recull tenen protagonistes variats, passen en llocs diferents i transcorren en èpoques històriques diverses. En conseqüència, podrien semblar relats totalment independents units només per un rerefons comú que els aporta allò que abans es coneixia com les «belles arts», sobretot la música però també la pintura i, en algun cas, la literatura. Tanmateix, a mesura que avancem en la lectura, descobrim que els relats no són tan independents com crèiem sinó que estan lligats entre ells per detalls, de vegades força subtils, que comparteixen i que provoquen al final la sensació d’haver llegit, en comptes d’un recull de relats, un text que podria haver estat una novel·la. D’alguna manera i en aquest sentit, m’ha recordat la genial «Jo confesso» del mateix autor que va ser publicada onze anys després d’aquest llibre i que jo també he llegit enguany.

Això fa que aquest «Viatge d’hivern» sigui un viatge per una part de la història d’Europa que recorrem, com he dit abans, acompanyats per la música de Bach i de Schubert o de la pintura de Rembrandt i que ens porta, tal com assenyala la contraportada del llibre, de Viena a Treblinka i d’Oslo a Bòsnia, passant pel Vaticà.

En el meu cas, llegir Jaume Cabré és una garantia d’èxit. Pocs escriptors aconsegueixen com ell fer-me gaudir quan agafo qualsevol dels seus llibres i aquest d’avui no ha estat una excepció. Us el recomano.


10 comentaris:

Pons ha dit...

En McAbeu a Instagram! Ja t'imagino fent-se selfis ensenyant carn, és això el què fa a Instagram, no?

Passant als llibres, relats malament; del segle XIX, pitjor; estil romàntic, horrible; ensenyament moral, espantós; relats pesats de llegir, esgarrifós; música, pintura i literatura, insofrible.

McAbeu ha dit...

PONS: No soc de fer-me selfies, així que molt hauran de canviar les coses dins del meu cap perquè en vegis alguna meva (ensenyant carn o no) ni a Instagram ni a enlloc. Diferent és en McPetit que no li fa res disfressar-se i que el fotografiïn, per això de seguida em va dir que sí quan li vaig proposar apuntar-nos al #JunyNòrdic i ja n'has vist el resultat. :-D

Pel que fa als llibres triats... alguna cosa em fa sospitar que no t'acaben de fer el pes. ;-)

sa lluna ha dit...

De tant en tant va bé sortir de la teva zona de confort, però sense perdre't!.😜
Dels dos llibres "refrescats" m'inclino més pel d'en Jaume Cabré. Gràcies per les recomanacions!.

En Jan McPetit és mortal!.😉
Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: No tinc cap intenció de ser un més dels que es "perden" fora dels blogs, jo encara continuo pensant que enlloc s'hi està tan bé com aquí.

A mi també m'ha agradat molt més el de Jaume Cabré. Com dic al post, és un autor que sempre l'encerta pel que fa a mi.

En McPetit és de por, jo també ho penso. :-DD

Gràcies a tu i una altra abraçada de tornada!!

artur ha dit...

Podríem dir que en McAbeu ha anat d'excursió per l'instagram, que també està bé fer excursionisme, ni que sigui virtual ! i a més és mes baratet ...hehehe
Jo també m'inclinaria , com salluna, pel llibre del Jaume Cabré , que no he llegit i que m'apunto !
Salut viatger ;)

Carme Rosanas ha dit...

Jo també he vist aquesta proposta den Els Bookhunters, però no hi he participat.
Vaig llegir fa temps el Viatge d'hivern del Jaume Cabré, que com sempre i com a tu, em va deixar admirada i satisfeta d'haver-lo llegit. Llàstima de com se m'obliden els llibres amb els anys!

L'altre no l'he llegit de moment... a veure si cau algun dia.

McAbeu ha dit...

ARTUR: Sí, exacte. Ha estat com una excursió, però sempre tenint clar que tornaria a casa. :-))

Jo tampoc havia llegit abans aquest recull de contes de Jaume Cabré. És un autor que m'agrada molt, però encara tinc alguns dels seus llibres pendents i m'he proposat anar recuperant-los de tant en tant. El #JunyNòrdic ha estat l'excusa perfecta per fer aquest "Viatge d'hivern". 

McAbeu ha dit...

CARME: Em va fer gràcia la iniciativa i m'hi vaig apuntar... malgrat haver d'anar fins a Instagram per fer-ho. :-D

Si et serveix de consol, a mi també em passa això d'oblidar els llibres. Amb els anys em queda només la sensació que em va donar aquella lectura (si em va agradar molt o poc), però no podria explicar "de què anava". De vegades penso que estaria bé recuperar-ne algun i ho faig en aquests reptes que em proposo a mi mateix de repassar la bibliografia d'alguns autors. No obstant això, sé que la majoria no els rellegiré... la meva llista de llibres pendents ja no dona per a més. 

Sergi ha dit...

Gràcies per la teva participació, Mac! Quina il·lusió. Ja he inclòs la teva ressenya a la guia de Juny Nòrdic dient que, si la volen llegir, hauran de venir cap aquí. Pel que fa a Cabré, trobo que és un grandíssim escriptor, però la meva segona experiència amb ell després de 'Jo confesso' va ser una mica decebedora. Era el 'Consumits pel foc'. Ara hi penso i em sembla que el vaig valorar massa i tot. Per una part, està escrit de manera excel·lent, això no es pot negar. Però la història no va aconseguir atrapar-me, i amb el temps encara la vaig recordant com a pitjor. Des de llavors no ho he tornat a provar amb l'autor. Em queda pendent 'Les veus de Pamano', el seu altre gran hit, però segur que té molts altres llibres interessants. La qüestió és entrar-hi!

McAbeu ha dit...

SERGI: M'ha agradat molt fer aquesta, com diu l'Artur, excursió a Instagram. I espero repetir-la l'any que ve si munteu el #JunyNòrdic 2023. Tant de bo que sí.

Tens raó que al costat de "Jo confesso", "Consumits pel foc" és poca cosa. A mi em va agradar perquè la història que explica és molt rodona i està molt ben escrita, però és com un conte, com una faula. En canvi, "Jo confesso" (que jo he llegit després) té una entitat i una força que em va semblar, a estones, genial. És una grandíssima novel·la.
"Les veus del Pamano" serà, segurament, el proper llibre de Cabré que llegiré. També el tinc pendent, encara.

Publica un comentari a l'entrada