Un BIFRONT és aquella paraula o frase que té un significat quan la llegim d’esquerra a dreta i un altre de diferent, però igualment correcte, en ser llegida de dreta a esquerra. En cas que el resultat de la lectura inversa fos el mateix que el de la directa, ens trobaríem davant d’un PALÍNDROM (dels que ja parlarem més a bastament en un proper post). Els bifronts («amb dues cares») són, per tant, un tipus molt determinat d’ANAGRAMES on la transposició de les lletres que crea el nou significat es produeix, simplement, invertint-ne l’ordre. L’exemple més conegut és el clàssic: ROMA / AMOR.
El seu origen s’atribueix al poeta de l'Antiga Grècia Sotades de Maronea que, al segle III aC, va escriure uns versos on, en sentit invers de lectura, s'amagaven missatges satírics en contra del rei Ptolemeu II Filadelf que s’havia casat amb la seva pròpia germana. Quan el rei va descobrir la «broma» del poeta, va fer-lo detenir i, més tard, Sotades va acabar al fons del mar Egeu dins d’una caixa de plom. En honor seu, els versos que admeten els dos sentits de lectura i que es coneixen amb la denominació de RETRÒGRADS, s’anomenen també SOTÀDICS.
En el camp de l’enigmística, trobem alguns passatemps o enigmes que aprofiten el joc lingüístic que ofereixen els BIFRONTS. Tant els d’un sol mot [animal / làmina] com els que formen una frase [copaven / neva poc] i també els sorgits de les seves diverses variants. Entre aquestes variacions cal destacar l’ANTÍPODA que apareix quan, per crear el nou significat, movem la inicial del principi al final del mot original i llegim el resultat al revés o, dit d’una altra manera, quan mantenim la primera lletra al seu lloc i girem només les altres [colla / callo]. Si la lletra que mantenim al seu lloc és l’última, ens trobarem davant d’una ANTÍPODA INVERSA [marta / trama]. Un altre joc lingüístic ens l’ofereix el CANVI D’ANTÍPODA (directa o inversa) quan substituïm la lletra inicial o final per una altra i escrivim la resta al revés [tona / mano] o [sons / nosa]. Eixamplant les possibilitats, també podem trobar els BIFRONTS BILINGÜES que barregen dos idiomes [terra (català) / arret (francès)] i els que podríem anomenar PARCIALS perquè apareixen quan descartem la lletra inicial del mot original [camina / ànima], la lletra final [tapar / àpat] o ambdues [acuso / suc]. D’altra banda, si per obtenir el nou significat en comptes de variar l’ordre de les lletres invertim l’ordre de les síl·labes o de les paraules de la frase estarem, respectivament, davant d’un BIFRONT SIL·LÀBIC [camí / mica] o d’una FRASE BIFRONT o ANACÍCLICA [peus de porc / porc de peus].
Les endevinalles han utilitzat també el recurs dels bifronts per crear enigmes. Com a exemple, us en copio a continuació un parell que ja han sortit publicades al XAREL-10 i que són tot uns clàssics en català:
El seu origen s’atribueix al poeta de l'Antiga Grècia Sotades de Maronea que, al segle III aC, va escriure uns versos on, en sentit invers de lectura, s'amagaven missatges satírics en contra del rei Ptolemeu II Filadelf que s’havia casat amb la seva pròpia germana. Quan el rei va descobrir la «broma» del poeta, va fer-lo detenir i, més tard, Sotades va acabar al fons del mar Egeu dins d’una caixa de plom. En honor seu, els versos que admeten els dos sentits de lectura i que es coneixen amb la denominació de RETRÒGRADS, s’anomenen també SOTÀDICS.
En el camp de l’enigmística, trobem alguns passatemps o enigmes que aprofiten el joc lingüístic que ofereixen els BIFRONTS. Tant els d’un sol mot [animal / làmina] com els que formen una frase [copaven / neva poc] i també els sorgits de les seves diverses variants. Entre aquestes variacions cal destacar l’ANTÍPODA que apareix quan, per crear el nou significat, movem la inicial del principi al final del mot original i llegim el resultat al revés o, dit d’una altra manera, quan mantenim la primera lletra al seu lloc i girem només les altres [colla / callo]. Si la lletra que mantenim al seu lloc és l’última, ens trobarem davant d’una ANTÍPODA INVERSA [marta / trama]. Un altre joc lingüístic ens l’ofereix el CANVI D’ANTÍPODA (directa o inversa) quan substituïm la lletra inicial o final per una altra i escrivim la resta al revés [tona / mano] o [sons / nosa]. Eixamplant les possibilitats, també podem trobar els BIFRONTS BILINGÜES que barregen dos idiomes [terra (català) / arret (francès)] i els que podríem anomenar PARCIALS perquè apareixen quan descartem la lletra inicial del mot original [camina / ànima], la lletra final [tapar / àpat] o ambdues [acuso / suc]. D’altra banda, si per obtenir el nou significat en comptes de variar l’ordre de les lletres invertim l’ordre de les síl·labes o de les paraules de la frase estarem, respectivament, davant d’un BIFRONT SIL·LÀBIC [camí / mica] o d’una FRASE BIFRONT o ANACÍCLICA [peus de porc / porc de peus].
Les endevinalles han utilitzat també el recurs dels bifronts per crear enigmes. Com a exemple, us en copio a continuació un parell que ja han sortit publicades al XAREL-10 i que són tot uns clàssics en català:
Un altre exemple ens el dona Màrius Serra al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) quan ens explica que l’autor d’«Alícia en terra de meravelles», l'escriptor anglès Lewis Carroll (1832-1898), va anotar a l’entrada del seu diari corresponent al 30 de juny de 1892 que havia inventat un nou tipus d’enigma:
Un rus va tenir tres fills. El primer, anomenat Rab, va esdevenir advocat. El segon, que es deia Ymra, va ser soldat. El tercer es va fer mariner, com es deia?.
Sabent el truc de l’enigma i per pocs coneixements d’anglès que tingueu, no dubto que trobareu ben fàcilment la solució...
 |  |  |
23 comentaris:
Una cosa semblant em semblen els texts que llegint les línies de dalt a baix tenen un significat i de baix a dalt tenen un altre, res a veure, no?
Per què un rus posa noms en anglès als seus fills?
PONS: Sí que té a veure, tot són variants de jocs lingüístics. Aquests textos, generalment poemes, que permeten lectures diferents canviant l'ordre dels versos es coneixen com a "poemes múltiples" (en parlarem, també). El que expliques tu, seria un cas particular en el qual aconseguiríem aquesta nova ordenació dels versos simplement començant a llegir per l'última línia i anar pujant. El resultat és similar al de les frases bifront o anacícliques que comento al post, per això no és estrany que te'ls hagi recordat.
Jo diria que el motiu principal és que, malgrat que el protagonista és rus, resulta que l'autor de l'enigma era anglès. :-))
Entenc els noms del advocat i del soldat, més que res pel traductor (Army, Ba), però se'm fa complicat cercar el mariner... Rehsif o Rolias... ja veus que el meu anglès és molt pobre.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: La solució no és cap d'aquestes que dius, però no vas gens malament. Només et cal ampliar una mica les accepcions del mot "mariner" i pensar en un nom rus força més típic. ;-)
Ostres, aquest post m'ha recordat a aquells que fan de vegades gent com en Pons, però sobretot en Babunski, quan agafen un número i n'expliquen les seves infinites característiques. Si l'agafes així, tal. Si el descompons aixà, pasqual... i així fent combonacions que ja no saps quin número tens davant. Doncs amb els bifronts aquests, igual. Al principi és fàcil d'entendre, però allò que acabes anomenant bifronts antípodes inverses són paraules que, en aparença, no tenen cap relació!
Doncs com no sigui Yvan, per l'armada rusa, no en tinc ni idea.
XEXU: Potser no arribaríem a les infinites combinacions que poden oferir els nombres, però les possibilitats de barreja de lletres dins la ludolingüística són també immenses. I per això, com bé dius, hi ha resultats que s'han de mirar ben mirats per saber d'on han sortit de tan enrevessats que semblen.
SA LLUNA: Efectivament, si ens adonem que Rab, el primer fill advocat, es diu així perquè un dels significats de "bar" en anglès és "advocacia, la professió d'advocat" i que el segon, soldat, es diu Ymra perquè aquest nom és un bifront del terme anglès que designa l'exèrcit "army", la deducció més lògica és suposar que el fill que pertany a la marina ("navy" en anglès") s'ha de dir "Yvan" que, com t'he dit a la pista, no es pot negar que és un nom típicament rus. Felicitats! :-)
No sabia que estiguessin tan estudiats i fins i tot nomenats els jocs de lletres, síl·labes i paraules.
En aquest post has fet una feina molt interessant i divulgativa, Mc.
Ja saps que gairebé mai encerto la solució.
Agrair al traductor que té part de la solució, juntament amb la teva pista, doncs no les tenia totes amb la resposta. 😉
M'agraden aquest jocs.
Gràcies, Mac.
XAVIER: I tant que ho estan d'estudiats. En el nostre idioma, la feina de Màrius Serra en aquest sentit és ingent. Per aquests posts faig servir diverses fonts, però cal destacar com es mereixen tant el seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA com el molt més extens recull que va publicar amb el títol de VERBÀLIA i la seva actualització VERBÀLIA 2.0.
El que presento en aquests apunts de glossari és només un resum d'allò que em sembla més destacat de cada concepte que tracto, amb un ànim de divulgació a l'abast de tothom. Em fa feliç que els trobis interessants, per a mi això és més important que si encertes o no la solució.
SA LLUNA: Gràcies a tu per tenir ganes de jugar-hi. :-)
Molt ben explciat, Mc! M'agrada saber aquestes coses, però no les busco i si les trobo aquí les gaudeixo.
CARME: Moltes gràcies per dir-ho. :-)
Molt interessant, McAbeu. Coneixia vagament alguns dels conceptes, però no la majoria (ni els noms que reben). Quines coses té la llengua...
ALFREDRUSSEL: Gràcies. Donen per a molt aquests jocs lingüístics, i tant que sí. Me n'alegro d'haver-te'n descobert algun.
No coneixia totes aquestes variants pels jocs de paraules. Ara entenc perquè no encerto mai cap... Però ara sí que em sento preparada per encertar-les totes! ;) Que va, en realitat està totalment fora del meu abast. Claríssim que és cosa de molta pràctica i traça, oi?
ROSELLES: Ben cert, saber-ne la teoria pot ajudar però cal molta pràctica per tenir per la mà els jocs de paraules... i moltes altres coses. ;-)
Però, Mac!!! Tu no posaves els posts en divendres??
Ara els dilluns...
Perdó per arribar tan tard!!
No tenia ni idea d'això de "bar" com a advocacia, no ho havia sentit a dir mai i això que representa que, tant per la carrera com pels segles que fa que estudio anglès, ho hauria de saber... Saps d'on ve? Potser algunes sigles?
Enhorabona, Lluneta!!! 😘😘
Ja ho tinc he he... ve de BARRISTER
"En el ámbito del Reino Unido existen tres traducciones, barrister, solicitor y lawyer. En el ámbito americano existen dos, lawyer y attorney. Las diferencias entre cada uno de estos términos se encuentran en las funciones que cada uno desempeña en la práctica, así como en las competencias que cada uno tiene.
En el Reino Unido
En primer lugar, solicitor define a aquél profesional del derecho que presta asesoramiento legal, elabora contratos, y realiza otros trabajos, principalmente fuera de los juzgados, pudiendo representar a sus clientes ante los mismos de manera limitada, y sólo en algunas jurisdicciones. Es normalmente a quien primero acude cualquier persona ante un problema legal.
Barrister es aquella persona que da consejo legal especializado, y tiene la capacidad legal de representar a sus clientes ante cualquier juzgado o tribunal. No tratan de manera directa con sus clientes, con carácter general, sino que lo hacen a través de un solicitor.
El término lawyer viene a agrupar bajo un término genérico, tanto a los barristers como los solicitors,"
ASSUMPTA: De l'enigma de Lewis Carroll a mi també em va sorprendre aquest ús de la paraula "bar" que desconeixia totalment. Pensant en advocats anglesos només em venien al cap "lawyer" i "attorney" que, pel que expliques, de fet són americans (es nota que aprenem anglès al cinema :-D). Per això, vaig buscar aquest "bar" al traductor de Google, em va sortir que una de les seves accepcions era "la professió d’advocat" i ho vaig deixar aquí. Per tant, m'ha agradat molt que tu ho investiguessis una mica més i que ens expliquessis això dels "barristers". Sempre està bé aprendre coses noves. Gràcies. :-)
ASSUMPTA: Ah!, que m'ho deixava. D'ençà que el XAREL-10 va canviar de format (l'octubre del 2018, quan vam celebrar el 10è aniversari) i vaig passar a fer posts setmanals, el dia de publicació ha canviat cada any. Durant aquells últims tres mesos de 2018 vaig publicar cada dilluns, de gener a desembre de 2019 cada dimecres, durant 2020 cada divendres i enguany ho faré els dilluns. Coneixent-me una mica, pots pensar que aquests canvis no són fets a la babalà sinó que tenen una raó darrere (més o menys poderosa :-DD).
Podria explicar-te-la sense cap problema, però recordant aquells vells temps quan feia enigmes fins i tot amb l'horari dels posts, no em puc estar de proposar-te que, si et ve de gust, ho intentis esbrinar tu. Et dono un parell de pistes: Si descobreixes el patró que em fa triar els dies, veuràs que l'any 2018 hauria sigut més lògic publicar els dimarts i aquest 2021 hauria tocat els dissabtes en comptes dels dilluns, però vaig preferir saltar-me els caps de setmana. ;-)
Mare meva!!!
Això sí que és un bon enigma!!! 😁😁😁😁
Ho pensaré, a veure si surt alguna cosa 👍👍👍
Publica un comentari a l'entrada