Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Tardor" (Giuseppe Arcimboldo - 1573)
AL MUSEU
- Quina meravella... no em cansaria mai de passejar per aquestes sales del Louvre... fixa't en aquest altre quadre, no em diràs que no és també tota una obra d'art?
- Si, no està malament. És força curiós, això de dibuixar una cara utilitzant fruites i verdures...
- Que no està malament?. Però si estàs davant d'un dels quadres del gran Giuseppe Arcimboldo, clar exponent de l'escola italiana de pintura del Renaixement. Estàs contemplant un oli sobre tela pintat l'any 1573 que, amb unes mesures de 76 cm d'alt per 64 cm d'ample, és una representació manierista del rostre humà i de la tardor, una al·legoria surrealista que ens inspira la decadència tardoral contraposada a...
- Doncs a mi, el què m'inspira és que portem tot el matí tombant pel museu i que ja va sent hora d'anar a dinar. No et ve de gust una minestra?
- No sé com pots tenir tan poca sensibilitat artística. Ets realment un cap de carabassa!
- Que jo sóc un cap de carabassa?. I tu, què ets tu?. Si només saps repetir com un lloro, el què has llegit al catàleg de l'exposició. Valdria més que t'omplissis la boca de castanyes, almenys els altres no hauriem d'aguantar la teva xerrameca...
- Doncs m'estimaria més tenir la boca plena de castanyes que no el cap ple de raïm com tu, que tens una verdadera fixació amb el vi. I no em diguis que no, que aquestes galtes de magrana et delaten... borratxo!!
- I tu, orellut!!. Tens les orelles, que semblen dos rovellons de mida industrial que portessin penjant una figa podrida!
- Però, tu t'has vist bé?. Tens un cap tan petit, cosa que no m'estranya perquè el teu cervell és de la mida d'una nou, que encara fa destacar més aquest coll enorme. És tan desproporcionat que qualsevol diria que t'has empassat alhora una patata i dos naps!!
- Almenys a mi se'm veu el coll, no com a tu que te'l tapes amb aquesta barba tan deixada que sembla un manat d'herba seca. Fa fàstic només de veure-la!.
- La meva barba pot fer fàstic, però segur que no tant com el teu nas en forma de pera. Fàstic i riure, això és el que fas tu!!
- S'il vous plaît, messieurs. Cessez immédiatement de cette discussion, ces cris sont inappropriés et intolérables. Je vous prie de quitter le musée en ce moment, avant que je sois forcé à avertir l'agent de sécurité. (Si us plau, senyors. Acabin immediatament aquesta discussió, aquests crits són inapropiats i inacceptables. Els prego que abandonin el museu ara mateix, abans que no em vegi obligat a avisar al guàrdia de seguretat.)
- Que vol aquest ara?. Miri, "mesié", que consti que marxem perquè ens dóna la gana, eh!. Anem, tu?
- Anem! Tant parlar de verdures, m'han vingut ganes de menjar-me aquella minestra que deies. Després de dinar ja tornarem, que vull comprovar si la Mona Lisa té el somriure tan enigmàtic com diuen.
- El de la Gioconda no ho sé, però el teu més que enigmàtic és d'idiota... sempre amb aquesta mitja rialleta que gastes.
- Sempre parlen els que menys han de parlar!. Com t'atreveixes a dir que jo faig un somriure idiota, si tu tens una cara d'imbècil que no s'aguanta!!!
- ...
- Heureusement, ils sont déjà partis. C'est incroyable de voir qu'il existe des gens tellement désagréables, toujours en combat. (Afortunadament, ja han marxat. És increïble que hi hagi gent tan desagradable, sempre barallant-se.)
- Et n'était pas la première fois dans cette salle. Pensez-vous que cette peinture est la coupable?. (I no ha estat la primera vegada en aquesta sala. Creus que aquest quadre en té la culpa?.)
- Ne dis pas de bêtises. C'est juste une coïncidence et, en tout cas, celui de la petite tête avait vraiment un nez de poire. Tel que le vôtre... (No diguis ximpleries. És només una coincidència i, en qualsevol cas, el del cap petit tenia realment un nas de pera. Igual que el teu...)
- Si, no està malament. És força curiós, això de dibuixar una cara utilitzant fruites i verdures...
- Que no està malament?. Però si estàs davant d'un dels quadres del gran Giuseppe Arcimboldo, clar exponent de l'escola italiana de pintura del Renaixement. Estàs contemplant un oli sobre tela pintat l'any 1573 que, amb unes mesures de 76 cm d'alt per 64 cm d'ample, és una representació manierista del rostre humà i de la tardor, una al·legoria surrealista que ens inspira la decadència tardoral contraposada a...
- Doncs a mi, el què m'inspira és que portem tot el matí tombant pel museu i que ja va sent hora d'anar a dinar. No et ve de gust una minestra?
- No sé com pots tenir tan poca sensibilitat artística. Ets realment un cap de carabassa!
- Que jo sóc un cap de carabassa?. I tu, què ets tu?. Si només saps repetir com un lloro, el què has llegit al catàleg de l'exposició. Valdria més que t'omplissis la boca de castanyes, almenys els altres no hauriem d'aguantar la teva xerrameca...
- Doncs m'estimaria més tenir la boca plena de castanyes que no el cap ple de raïm com tu, que tens una verdadera fixació amb el vi. I no em diguis que no, que aquestes galtes de magrana et delaten... borratxo!!
- I tu, orellut!!. Tens les orelles, que semblen dos rovellons de mida industrial que portessin penjant una figa podrida!
- Però, tu t'has vist bé?. Tens un cap tan petit, cosa que no m'estranya perquè el teu cervell és de la mida d'una nou, que encara fa destacar més aquest coll enorme. És tan desproporcionat que qualsevol diria que t'has empassat alhora una patata i dos naps!!
- Almenys a mi se'm veu el coll, no com a tu que te'l tapes amb aquesta barba tan deixada que sembla un manat d'herba seca. Fa fàstic només de veure-la!.
- La meva barba pot fer fàstic, però segur que no tant com el teu nas en forma de pera. Fàstic i riure, això és el que fas tu!!
- S'il vous plaît, messieurs. Cessez immédiatement de cette discussion, ces cris sont inappropriés et intolérables. Je vous prie de quitter le musée en ce moment, avant que je sois forcé à avertir l'agent de sécurité. (Si us plau, senyors. Acabin immediatament aquesta discussió, aquests crits són inapropiats i inacceptables. Els prego que abandonin el museu ara mateix, abans que no em vegi obligat a avisar al guàrdia de seguretat.)
- Que vol aquest ara?. Miri, "mesié", que consti que marxem perquè ens dóna la gana, eh!. Anem, tu?
- Anem! Tant parlar de verdures, m'han vingut ganes de menjar-me aquella minestra que deies. Després de dinar ja tornarem, que vull comprovar si la Mona Lisa té el somriure tan enigmàtic com diuen.
- El de la Gioconda no ho sé, però el teu més que enigmàtic és d'idiota... sempre amb aquesta mitja rialleta que gastes.
- Sempre parlen els que menys han de parlar!. Com t'atreveixes a dir que jo faig un somriure idiota, si tu tens una cara d'imbècil que no s'aguanta!!!
- ...
- Heureusement, ils sont déjà partis. C'est incroyable de voir qu'il existe des gens tellement désagréables, toujours en combat. (Afortunadament, ja han marxat. És increïble que hi hagi gent tan desagradable, sempre barallant-se.)
- Et n'était pas la première fois dans cette salle. Pensez-vous que cette peinture est la coupable?. (I no ha estat la primera vegada en aquesta sala. Creus que aquest quadre en té la culpa?.)
- Ne dis pas de bêtises. C'est juste une coïncidence et, en tout cas, celui de la petite tête avait vraiment un nez de poire. Tel que le vôtre... (No diguis ximpleries. És només una coincidència i, en qualsevol cas, el del cap petit tenia realment un nas de pera. Igual que el teu...)
14 comentaris:
Bravo! Un relat extraordinari! M'ha encantat! Ara, no sabia si estava en un museu o enmig d'una fira de qualsevol vila pagesa de les nostres contrades.
Molt divertit!
No sé jo si menjaran a gust a Paris.
Molt divertida aquesta escena subtitulada!
M'ha encantat aquest relat amb aquest doblatge escenificat.
Boníssim, Mc! serà de veritat que porta com un mal rotllo? :)
Fins i tot els vigilants acabaran barallats.
Bon cap de setmana!
Hahahaha final sorprenent!! :-)) Així doncs els fets semblen demostrar que sí, que aquest quadre porta mal rotllo!! :-D
Ostres "nivellassu" de francès!! ;-)
Senzillament un relat genial!! M'ha fet reflexionar, a part de gaudir de la seva lectura, en allò de veure la palla a l'ull de l'altre i no veure la biga en l'ull propi. Per cert a aquest quadre, li trobo uns aires surrealistes i dalinians. M'agrada. :)
M'ha encisat aquesta discussió vegetal fruitera davant del quadre...n'hi ha que no es veu la biga i veu la palla en l'ull de l'altre! molt bo!
sembla ser que no acabada una baralla en començarà un altre, potser si que té mala estrogança el quadre.
Bona aportació
EL PORQUET: Gràcies i és ben normal aquest dubte que tens, no es pot negar que aquest quadre sembla una parada del mercat, no? :-D
JPMERCH: Home, si que sembla que no marxen en el millor ànim per gaudir d'una bona "jardinière de légumes" (subtítol: minestra de verdures) :-))
MONTSE: Moltes gràcies!!
CARME: El primer que em va venir al cap al veure el quadre va ser "ets un nas de patata" (no tu eh!, com a genèric :-D). Després vaig veure que el que fa de nas és una pera però el sentiment és el mateix... potser si que porta mal rotllo! :-))
ASSUMPTA: Com li he dit a la Carme, si que ho sembla que porta mal rotllo. :-D
No t'ho creguis això del "nivellassu" de francès, tinc les quatre nocions que em van ensenyar a l'EGB i al BUP però per sort el traductor de Google és molt servicial. :-))
JOSEP LLUÍS: Moltes gràcies!. És certament (i volgudament per part meva) una discussió absurda, de veure qui la diu més grossa sense adonar-se dels propis defectes. Tens raó que és una mica (o molt) surrealista aquest quadre. :-))
ELFREELANG: "Discussió Vegetal-Fruitera", ni més ni menys. :-D
GARBI24: Potser si que porta alguna maledicció que no coneixem aquest home vegetal. :-))
Això sí que és esprémer el quadre! Caram, l'has fet servir tot sencer, de manera molt imaginativa. I fent servir altres llengües i tot, déu n'hi do quina feinada.
Fantàstic!! molt ben trobat, i fent servir molt bé el quadre!!!
carai, quins efectes que tenen les aparentment inofensives verduretes!
Amb la discussió ja han dinat, sopat i esmorzat. I encara ha quedat per convidar els vigilants. :)
Molt bo!
XEXU: Un quadre molt inspirador, sens dubte :-DD. Fer servir el francès m'ha semblat una bona manera per distingir entre els visitants del museu i els vigilants, com per donar versemblança a la història, vaja. ;-)
RITS: Gràcies, tens raó "inofensives verdures" només aparentment. :-D
RAFEL: Un assortiment d'insults que sembla una carta d'un restaurant vegetarià, és cert. :-))
GERÒNIMA: Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada