Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta fotografia del "Carnaval de Venècia" (Wanblee CC-BY-SA)
EL DIA C (Carnaval)
- Janice, em sembla que ha estat una mala idea això de venir de viatge de noces a Europa. Ja sé que et vaig dir que em semblava bé, que no tindria cap problema en retornar als llocs on vaig viure la guerra. Em creia que ja havia fet fora els fantasmes del passat i que els records no em farien mal, però no ho puc evitar. Estar en aquest país on va morir en Noah, el meu millor amic; tornar a veure aquest mar, a la vora del qual jo mateix vaig estar a punt de quedar-m'hi per sempre... és superior a mi. Els fantasmes han tornat i, com aquell dia a la platja de Normandia, han vingut per emportar-se'm amb ells. Em sembla que els veig, negres com la mort mirant-me amb aquests ulls sense vida i coberts amb el llençol blanc. Em sembla que s'acosten. Em sembla que venen a per mi...
- Doncs a mi em sembla, amor meu, que necessites descansar. Segur que demà al matí ho veuràs tot d'una altra manera i t'adonaràs que no som a França sinó a Itàlia, que aquest mar que imagines no es tracta de les platges de Normandia sinó dels canals de Venècia i que aquesta gent que veus no són fantasmes sinó els components d'una de les comparses del carnaval. Així que para de beure d'una vegada i anem cap a l'hotel.
- Doncs a mi em sembla, amor meu, que necessites descansar. Segur que demà al matí ho veuràs tot d'una altra manera i t'adonaràs que no som a França sinó a Itàlia, que aquest mar que imagines no es tracta de les platges de Normandia sinó dels canals de Venècia i que aquesta gent que veus no són fantasmes sinó els components d'una de les comparses del carnaval. Així que para de beure d'una vegada i anem cap a l'hotel.
16 comentaris:
M'agrada el gir d'aquest relat.
Boníssim!
Ben lligat amb els relats anteriors! M'agrada com està escrit, i sobretot com li parla la Janice, hahaha, pobre home. Bo, Mac!
Ho has feeeeeeet!! Què bo!! :-))
Ostreeeeees, això pot convertir-se en un clàssic!! :-)
La Janice, caram, teràpia de shock, eh? hahaha
Pobre noi, em fa llàstima, però... no, no... segur que amb una dona com aquesta se'n sortirà! Sense cap mena de dubte!!
és genial Mc!!! poc a poc m'has retornat a l'anterior.
Si que sap greu per ell. Sovint posar-te davant dels fantasmes del passat es pot fer molt difícil. Per sort, la Janice sempre serà al seu costat!!
el beure és el que té......distorsiona la visió de les coses. Bon relat, si senyor
Ben inventat i ben relatat!
MAC!!! Et saludo des del Viena!! hehehe Han posat WiFi!! ;-))
Que dolent és l'alcohol, oi?
Molt ben inventat...
Perdona el meu despiste, Mc, però és que ho he hagut d'anar a comprovar: si la Janice era la Janice de veritat i l'amic mort es deia Noah...
Genial! m'ha encantat la idea... ara l'hauries de seguir, je, je, je.
Molt bo! ho has escrit genial...seguint el fil dels anteriors relats! m´ha agradat molt!
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Pels que patiu pel nostre protagonista dir-vos que, aquesta vegada al menys, si veu fantasmes és més per culpa d'un abús de limoncello que per una altra cosa. :-))
Per cert, la idea de seguir amb els mateixos personatges dels relats de gener i febrer va sorgir el mes passat en la resposta a un comentari de l'ASSUMPTA, va ser com un repte i ho he volgut provar. Avui la CARME i també l'ASSUMPTA m'animeu a continuar fent-ho, jo no sé si "el xiclet" es pot estirar molt més però ja sabeu que m'agrada jugar... (De totes maneres, primer s'ha de veure la imatge del mes que ve) :-DD
Millor oblidar amb l'alcohol que recordar aquest passat. Que a ningú li passe. I que disfrute de les Carnestoltes de Venècia, que paguen la pena.
Mmmmm limoncello... què bo!!... I que perillós!... Sembla llimonada fresquetaaa i... :-)
Bon relat. Però ara se m'ha despertat la curiositat pels personatges. Com que sóc nou per ací, hauré d'intentar agafar el fil.
jejejejeje, molt bo, quina mitja bufa!
Publica un comentari a l'entrada