Qui en té, no ho diu. Qui l’agafa, no ho sap. Qui el coneix, no el vol. Però els homes moren per ell. Què és?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "
GRÀCIES!!
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
21 comentaris:
Deu ser una malaltia?
Tots aquests enigmes m'estan portant de cap, no hi ha manera d'imaginar què és. També he pensat una malaltia, però a saber què devia ser producte d'enigma a l'antiga Roma!
La por? Ès clar que seria "ella" i no "ell"...
L'odi?
No és una malaltia (XAVIER i XEXU), ni la por (JO RAI!), ni l'odi (ASSUMPTA). Serà qüestió de continuar pensant però, i us ho dic com a pista, val més que ho feu provant altres camins de resposta perquè aquests d'ara estan molt allunyats de la solució correcta. Sort! :-)
L'honor? Es una cosa tangible? Es pot comptar?
I un verí? És tangible un verí?
PONS: No és l'honor. Sí és una cosa tangible. Sí es pot comptar.
JO RAI!: Bona pensada. Un verí podria quadrar amb totes les premisses de l'enunciat.. però, el LLIBRE de l'Antiga Roma té una altra solució. :-)
L'or? Les monedes? Els calers?
PONS: Gairebé sí... però no. No trobes que hi ha premisses de l'enunciat que grinyolen molt amb la teva resposta?. A veure si aconsegueixes afinar-ho això. :-)
I a mi que cada cop em sembla més un virus!
Els calers d'en Pons sïí que als voldria.
JO RAI!: No entrarem a discutir si a la Roma clàssica coneixien l'existència dels virus (que ja et dic jo que no) perquè aquesta opció ja va quedar anulada quan vaig descartar que una malaltia (resposta que van proposar XAVIER i XEXU) fos la solució correcta. Com saps, els sinònims d'una solució incorrecta continuen sent incorrectes. Així que no és bona idea seguir el camí de les propostes que he rebutjat, millor fer-ho amb les que gairebé he acceptat. ;-)
Una herència?
PONS: Anem a comprovar-ho. La segona premissa de l'enunciat ens diu que "Qui l'agafa, no ho sap" i està clar que una herència no ho compleix això. Caldrà donar-hi una volta més... sense allunyar-se gaire de la teva idea de l'anterior comentari, això sí. ;-)
Un tresor? Una fortuna? Un deute?
PONS: Un deute no és correcte perquè quan n'agafes un sí que ho saps. Les altres propostes que fas, un tresor, una fortuna, no són res més que sinònims exactes d'allò que ja havies dit (l'or, les monedes, els calers...) i, com ja et vaig comentar, aquesta és una resposta que "gairebé" és correcta si no fos que no compleix totes les premisses de l'enunciat (segur que trobaríem poca gent que no en volgués de diners, no?). Ho repeteixo, vas molt ben encaminat només et cal trobar el detall que fa que aquesta idea que és gairebé correcta passi a ser completament correcta. Sort! ;-)
Un problema? Bah, no se perquè m'esforço si quan ja estigui a punt de dir la solució se'm avançarà la Carme...
PONS: Un problema és el que tindria el que "agafa sense saber-ho" l'objecte que estem buscant però no és la solució correcta perquè, com hauries de recordar, ja et vaig dir que busquem una cosa tangible que es pot comptar. Així que, si hem de començar a divagar, potser sí que és millor esperar que vingui la CARME... és broma, no ho deixis còrrer ara que, de veritat, estas molt més a prop del que et creus. :-)
Els diners d'en Pons però... falsos?
JO RAI!: Ni més ni menys. Aquest era el "detall" que calia trobar i afegir a la resposta d'en PONS per fer-la correcta. Amb els diners falsos es compleixen, ara sí, totes les premisses de l'enunciat. Felicitats!! :-))
Diners falsos? En serio? Això es molt rebuscat, no ho hauria descobert mai
Publica un comentari a l'entrada