Avui surt publicat al blog "Roda el món i torna al bloc" el post que he fet per participar en la TROBADA VIRTUAL BLOGAIRE 2018 que estem celebrant aquests dies. Aquesta vegada no us he preparat cap enigma per resoldre, he preferit plantejar una vegada més (com si no n'haguéssim parlat prou) el debat sobre el futur d'aquest mitjà de comunicació personal que ens hem fet tan nostre. La pregunta ja s'ha fet moltes vegades:
Tenen futur els blogs?
Si voleu en podem parlar als comentaris. La meva reflexió sobre el tema, la trobareu a continuació...
Aquest 2018 compliré els 10 anys de bloguer en actiu. Va ser el 02 d'octubre del 2008 quan vaig inaugurar el XAREL-10, el meu blog principal, i quan vaig començar a proposar-vos enigmes i endevinalles per resoldre. I això he seguit fent des d'aleshores, han estat gairebé 10 anys de publicar un post diari (vacances i alguns festius apart) i, arribats fins aquí, tinc la sensació que he complert un cicle i que ja n'hi ha prou. Atenció!, en tinc prou d'aquesta "obligació" del post diari i programat d'antuvi però ni m'ha passat pel cap tancar definitivament el blog. Ja he explicat alguna vegada que la meva idea, ara com ara almenys, és deixar que el LLIBRE (així anomenem a la meva base de dades d'enigmes i endevinalles :-D) arribi als 1000 de cada, cosa que passarà a finals d'aquest any, i després continuar el blog, a un altre ritme i potser amb uns altres continguts però continuar-lo.
És evident que la blogosfera del 2018 no és el que era fa deu anys, aquell boom d'anys enrere ja fa temps que va de baixa: menys comentaris, menys visites, menys posts publicats... Alguns (pocs) sembla que manteniu intacta l'empenta dels "bons temps", altres aguantem "d'aquella manera" (jo m'incloc en aquest grup, com us he explicat al paràgraf anterior) i uns altres han tancat el blog o publiquen tan poc que podríem dir que el mantenen en hibernació. També n'han aparegut de nous, no me n'oblido, però no crec que m'equivoqui gaire si dic que no compensen els "desapareguts". Si ens posem a buscar culpables, em sembla que tots assenyalaríem les xarxes socials. Se n'ha parlat moltes vegades, la immediatesa amb que ens ofereixen la informació, la rapidesa i facilitat d'interactuar-hi supera la des blogs i, en un món on tenim poc temps per perdre, el resultat són faves comptades.
No hi tenim res a fer, doncs?. Com veiem a la imatge que encapçala aquest post, twitter s'acabarà menjant a blogger?. Doncs jo crec que no. Els blogs encara poden oferir algunes coses que no podem trobar a les xarxes socials (malgrat que dupliquin el nombre de caràcters disponibles) i crec que encara que un post no rebi una resposta immediata dels lectors amb un grapat de "m'agrada", si que pot mantenir l'interès per alguna gent en un espai temporal que vagi més enllà de les poques hores després de la seva publicació. Per tant, els blogs continuaran tenint el seu lloc, un lloc segurament més petit però que hi serà.
En relació a això, ara em ve al cap que fa algunes setmanes vaig llegir al 3-24.cat una notícia sobre els bots d'internet on s'afirmava que "... més del 50% del tràfic que hi ha a la xarxa està generat per bots...". No és difícil imaginar, doncs, que potser actualment ja hi ha gent que a Twitter s'està "barallant" i intenta defensar els seus arguments davant d'un programa informàtic que mai es deixarà convèncer de res perquè la seva única funció es crear polèmica i fer propaganda d'una opció concreta. Digueu-me utòpic, però jo confio que arribarà un moment que aquesta gent se'n cansarà i voldrà tornar a parlar de les coses amb altres persones... quan això passi, els blogs encara hi seran per acollir-los. Per tant, la conclusió és, tal com afirmo al títol d'aquest post, que ELS BLOGS SÓN EL FUTUR. ;-)
Potser és una conclusió massa agosarada?. Ja ho veurem, de moment el més important és que els que encara correm per aquí continuem tenint ganes de fer bullir l'olla com demostra aquesta TROBADA VIRTUAL 2018. Així que no feu cas als pessimistes i confirmeu que és cert que els blogs són vius i que tenen vida per estona, dient-hi la vostra als comentaris. :-)
És evident que la blogosfera del 2018 no és el que era fa deu anys, aquell boom d'anys enrere ja fa temps que va de baixa: menys comentaris, menys visites, menys posts publicats... Alguns (pocs) sembla que manteniu intacta l'empenta dels "bons temps", altres aguantem "d'aquella manera" (jo m'incloc en aquest grup, com us he explicat al paràgraf anterior) i uns altres han tancat el blog o publiquen tan poc que podríem dir que el mantenen en hibernació. També n'han aparegut de nous, no me n'oblido, però no crec que m'equivoqui gaire si dic que no compensen els "desapareguts". Si ens posem a buscar culpables, em sembla que tots assenyalaríem les xarxes socials. Se n'ha parlat moltes vegades, la immediatesa amb que ens ofereixen la informació, la rapidesa i facilitat d'interactuar-hi supera la des blogs i, en un món on tenim poc temps per perdre, el resultat són faves comptades.
No hi tenim res a fer, doncs?. Com veiem a la imatge que encapçala aquest post, twitter s'acabarà menjant a blogger?. Doncs jo crec que no. Els blogs encara poden oferir algunes coses que no podem trobar a les xarxes socials (malgrat que dupliquin el nombre de caràcters disponibles) i crec que encara que un post no rebi una resposta immediata dels lectors amb un grapat de "m'agrada", si que pot mantenir l'interès per alguna gent en un espai temporal que vagi més enllà de les poques hores després de la seva publicació. Per tant, els blogs continuaran tenint el seu lloc, un lloc segurament més petit però que hi serà.
En relació a això, ara em ve al cap que fa algunes setmanes vaig llegir al 3-24.cat una notícia sobre els bots d'internet on s'afirmava que "... més del 50% del tràfic que hi ha a la xarxa està generat per bots...". No és difícil imaginar, doncs, que potser actualment ja hi ha gent que a Twitter s'està "barallant" i intenta defensar els seus arguments davant d'un programa informàtic que mai es deixarà convèncer de res perquè la seva única funció es crear polèmica i fer propaganda d'una opció concreta. Digueu-me utòpic, però jo confio que arribarà un moment que aquesta gent se'n cansarà i voldrà tornar a parlar de les coses amb altres persones... quan això passi, els blogs encara hi seran per acollir-los. Per tant, la conclusió és, tal com afirmo al títol d'aquest post, que ELS BLOGS SÓN EL FUTUR. ;-)
Potser és una conclusió massa agosarada?. Ja ho veurem, de moment el més important és que els que encara correm per aquí continuem tenint ganes de fer bullir l'olla com demostra aquesta TROBADA VIRTUAL 2018. Així que no feu cas als pessimistes i confirmeu que és cert que els blogs són vius i que tenen vida per estona, dient-hi la vostra als comentaris. :-)
9 comentaris:
doncs si la catosfera no és lla mateixa , veus tu en farà 10 anys i el meu si dubto en farà 9 tanmateix jo i el meu blog i pel que has dit també el teu persistirem , al capdavall escriure i llegir post és agradable, fa companyonia i si no té la immediatesa dels piulets o piulades però a mi ja m'està be , llarga vida als blogs Mac !!
Vaig a visitar-te també al Roda el blog
Jo he anat en sentit contrari. Primer al Roda el mòn i ara aquí.
Que tinguem molta corda blocaire durant molts anys!!!
Els blogs estan morts i som tots un zombis... però aquí estem! El meu en farà 13 aquest any i encara que té unaedat molt avançada, seguirà al peu del canó.
ELFREELANG: Exacte, és ben bé això. Aquí ens hi trobem bé, estem entre amics i no ens cal (ni molt menys) anar a "toc de pito" (o de piulada, que ve a ser el mateix). :-))
Llarga vida als blogs!!
XAVIER: Ens trobem allà!. ;-)
CARME: A casa sempre m'han dit que "hi ha tant d'aquí a allà, com d'allà a aquí", i encara que segur que no es referien a la distància entre dos blogs amics, em sembla que en aquest cas la podem aplicar sense problemes perquè el realment important és anar trobant-nos, sigui on sigui d'aquest món blogaire. I, de tot cor, m'afegeixo al teu desig: Que sigui per molts anys!! :-)
SALVADOR: Podem modernitzar el refrany que diu que "els cansats fan la feina" per convertir-lo en "els zombis fan els blogs" i així ja ho tenim, encara que ens donin per morts seguirem al peu del canó. I tant que sí.:-))
Ja he comentat al Roda, però aquí aaprofitaré per dir-te que és un escrit molt interessant i molt ben fet. Per més que parlem del tema no ens en cansarem, és el nostre Tema!
XEXU: El dia que ens cansem de parlar d'aquest tema voldrà dir que també ens hem cansat dels blogs i això ni ens passa pel cap.
Segur que sóc la primera persona que va llegir aquest post!!
Era divendres per la nit...o sigui, dissabte, perquè eren les ZERO hores i pocs minuts. Havia de tancar l'ordinador perquè, després de dormir, marxàvem a Terrassa, a passar el cap de setmana amb la meva germana. I, de cop, vaig veure aparèixer aquest post. Em va semblar un tema molt interessant.
Jo sóc bloguera per naturalesa. Em passen moltes coses, coses que no puc explicar aquí però que fan que no tingui el cap per anar publicant amb normalitat i que em retardi una bestiesa en posts que tinc mig fets mentalment. Però mai, mai m'ha passat pel cap tancar els meus blogs. Cap ni un.
Algun dia les coses s'arreglaran (les meves, vull dir, tot el que hi ha a la part enfonsada de l'íceberg) i llavors, amb temps lliure (de fet, de temps lliure ja en tinc ara... massa... vull dir "amb l'ànim lliure"... pffff... jo ja m'entenc) tornarà l'Assumpta bloguera :-DD
Tu fes el que vulguis, MUTA si vols, però pobre de tu que marxis!! :-DD
ASSUMPTA: No cal dir que sóc dels que trobo a faltar veure el teu blog actualitzat més sovint però, tal com m'aplico a mi mateix, sé que això no es pot convertir en una obligació. Si les teves circumstàncies actuals no et permeten bloguejar tant com voldries, no és pot fer res més que, com dius, esperar que aquestes circumstàncies s'arreglin perquè forçar la màquina seria, segur, contraproduent.
Així que anem fent, mutant si cal mutar :-D, però continuant al peu del canó. :-)
Publica un comentari a l'entrada