GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 22 de febrer del 2021

Relats Conjunts (febrer - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La defenestració, 1618" (Václav Brožík - 1890).


LES TRADICIONS

Sens dubte som víctimes d’una campanya difamatòria orquestrada per uns interessos que podríem denominar ocults si no fossin tan clars. És només l’enveja de l’èxit de la nostra festa de la defenestració el que ens ha portat davant d’aquest tribunal. Per aquest motiu, trobem inaudit i, fins i tot, insultant que ens obliguin a defensar-nos d’una acusació de barbàrie. Aquesta és una imputació gratuïta que no té en compte que estem parlant d’una tradició gairebé mil·lenària ben arrelada a la nostra societat. Una tradició que ha transcendit al món de l’art i que ens ha donat, per exemple, obres mestres de la pintura. I si la defenestració és art, en conseqüència, també és cultura. I és més que evident que la cultura és l'antítesi de la barbàrie, com tothom sap.

Podem arribar a entendre que, per a gent poc informada, el fet de llençar cada any un parell de persones des de la finestra de l’ajuntament pugui semblar un acte xocant que hauria de ser prohibit. El que cal, doncs, és explicar-ho millor i posar-ho en context. Com ja hem dit, la festa de la defenestració té una llarga tradició i, fa força anys, era un dels actes principals del dia del sant patró del nostre poble juntament amb el «tir al fugitiu» o les «xurriacades infantils». En nom d’un progrés mal entès, aquestes festes tradicionals van deixar de fer-se i, de la mateixa manera, la nostra festa major va anar perdent pistonada. Per això, i amb l’únic afany de recobrar l’empenta d’anys enrere, fa un parell de temporades la comissió de festes va proposar recuperar alguna d’aquelles velles tradicions. Descartats tant el «tir al fugitiu» per la impossibilitat legal de repartir armes a tota la població com les «xurriacades infantils» perquè avui en dia està mal vist fuetejar els nens (i així creixen de consentits i malcriats), vam decidir apostar fort per la defenestració. Cal dir que primer ens vam plantejar fer alguns canvis i una de les opcions va ser llençar un parell de cabres des del campanar en comptes de persones, però l’experiència anterior en altres municipis ens havia ensenyat que això ens posaria en el punt de mira de les entitats animalistes i, per evitar problemes, vam descartar-ho d’entrada.

Així i tot, els problemes els hem tingut igualment perquè, per sorpresa nostra, resulta que existeixen unes entitats humanistes que, sense tenir la força dels defensors dels animals, també poden ser molt torracollons defensant les persones. Amb arguments falsos que insisteixen en el patiment de les víctimes i que no tenen en compte que si hem enrajolat la plaça de l’ajuntament, és, justament, perquè el cop sigui més sec i l’agonia molt menor ens han denunciat davant la justícia i ens volen impedir que enguany tornem a defenestrar més gent. No sé si se’n sortiran, però per part nostra esperem una sentència favorable. Ens tranquil·litza saber que la resolució està en mans de la justícia perquè és un fet constatat que la defenestració ha anat sempre a favor de la llei... de la llei de la gravetat, per ser més exactes.

14 comentaris:

sa lluna ha dit...

Collons, què fort! 😉 Una barreja entre mig somriure i espant. Tot i que la justícia ja sabem que dirà, oi?. Un poc macabre però molt bo. Enhorabona!
A mi em costa molt fer el relat amb aquest quadre, però ja veurem si surt alguna cosa o es queda sense sortir.
Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: És ben bé aquesta barreja que dius el que busco amb els protagonistes dels meus relats. Són prou exagerats per fer riure, però alhora no ho són tant com perquè deixin de fer por. Tenen aquell punt de surrealisme a frec de la irrealitat... però tampoc massa.

En aquesta ocasió, no m'ha costat gaire encabir la imatge en el relat (o viceversa) perquè ja tenia la idea de fer-ne un de "simètric" al del mes passat. Si aleshores parlava d'un tipus de progrés que no ens agrada, aquesta vegada volia fer veure que tampoc les tradicions són sempre millors. En aquest sentit, aquesta "Defenestració" m'ha anat com anell al dit. Altres quadres m'han costat més i, malgrat que fins ara cada mes m'ha sortit alguna cosa, tampoc posaria la mà al foc que algun dia no s'acabi la ratxa.

artur ha dit...

Aquesta tradició , una mica salvatge, com bé diu Sa Lluna, potser te antecedents per les illes britàniques, tant acostumats a una variant molt popular entre els joves, el "balconing" ! hehehe. Potser que contracteu a "La fura dels baus" per la propera festa, que també serà intensa , però sense perill per a ningú !. Salut !

McAbeu ha dit...

ARTUR: Digues-li "balconing", digues-li "defenestració". En aquest món tan globalitzat, les tradicions es barregen. I això de "La fura dels baus" no és cap mala idea... si no fos que els nostres defenestrats no cobren. :-D 

Carme Rosanas ha dit...

Genial, aquest final de la llei de la gravetat! He, he, he... és molt bèstia aquest relat, Mc! Tens un humor bastant negre, però m'has fet riure.

Mira també m'has fet pensar, en el famós "el toro no sufre". Que de tradicions salvatges n'hi ha unes quantes. He, he, he... és molt bo que hagin enrajolat la plaça perquè el defenestrat pateixi menys, tot un detall per part seva.

Realment jo ja ho deia bé, al meu relat, l'espècie humana és fatal i mereix l'extinció. No tenim arreglo!

Assumpta ha dit...

No entenc que no us permetin fer quelcom tan arrelat en la història i les tradicions. Quan, a més, tothom sap que el defenestrat no pateix,
Fins el capdamunt de tota aquesta gent ridícula i pusil•lànim que només fan que posar pals a les rodes a tots aquells que vetlleu per la cultura.
Ànim i endavant!!!

Assumpta ha dit...

Aaaaaai 😂😂😂😂 veig que la Carme també ha tret allò del "toro no sufre" 😝😝😝

McAbeu ha dit...

CARME: Divertit i bèstia, m'alegra que t'ho sembli perquè aquesta era exactament la meva intenció a l'hora d'escriure'l. 
No m'estranya gens que t'hagin vingut al cap els arguments a favor de la "fiesta nacional" perquè els he manllevat expressament. Començant per allò que "los toros son arte" i seguint, tal com destaqueu l'Assumpta i tu, per "el toro no sufre". M'ha faltat, perquè no sabia com encabir-ho sense allargar-me massa, el hit: "si no fuera porque los matamos cada semana en la plaza, los toros ya se hubieran extinguido". Una frase, aquesta última, que podria ser una prova clara del teu argument final: L'espècie humana (o part d'ella, almenys) no té "arreglo"... ni el busquen. 


ASSUMPTA: Exacte, sempre trobaràs gent que s'entesta a posar bastons a les rodes per impedir-nos avançar com cal... bé, en aquest cas, seria retrocedir com cal. :-DD
Com li he dit a la Carme, pel meu relat he fet servir expressament els arguments a favor dels toros. Per això també les entitats són "humanistes" i no "humanitàries" (que potser seria el més correcte), perquè les que defensen els drets dels animals són "animalistes" i no "animalàries". ;-) 

AlfredRussel ha dit...

Com a amant de la cultura, espere i confie que els tribunals facen justícia i que una tradició tan arrelada no es perda com per desgràcia està passant amb tantes altres. Però no vos deixeu entabanar: res de defenestrables criats en granja, que no donen gens de joc. I, per suposat, ni matalassos baix de la finestra ni cap altre invent per l'estil, que ja els coneixem, a aquests urbanites...

Boníssim relat, com sol ser habitual. Digne d'una escena de José Luis Cuerda :)

McAbeu ha dit...

ALFREDRUSSEL: No, no. Aquí les coses les fem bé o no les fem. Els defenestrats han de ser salvatges i res de matalassos, si no la festa perd tota la gràcia. :-D

Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat.

Sergi ha dit...

Les xurriacades infantilas no s'haurien d'haver perdut mai, quina llàstima! Molt bo el relat Mac, quina gràcia. La teva ironia és brutal, hahaha. Molt a favor de la llei de la gravetat!

McAbeu ha dit...

XEXU: Sempre s'ha dit que una bona tanda d'assots a temps evita problemes quan es fan grans. La canalla ha d'aprendre que no es pot anar en contra de la llei... sobretot si la llei és la de la gravetat. :-DD

Moltes gràcies.

Pons ha dit...

Només tinc un dubte. Com es tria qui és defenestrat? Es fa una votació? La votació s'aprofita la mateixa que es fa per triar l'alcalde? Llavors em sembla bé mantenir la tradició.

McAbeu ha dit...

PONS: La tria és sempre una sorpresa, així és manté l'emoció fins a l'últim moment. :-D

Publica un comentari a l'entrada