Enigmes de la vida (16) - QUI SOM

Amb aquest mateix títol, QUI SOM, en XEXU va fer no fa gaires dies un post inspirat per un apunt anterior de l'ANNA TARAMBANA on arribava a la conclusió de que som BLOGAIRES, en el sentit que mirem la vida des dels ulls del blog. Ell deia que, i cito textualment, "...ser blogaire és una cosa que portem dins tots els que estem per aquí... ...perquè seguim veient posts a tot arreu...".

Aprofito per fer-vos un dels meus Enigmes de la Vida i us pregunto:

Hi esteu d'acord?

Jo li vaig fer un comentari, on li deia que el meu blog no era un blog "normal" perquè, com sabeu de sobres, no hi explico el que em passa però que reconeixia que és cert que cada vegada em miro més el món real en funció d'aquest món virtual.

Un exemple és aquest ENIGMA POLÍTIC que em va venir al cap al descobrir un bloc de pisos a Tarragona que es diu "Edifici President" i un altre és el que escriuré ara que també em va venir al cap quan anava en cotxe cap a Tarragona i que em va fer girar, aturar-me, baixar del cotxe, fer dues fotos amb el mòbil i, en definitiva "perdre" deu minuts amb la intenció de fer-ne un post però que quan vaig arribar a casa vaig descartar perquè ja no em va fer la mateixa gràcia que la primera vegada que ho vaig veure i vaig pensar que no valia la pena.

Però com que en aquell post, en XEXU també ens demanava que recuperéssim un d'aquests "apunts descartats" que tots tenim doncs ho faig a continuació i us deixo decidir a vosaltres si val la pena o no. ;-)

L'APUNT QUE NO VAIG FER

EM DIC MAC

Tots sabeu que m'agraden els jocs mentals, només cal veure el meu blog, i també gaudeixo participant en moltes de les iniciatives de la Catosfera, només cal veure aquest apunt :-D, per això des de gairebé el principi de tenir blog sóc un client assidu dels Jocs Literaris d'en Jesús M. Tibau.

Hi participo cada dimecres i no ho faig, em podeu ben creure, pel premi sinó pel gust de jugar. Però això no vol dir que no m'agradi guanyar i que no em faci molta il·lusió el premi que em va correspondre per ser el guanyador dels Jocs de juliol, un lot de llibres infantils del Pallasso Muniatto i la possibilitat de que el meu nom surti en un dels contes del proper llibre d'en Tibau "I un cop de vent els despentina" que publicarà el proper febrer o març.

I em va fer tanta il·lusió que vaig decidir que hi apareixeré amb el meu nom real (em sembla que ha arribat el moment de confessar que Mac McAbeu és un pseudònim :-DD). Potser perdré l'anonimat però penso que l'ocasió s'ho val.

Però per altra banda, encara que només sigui un pseudònim el nom de Mac McAbeu m'agrada i me l'estimo molt per això no el vull abandonar. Continuaré utilitzant-lo aquí i per reforçar-lo una mica més he pensat fer-ne una campanya publicitària. Em sembla que he trobat un bon lema curt, clar i directe:

La idea és bona, no m'ho podeu negar, però no sabeu el que val la contractació de tanques publicitàries per tot el país. Com que no m'arribava el pressupost, he hagut de buscar patrocinadors i per sort n'he trobat un que, a canvi de posar una mica de la seva publicitat al rètol m'ha dit que es farà càrrec de tot. He acceptat però no sé si he fet gaire bon negoci.

Jutgeu-ho vosaltres mateixos, voleu dir que queda ben clar el meu missatge en aquesta tanca publicitària?