MOTS MALETA

Un MOT MALETA o MOT CREUAT és aquella paraula creada de manera artificial encreuant-ne dues altres de preexistents. Es poden considerar, per tant, una variant dels ENCASTS, però en aquest cas particular els dos mots a unir (o almenys un d’ells) no s’utilitzen de forma completa sinó que només se n’agafa una part per formar-ne el tercer i això provoca que majoritàriament es classifiquin com ACRÒNIMS, més concretament els formats generalment per la primera i la darrera síl·laba (o el mot complet), respectivament, dels dos elements originaris.

Un exemple típic en català és "BOIRUM", una mescla de "BOIRa" + "fUM" que va néixer al TermCat adaptant el mot creuat anglès "smog" (smoke + fog) i que el 1995 ja va entrar als nostres diccionaris amb la definició de «Barreja de boira amb fum contaminat». És a dir que els MOTS MALETA creen un neologisme, una paraula inventada feta amb trossos dels mots originaris i amb un significat diferent del d’aquests. Això els diferencia dels MOTS COMPOSTOS (com "trencaclosques", per exemple) que es formen per la suma de dues paraules completes perquè si ‘dividim’ un Mot Compost les dues parts continuen tenint sentit i això no passa en el cas d’un Mot Creuat. Per altra banda, tampoc entrarien dins d’aquesta classificació les APOSTROFACIONS o les CONTRACCIONS GRAMATICALS perquè les paraules creades d’aquesta altra manera mantenen el significat de les originals i no n’agafen un de diferent com fan els Mots Maleta.

La denominació MOT MALETA va ser creada per l’escriptor Lewis Carroll (1832 – 1898) quan al seu llibre «A través del mirall (Through the Looking-Glass, and What Alice Found There - 1871)», seqüela del conegut «Alícia en terra de meravelles (Alice’s Adventures in Wonderland - 1865)», es refereix a les paraules inventades que fa servir en el seu extravagant poema titulat ‘Jabberwocky’ d’aquesta manera:

“... it’s like a portmanteau, there are two meanings packed up into one word...”
(... és com una maleta, hi ha dos significats empaquetats dins d’una paraula...).

El terme PORTMANTEAU és un gal·licisme que en llengua anglesa designa un tipus de maleta i és per això que l’escriptor l’aprofita per a batejar aquests mots que creen un significat nou sumant-ne dos de ja existents. Per aquest motiu, aquestes paraules noves s’anomenen en anglès "Portmanteau Word" (o també "Blend Word" [Mot Barrejat]) i d’aquí surt la traducció "Mot Maleta" per a altres idiomes com el nostre. Com a curiositat, voldria destacar que malgrat que la paraula triada per Carroll provingui del francès, en aquest idioma no la fan servir i també els anomenen "Mot-valise".
Pocs anys més tard, al prefaci del poemari «La cacera del Sauró (The Hunting of the Snark - 1874)», el mateix Lewis Carroll exposà la seva teoria sobre per què es creen aquesta mena de neologismes:

“... Agafeu, per exemple, els mots «fuming» (empipat) i «furious» (furiós). Decidiu-vos a dir totes dues paraules, però no fixeu quina pronunciareu primer. Ara obriu la boca i parleu. Si els vostres pensaments s'inclinen, encara que sigui una mica, per «fuming», direu «fuming-furious»; si per contra s'inclinen lleument per «furious», llavors direu «furious-fuming». Però si teniu un dels dons menys comuns del món, que és una ment perfectament equilibrada, aleshores direu «frumious»...”

En aquest prefaci, a més d’exposar aquesta particular teoria sobre la seva invenció, l’autor també parla sobre la pronunciació dels seus "Portmanteau Word". En la següent imatge, podeu llegir-lo complet i en versió original tret d’una edició de 1876:

(Cliqueu AQUÍ per veure la imatge més gran)

Hi ha, doncs, un ús lúdic dels Mots Maleta quan s’inventen com mers jocs de paraules que acostumen a ser recopilats en format de diccionaris humorístics o en llistats de falses etimologies.
Però més enllà d’aquest àmbit purament ludolingüístic no es pot obviar que aquest procediment de fusió verbal per a la creació de nous mots és molt habitual en l’evolució de qualsevol idioma. En català, podem consultar en línia la NEOLOTECA de la web del TermCat que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en el nostre idioma on, garbellant una mica, podem descobrir diversos Mots Creuats com per exemple:
Agroflació (agricultura + inflació), Aiguagim (aigua + gimnàstica), Electrolinera (electricitat + gasolinera), Flexitarià (flexible + vegetarià), Holotransport (holografia + teletransport), Patulina (patulum [fong] + toxina), Permagel (permanent + gel), Reduflació (reduir + inflació), etc.

Alguns altres usos més concrets d’aquesta mena d’acrònims serien:
- Posar noms a llocs geogràfics, com Tanzània (la unió de Tanganyika i Zanzíbar) o Forallac (topònim no normatiu que fa referència a la suma dels termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac al Baix Empordà).
- Formació de pseudònims artístics, com en el cas de l’enigmista i escriptor Tísner (Avel·lí Artís i Gener) o de l’humorista Cassen (Cast Sendra).
- Creació del nom identificador d'entitats com CatRàdio (Catalunya Ràdio) o d’empreses com Caprabo (a partir del cognom dels fundadors: Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet), entre d’altres.

Podríem trobar encara més exemples d’àmbits diversos on es fan servir aquests jocs de paraules, però acabaré aquest text parlant d’un dels més característics. Em refereixo al món de la publicitat on, amb certa assiduïtat, els Mots Maleta han servit per deixar anar la imaginació dels publicistes. En el seu llibre «La Llengua de la publicitat (Abadia de Montserrat – 1999)», Anna M. Torrent dedica un capítol als neologismes en els anuncis i ens diu que:

«... La necessitat de crear un mot nou prové tant de la referència a un producte (un element, una funció, etc.) anteriorment inexistent -que òbviament, convé anomenar i descriure d’una manera o altra-, com de la voluntat d’evitar formes ja gastades i poc atractives, que no es consideren vàlides per a determinats anuncis amb pretensió d’oferir un llenguatge impactant...»

Més endavant, ens explica que un tipus d’aquests neologismes són els anomenats ‘lèxics’ que amb un caràcter estilístic, lúdic i efímer busquen sorprendre el receptor de la publicitat i reflectir amb les paraules la novetat del producte. Es poden crear utilitzant diversos procediments i un d’aquests són els Mots Creuats:

«... També dits Mots Maleta, que es formen, generalment, reduint la part final del primer component i la part inicial del segon. De vegades hi intervé el nom de la marca:
‘cuinalefacció’ (= cuina + calefacció), ‘credicaixa’ (= crèdit de la Caixa), ‘credireformes’ (= crèdit per fer reformes), ‘Nestea’ (Nestlé + tea), ‘Catalunyawagen’ (Catalunya + Volkswagen)...»

D’aquests exemples, el que m’ha sorprès més és el primer i n’he buscat l’anunci que es publicava als diaris ara fa uns quaranta anys. Resulta que aquesta ‘cuinalefacció’ va ser un intent de recuperar i modernitzar les antigues cuines econòmiques de llenya on cuinaven les nostres àvies (o besàvies, segons quina sigui la vostra edat). Aquí la teniu:

I, per si aquest anunci us sembla massa antic, us en deixo un altre que no té quaranta anys sinó quatre dies. A finals de 2023, l'empresa APPLE va fer servir un Mot Maleta per anunciar el seu nou iPhone 15. Es tracta de "Newphoria", una paraula formada per la suma de 'NEW' + 'euPHORIA' i que, segons UrbanDictionary.com, significa: "Sensació de felicitat o il·lusió per alguna cosa recentment adquirida". Trobo que, en aquest cas concret, resulta molt adient perquè explica perfectament la raó que fa que aparells que funcionen perfectament siguin considerats obsolets per alguns usuaris que no és que necessitin tenir un telèfon amb més prestacions, simplement necessiten posseir sempre l'últim model que surt al mercat.

---

GLOSSARI:

• Mots Maleta

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

Joc de Ment - 045

CASUALITAT INTRIGANT

- Una baralla de cartes

Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.

El mag obre la baralla en ventall per mostrar que està ben barrejada i l'ofereix a un espectador perquè, si ho desitja, la barregi encara més i n’extregui un paquet de cartes amb el qual es farà el joc. El truc funciona igualment sigui quin sigui el nombre (X) de naips que retiri l’espectador, però per facilitar les manipulacions posteriors s’aconsella que el paquet no sigui ni gaire gros ni gaire petit (l’ideal seria fer-ho amb 16 cartes).

Amb el paquet que ha escollit a les mans i deixant de banda la resta de la baralla, l’espectador ha de triar una de les cartes. Per fer-ho sense que el mag se n’assabenti, es girarà d’esquena i repassarà un a un tots els naips fins a escollir-ne un que deixarà a sobre del munt (amb les figures cap a dalt). A continuació, donarà la volta al paquet perquè quedin els dorsos cap amunt i passarà algunes cartes de dalt a baix del paquet. Aquest nombre de cartes (Y) que mou en aquest punt és indiferent, però (evidentment) ha de ser més petit que el total de cartes del paquet.

Fet això, l’espectador ja es pot girar i entregarà el paquet de cartes (amb els dorsos cap a dalt) al mag que remarcarà que no pot saber quina és ni on és la carta incògnita. Aleshores, el mag procedirà de la següent manera: Agafant el paquet amb la mà esquerra s’anirà passant els naips d’un en un a la mà dreta sense girar-los, de manera que quedin en ordre invers (el que estava a dalt de tot, el primer, ara quedarà l’últim; el segon, el penúltim i així successivament). Mentre faci aquesta operació, el mag anirà comptant mentalment des de quinze restant d’un en un cada vegada que es canviï una carta de mà. Així, si el paquet tenia 16 cartes, quan arribi a zero haurà traspassat totes les cartes. Si el paquet tenia menys de 16 cartes, el compte invers no haurà arribat a zero i haurà quedat en un nombre concret (Z). I si al paquet hi havia més de 16 cartes quan arribi a zero li quedaran encara naips a la mà esquerra que haurà de continuar movent recomençant el compte des de quinze a la inversa, fins a acabar amb totes les cartes traspassades a la mà dreta quan aturarà el recompte en un altre nombre concret (Z). Per acabar, recollirà el paquet complet de la seva mà dreta i, sempre amb els dorsos cap amunt, passarà de dalt a baix tantes cartes (Z) com li ha indicat el compte invers. Com s’ha dit, si el paquet té 16 cartes aquest pas és innecessari perquè aleshores Z=0.

Per acabar el joc, el mag retorna els naips a l’espectador i li demana que torni a passar, de dalt a baix, tantes cartes (Y) com havia mogut primer. Amb totes aquestes operacions, sembla que la carta incògnita ha quedat totalment perduda entre les X cartes del paquet, però serà el mateix espectador qui la trobarà. Per fer-ho, passarà la primera carta a sota del munt i descartarà la segona sobre la taula. A continuació passarà la següent (la que era la tercera i ara ha quedat dalt de tot) a sota del paquet i descartarà la següent sobre la taula. I així successivament (una sota, l’altra a la taula) fins que només li quedi una carta a les mans que, per a sorpresa de tothom, serà la carta incògnita que buscàvem.

El truc és purament matemàtic i funciona sempre que anem amb compte de fer correctament tots els passos en l’ordre que s’ha explicat, malgrat que poden semblar complicats en un principi no ho són gens amb una mica de pràctica.
El resultat és un efecte intrigant perquè la solució arriba sense que calgui preguntar res a l’espectador que ha triat lliurement el nombre de cartes del paquet i quantes en decideix passar de dalt a baix del munt al principi del joc.

Lectures 2023 - Feliç 2024

Amb l’últim post de l’any, arriba la llista dels llibres que he llegit aquest 2023. Amb una mitjana de 58 diàries, he arribat a les 21.020 pàgines repartides en 79 volums. Set llibres més que l’any passat, però només 287 pàgines llegides més. Això ha fet que el meu «llibre mitjà» hagi quedat una mica més curt, passant a ser enguany de 266 pàgines.

Si classifiquem aquests 79 volums per l’espai (que ocupen) tenim 28 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 38 Estàndards (de 201 a 400), 13 Llargs (de 401 a 600) i 0 Totxos (més de 600 pàgines).

Classificats pel temps (que fa que van ser escrits) resulten 24 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 12 Actuals (entre 2 i 10 anys), 27 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 16 Antics (amb més de 50 anys).

I el rànquing d’autors de l’any ha quedat així:
6 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Continuo repassant la seva obra literària, enguany han caigut 2 novel·les i 4 reculls de relats. I, encara que no escrits per ell, també he llegit un parell de volums de la recuperació del seu cicle Temps Obert que ha publicat Comanegra, una iniciativa editorial que no em puc estar d’aplaudir des d’aquí.

3 LLIBRES:
Jaume Cabré, Jaume Fuster, Jesús Moncada, Mercè Rodoreda, Emili Teixidor i Ferran Torrent. Mitja dotzena d’autors d’aquells que anomeno «els meus clàssics catalans» perquè fa anys que formen part de la biblioteca de casa. Algunes d’aquestes obres són, doncs, relectures recuperades després de molt de temps; però no totes, n'hi ha també que les llegeixo ara per primera vegada.

2 LLIBRES:
H. G. Wells. Un clàssic de la ciència-ficció que s’ha de repassar de tant en tant.
Josep M. Espinàs. He recuperat un parell de títols de la seva extensa bibliografia per recordar-lo aquest any que ens ha deixat.
Karmele Jaio. Una amiga em va recomanar aquesta autora basca i ha estat un grat descobriment. No seran els últims llibres seus que llegeixi.
N. K. Jemisin. He acabat la trilogia de «La Terra Fragmentada» que vaig començar l’any passat. Una gran obra del gènere fantàstic que he trobat molt interessant i prou entretinguda.

Vull recordar també el parell de llibres dedicats a la neu que vaig llegir al juny i que em van servir per participar en la iniciativa #JunyNòrdic de @elsbookhunters. En vaig parlar AQUÍ.

Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
MATER; amb l’eix central de la maternitat provoca una interessant reflexió sobre un possible futur (no gaire esperançador) al que semblem abocats.
A L’OMBRA D’AMAZON; un gran exercici periodístic que demostra (per si algú no ho sabia) que no tot són avantatges en la globalització i el liberalisme econòmic que només beneficien a uns quants a costa de crear molta misèria.
LA VENTANA INDISCRETA Y OTROS RELATOS (en vaig parlar AQUÍ)
PSICOSIS (en vaig parlar AQUÍ)
L’ESTIU QUE LA MARE VA TENIR ELS ULLS VERDS; «... La mare semblava una planta d’interior treta al balcó. Jo semblava un criminal lobotomitzat. Per fi érem una família...». Aquesta frase, treta del llibre, explica com és aquesta novel·la: estranya, colpidora, difícil de pair, impactant... genial, en definitiva.
PREGÀRIA A PROSÈRPINA; aventures a l’antiga Roma amb l’estil (i els monstres) característics d’Albert Sánchez Piñol. T’ho passes molt bé llegint-lo i, alhora, et fa reflexionar sobre com funciona la nostra societat.
NOSALTRES EN LA NIT; una història quotidiana, però narrada d’una manera magistral. L’aparent senzillesa del text no amaga, ben al contrari, l’ampli ventall d’emocions que ofereix aquesta lectura. Un gran llibre.
QUALITYLAND 2.0; la trama m’ha semblat menys potent que la de la primera part, però la ironia, la paròdia i la crítica social es mantenen intactes. És una lectura molt divertida... però rius per no plorar quan veus quin futur ens espera si seguim per on anem.
ELS NENS SÓN REIS; el relat va sobre la desaparició d’una nena, però del que ens parla el llibre és de la gent que busca diners i fama exhibint els seus fills a les xarxes socials. Fa pensar.
ALLEGRO CON FUOCO; no és el primer llibre d’en Jair Domínguez que llegeixo, però sí que és el que m’ha agradat més. Una novel·la farcida de sarcasme amb la mala llet típica de l’autor que esdevé una divertida paròdia de la sempre difícil relació entre creadors i buròcrates.

I acabo aquesta llista amb el llibre que ara mateix tinc entre mans:
LA DONA MÉS PINTADA; Màrius Serra ens parla de Maties Palau Ferré, el pintor de Montblanc que cremava els seus quadres. Pel que porto llegit fins ara, és una novel·la molt amena que t’enganxa barrejant parts ben documentades de la història real amb altres que són fruit de la imaginació de l’autor. Això sol ja la fa una lectura força interessant, però en el meu cas encara ho és una mica més perquè part de l’acció transcorre a prop de casa, al Camp de Tarragona.

Aquí teniu la llista completa:

LLIBRES LLEGITS 2023

Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2024!!

Passatemps Nadalenc i BONES FESTES!!

Com cada any per aquestes dates, us he preparat l'Enigma Nadalenc del XAREL-10. Tota una tradició en aquest blog.

Enguany es tracta d'un passatemps de lògica on heu de col·locar quinze mitjons al lloc que els toca sobre la llar de foc, tal com s'indica a la imatge que encapçala aquest post.

Podeu deixar les vostres solucions als comentaris i, a canvi, us convido a una xocolatina. Així no deixem perdre una altra tradició, la dels Calendaris d'Advent i dels posts nadalencs de la Catosfera. Aquí en teniu un altre mitjó ple a vessar, agafeu-ne les que vulgueu. ;-))

[Imatge generada amb IA (Bing)]

Aprofito per a desitjar-vos un
MOLT BON NADAL

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas i Artur "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Relats Conjunts (desembre - 2023)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Tres arbres i una sola capçada" (Ramón Herreros – 2013).

COMPARTINT RESPONSABILITATS

Per acabar aquesta reunió de la junta de la nostra associació, parlarem de la moció que s’ha introduït a l’ordre del dia a última hora i gairebé d’amagat. Em refereixo a la proposta d’alguns de vosaltres que demana compartir responsabilitats malgrat, i cito textualment, «això pugui saber greu als que manen».

És evident que aquesta última frase va per mi que soc el president des del primer dia. Doncs us he de dir que hi ha una cosa que sí que em sap greu i és que em tingueu en tan baix concepte. Per favor, com em pot saber greu que també vulgueu tenir responsabilitats? Al revès, estic content que m’ho proposeu. M’ha encantat la metàfora que heu fet servir al vostre escrit comparant la nostra associació amb un conjunt d’arbres que comparteixen una única capçada. És exactament aquesta unió el que sempre he defensat i, per tant, coincideixo que aquest sigui a partir d’ara el nostre leitmotiv. Només faltaria!

Entenc que si no us heu atrevit a suggerir-m’ho directament és perquè, com que aquest local social és meu, potser us feia por que em prengués malament la proposta i que us augmentés la quota que us cobro per fer-lo servir. O potser temíeu que us malinterpretés pensant-me que em voleu fer fora del càrrec i, en conseqüència, també us fes fora del meu local. Tranquils que això no passarà, com us he dit assumeixo plenament la vostra demanda sense cap problema. Nosaltres no som com aquells polítics que es barallen entre ells per a estar al capdamunt oblidant els objectius comuns, ben al contrari nosaltres volem anar sempre a l’una prioritzant aquests objectius que hem d'aconseguir plegats. Ho repeteixo, nosaltres som un conjunt d’arbres que només tenen una capçada. I tant que sí!

Bé no m’enrotllo més que ja veieu que tots estem ben d’acord. No cal ni votar-la, la vostra moció queda acceptada per unanimitat. Per tant, a partir d’avui jo continuaré manant i aquí es continuarà fent tot allò que jo digui (si no voleu que us apugi la quota o que us faci fora), però si sorgeix algun problema vosaltres també en sereu responsables. S’aixeca la sessió!

Els misteris d'en Mac – Cas 017

017 - EL CAS DEL TALLER MECÀNIC

L’altre dia vaig estar en un taller mecànic tan modern que només es dedica a arreglar vehicles elèctrics. Més que un taller semblava un hospital. Tot estava net com una patena, perfectament ordenat, ple d’aparells electrònics que, connectats a cada cotxe ‘malalt’, diagnostiquen els possibles errors i els mostren a les seves pantalles digitals. Fins i tot els operaris, amb les seves bates blanques i els seus guants, podrien passar perfectament per metges si duguessin un estetoscopi en comptes d’una clau anglesa. Imagineu si tot és tan diferent dels garatges de tota la vida que no vaig veure per enlloc el típic calendari amb la noia lleugera de roba, l’han substituït per un rètol que avisa sobre el perill per descàrrega elèctrica que comporta treballar amb bateries d’alt voltatge.

No vaig ser-hi, però, de visita. Ni tampoc per fer-hi arreglar el meu cotxe que encara és dels que continua cremant combustibles fòssils a tort i a dret. Vaig anar-hi per feina. Havien sol·licitat la meva presència per esclarir un suposat accident. El taller ja havia tancat i només hi quedaven l’encarregat amb un dels seus ajudants quan, per causes que jo hauria d'intentar determinar, s’havia produït el fet tràgic que malauradament havia posat fi a la vida del primer d’ells.

Quan vaig arribar, el cos de l’encarregat encara era a terra al costat d’un toll d’un líquid tirant a grogós. Pel color, era evident que no es tractava de la sang de la víctima i de seguida vaig esbrinar-ne l’origen. Un envàs de líquid de frens s’havia vessat provocant aquell petit desgavell que, en mig de la netedat que imperava arreu, semblava més important del que realment era. Sense perdre-hi més temps, vaig procedir a examinar el cadàver que presentava un fort cop a la part posterior del cap que podia ser, perfectament, la causa de la mort. No vaig saber trobar-hi cap indici més, des de la sola de les sabates aïllants que calçava fins al coll de la bata blanca que vestia, l’home no mostrava ni una simple taca. Es notava que, com he explicat al principi, anar totalment impol·lut sembla ser una condició indispensable per treballar en un d’aquests tallers moderns.

Si l’examen del cos no m’havia donat gaires pistes, era l’hora de parlar amb l’únic testimoni. Però l’ajudant, encara commocionat, tampoc va saber aclarir-me gaire cosa:

- No sé com ha pogut passar -va començar entre sanglots-. Estàvem plegant, repassant que tots els operaris haguessin recollit les eines tal com toca i quan s’ha apropat a aquell lloc de treball ha relliscat amb el líquid de frens vessat. L’he vist caure cap enrere, però no era prou a prop per subjectar-lo i no he pogut evitar que es donés un fort cop de cap contra el cantell de l’altra taula. Per desgràcia, s’ha desnucat i ha mort a l’acte. Quan he vist que no respirava, no he volgut tocar res més i he donat l’alarma de seguida...

En aquell moment, vam haver d’apartar-nos del mig perquè acabaven d’arribar els de la funerària que s’havien d’emportar el cadàver. Vaig aprofitar l’avinentesa per avisar un parell dels policies que rondaven per l’escena del crim i dir-los que ells també s’haurien d’emportar algú quan marxessin d’allí, al contrari del que semblava resulta que la mort no havia estat accidental sinó que l’ajudant havia assassinat a l’encarregat...

I vosaltres, sabeu quin detall em va fer sospitar de l’ajudant com a possible assassí?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Xavier Pujol "

EMPELT (o ENCAST)

En enigmística, un EMPELT és l’artifici lingüístic que consisteix a inserir una paraula dins d’una altra per a obtenir un tercer mot final que n’és la suma. Per exemple, si a un BUDA l’armem amb una FONA, en resultarà una BUFONADA.

N’existeix una variant més senzilla anomenada FALCA que seria la versió contrària al DESCART i que consisteix a empeltar una sola lletra (o síl·laba) dins la paraula contenidor per crear-ne una altra de diferent. Així per exemple, quan encastem una D dins d’una PERA la fruita es transforma en una PEDRA.

[Imatges generades amb intel·ligència artificial per Bing]

Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra ens explica que la FALCA agafa aquesta denominació de l'italià ‘zeppa’ i que es fa servir a les definicions críptiques dels mots encreuats, afegint que és un joc que només té un cert interès quan la falca introduïda té sentit per si mateixa. També ens en dona un parell d’exemples sil·làbics: «Si li agafes POR als COMTES ja veuràs com et COMPORTES» o «Quan la CARINA ve a prendre el TE sembla la CATERINA».

Tornant als EMPELTS pròpiament dits, que també es poden denominar ENCASTS o ENCASTAMENTS, n’hi ha diverses variants depenent de la manera com s’introdueix una paraula dins l’altra (sencera, per síl·labes, per lletres, fragmentada, etc.). Màrius Serra en destaca, però, dues de bàsiques en l’àmbit dels passatemps:

EMPELT: Adaptació catalana del joc enigmístic italià anomenat ‘intarsio’, que consisteix en la introducció alterna de les síl·labes d’un mot a l’interior d’un altre per tal de formar-ne un tercer, com per exemple: «La moció prospera al consistori de Delos» es resol amb «Demolició» (Moció al consistori deli; Mo-ci-ó a De-li; De-mo-li-ci-ó).
La fórmula de presentació de l'empelt acostumava a ser rimada en l’enigmística italiana clàssica, i la millor variant resultava ser la sil·làbica.

ENCASTAMENT: Adaptació catalana del joc enigmístic italià anomenat ‘incastro’, que consisteix en la formació d’una paraula oculta sil·làbicament en l'estructura interna d’altres. En Miquel Sesé, primer a la revista «...Més» i després al «Suplement dominical» del diari Avui, ha adoptat una fórmula fixa a base de noms propis de quatre síl·labes encastats en una bateria de quatre troiques de mots trisíl·labs amb la segona síl·laba oculta. Un exemple d’aquesta modalitat, seria:

Les síl·labes ocultes formen el cognom d’un excel·lent jugador de bàsquet català:
Di—na / Mu—da / Es—par / Ca—tàs
Ca—tat / Rat—dor / Re—bra / Sim—tic
Pa—ment / Co—da / Es—bell / Cla—da

La resposta, com es pot comprovar, és VILLACAMPA, tot i que no hi pot haver l’absoluta certesa que sigui resposta única.

Per a acabar el post, he recuperat mitja dotzena d’aquests passatemps publicats ja fa més de tres dècades al diari AVUI. Us els presento a continuació, per si us ve de gust intentar solucionar-los:

(Cliqueu AQUÍ per veure la imatge més gran)

---

GLOSSARI:

• Empelt (o Encast)
• Falca

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

---

ADDENDA:

Com heu vist, per a il·lustrar aquest text he fet servir el creador d'imatges per intel·ligència artificial de Microsoft Bing. He trobat molt interessant comprovar la capacitat d'aquesta eina per a generar imatges a partir d'una descripció d'allò que vols que et dibuixi i cal admetre que se'n surt força bé. En el cas de les dues del post d'avui, us he de dir que la "peDra" ha sortit de seguida només demanant-li que fes una «escultura de pedra amb forma de pera amb una lletra D a dins». En canvi, la "buFONAda" ha costat molt més perquè de la descripció «escultura d’un buda amb barret de bufó disparant una fona» no ha sabut plasmar com és una fona i la substituïa per un arc amb fletxes. He hagut d’anar modificant diverses vegades aquesta descripció, utilitzant sinònims i ampliant-la, fins que ha sortit la que he publicat.

Si us explico tot això és perquè en una de les tongades d’imatges que m’ha presentat, a més del buda assegut, el barret de bufó i la ‘fona’, la IA hi ha afegit un simpàtic animaló. Primer m’ha sorprès, però quan n’he entès la raó m’ha fet molta gràcia. Us en mostro una d'aquestes a continuació, a veure si vosaltres també endevineu perquè quan demanes una imatge amb una "fona" et pot arribar a aparèixer un "peresós"...

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas i Sa Lluna "