Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Tres arbres i una sola capçada" (Ramón Herreros – 2013).
COMPARTINT RESPONSABILITATS
Per acabar aquesta reunió de la junta de la nostra associació, parlarem de la moció que s’ha introduït a l’ordre del dia a última hora i gairebé d’amagat. Em refereixo a la proposta d’alguns de vosaltres que demana compartir responsabilitats malgrat, i cito textualment, «això pugui saber greu als que manen».
És evident que aquesta última frase va per mi que soc el president des del primer dia. Doncs us he de dir que hi ha una cosa que sí que em sap greu i és que em tingueu en tan baix concepte. Per favor, com em pot saber greu que també vulgueu tenir responsabilitats? Al revès, estic content que m’ho proposeu. M’ha encantat la metàfora que heu fet servir al vostre escrit comparant la nostra associació amb un conjunt d’arbres que comparteixen una única capçada. És exactament aquesta unió el que sempre he defensat i, per tant, coincideixo que aquest sigui a partir d’ara el nostre leitmotiv. Només faltaria!
Entenc que si no us heu atrevit a suggerir-m’ho directament és perquè, com que aquest local social és meu, potser us feia por que em prengués malament la proposta i que us augmentés la quota que us cobro per fer-lo servir. O potser temíeu que us malinterpretés pensant-me que em voleu fer fora del càrrec i, en conseqüència, també us fes fora del meu local. Tranquils que això no passarà, com us he dit assumeixo plenament la vostra demanda sense cap problema. Nosaltres no som com aquells polítics que es barallen entre ells per a estar al capdamunt oblidant els objectius comuns, ben al contrari nosaltres volem anar sempre a l’una prioritzant aquests objectius que hem d'aconseguir plegats. Ho repeteixo, nosaltres som un conjunt d’arbres que només tenen una capçada. I tant que sí!
Bé no m’enrotllo més que ja veieu que tots estem ben d’acord. No cal ni votar-la, la vostra moció queda acceptada per unanimitat. Per tant, a partir d’avui jo continuaré manant i aquí es continuarà fent tot allò que jo digui (si no voleu que us apugi la quota o que us faci fora), però si sorgeix algun problema vosaltres també en sereu responsables. S’aixeca la sessió!
És evident que aquesta última frase va per mi que soc el president des del primer dia. Doncs us he de dir que hi ha una cosa que sí que em sap greu i és que em tingueu en tan baix concepte. Per favor, com em pot saber greu que també vulgueu tenir responsabilitats? Al revès, estic content que m’ho proposeu. M’ha encantat la metàfora que heu fet servir al vostre escrit comparant la nostra associació amb un conjunt d’arbres que comparteixen una única capçada. És exactament aquesta unió el que sempre he defensat i, per tant, coincideixo que aquest sigui a partir d’ara el nostre leitmotiv. Només faltaria!
Entenc que si no us heu atrevit a suggerir-m’ho directament és perquè, com que aquest local social és meu, potser us feia por que em prengués malament la proposta i que us augmentés la quota que us cobro per fer-lo servir. O potser temíeu que us malinterpretés pensant-me que em voleu fer fora del càrrec i, en conseqüència, també us fes fora del meu local. Tranquils que això no passarà, com us he dit assumeixo plenament la vostra demanda sense cap problema. Nosaltres no som com aquells polítics que es barallen entre ells per a estar al capdamunt oblidant els objectius comuns, ben al contrari nosaltres volem anar sempre a l’una prioritzant aquests objectius que hem d'aconseguir plegats. Ho repeteixo, nosaltres som un conjunt d’arbres que només tenen una capçada. I tant que sí!
Bé no m’enrotllo més que ja veieu que tots estem ben d’acord. No cal ni votar-la, la vostra moció queda acceptada per unanimitat. Per tant, a partir d’avui jo continuaré manant i aquí es continuarà fent tot allò que jo digui (si no voleu que us apugi la quota o que us faci fora), però si sorgeix algun problema vosaltres també en sereu responsables. S’aixeca la sessió!
10 comentaris:
Dona gust ser membre d'una associació tan igualitària i plural, on dius que em puc apuntar?
PONS: Ho he comentat amb el president vitalici i m'ha dit que amb aquesta actitud positiva que demostres no hi haurà cap problema per acceptar-te com a soci amb responsabilitat plena. De fet, aquests dies els d'Hisenda estan molt pesats per no sé quins desfalcs i no paren de demanar-nos un IBAN on poder fer efectius els embargaments; així que ens anirà molt bé que acceptis aquesta responsabilitat només entrar. Quan et vagi bé, em passes les teves dades i el teu número de compte corrent. Sobretot, no t'oblidis del número de compte corrent. ;-D
Caram, amb el president aquest... gairebé que venen ganes de dir-li que no cal que ens faci fora, que ja marxem escopetejats, a la vista del què hi ha... he, he, he... (Ei, gent, ara que no em sent el president, organitzeu-vos i marxeu... feu-me cas)
Com sempre em fas riure i la sorpresa final no podia faltar... bon relat, Mc!
De vegades val més marxar o callar, perquè sembla que els membres de l'associació no coneixen prou bé al seu president que vetlla pels (seus) interessos...😅
El gir final, com sempre, boníssim.
Aferradetes, Mac.
CARME: No el trobo cap mal consell aquest que dones, si pertanys a un club presidit d'aquesta manera només hi tens les de perdre. :-))
Moltes gràcies!!
SA LLUNA: Els socis volien poder decidir responsablement i el president els ha fet responsables, però només davant la llei. Això demostra que abans de demanar segons què has de tenir ben clar de quin peu calça el teu interlocutor perquè, com apuntes, el president sí que té claríssim quins són els interessos que defensa. :-D
Gràcies. Abraçades!!
Em semblava que ahir havia deixat un comentari, no el devia envia bé.
Més o menys comparava la democràcia d'aquest personatge amb aquella que en deien "democràcia orgànica" i que no era altra cosa que una dictadura.
Hi ha gent a qui li agafa un "carinyo" molt especial a això de manar i no marxen mai.... ni amb aigua calenta.... !! i en això de repartir responsabilitats , tampoc es tallen gens !, lo bó per mi i lo dolent , per vosaltres.
Divertit relat, però que guarda una bona lliçó de realitat.
Salut i bon Nadal !!.
XAVIER: Acabo de mirar la carpeta de correu brossa per si el teu comentari hagués quedat allí, però està ben buida. Coses del senyor Blogger, suposo.
Ben trobada aquesta comparació perquè, efectivament, les coses s'han de demostrar amb fets i no amb paraules. I això també val per a la democràcia, tots sabem que per ser-ne de veritat no n'hi ha prou amb repetir moltes vegades que ets una "democràcia plena", sinó que és més important respectar sempre els drets fonamentals, per exemple.
ARTUR: És tal com dius. El relat és de ficció, però està clar que es basa en fets reals. En molts casos es compleix allò que qui té la paella pel mànec, no vol parar de "fregir-nos" mentre pugui.
Val més prendre-s'ho rient. Gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada