Els misteris d'en Mac – Cas 017

017 - EL CAS DEL TALLER MECÀNIC

L’altre dia vaig estar en un taller mecànic tan modern que només es dedica a arreglar vehicles elèctrics. Més que un taller semblava un hospital. Tot estava net com una patena, perfectament ordenat, ple d’aparells electrònics que, connectats a cada cotxe ‘malalt’, diagnostiquen els possibles errors i els mostren a les seves pantalles digitals. Fins i tot els operaris, amb les seves bates blanques i els seus guants, podrien passar perfectament per metges si duguessin un estetoscopi en comptes d’una clau anglesa. Imagineu si tot és tan diferent dels garatges de tota la vida que no vaig veure per enlloc el típic calendari amb la noia lleugera de roba, l’han substituït per un rètol que avisa sobre el perill per descàrrega elèctrica que comporta treballar amb bateries d’alt voltatge.

No vaig ser-hi, però, de visita. Ni tampoc per fer-hi arreglar el meu cotxe que encara és dels que continua cremant combustibles fòssils a tort i a dret. Vaig anar-hi per feina. Havien sol·licitat la meva presència per esclarir un suposat accident. El taller ja havia tancat i només hi quedaven l’encarregat amb un dels seus ajudants quan, per causes que jo hauria d'intentar determinar, s’havia produït el fet tràgic que malauradament havia posat fi a la vida del primer d’ells.

Quan vaig arribar, el cos de l’encarregat encara era a terra al costat d’un toll d’un líquid tirant a grogós. Pel color, era evident que no es tractava de la sang de la víctima i de seguida vaig esbrinar-ne l’origen. Un envàs de líquid de frens s’havia vessat provocant aquell petit desgavell que, en mig de la netedat que imperava arreu, semblava més important del que realment era. Sense perdre-hi més temps, vaig procedir a examinar el cadàver que presentava un fort cop a la part posterior del cap que podia ser, perfectament, la causa de la mort. No vaig saber trobar-hi cap indici més, des de la sola de les sabates aïllants que calçava fins al coll de la bata blanca que vestia, l’home no mostrava ni una simple taca. Es notava que, com he explicat al principi, anar totalment impol·lut sembla ser una condició indispensable per treballar en un d’aquests tallers moderns.

Si l’examen del cos no m’havia donat gaires pistes, era l’hora de parlar amb l’únic testimoni. Però l’ajudant, encara commocionat, tampoc va saber aclarir-me gaire cosa:

- No sé com ha pogut passar -va començar entre sanglots-. Estàvem plegant, repassant que tots els operaris haguessin recollit les eines tal com toca i quan s’ha apropat a aquell lloc de treball ha relliscat amb el líquid de frens vessat. L’he vist caure cap enrere, però no era prou a prop per subjectar-lo i no he pogut evitar que es donés un fort cop de cap contra el cantell de l’altra taula. Per desgràcia, s’ha desnucat i ha mort a l’acte. Quan he vist que no respirava, no he volgut tocar res més i he donat l’alarma de seguida...

En aquell moment, vam haver d’apartar-nos del mig perquè acabaven d’arribar els de la funerària que s’havien d’emportar el cadàver. Vaig aprofitar l’avinentesa per avisar un parell dels policies que rondaven per l’escena del crim i dir-los que ells també s’haurien d’emportar algú quan marxessin d’allí, al contrari del que semblava resulta que la mort no havia estat accidental sinó que l’ajudant havia assassinat a l’encarregat...

I vosaltres, sabeu quin detall em va fer sospitar de l’ajudant com a possible assassí?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Xavier Pujol "