Tal com vaig fer l’any passat, aquest juny també he llegit un parell de llibres ambientats en el fred per participar en la iniciativa #JUNYNÒRDIC de @ElsBookHunters. Enguany he triat un recull de relats d’una escriptora sueca i una novel·la d’un autor català que coincideixen en portar la paraula NEU al títol. Són aquests:
Aquest volum inclou tres contes més una novel·la curta (o un relat llarg), continua amb una entrevista amb l’autora i acaba amb un petit taller d’escriptura on trobem alguns consells per escriure novel·la negra.
Els primers tres contes són molt curts (d’una quinzena de pàgines cadascun), fan de bon llegir i acaben amb una «sorpresa final» que és com m’agraden a mi; tot i que en aquest cas els he trobat massa previsibles, sobretot els dos últims que he endevinat de seguida com acabarien. Es podrien considerar com aquell aperitiu que t’obre la gana per gaudir de la resta de l’àpat que continua amb el plat fort, el relat que dona títol al llibre amb una trama típica dels clàssics del gènere: Una reunió familiar, en un hotel que queda aïllat per una tempesta de neu, es desbarata de cop quan el patriarca és enverinat i cal descobrir el culpable. Un plantejament que podria ser el d’una novel·la d’Agatha Christie i amb un final que és tot un homenatge a Arthur Conan Doyle. Original no ho seria, però sí que m’ha semblat prou ben escrit i se m’ha fet interessant fins que he vist per on anirien els trets (també massa aviat perquè la resolució està copiada de la de Sherlock Holmes al relat titulat «El problema del pont de Thor» que vaig llegir no fa tant). Com a colofó tenim l'entrevista i el taller d’escriptura, unes postres que m’han interessat menys, però considero que són un ‘bonus track’ que pot deixar satisfets els seguidors de l’autora.
En definitiva, no és un gran llibre, però tampoc està malament i pot ser una bona porta d’entrada per endinsar-se després en les novel·les més conegudes de Camilla Läckberg. Jo potser ho provo en un futur...
Els primers tres contes són molt curts (d’una quinzena de pàgines cadascun), fan de bon llegir i acaben amb una «sorpresa final» que és com m’agraden a mi; tot i que en aquest cas els he trobat massa previsibles, sobretot els dos últims que he endevinat de seguida com acabarien. Es podrien considerar com aquell aperitiu que t’obre la gana per gaudir de la resta de l’àpat que continua amb el plat fort, el relat que dona títol al llibre amb una trama típica dels clàssics del gènere: Una reunió familiar, en un hotel que queda aïllat per una tempesta de neu, es desbarata de cop quan el patriarca és enverinat i cal descobrir el culpable. Un plantejament que podria ser el d’una novel·la d’Agatha Christie i amb un final que és tot un homenatge a Arthur Conan Doyle. Original no ho seria, però sí que m’ha semblat prou ben escrit i se m’ha fet interessant fins que he vist per on anirien els trets (també massa aviat perquè la resolució està copiada de la de Sherlock Holmes al relat titulat «El problema del pont de Thor» que vaig llegir no fa tant). Com a colofó tenim l'entrevista i el taller d’escriptura, unes postres que m’han interessat menys, però considero que són un ‘bonus track’ que pot deixar satisfets els seguidors de l’autora.
En definitiva, no és un gran llibre, però tampoc està malament i pot ser una bona porta d’entrada per endinsar-se després en les novel·les més conegudes de Camilla Läckberg. Jo potser ho provo en un futur...
Un català que viu a Suècia des de fa més de cinquanta anys, no ha parlat mai del trauma que va provocar que abandonés el seu poble natal. Ara, amb setanta anys acabats de fer, decideix que ha arribat l’hora i organitza una excursió amb el seu fill, que ja en té quaranta, per explicar-li tot. No podrà fer-ho, tot el que va passar encara li fa massa mal i no és capaç d’acabar la narració dels fets. Serà el seu fill qui haurà de treure’n l'entrellat viatjant a Catalunya i investigant aquesta part de la història de la seva família paterna que desconeixia totalment.
Hi ha diverses coses que m’han agradat d’aquesta novel·la. M’ha agradat la manera de presentar-nos el secret amagat d’aquesta família que es va embolicant a mesura que avança la investigació del fill amb més d’un ‘gir de guió’ que ens fa canviar la percepció del que sabíem anteriorment. M’ha agradat que l’entorn sigui un protagonista més amb les acurades descripcions del paisatge suec primer i català després, que faciliten que t’introdueixis fàcilment dins la trama. M’ha agradat que el protagonista sigui una persona «normal» que se sent aclaparada i, sovint, superada per les circumstàncies que va descobrint, aquest ‘patiment’ te’l fa sentir més proper. M’ha agradat com l’autor sap mantenir l’interès en tot moment a mesura que els nous personatges que el fill va trobant mentre investiga afegeixen dades al misteri que, com he dit abans, se’ns va desvelant pàgina rere pàgina. M’ha agradat el final on, com era lògic, tot acaba lligant, però gràcies a un parell de sorpreses d’última hora que provoquen un darrer gir de la història.
Doncs això, que he gaudit força d’aquest llibre que ha aconseguit enganxar-me des de la primera pàgina. Una lectura molt recomanable.
Hi ha diverses coses que m’han agradat d’aquesta novel·la. M’ha agradat la manera de presentar-nos el secret amagat d’aquesta família que es va embolicant a mesura que avança la investigació del fill amb més d’un ‘gir de guió’ que ens fa canviar la percepció del que sabíem anteriorment. M’ha agradat que l’entorn sigui un protagonista més amb les acurades descripcions del paisatge suec primer i català després, que faciliten que t’introdueixis fàcilment dins la trama. M’ha agradat que el protagonista sigui una persona «normal» que se sent aclaparada i, sovint, superada per les circumstàncies que va descobrint, aquest ‘patiment’ te’l fa sentir més proper. M’ha agradat com l’autor sap mantenir l’interès en tot moment a mesura que els nous personatges que el fill va trobant mentre investiga afegeixen dades al misteri que, com he dit abans, se’ns va desvelant pàgina rere pàgina. M’ha agradat el final on, com era lògic, tot acaba lligant, però gràcies a un parell de sorpreses d’última hora que provoquen un darrer gir de la història.
Doncs això, que he gaudit força d’aquest llibre que ha aconseguit enganxar-me des de la primera pàgina. Una lectura molt recomanable.
12 comentaris:
Tots dos títols són poètics. Sorprèn que, pel que dius, al primer llibre es parli de novel·la negra. És la gràcia de la literatura.
El primer no m'has convençut, però el segon el deixes més bé, el llegeixo? Pensa que jo llegeixo poquet, no em puc permetre el luxe de triar malament les poques lectures de l'any, com sempre demostro amb el post de lectures abandonades.
XAVIER: Ambdós títols estan molt ben trobats, certament.
Pel que fa al taller d'escriptura del llibre de la Camilla Läckberg, són unes poques pàgines on es fa una mena d'esbós d'allò que cal tenir en compte (a parer de l'autora) per plantejar-te escriure una novel·la negra. Pot semblar interessant i potser valdria com a punt de partida, però com que està tan resumit no deixen de ser unes quantes obvietats que no van més enllà.
PONS: Doncs no sé què dir-te. Apostaria que a tu no t'agradaria tant com a mi el llibre d'en Jordi Boixadós. Crec que aspectes que jo he valorat com la importància de l'entorn en la narració o el 'patiment' del protagonista no et farien tant el pes com a mi. Però potser m'equivoco, ves a saber...
Dos títols per aquest estiu, si més no ens refrescaran un poc.😊
Gràcies per compartir!.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: La "idea fundacional" del #JUNYNÒRDIC és just aquesta, buscar lectures ambientades en el fred que ens refresquin de les primeres calorades estiuenques. I he de dir que funciona perfectament... sempre que tinguis en compte buscar primer una bona ombra o posar l'aire condicionat al màxim. :-DD
Abraçades!!
El llibre de la Camilla Läckberg el llegiré aviat, si tinc temps aquest estiu. La meva filla el té i me'l passarà.
Doncs jo no crec pas que m'animi amb la Camilla Lackberg, tot i que té un títol preciós...
però en canvi el del Jordi Boixadós, que l'he tingut a les mans i ja me l'he mirat algun cop a la llibreria, m'ha acabat d'engrescar. Me l'apunto a la meva llista...
Gràcies Mc!
Semblen dues bones històries, encara que la segona guanya per majoria.... :)
Salut !.
XAVIER: Camilla Läckberg és una autora molt coneguda quan parlem de novel·la negra nòrdica, però jo encara no havia llegit res d'ella i vaig voler provar-ho aprofitant l'oportunitat del #JUNYNÒRDIC. Vaig triar aquest títol, en primer lloc, perquè té la paraula "neu" al títol i m'anava bé per fer el joc amb l'altra lectura, però també perquè vaig llegir que era un llibre de relats i em va semblar una bona forma de "tastar" l'autora.
Com dic al post, finalment l'he trobat un pèl fluixet, però no m'ha desagradat del tot i no m'ha pres les ganes de provar-ho en un futur amb alguna de les seves novel·les.
A veure què et sembla a tu quan el llegeixis.
CARME: A mi, ja ho has vist, m'ha convençut força aquest "MENTRE LA NEU SIGUI BLANCA" i mentre que a en Pons he dubtat a recomanar-li directament crec que a tu sí que ho podria fer perquè penso que també et pot agradar. No és una novel·la negra amb una gran investigació detectivesca sinó que el misteri familiar es va desvelant pas a pas sense gaires estridències, però sorprenent al mateix temps al protagonista i al lector. En el meu cas, això m'ha fet mantenir l'interès durant tota la lectura. Si l'acabes llegint, ja em diràs si a tu també et passa el mateix.
ARTUR: En aquest cas, he gaudit molt més la novel·la de Jordi Boixadós que els contes de Camilla Läckberg, i per això la diferència en les "estrelles". Però que consti que això només és la meva opinió i, com a tal, és ben subjectiva.
Publica un comentari a l'entrada