Els llibres d'en Jan McPetit [#JUNYNÒRDIC - 2023]

Tal com vaig fer l’any passat, aquest juny també he llegit un parell de llibres ambientats en el fred per participar en la iniciativa #JUNYNÒRDIC de @ElsBookHunters. Enguany he triat un recull de relats d’una escriptora sueca i una novel·la d’un autor català que coincideixen en portar la paraula NEU al títol. Són aquests:

TEMPESTA DE NEU I OLOR D’AMETLLES [Mord och mandeldoft]
(Camilla Läckberg - 2014)

Aquest volum inclou tres contes més una novel·la curta (o un relat llarg), continua amb una entrevista amb l’autora i acaba amb un petit taller d’escriptura on trobem alguns consells per escriure novel·la negra.

Els primers tres contes són molt curts (d’una quinzena de pàgines cadascun), fan de bon llegir i acaben amb una «sorpresa final» que és com m’agraden a mi; tot i que en aquest cas els he trobat massa previsibles, sobretot els dos últims que he endevinat de seguida com acabarien. Es podrien considerar com aquell aperitiu que t’obre la gana per gaudir de la resta de l’àpat que continua amb el plat fort, el relat que dona títol al llibre amb una trama típica dels clàssics del gènere: Una reunió familiar, en un hotel que queda aïllat per una tempesta de neu, es desbarata de cop quan el patriarca és enverinat i cal descobrir el culpable. Un plantejament que podria ser el d’una novel·la d’Agatha Christie i amb un final que és tot un homenatge a Arthur Conan Doyle. Original no ho seria, però sí que m’ha semblat prou ben escrit i se m’ha fet interessant fins que he vist per on anirien els trets (també massa aviat perquè la resolució està copiada de la de Sherlock Holmes al relat titulat «El problema del pont de Thor» que vaig llegir no fa tant). Com a colofó tenim l'entrevista i el taller d’escriptura, unes postres que m’han interessat menys, però considero que són un ‘bonus track’ que pot deixar satisfets els seguidors de l’autora.

En definitiva, no és un gran llibre, però tampoc està malament i pot ser una bona porta d’entrada per endinsar-se després en les novel·les més conegudes de Camilla Läckberg. Jo potser ho provo en un futur...

---

MENTRE LA NEU SIGUI BLANCA (Jordi Boixadós – 2022)

Un català que viu a Suècia des de fa més de cinquanta anys, no ha parlat mai del trauma que va provocar que abandonés el seu poble natal. Ara, amb setanta anys acabats de fer, decideix que ha arribat l’hora i organitza una excursió amb el seu fill, que ja en té quaranta, per explicar-li tot. No podrà fer-ho, tot el que va passar encara li fa massa mal i no és capaç d’acabar la narració dels fets. Serà el seu fill qui haurà de treure’n l'entrellat viatjant a Catalunya i investigant aquesta part de la història de la seva família paterna que desconeixia totalment.

Hi ha diverses coses que m’han agradat d’aquesta novel·la. M’ha agradat la manera de presentar-nos el secret amagat d’aquesta família que es va embolicant a mesura que avança la investigació del fill amb més d’un ‘gir de guió’ que ens fa canviar la percepció del que sabíem anteriorment. M’ha agradat que l’entorn sigui un protagonista més amb les acurades descripcions del paisatge suec primer i català després, que faciliten que t’introdueixis fàcilment dins la trama. M’ha agradat que el protagonista sigui una persona «normal» que se sent aclaparada i, sovint, superada per les circumstàncies que va descobrint, aquest ‘patiment’ te’l fa sentir més proper. M’ha agradat com l’autor sap mantenir l’interès en tot moment a mesura que els nous personatges que el fill va trobant mentre investiga afegeixen dades al misteri que, com he dit abans, se’ns va desvelant pàgina rere pàgina. M’ha agradat el final on, com era lògic, tot acaba lligant, però gràcies a un parell de sorpreses d’última hora que provoquen un darrer gir de la història.

Doncs això, que he gaudit força d’aquest llibre que ha aconseguit enganxar-me des de la primera pàgina. Una lectura molt recomanable.