AGENDA JUDICIAL 2500
RESOLUCIÓ FINAL
RESOLUCIÓ FINAL
Abans de res, agrair-vos de tot cor la vostra col·laboració per fer possible aquesta celebració de la festa del meu post 2500. Jo havia preparat el judici i convocat els testimonis però sense les vostres ganes de jugar i la vostra disposició a fer de membres del jurat, això no hauria tingut sentit.
Així que MOLTES GRÀCIES a (per ordre d'aparició) XEXU, CARME, ASSUMPTA, JOAN, CONSOL, PONS i ALFONSO. Sou els millors!!
I, ara sí, passem a contestar la pregunta que tancava l'última jornada del judici...
Així que MOLTES GRÀCIES a (per ordre d'aparició) XEXU, CARME, ASSUMPTA, JOAN, CONSOL, PONS i ALFONSO. Sou els millors!!
I, ara sí, passem a contestar la pregunta que tancava l'última jornada del judici...
INNOCENT O CULPABLE?
Laura Fonts és innocent, és clar.
Malgrat que semblava que totes les proves l'acusaven (o precisament per aquest motiu), jo diria que això tots o gairebé tots ho heu tingut ben clar des del principi.
D'acord, era evident que la Laura no podia ser perquè és la protagonista «bona» de la història i, com acabo de dir, també era massa sospitós que totes i cadascuna de les evidències que anaven sortint al judici l'acusessin tan directament... però tots sabeu que un bon jurat no s’ha de basar en les seves apreciacions personals, no ha de donar importància a les sospites ni al que li sembla que va passar, el que importa de veritat és esbrinar el que realment va passar. Així que...
Malgrat que semblava que totes les proves l'acusaven (o precisament per aquest motiu), jo diria que això tots o gairebé tots ho heu tingut ben clar des del principi.
D'acord, era evident que la Laura no podia ser perquè és la protagonista «bona» de la història i, com acabo de dir, també era massa sospitós que totes i cadascuna de les evidències que anaven sortint al judici l'acusessin tan directament... però tots sabeu que un bon jurat no s’ha de basar en les seves apreciacions personals, no ha de donar importància a les sospites ni al que li sembla que va passar, el que importa de veritat és esbrinar el que realment va passar. Així que...
QUÈ VA PASSAR?
Patrícia de Folgueroles es va suïcidar.
Feia temps que ho tenia tot planejat. Sabia que al sortir de la presó la vida que l'esperava no tindria res a veure amb la que havia tingut abans i tenia clar que preferia morir abans de viure sense els luxes als que estava acostumada. Només una cosa li havia fet retardar aquesta decisió, el seu afany de venjar-se de la seva antiga companya d'estudis (a la que odiava per haver aconseguit ser algú important a la vida per mèrits propis al contrari d'ella que ho era pels diners del seu marit). Així que va decidir aprofitar per inculpar-la en la seva mort. Per això va anar a buscar-la poc després de sortir de la presó insistint tant que volia que es trobessin a casa seva. Quan la va tenir allí, va fer que la Laura toqués l'arma i després, quan es va quedar sola, va matar-se sabent que totes les proves acusarien la seva «amiga».
Aquests són els fets i he de dir que alguns de vosaltres els vau intuir molt aviat. El primer que va endevinar que les coses havien anat d'aquesta manera va ser en PONS [10/05/17 – 10:32] just a la segona jornada del judici, igual que ASSUMPTA [10/05/17 – 19:28]. A la tercera jornada ho va sospitar ALFONSO [11/05/17 – 11:17]. I després d'haver llegit tot el text complet, a la sisena jornada, en XEXU [16/05/17 – 10:04] també arriba a aquesta mateixa conclusió.
Però des del primer dia d'aquest joc, des del primer minut que vau ser convocats per formar part d'aquest jurat sabíeu (i jo us ho recordava a cada post :-D) que la vostra feina principal no era descobrir el que va passar. Aquesta vegada no havíeu de fer de policies o d'investigadors privats, vosaltres éreu membres d'un jurat i la vostra única tasca era trobar, entre les declaracions fetes al judici, l'evidència que demostrés, sense cap tipus de dubte, que l'acusada era innocent. Per tant...
Feia temps que ho tenia tot planejat. Sabia que al sortir de la presó la vida que l'esperava no tindria res a veure amb la que havia tingut abans i tenia clar que preferia morir abans de viure sense els luxes als que estava acostumada. Només una cosa li havia fet retardar aquesta decisió, el seu afany de venjar-se de la seva antiga companya d'estudis (a la que odiava per haver aconseguit ser algú important a la vida per mèrits propis al contrari d'ella que ho era pels diners del seu marit). Així que va decidir aprofitar per inculpar-la en la seva mort. Per això va anar a buscar-la poc després de sortir de la presó insistint tant que volia que es trobessin a casa seva. Quan la va tenir allí, va fer que la Laura toqués l'arma i després, quan es va quedar sola, va matar-se sabent que totes les proves acusarien la seva «amiga».
Aquests són els fets i he de dir que alguns de vosaltres els vau intuir molt aviat. El primer que va endevinar que les coses havien anat d'aquesta manera va ser en PONS [10/05/17 – 10:32] just a la segona jornada del judici, igual que ASSUMPTA [10/05/17 – 19:28]. A la tercera jornada ho va sospitar ALFONSO [11/05/17 – 11:17]. I després d'haver llegit tot el text complet, a la sisena jornada, en XEXU [16/05/17 – 10:04] també arriba a aquesta mateixa conclusió.
Però des del primer dia d'aquest joc, des del primer minut que vau ser convocats per formar part d'aquest jurat sabíeu (i jo us ho recordava a cada post :-D) que la vostra feina principal no era descobrir el que va passar. Aquesta vegada no havíeu de fer de policies o d'investigadors privats, vosaltres éreu membres d'un jurat i la vostra única tasca era trobar, entre les declaracions fetes al judici, l'evidència que demostrés, sense cap tipus de dubte, que l'acusada era innocent. Per tant...
ON SÓN LES PROVES?
Els diferents testimonis ens van dir moltes coses durant el judici però hi havia un parell de detalls que, junts, ens servien per exculpar la Laura Fonts.
El primer indici va aparèixer a la declaració de la quarta jornada quan en Joan Jornet ens va informar que la senyora Enriqueta Peris i per tant també la víctima, vivien al tercer pis de l'edifici on va passar tot.
La segona pista l'havíem de trobar en la declaració de la cinquena jornada. Entre moltes altres coses que no venien al cas, aquell dia la sra. Enriqueta Peris ens va dir que immediatament després de sentir el tret va anar a mirar per la finestra just a temps per veure com l'acusada sortia de l'edifici i marxava amb el seu cotxe.
Ajuntant aquestes dues dades, podem deduir que, si la Laura hagués estat l'autora del dispar no hauria tingut temps de baixar tres pisos en el temps que la sra. Enriqueta va anar, com ella mateixa afirma, d'un salt des del sofà a la finestra del menjador. Això demostra de manera fefaent que Laura Fonts no pot ser culpable. Tot sembla indicar que la Patrícia, malgrat tenir el seu pla perfectament pensat, va dubtar una mica abans de decidir-se a portar-lo a terme i això va permetre a la Laura arribar fins el carrer i, d'aquesta manera, poder-se deslliurar de qualsevol acusació gràcies al testimoni de la veïna addicta a les sèries de culte.
Els que han aconseguit confirmar el seu veredicte d'innocència basant-se en aquestes proves han estat:
El primer indici va aparèixer a la declaració de la quarta jornada quan en Joan Jornet ens va informar que la senyora Enriqueta Peris i per tant també la víctima, vivien al tercer pis de l'edifici on va passar tot.
La segona pista l'havíem de trobar en la declaració de la cinquena jornada. Entre moltes altres coses que no venien al cas, aquell dia la sra. Enriqueta Peris ens va dir que immediatament després de sentir el tret va anar a mirar per la finestra just a temps per veure com l'acusada sortia de l'edifici i marxava amb el seu cotxe.
Ajuntant aquestes dues dades, podem deduir que, si la Laura hagués estat l'autora del dispar no hauria tingut temps de baixar tres pisos en el temps que la sra. Enriqueta va anar, com ella mateixa afirma, d'un salt des del sofà a la finestra del menjador. Això demostra de manera fefaent que Laura Fonts no pot ser culpable. Tot sembla indicar que la Patrícia, malgrat tenir el seu pla perfectament pensat, va dubtar una mica abans de decidir-se a portar-lo a terme i això va permetre a la Laura arribar fins el carrer i, d'aquesta manera, poder-se deslliurar de qualsevol acusació gràcies al testimoni de la veïna addicta a les sèries de culte.
Els que han aconseguit confirmar el seu veredicte d'innocència basant-se en aquestes proves han estat:
PONS
[15/05/17 – 11:22]
ASSUMPTA
[15/05/17 – 12:58]
CONSOL
[17/05/17 – 12:35]
MOLTES FELICITATS, CRACKS!!
I MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!
12 comentaris:
Jo he llegit tres vegades les declaracions i si bé sabia que era innocent, doncs les proves eren massa clares. Mai vaig pensar en el suïcidi perquè l'arma apareixia massa separada del cos de la víctima. Jo cercava una pista que incriminés al quiosquer ajudat per la veïna.....però no va sortir res.
Ahir entre hospitals, mútues i aniversari no vaig pensar en deixar constància aquí de la innocència de la Laura......això si, sense probes. Moltes felicitats Mac.
Vaja, anava ben encaminada però no del tot. També em vaig plantejar el suicidi però com en algun lloc diu que l'arma es va trobar lluny del cos i que el tret va ser al cor, ho vaig descartar. Queda confirmat que l'inspector del cas és molt negligent.
M'ha agradat molt poder participar com a jurat en aquest judici. Moltes gràcies, Mac.
JOAN: Certament, la innocència de la Laura semblava clara i més quan tots els indicis que ens mostraven anaven en contra d'ella. Vaig decidir-me pel suïcidi per no allargar massa el relat implicant altres culpables i vaig posar dues pistes que podien fer pensar-hi en la declaració de la tercera jornada. Aquell dia, l'inspector Roig ens explica que el tret estava fet gairebé a boca de canó i, al contrari del que dius, que "no gaire lluny del cos de la víctima, hi va aparèixer l'arma del crim.". La declaració del quiosquer (jornada 4) servia només per explicar que la víctima vivia en un tercer pis, reconec que el fet que el quiosquer sigui l'oncle del condemnat per aquell altre cas anterior és una dada posada expressament per despistar i que veiéssiu fantasmes on no n'hi havia cap. Malgrat els impediments que expliques, t'agraeixo que hagis seguit aquest joc del meu Post 2500. Moltes gràcies per ser-hi!!
CONSOL: Insisteixo que en cap moment es diu que l'arma sigui lluny del cos de la víctima, precisament l'inspector Roig ens diu tot el contrari en la seva declaració. Però de fet, endevinar com van anar les coses no era l'objectiu d'aquest joc. El que calia era descobrir les pistes que demostraven la innocència de la Laura i, en el teu cas, això ho fas perfectament. Felicitats de nou i moltes gràcies també a tu per jugar-hi. :-)
Ja veig que em vaig quedar a meitat de camí, però em pensava que la difunta tenia còmplices, i era molt sospitós que d'alguna manera l'oncle de l'acusat de la mort d'en Sukuda estigués per allà i no hi tingués res a veure. Tampoc no em creia gaire l'Enriqueta, i bé, accepto això que expliques com a prova, perquè el Llibre ho diu així, però em sembla que no seria una prova gaire concloent. Hauríem de conèixer el temps de reacció real de la vella, que no oblidem que és una senyora gran, i què entén ella per anar d'un salt a la finestra. Com de lluny està la finestra? Sabia on havia de mirar la senyora? Una persona jove triga només uns segons a baixar les escales d'una revolada, de només tres pisos, i a sortir per la porta. Diferent seria pujar-les, però baixar-les és molt ràpid. A mi no em convenç aquesta prova, però bé, aquest és el joc. Enhorabona als que ho van saber veure, i sobretot als que van intuir què havia passat tan aviat, amb només dos o tres testimonis, té molt mèrit.
Sabia que veure 764 capítols de CSI em servirien per alguna cosa en aquesta vida i ha sigut per guanyar el joc 2.500 de Xarel·10, han valgut la pena les hores 509 hores invertides :D
XEXU: Sabíem que els pisos d'aquell bloc són força petits ("la sala de bany de la meva mansió a París era més gran que tota aquesta cofurna on ara m'he d'estar" [Patrícia - Jornada 2], "l'habitatge era un petit pis" [Inspector Roig - Jornada 3]) per tant la distància entre el sofà i la finestra del menjador han de ser escassos metres. Per altra banda, en cap lloc ens diuen que la senyora Enriqueta Peris sigui una vella (vols dir que no et confons amb la difunta vídua Juanola?) ni que estigui impedida per no poder fer aquests pocs metres abans que la Laura, que tampoc és tan jove, baixi tres pisos. La presència de l'oncle de l'autor de la mort d'en Sukuda en aquesta trama és només una casualitat (que evidentment vaig buscar expressament per fer-vos dubtar en el sentit que apuntes, és clar). Però bé, tens raó quan dius que el joc estava muntat així i, malgrat que aquestes proves no t'acabin de fer el pes, t'agraeixo que hi hagis volgut jugar des del primer dia.
PONS: Una inversió molt ben aprofitada, certament. :-DD Felicitats de nou, vas donar en el clau des del primer moment.
Ja tenia raó en PEP GUARDIOLA quan deia allò de llevar-se ben d'hora, ben d'hora... si jo tingués altres horaris hauria estat la primera... però com en PONS fa vida més saludable m'ha passat al davant!!! :-P
Gràcies, MAC, per aquest joc i moltíssimes felicitats de nou per tants i tants posts amb els que tractes de mantenir-nos les neurones ben actives ;-))... m'encanten aquest tipus de jocs de buscar pistes i tal. Ja en podries fer mes. Què tal un al mes? :-DD
XEXU, si en MAC em permet, entre totes les declaracions em sembla de sobres provat que la LAURA no pot ser. Tu no et refies de la declaració de la veïna a la qual anomenes "la vella" i imagines que necessita estona per aixecar-se del sofà i anar a la finestra... Per què creus que és una vella?
Mirem que diu ella mateixa:
"- Sí, senyor. Jo no treballo, sap. Bé, de fet sí que treballo i molt però em refereixo que només faig les feines de casa i, com que tampoc vull ser-ne una esclava, m'ho combino per poder veure sèries de televisió que m'agraden molt. Fa pocs mesos em vaig donar d'alta a una d'aquestes plataformes que ofereixen continguts audiovisuals sota demanda per streaming a internet i, com que vaig optar per la tarifa que permet connectar fins a 4 dispositius que no necessàriament han de ser de la mateixa casa, em reparteixo la quota mensual amb altres dues veïnes i em surt molt bé de preu..."
1.- Aclariment de que no treballa fora de casa. Si tingués vuitanta anys, com tu imagines... o, ni que fos setanta, no necessitaria aclarir que "no treballa" ja que seria evident. Ens trobem, doncs, davant d'una que, físicament, pot aparentar tenir una edat per la que està dins del mercat laboral... per tant, aclareix que ERA A CASA PERQUÈ NO TREBALLA FORA. Per tant, no és una vella.
2.- Això mateix es confirma per el segon paràgraf marcat. El vocabulari que utilitza quan parla de les noves tecnologies no és de cap iaia. La meva germana (50 anys) té tele de pagament i la meva mare (83) la sap "mirar" ;-) no me la imagino parlant ni de plataformes, ni de dispositius... Parlem, doncs, d'una persona que encara entén bé tot aquest vocabulari.
(segueixo a sota)
Però encara tenim més... La declarant diu:
"Em vaig aixecar del sofà del menjador d'un salt i vaig guaitar per la finestra de davant"
La finestra del davant... Ni tan sols va haver d'anar a l'habitació del costat, o girar-se... Sent el tret, pega un bot, fa dos passos i ja treu el cap per la finestra. És impossible que, en un lapse de temps tan curt, la LAURA baixi tres pisos a peu, obri la porta del'entrada, surti i pugui ser vista perquè, a més, la LAURA, tot i ser jove, no és cap criatura que baixi donant bots. Recordem que al primer capítol de tots (al primer de la primera sèrie) ja es diu que té 36 anys.
(perdó, estic buscant unes dades però l'ordinador meu sí que va a pas de tortuga i no m'obre les pàgines. Tornaré)
Ja es veu que jo no serveixo per aquestes coses. Tot i així he de dir que aquesta rapidesa en veure la sospitosa, del fragment que transcriu l'Assumpta si que em va semblar que podia ser una prova, però tampoc ho veia clar.
Ja veig que hi ha una colla de bons investigadors. Us felicito a tots.
M'ha fet riure en pons amb les seves hores invertides... jo no he tingut tanta paciència!!!
I també a tu, Mc, et felicito per inventar aquestes històries tan ben organitzades.
Holaaaaaaaaa CARMEEEE!!
Ja he trobat el què buscava... L'edat exacte de la LAURA...
Ja he dit a "Tretze agendes" es comenta que en té 36... Al capítol II d'"Una agenda tacada de sang" se'ns diu: "La resta del dia no va ser de festa per la Laura. En Kakuei havia vingut a Europa darrere de la seva dona, la Patrícia de Folgueroles, que encara que ja tenia 46 anys seguia sent una malcriada nena rica."
Sabem que la LAURA i la PATRÍCIA eren de la mateixa edat perquè anaven juntes a l'escola.
Imaginem que la justícia és ràpida (bé, que sí, que és ficció, ja ho sabem) i que, després de la mort del Sr. Sukuda la investigació va anar a gran velocitat i la PATRÍCIA va ingressar a la presó en un termini de temps ben curt. Posem que, fins i tot, ingressa que encara té 46 anys.
Ha passat 7 anys a la presó... 53 anys.
Aquesta és l'edat que té la LAURA... Pot baixar ràpidament una escala, però tampoc com ho faria una adolescent. En cap lloc se'ns diu que tingui una extraordinària forma física. El que sabem és que té un magnífic cervell però pel que fa a exercici tampoc crec que tingui massa temps lliure i el que té el dedica a la família.
És cert que la PATRÍCIA va a buscar els fills de la LAURA a l'institut fent-se passar per una "tieta-Patrícia" i per fer-li agafar por a sa mare, veient com la seva arxi-enemiga implica a la seva família. Però no diu "escola", diu institut... i és que l'edat actual dels fills de la LAURA i en JOAN deu voltar els 15 anys. Pensem que es van casar grans!!
O sigui que encara té uns fills en edat de "protegir". Avui en dia moltes mares d'adolescents passen ja de la cinquantena.
Així doncs, la LAURA baixa l'escala rapidet però sense córrer, com ho faria una dona de 53 anys que té ganes de marxar d'un lloc, però que tampoc anirà relliscant per la barana :-DDD
ASSUMPTA: La qüestió és haver resolt la incògnita amagada i això ho has fet perfectament. El detall d'haver estat la primera o no (i més en un joc amb els comentaris ocults) és d'una importància molt relativa. :-)
Moltes gràcies, t'asseguro que jo també m'ho he passat molt bé escrivint el text i muntant el joc malgrat la feina que m'ha donat. De totes maneres, i com segur que ja deus suposar, t'he de contestar que no a això de programar-ne ara un al mes però no et dic que no n'hi hagi d'altres en un futur. Potser quan el LLIBRE es quedi sense enigmes i endevinalles normals, li interessi dedicar-se a aquests més especials... ja ho veurem. :-))
Pel que fa a la resta de comentaris sobre l'edat i la forma física de les protagonistes, només confirmar que, més o menys, la idea que tenia al cap mentre ho escrivia és tal com ho dius tu. La Laura té una cinquantena d'anys i la sra. Peris potser alguns més però en cap cas seria una vella que no es pot moure. M'ha fet gràcia el fragment que has triat per demostrar-ho (el de les plataformes digitals i els dispositius connectats) perquè just aquesta part del text la vaig introduir al relat no fa gaire després de llegir un post d'en XEXU on ens explicava que s'havia connectat a un canal de sèries de pagament d'aquesta mateixa manera. :-))
CARME: Tu tenies clar des del primer moment que la Laura no era culpable, llàstima que no vas acabar de trobar les proves que ho demostraven. :-)
Gràcies per les felicitacions i per voler sempre jugar amb tot el que us proposo!
Publica un comentari a l'entrada