Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Der lästige Kavalier [El cavaller irritant]" (Berthold Woltze - 1874).
EMOCIONS ARTIFICIALS
- Ets la cap del departament tècnic del parc, estic esperant que m’expliquis què va fallar...
- Els anàlisis d'error mecànico-quàntics de l'amfitrió NJT-04 han donat negatius. Aparentment no va fallar res, senyor.
- Com que no va fallar res?. Et recordo que tot el nostre negoci es basa justament en que això que ha passat, no passi mai. La gent ve a aquest parc temàtic per viure una experiència única, diferent i aparentment arriscada però que nosaltres hem de fer que sigui ben segura. Els clients, els hostes, paguen molts diners per disfressar-se com si estiguessin al segle XIX, per viure uns dies immersos en aquells vells temps i, sobretot, per fer el que els doni la gana mentre estan aquí. Els robots, els amfitrions, estan al seu servei i la seva feina és entomar el que els facin els hostes sense tornar-s'hi. I això inclou des de que algú s'hi vulgui barallar per alliberar adrenalina fins que un altre es decideixi a disparar-los només perquè l'hi ve de gust. Ens hem gastat molts milions per fabricar aquests robots dotats d'intel·ligència i emocions artificials que, a simple vista, no es distingeixen de les persones reals i per programar-los perquè, en cap cas, puguin fer mal als hostes. Hem provat aquesta programació en les condicions més extremes, en situacions de gran tensió emocional i sempre havia anat bé... fins ahir. Si no pots explicar perquè l'amfitrió NJT-04, la Noia Jove del Tren, va atacar al client que, segons tots els testimonis, no anava ni armat i simplement estava parlant amb ella, hauré de tancar el parc ara mateix.
- No, si l'explicació és ben clara. Si l'hoste hagués atacat físicament l'amfitrió no hauria passat el que va passar. Fins i tot, si hagués anat armat i hagués amenaçat de disparar, la NJT-04 hauria cridat o intentat fugir però hauria entomat el tret sense problemes, tal com mana la seva programació. Però és que el client no va fer res d'això, l'home es va passar tot el trajecte al tren intentant lligar amb ella explicant-li batalletes de quan feia la mili. No hi ha programació que ho suporti això. No és estrany que, al final, el robot es col·lapsés, perdés els nervis i li donés una bufetada... si m'hagués passat a mi, jo l'hauria escanyat.
- Els anàlisis d'error mecànico-quàntics de l'amfitrió NJT-04 han donat negatius. Aparentment no va fallar res, senyor.
- Com que no va fallar res?. Et recordo que tot el nostre negoci es basa justament en que això que ha passat, no passi mai. La gent ve a aquest parc temàtic per viure una experiència única, diferent i aparentment arriscada però que nosaltres hem de fer que sigui ben segura. Els clients, els hostes, paguen molts diners per disfressar-se com si estiguessin al segle XIX, per viure uns dies immersos en aquells vells temps i, sobretot, per fer el que els doni la gana mentre estan aquí. Els robots, els amfitrions, estan al seu servei i la seva feina és entomar el que els facin els hostes sense tornar-s'hi. I això inclou des de que algú s'hi vulgui barallar per alliberar adrenalina fins que un altre es decideixi a disparar-los només perquè l'hi ve de gust. Ens hem gastat molts milions per fabricar aquests robots dotats d'intel·ligència i emocions artificials que, a simple vista, no es distingeixen de les persones reals i per programar-los perquè, en cap cas, puguin fer mal als hostes. Hem provat aquesta programació en les condicions més extremes, en situacions de gran tensió emocional i sempre havia anat bé... fins ahir. Si no pots explicar perquè l'amfitrió NJT-04, la Noia Jove del Tren, va atacar al client que, segons tots els testimonis, no anava ni armat i simplement estava parlant amb ella, hauré de tancar el parc ara mateix.
- No, si l'explicació és ben clara. Si l'hoste hagués atacat físicament l'amfitrió no hauria passat el que va passar. Fins i tot, si hagués anat armat i hagués amenaçat de disparar, la NJT-04 hauria cridat o intentat fugir però hauria entomat el tret sense problemes, tal com mana la seva programació. Però és que el client no va fer res d'això, l'home es va passar tot el trajecte al tren intentant lligar amb ella explicant-li batalletes de quan feia la mili. No hi ha programació que ho suporti això. No és estrany que, al final, el robot es col·lapsés, perdés els nervis i li donés una bufetada... si m'hagués passat a mi, jo l'hauria escanyat.
9 comentaris:
Ni els robots poden resistir als assetjadors.
Un relat molt enginyós, felicitats McAbeu.
Bravo Mc! Un cop més un relat ben oroginal i ben genial!
Una bufetada? I per això tants problemes? Se la tenia ben i ben guanyada!!!
Bona nit,
Sóc del sindicat dels robots-amfitrions... A veure... quan vàrem signar l'acord i ens vàrem comprometre a aguantar "qualsevol cosa" jo ja vaig avisar que la terminologia era massa àmplia. Evidentment, ens referíem a qualsevol cosa dins del que la gent normal pot entendre com habitual als nostres dies: una baralla a trets, per exemple... però, què és això d'empipar durant hores a la pobre robot-amfitrió NJT-04 intentant lligar amb ella de forma pesada, repetitiva, insistent... Això és una tortura!! Encara han tingut sort que només li donés una bufetada!!
************
Boníssim relat, MAC, m'ha encantat!! :-DD
sort vaig tenir de que ni el sorteig de la mili em toqués....això m'ha alliberat de per vida d'explicar tals batalles, que per cert més d'una he hagut d'escoltar.
Molt ben trobat això! Cosa que demostra que tant si ets humana, com si ets una robot, no has d'entomar aquesta mena d'assetjament. Aquesta 'intel·ligència artificial' va demostrar ser molt més intel·ligent que el maleït hoste bavós!
Hi ha coses que no aguanten ni els robots.
Gràcies a tots pels vostres comentaris
Al veure aquest quadre em vam venir dues idees al cap. La primera és l'insuportable que ha de ser aguantar un d'aquests "cavallers irritants" fins i tot per algú disposat a suportar-ho tot i la segona va ser el tren de l'oest de la sèrie Westworld (basada en la pel·lícula "Ànimes de metall", tracta sobre un parc temàtic amb robots "reals com persones") i d'aquí em va sortir aquest relat que m'alegro que us hagi agradat.
Per cert, abans de que els guionistes de la sèrie m'acusin de plagi per basar-me en el seu món, ja dic des d'aquí que els cedeixo gustosament el text. Si volen el poden aprofitar per fer un dels capítols de la segona temporada... afegint-hi un parell de flashbacks, és clar. :-DD
uauau futurista i surreal molt bé mac!!
Caram, encara hi ha qui vol lligar amb les batalletes de la mili? Certament, no hi ha programa que ho pugui suportar!!!
molt bo!!!
Publica un comentari a l'entrada