Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta fotografia del "Juicy Salif" (Philippe Starck - 1990)
EL DIA P (Paranoia)
Ja són aquí. Bé, de fet, ja fa molt de temps que són entre nosaltres. Fa molts anys que ens vigilen, que s'han infiltrat en els llocs de poder per així controlar-ho tot, esperant el moment propici per conquerir totalment el planeta Terra.
Jo ja ho vaig començar a sospitar fa molt de temps. Érem només uns adolescents quan, amb el meu amic Noah, compràvem cada setmana els còmics de Flash Gordon i mentre ell només es divertia amb les aventures d'acció d'aquell superheroi al planeta Mongo, jo vaig començar a pensar en la possibilitat real de que els extraterrestres existissin de debò i de que, algun dia, intentessin la invasió de la Terra. Quan li explicava a en Noah, sempre se'n reia i el tema va quedar com una broma entre nosaltres. Encara em sembla sentir-lo, anys més tard quan ens vam allistar per anar fer la guerra contra el feixisme a Europa, dient-me: "De moment acabem amb la invasió nazi, després continuarem amb la teva famosa invasió extraterrestre...". Sé que m'ho deia per riure, sense cap mala fe perquè ell s'imaginava la invasió alienígena com una guerra, com aquella guerra on ell va morir i jo vaig quedar malferit per una bala al cap fent que des d'aleshores porti una placa de metall al crani. Però és que no serà així, els extraterrestres estan molt més tecnològicament avançats que nosaltres i portaran a terme la invasió d'una manera tan sibil·lína que gairebé cap terrícola podrà detectar.
I dic gairebé perquè jo si que puc. Gràcies justament a la placa de metall que porto al cap noto clarament les transmissions electròniques dels aparells que els àliens estan començant a repartir per totes les cases de la Terra amb els que pretenen controlar els nostres cervells i convertir-nos en els seus esclaus. I per sort, avui mateix he trobat el que havien amagat a casa nostra. De fet, em pensava que els extraterrestres el sabrien dissimular més bé, es nota tant que no és un objecte d'aquest planeta amb aquestes tres potes estranyes i un cos en forma d'ou, sembla una aranya robot. Millor, així la meva dona em creurà de seguida quan li expliqui... Calla, que em sembla que ara arriba...
- Janice, mira!. Jo tenia raó, la invasió alienígena ja ha començat i aquí en tinc la prova...
- Es pot saber que fas amb l'espremedor de disseny que havia comprat per regalar-te pel teu aniversari?. Però si l'havia amagat a dalt de tot de l'armari... Ja m'has aixafat tota la sorpresa!!.
Jo ja ho vaig començar a sospitar fa molt de temps. Érem només uns adolescents quan, amb el meu amic Noah, compràvem cada setmana els còmics de Flash Gordon i mentre ell només es divertia amb les aventures d'acció d'aquell superheroi al planeta Mongo, jo vaig començar a pensar en la possibilitat real de que els extraterrestres existissin de debò i de que, algun dia, intentessin la invasió de la Terra. Quan li explicava a en Noah, sempre se'n reia i el tema va quedar com una broma entre nosaltres. Encara em sembla sentir-lo, anys més tard quan ens vam allistar per anar fer la guerra contra el feixisme a Europa, dient-me: "De moment acabem amb la invasió nazi, després continuarem amb la teva famosa invasió extraterrestre...". Sé que m'ho deia per riure, sense cap mala fe perquè ell s'imaginava la invasió alienígena com una guerra, com aquella guerra on ell va morir i jo vaig quedar malferit per una bala al cap fent que des d'aleshores porti una placa de metall al crani. Però és que no serà així, els extraterrestres estan molt més tecnològicament avançats que nosaltres i portaran a terme la invasió d'una manera tan sibil·lína que gairebé cap terrícola podrà detectar.
I dic gairebé perquè jo si que puc. Gràcies justament a la placa de metall que porto al cap noto clarament les transmissions electròniques dels aparells que els àliens estan començant a repartir per totes les cases de la Terra amb els que pretenen controlar els nostres cervells i convertir-nos en els seus esclaus. I per sort, avui mateix he trobat el que havien amagat a casa nostra. De fet, em pensava que els extraterrestres el sabrien dissimular més bé, es nota tant que no és un objecte d'aquest planeta amb aquestes tres potes estranyes i un cos en forma d'ou, sembla una aranya robot. Millor, així la meva dona em creurà de seguida quan li expliqui... Calla, que em sembla que ara arriba...
- Janice, mira!. Jo tenia raó, la invasió alienígena ja ha començat i aquí en tinc la prova...
- Es pot saber que fas amb l'espremedor de disseny que havia comprat per regalar-te pel teu aniversari?. Però si l'havia amagat a dalt de tot de l'armari... Ja m'has aixafat tota la sorpresa!!.
27 comentaris:
Boníssim, Mc!
Genial la teva continuació amb els personatges. Passa com amb el relat de l'Assumpta, que en conèixer la imatge d'avançada, espatlla una mica la sorpresa, però això no és pas culpa teva (ni seva).
M'ha agradat molt. Un altre aplaudiment molt fort per a tu també.
hi han paranoies que et poden fer creure qualsevol cosa......
La meva primera impressió de la imatge també ha estat extraterrestre.
Jo estic amb aquest home, dins d'eixe cap hi ha una intel·ligència molt desenvolupada que ens vigila.
Aaaaai, ara m'he quedat amb el dubte... Qui té raó? Serà veritat el que pensa en Jack? Tindrà raó la Janice i és tan sols un objecte de disseny? És possible que encara que l'hagi comprat la Janice segueixi essent un extraterrestre que estava a la botiga esperant per a ser "comprat"?
Perquè, de fet, a mi molt bona pinta no em fa, eh?
Mac!! En volem saber més!! :-))
No vegis si donarà de si el teu personatge, cada cop està més tocat del bolet. Deu ser la placa de metall del cap... pobra Janice, santa paciència... però és que no li falta raó tampoc, és ben estrany el trasto aquest!
Molt bo McAbeu boníssim! cada cop esta pitjor el de la placa al cap.....m'ha agradat molt!!!
Bon relat, davant d'aquesta peça moderna, et pots creure qualsevol cosa.
Encara serà la Janice l'extraterrestre! Ara que sovint, quasi tots els misteris tenen una explicació lògica. Molt bon relat!
Upps, et juro que va ser un error jo no volia utilitzar el xip.
Tinc la mania de no llegir els RC fins que no escric el meu per no deixar-me influir i tot i així mira
http://unaltreinvent.blogspot.com/2011/05/relats-conjunts-juicy-salif.html
Podria ser el principi de la teva història. ;)
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
CARME: Tu vas tenir part de "culpa" quan vaig començar aquesta sèrie amb els mateixos personatges i ara sóc jo que vull estirar-la una bona temporada. :-))
GARBI24: És que t'ho miris com t'ho miris, el trasto aquest és estrany, estrany. ;-D
JPMERCH: Eh, què sí?. El nostre protagonista t'agraeix el suport! :-))
ASSUMPTA: Vaig acabar amb aquest final expressament obert però mentalment em vaig imaginar com continua la història, potser si que continuarà el mes que ve... si els extraterrestres m'ho permeten. :-))
XEXU: Mentre l'anava escrivint, anava pensant això mateix que tu dius. Que cada vegada aquest bon home les fa de més grosses, després de dos relats "normals" va arribar el tercer on veia fantasmes, al quart es muntava tot sol la Diada de Sant Jordi en un poblet d'Oregon i en aquest ja parla d'invasions extraterrestres... la cosa se m'escapa de les mans!!
ELFREELANG: Com li he dit a XEXU, el nostre protagonista evoluciona cap a pitjor. Haurem de posar-hi remei abans que la cosa no es compliqui massa. :-D
MONTSE: És que alguna d'aquestes peces modernes semblen de fora d'aquest món. :-))
JOSEP LLUÍS: Quan hi ha extraterrestres pel mig, les explicacions lògiques són les més il·lògiques o al revés, no m'ho facis dir. :-))
MIREIA: He anat de seguida a llegir el teu relat i la coincidència és boníssima. Però has de confessar de seguida, no veus que mentre et callis això del xip alienígena, al meu protagonista no el creurà ningú, pobre. :-DD
I la dona ?? Ningú ha pensat que podria estar conxorxada ambs els extraterrestres i per això havia guardat l’aranya robot daumunt l’armari. Una aranya robot que té com a missió espiar els pensaments dels paranoic (o no ) marit ?? Un espremedor de taronges, qui s’ho creu això ??
Com podeu contemplar un objecte com aquest com a possible regal d'aniversari?? I parlo en plural, perquè en Jpmerch també l'ha convertit en regal! Ara... el seu relat deixa constància que és un molt mal regal.
jo no coneixia els teus personatges, però un dia d'aquests, a una hora més decent, ja hi faré un cop d'ull! Bon relat!
QUADERN: Doncs mira, és una possibilitat. La Janice sembla més centrada que el seu home però potser és perquè ja està abduïda. El que si està clar és que aquest trasto, un espremedor no ho és! :-))
YÁIZA: Doncs també et dono la raó, ja s'ha vist en els dos relats (el de Jpmerch i el meu) que regalar una cosa així porta greus conseqüències. :-D
No t'esperis gaire cosa d'aquesta sèrie de relats, tot va començar al gener i ara és com un repte intentar fer sortir el mateixos protagonistes un mes darrere l'altre. :-)
S'ha de vigilar amb els sonats, que de vegades són els més centrats.
Això de seguir amb els personatges té el seu què, però cada dia ho tindràs una mica més difícil!
JOAN: Ja ho diuen que n'hi ha més a fora que a dins. ;-D
Sóc conscient que això de poder repetir personatges depèn molt de la imatge de cada més però de moment ho vull continuar provant, a veure fins quan ho allargo.
Per si un cas jo he començat a vigila la torradora, te un nosequè això que s'empassi el pa i el regurgiti. Fa mala espina.
ALYEBARD: I què em dius de la batedora?. És que estem rodejats!! :-DD
Jo no sé què fa més por, si la invasió subtil o l'estri en sí... Aquest relat m'ha donat mal de cap. Vaig a fer-me un suc per relaxar-me.
EVA: Suposo que tens una espremedora "normal", no?. :-DD
Renoi amb aquest tipus de la placa de metall al cap! El que no em queda clar és si està tocat de l'ala, o si de veritat pot detectar alienígenes...... i de fet, tant una cosa com l’altre són força inquietants, oi?
Bona pensada i ben escrita i per el que dieu amb continuïtat. Felicitacions
MONTSE: No, no queda gens clar però tens raó que tant una cosa com l'altra fan por. :-))
Normal, normal... El "normal" és relatiu. El món ha canviat molt en els darrers temps, McAbeu!
McAbeu...potser si que les plaques metàl·liques afecte. Jo en sé d'un que la porta al genoll...:) i una mica extraterrestre també és!
Bon relat!
encara que ho ha sabut dissimular molt bé, jo també sospite de la dona
felicitats!
EVA: Ja tens raó, ja... ;-D
FANAL BLAU: Doncs a veure si encara tindrà raó el nostre protagonista. :-))
ISABEL: Ja veus que no ets l'única. :-))
Ciència-ficció i feixisme, bona coctelera. Un relat de sucoses “conspiranoies”
LA MEVA PERDICIÓ: I mai millor dit, això de "sucoses". ;-)
Publica un comentari a l'entrada