BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 30 d’abril de 2011

Relats Conjunts (abril - 2011)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta fotografia de la "Diada de Sant Jordi. Florista de La Rambla" (Yearofthedragon CC-BY-SA)



EL DIA SJ (Sant Jordi)


- Janice, no entenc perquè no té èxit la nostra parada de llibres i roses...
- Home, potser és perquè...
- Tu has collit les millors roses del nostre jardí i no em diguis que no fan goig amb la cinta de la nostra bandera que hi has posat?
- Si, però és que...
- I jo poso a la venda el meu llibre, que fa patxoca malgrat ser una autoedició. Una interessant autobiografia amb moments molt emotius. Reconeix que vas plorar quan vas llegir el capítol on, en ple desembarcament de Normandia i sota l’intens foc de les metralladores alemanyes, el meu amic Noah rep un tret al costat del cor i mor als meus braços demanant-me que l’acomiadi de la seva pobre mare vídua. Vas plorar o no vas plorar?
- Home, més que plorar vaig pensar que tens una mica de barra. No m’has explicat centenars de vegades que, per culpa d’una bala perduda, vas perdre el coneixement just al trepitjar la sorra de la platja i que quan vas despertar-te vas veure que en Noah havia mort d'un tret al cap ja feia estona? I això que dius de que la seva mare és vídua, ja has pensat la poca gràcia que li farà al pare d'en Noah quan ho llegeixi?.
- Es nota que no n’entens de literatura, els llibres ja les tenen aquestes coses.
- Les novel·les potser si, però el teu l’has titulat: “La Meva Vida Real – Una autobiografia on explico tota la veritat”.
- Bé, deixem-ho que sinó encara ens barallaríem i, a més, no estàvem parlant d’això. Et deia que no entenia que encara no s’hagi acostat ningú a la nostra parada. Avui és Sant Jordi i per Sant Jordi la gent omple els carrers, és la Festa de la Cultura. O és que no recordes aquelles fotos que hi vam fer l’any passat a la Rambla de Barcelona, no hi cabia ni una agulla!.
- És clar que me’n recordo, va ser emocionant passejar per aquella rambla plena de llibres, de roses, de gent... i estic segura que si haguéssim posat la parada allí hauries venut tots els llibres. Fins hi tot ens hagués anat bé en qualsevol altra ciutat o poble de Catalunya, en aquell país és tota una tradició aquest dia. Però, vols dir que algú n'ha sentit parlar ni que sigui una vegada de la Diada de Sant Jordi aquí, a Milwaukie (Oregon)?


10 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Molt bo! :-D
Potser ara no venguen res, però tots el negocis tenen un començament difícil, qui sap si d'ací uns anys...

XeXu ha dit...

Que trapella que ets! Aquests dos no faran fortuna, no. M'ha fet gràcia que ho enllacis amb els darrers relats, està molt bé que les històries tinguin certa continuïtat, sobretot si ets un fidel del lloc!

Ostres, fins i tot el títol fa gràcia, El dia SJ, que lladre! Molt bon relat Mac.

Quadern de mots ha dit...

He fet bé pensant que aquest
“Si, però és que...” amagava alguna cosa, però és que en els negocis tot és començar com diu en Jpmerch. Divertit.

Fins aviat.

garbi24 ha dit...

ja va be que la deslocalització de les empreses no sempre funcioni, a veure si alguns ho llegeixen.....

Carme ha dit...

Ei! gràcies Mc! vull dir per agafar el repte i continuar amb els mateixos personatges... és molt divertit el teu relat, encara que no ell no faran ni un centau, nosaltres xalem amb la història!

montse ha dit...

A mi Sant Jordi m'agrada celebrar-lo al carrer envoltada de gent, olorant llibres i fullejant roses. Si aquest dia em trobes fora de Catalunya, ho enyoraria moltíssim.

Bon relat.

Elfreelang ha dit...

Ben lligat i ben contat! genial anar entrellaçant relat a relat ....BO MOLT BO!

Vicicle ha dit...

Però el carrer Milwaukie no és al tocar la Rambla? Ostres, ara me perdut :) Molt bo i divertit.

Assumpta ha dit...

Les tradicions han de començar un dia o un altre... i a Milwaukie segur que la festivitat de Sant Jordi començarà a ser coneguda a partir d'ara :-))

Eeeeei, Janice, Jack, mireu, mireeeeu, crec que s'apropen els primers clients!! :-))

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris.

És com un repte intentar fer els relats coherents per si mateixos però al mateix temps coherents amb els anteriors amb els mateixos personatges. De moment, les imatges dels Relats Conjunts m'ho han permès i em diverteix continuar intentant-ho, ja veurem si me'n surto i continuem descobrint nous "dies" de la vida d'aquesta parella durant algun temps més. ;-))

Publica un comentari a l'entrada