Relats Conjunts (desembre - 2022)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Nadales» (Nikiforos Lytras – 1872).

PER NADAL, QUI RES NO ESTRENA RES NO VAL

- Que bé que canteu! Enhorabona! M'ha fet molta il·lusió que hàgiu vingut a cantar-me aquesta nadala a la porta de casa recuperant així una de les nostres tradicions nadalenques més boniques, la de les colles de cantaires que recorrien els carrers dels nostres pobles i ciutats en aquestes dates tan assenyalades. M’ha agradat moltíssim. Espereu un moment que ara us donaré unes llaminadures, us les heu ben guanyat.

- Gràcies, però no podem acceptar-ho.

- Com n’arribeu a ser de macos. Segur que us sembla que acceptar quatre caramels com agraïment a aquesta bona obra que esteu fent de portar-nos la joia nadalenca i felicitar-nos les festes casa per casa, va en contra de l’esperit de solidaritat desinteressada que ha de regnar aquests dies; però hi insisteixo: Us ho heu ben guanyat.

- No li diem que no tingui raó, senyora, però nosaltres també insistim en no acceptar-li cap caramel. Com vostè mateixa ha dit, si hem format aquest grup de nens cantaires és per a recuperar una de les tradicions més nostrades de les festes de Nadal que inclou les nadales, les felicitacions i, sobretot, les estrenes. Les llaminadures les pot guardar per a aquelles colles de matats que surten disfressats de zombis per Halloween, però a nosaltres ens ha de donar un bon «aguinaldo» en efectiu... o per Bizum si li va millor.

QUADRATS MÀGICS [abc]

T	A	T	A	R
A	T	A	C	A
T	A	P	A	T
A	C	A	T	A
R	A	T	A	T

Un QUADRAT MÀGIC DE LLETRES, també anomenat MOTS QUADRATS, consisteix en una sèrie de paraules vàlides en un idioma determinat encreuades dins d’una quadrícula sense caselles negres. Aquestes paraules, per definició, s’han de poder llegir tant horitzontalment com verticalment, mostrant els mateixos mots en ambdues direccions de lectura.
Una variant especial dins dels quadrats màgics de lletres són els MOTS QUADRATS PALINDRÒMICS que a més de poder-se llegir en horitzontal i vertical en els sentits habituals de lectura (d’esquerra a dreta o de dalt a baix) també es llegeixen correctament en tots els sentits retrògrads (de dreta a esquerra i de baix a dalt). Alguns, fins i tot, es poden llegir en diagonal.

El més conegut i més estudiat històricament és el famós QUADRAT SATOR. És una quadrícula 5x5 amb forma de quadrat màgic composta per cinc paraules llatines: SATOR, AREPO, TENET, OPERA, ROTAS que, considerades en conjunt (d'esquerra a dreta o de dalt a baix), formen un palíndrom múltiple. També se n’han trobat en versió inversa amb la paraula ROTAS al capdamunt (ROTAS, OPERA, TENET, AREPO, SATOR) i en aquest cas s’anomenen QUADRAT SATOR-ROTAS.

Hi ha quadrats Sator a diversos llocs de tot el món, sobretot en monuments religiosos cristians. El primer que es va trobar, però, va aparèixer en una excavació arqueològica que l’any 1868 es feia a una vila romana de Corinium Dobunnorum, l’actual Cirencester, al sud d'Anglaterra, fet que el situa al voltant dels segles II o III de la nostra era. No és aquest el més antic descobert fins ara, el de més antiguitat (datat l’any 55 dC) és el que va aparèixer gravat en una columna de la Gran Palestra a Herculà durant les excavacions de les ruïnes de Pompeia a Itàlia.

Des del primer moment, aquesta inscripció i la seva traducció ha estat objecte de diverses especulacions perquè el mot AREPO és un hàpax (paraula o forma lingüística que apareix documentada només una sola vegada en un context determinat) i això fa que sigui especialment difícil de desxifrar. Se li han aplicat diverses interpretacions: nom propi, una variant gal·la del mot llatí «arare», una forma hebrea, una al·lusió al déu Apis... Les altres paraules llatines sí que són conegudes. SATOR: pagès, sembrador, creador; OPERA: treball (en el singular ablatiu, operā significa "amb compte"); TENET, de «tenere»: aguantar, mantenir, controlar, ROTAS: les rodes. Per tant, amb una traducció més o menys literal, el conjunt significaria: "El sembrador Arepo aguanta amb cura les rodes" o "El sembrador porta l’arada i la seva tasca (de llaurar) ocupa les rodes".
Val a dir que aquesta «simple» traducció va ser rebutjada per molts estudiosos que es van dedicar a intentar trobar el significat ocult d’aquesta seqüència de paraules (o dels anagrames que se’n poden generar) des de diferents punts de vista. Les moltes versions que han anat sorgint impliquen camps tan diversos com, per exemple, la religió, l’alquímia, la numerologia o la càbala.
Mentre que per a alguns és un símbol cristià o jueu, altres el consideren només un joc, un trencaclosques de l’Antiga Roma i també n’hi ha que el veuen com un amulet amb implicacions màgiques o medicinals. En definitiva, i més d’un segle després de la primera troballa, encara no s’ha arribat a un consens per explicar ni l’origen ni el significat real d’aquest quadrat màgic que segueix sent tot un misteri a resoldre.

Un últim incís per a comentar una curiositat cinematogràfica. L’any 2020 es va estrenar «Tenet» dirigida per Christopher Nolan, una pel·lícula que narra com un agent secret ha d’evitar una nova amenaça mundial que, amb la manipulació del temps, resulta molt més perillosa que l’holocaust nuclear. La clau per aconseguir-ho serà una sola paraula: «Tenet, la manera de veure el món d'una altra forma». Doncs a més del títol que utilitza el palíndrom central, els altres quatre bifronts del quadrat màgic també apareixen dins el desenvolupament de la trama. Així tenim que el personatge interpretat Kenneth Branagh, l’antagonista, s’anomena Andrei SATOR; l’espanyol Tomás AREPO és el pintor que ha falsificat el Goya que el protagonista fa servir per contactar amb Kat, l’exdona de Sator; l’organització que vol evitar l’aniquilació de la humanitat es denomina TENET (d’aquí el títol del film); l’escena inicial és un atac terrorista al teatre de l’ÒPERA de Kíiv i ROTAS correspon al nom de l’empresa del dolent de la pel·lícula.

En el camp de l’enigmística i els passatemps, sovint es consideren els QUADRATS MÀGICS com els predecessors més antics dels Mots Encreuats. S’inclouen dins dels anomenats JOCS GEOMÈTRICS que són uns passatemps de l’enigmística clàssica italiana que consistien a agrupar grups de paraules o frases amb formes geomètriques. Visualment recorden els MULTIACRÒSTICS que tan sovintejaven al Barroc, però en aquest cas només tenen una finalitat lúdica i són similars als actuals jocs de graella, però sense fer servir quadres negres i incloent el doble sentit de lectura dels mots que els componen. Aquests jocs es dividien entre els que només admetien les lectures horitzontal i vertical, com el QUADRAT, el TRIANGLE, el ROMBE o l’OCTÒGON i els que permeten una lectura horitzontal i una d’obliqua com l’HEXÀGON, el TRAPEZI i l’ESTEL (per exemple, en rengles d’1-2-7-6-5-6-7-2-1 lletres).

Són uns passatemps complicats d’elaborar i, lògicament, aquesta dificultat s’incrementa com més gran és la seva mida. Mentre que, per exemple, un quadrat màgic de 4x4 és relativament fàcil de fer, els més grans ja costen molt més i generalment no solen depassar la mida 7x7. Encapçalant aquest post, en podeu veure un de 5x5 palindròmic que he creat jo mateix.
Se’n poden trobar, però, exemples excepcionals de 8x8, 9x9 i, fins i tot, 10x10 en alguns idiomes. Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000), Màrius Serra afirma que en català el rècord el tenia, a principis de l’any 2000, un quadrat màgic 8x8 no palindròmic obra del ludolingüista mataroní Toni Civit. És aquest:

A	T	R	A	C	A	R	A
T	R	E	M	O	L	E	S
R	E	A	P	R	E	N	S
A	M	P	L	I	A	D	A
C	O	R	I	N	T	I	C
A	L	E	A	T	O	R	I
R	E	N	D	I	R	I	A
A	S	S	A	C	I	A	T

---

GLOSSARI:

• Quadrat màgic [abc]

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

QUADRATS MÀGICS [123]

4	9	2
3	5	7
8	1	6

Un QUADRAT MÀGIC és una quadrícula numèrica on la suma dels valors de cadascuna de les seves files, columnes i diagonals és la mateixa.

Tot i que pot haver-hi altres variacions, usualment les caselles dels quadrats màgics típics s’omplen amb els nombres enters consecutius des de l’1 a N². Aquest valor N equival a l’Ordre del Quadrat, és a dir el seu nombre de files o columnes.
Encapçalant aquest post i com a exemple, podem veure un quadrat màgic d’ordre 3 (amb tres files i tres columnes) format amb els nombres de l’1 al 9 (3²) que compleix que les seves tres files (4+9+2, 3+5+7, 8+1+6), les tres columnes (4+3+8, 9+5+1, 2+7+6) i les dues diagonals (4+5+6, 8+5+2) sumen 15.

Aquest resultat idèntic que resulta de sumar els valors que trobem a cada fila, columna o diagonal s’anomena Constant Màgica i és la resultant del sumatori de totes les xifres que omplen el quadrat dividit pel nombre de files o columnes que el formen. Com hem vist, el quadrat màgic d’ordre 3 de l’exemple té una constant màgica igual a 15 [(1+2+3+4+5+6+7+8+9) / 3 = 15] i de la mateixa manera podríem calcular aquest valor per a qualsevol altre quadrat màgic. En el cas dels quadrats típics (els que s’omplen amb els nombres enters consecutius de l’1 a N²) podem utilitzar la fórmula M = (N³ + N) / 2 que ens permet trobar la constant màgica (M) a partir de l’ordre del quadrat (N). Així tenim que per a N=3 ens dona M = 15 com ja s’ha dit i també és fàcil calcular que M valdrà 34 en un quadrat màgic d’ordre 4, 65 en un d’ordre 5, 111 en un quadrat d’ordre 6 i així successivament. Cal fer constar que només hi ha una manera (sense comptar els simètrics que es poden obtenir per rotació o reflexió) de completar un quadrat màgic típic d’ordre 3, però en podem obtenir fins a 880 de diferents d’ordre 4 i n’hi ha 275.305.224 d'ordre 5. És clar que aquestes xifres es multipliquen fins a l’infinit si incloem els quadrats màgics formats amb altres nombres més enllà dels enters consecutius de l’1 a N² perquè és evident que un quadrat continua sent màgic si sumen, restem o multipliquem tots els seus elements per un mateix número o que també podem formar quadrats màgics omplint-ne les caselles amb valors diversos sempre que compleixin la regla que la suma de files, columnes i diagonals sigui la mateixa.

La història dels QUADRATS MÀGICS és ancestral i ja els trobem a les antigues cultures xinesa, àrab o hindú on, des de temps remots, s’han considerat uns signes de bona sort i s’han utilitzat per confeccionar talismans i amulets. Diu la llegenda que l’origen dels quadrats màgics es remunta a l’any 2200 aC. En aquells temps, a la mil·lenària Xina, va sortir del riu Lo una gran tortuga (símbol de l’eternitat) que tenia a la seva closca una sèrie de taques de diferents colors. Substituint aquestes taques per números, s’obtenia un senzill trencaclosques aritmètic on els nombres de l’1 al 9 estaven ordenats perquè sempre sumessin 15. Segons s’explica al «Llibre dels Ritus», un dels Cinc Clàssics xinesos del cànon confucià, aquesta curiosa distribució va inspirar a l’emperador Yu el Gran el tractat anomenat «El Gran Pla» que va fer servir de base per governar el seu regne. A continuació podeu veure una representació d’aquest quadrat màgic original que, com ja haureu endevinat, es correspon a l’exemple que he comentat abans i que també encapçala el post.

Al món occidental van ser mencionats per primera vegada als escrits de Teó d’Esmirna, al voltant del 130 aC i se sap que al segle IX de la nostra era, aquests quadrats eren usats pels astròlegs en la confecció d’horòscops. Però no va ser fins més endavant, cap allà l’any 1300 i gràcies al matemàtic grec Moscòpul, que els quadrats màgics i les seves propietats es van expandir per tot Occident, aprofitant els aires de renovació del Renaixement.

A Europa, el quadrat màgic més famós és d’ordre 4 i és el que apareix al gravat «La Malenconia» de l’artista alemany Albrecht Dürer (1471 – 1528). La seva constant màgica és 34 i els nombres centrals de l’última fila són el 15 i el 14 per assenyalar que aquest gravat es va fer l’any 1514.
A Catalunya, és ben conegut el quadrat màgic que l’escultor Josep Maria Subirachs (1927 – 2014) va incloure en el conjunt escultòric de la façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona. És també un quadrat 4x4, tot i que estrictament no seria un quadrat màgic perquè incompleix la condició de no repetir les xifres. El motiu d’això és que Subirachs va modificar el quadrat màgic de Dürer suprimint els valors 12 i 16 i repetint els nombres 14 i 10 per aconseguir que la constant màgica passés a ser 33 (en comptes de 34), una xifra simbòlica en el món cristià perquè tradicionalment es considera que Jesús tenia trenta-tres anys quan va ser crucificat. Ho expliquen més a bastament en el post del blog de la Sagrada Família que us deixo en aquest ENLLAÇ.

Segons les seves característiques, alguns quadrats màgics concrets reben una denominació especial. Entre d’altres, podríem trobar els ANTIMÀGICS que són els quadrats sense constant màgica perquè les sumes de les files, columnes i diagonals són totes diferents; els SEMIMÀGICS, quan només coincideixen les sumes de les files i les columnes, però no les de les diagonals; els BIMÀGICS (o els TRIMÀGICS) quan després d’elevar al quadrat (o al cub) totes les seves xifres s’obté un altre quadrat màgic; els CONCÈNTRICS que són els quadrats màgics que n’inclouen un altre (o altres) a l’interior; els MULTIPLICATIUS on la constant màgica resulta de la multiplicació dels valors de les files, columnes i diagonals; els DIABÒLICS (o PANMÀGICS) que són aquells on també les diagonals complementàries [les dues diagonals paral·leles a la principal] sumen la constant màgica; els PERFECTES que presenten la constant màgica en la suma de files, columnes, diagonals, diagonals complementàries i també en els subquadrats interiors o en els valors dels cantons; els ALFAMÀGICS quan les xifres que omplen el quadrat s’escriuen amb el seu nom i resulta que el nombre de lletres d’aquests noms també formen un quadrat màgic; el del TAULER D’ESCACS, fet pel matemàtic suís Leonhard Euler que en un quadrat 8x8 va distribuir els números de l’1 al 64 de manera que es pot anar consecutivament del primer a l’últim seguint els moviments d’un cavall d’escacs; l’APOCALÍPTIC, creat per A. W. Johnson és d’ordre 6, està format per nombres primers i la seva constant màgica és 666...

Es coneixen diversos procediments per poder crear un quadrat màgic que comporten major o menor dificultat depenent, sobretot, de l’ordre del quadrat que volem obtenir. Per un valor de N senar, els quadrats màgics són més fàcils de generar mentre que els quadrats d’ordre parell són més complicats de fer i, dins d’aquests últims, resulten d’elaboració més directa els quadrats amb un ordre múltiple de 4 que els que tenen un N parell però no divisible per 4. A l’article que la Viquipèdia dedica a aquest joc numèric es detallen els mètodes més genèrics per construir un quadrat màgic, ho podeu veure AQUÍ.

Però per acabar aquest post, n’he triat un de força senzill que he trobat al llibre JUEGOS DE MANOS DE BOLSILLO VOL.2 (Wenceslao Ciuró – 1961). Aquest és un sistema que permet construir un quadrat màgic d’ordre 5 amb la possibilitat de començar per qualsevol xifra inicial i només seguint unes simples regles que ens indiquen que partint d’un primer número donat, el seu consecutiu estarà situat dues caselles més amunt i una a la dreta del primer, excepte quan aquest és un múltiple de 5 (5, 10, 15, 20 i 25) perquè aleshores haurem de posar el segon a dues caselles a la dreta del primer. Amb el benentès que per poder omplir tot el quadrat hem d’imaginar cadascuna de les files i les columnes com si fossin cadenes sense fi, és a dir que si hem d’avançar dues caselles i se’ns «acaba» el quadrat, el que hem de fer és continuar per l’altre extrem de la mateixa fila o columna.
Per deixar-ho més clar, millor que ho fem amb un exemple. Partim d’una quadrícula 5x5 buida. Hem d’omplir les 25 caselles amb els nombres que van de l’1 al 25 i ens diuen que comencem situant el número 13 a la segona casella de la tercera fila (és a dir, a la casella de la fila 3, columna 2 [3,2]). El 14, per tant, l’haurem de col·locar dues files més amunt i una columna a la dreta i això correspon a la casella [1,3]. Com aquest 14 ha caigut a la primera fila i no n’hi ha cap més per sobre seguirem el compte per la part de sota i així els mateixos càlculs portaran el 15 a la casella [4,4]. Ara hem arribat a un dels múltiples de cinc i, en conseqüència, per col·locar el 16 canviarem de moviment i el posarem a dues caselles a la dreta del 15, és a dir a la [4,1]; pel 17 tornarem a comptar dues files cap amunt i una a la dreta per trobar la [2,2]... i així successivament (quan arribem al número 25, continuarem amb l’1) fins a omplir totes les caselles. Si no ens equivoquem, al final haurem format el següent quadrat màgic d’ordre 5 i amb una constant màgica de valor 65.

8	21	14	2	20
4	17	10	23	11
25	13	1	19	7
16	9	22	15	3
12	5	18	6	24

---

GLOSSARI:

• Quadrat màgic [123]

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

Jocs de sobretaula - 009

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Relats Conjunts (novembre - 2022)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Crani fumant un cigarret» (Vincent van Gogh – 1886).

EL PINTOR FAMÓS QUE NOMÉS VA VENDRE UN QUADRE

L’artista del qual parlarem avui no necessita gaires presentacions. La seva obra és admirada arreu i tothom coneix detalls de la seva extraordinària biografia. Tant és així que només dient-vos que es tracta del pintor conegut per haver venut un únic quadre en la seva vida, estic segur que tots ja heu endevinat el seu nom. Efectivament, avui us vull parlar del gran i inimitable Vicenç Vall Gorg.

És sabut que en Vicenç es va voler dedicar a la pintura des de ben jove. Al principi, però, no ho va tenir gens fàcil. Com ja he dit, els seus quadres no es venien i això l’obligava a buscar contínuament noves fonts d’ingressos que li permetessin seguir amb la seva afició. Va ser per aquest motiu que es va apuntar a un concurs de pintura organitzat per la regidoria de salut del seu ajuntament en el marc d’una campanya antitabac. Es tractava de fer una obra que mostrés els perjudicis del tabaquisme i el premi era de 500 €. Aquesta quantitat no li solucionaria la vida, però almenys sí que li permetria poder pintar durant una bona temporada i, per això, en Vicenç Vall Gorg es va prendre l’encàrrec molt seriosament. El resultat, com tothom sap, va ser «Crani fumant un cigarret». No hi ha dubte que una calavera amb un cigarret als llavis era una imatge punyent que mostrava sense pal·liatius els efectes nocius del tabac. En Vicenç estava convençut que guanyaria... però no va ser així.

La seva obra va ser rebutjada pel jurat sense gaires explicacions i aquest fet va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de l’artista. Va decidir que ja havia aguantat prou i que deixaria la ciutat per anar al camp. Li havien parlat dels meravellosos paisatges de la Provença francesa, però, és clar, per anar-hi també necessitava diners i no en tenia. Desesperat, va fer venir un nou possible comprador al seu estudi amb la intenció, si hagués calgut, de malvendre els seus quadres per obtenir els diners per poder marxar. L’expert en art es va mirar les pintures i, com tots els altres abans que ell, no se’n va voler quedar cap. En Vicenç Vall Gorg es va enfonsar, es va deprimir tant amb aquest nou fracàs que gairebé va deixar d’escoltar el que li estava dient el marxant: «Mira, Vicenç, els teus quadres no valen res. Pintes molt "raro", noi. Com a galerista no m’interessen gens, però ja saps que també treballo en una agència de publicitat. Doncs un dels nostres clients principals és una empresa tabaquera internacional i estic segur que els agradarà molt aquest últim quadre que has fet. Te n’ofereixo 10.000 €».

La resta de la història també és ben coneguda. En Vicenç potser no va sentir l’oferta que li feien, però el seu germà Teodor que sempre l’acompanyava no en va perdre detall i va negociar un contracte que a més dels deu mil euros incloïa també un percentatge sobre totes les reproduccions futures. Quan poc temps després, el quadre «Crani fumant un cigarret» va ser escollit com la imatge corporativa dels Cigarrets Skeleton, el tabac que fumen els homes de veritat que no tenen por de res i va començar a aparèixer en tots i cadascun dels paquets d’aquesta marca, en Vicenç Vall Gorg es va convertir en multimilionari. Avui en dia continua pintant, instal·lat còmodament a la seva finca de luxe de la Camarga francesa, però no ha volgut vendre cap més quadre. Ara no li cal i cada vegada que algú li proposa fa aquell gest tan típic de tallar-se una orella, com volent dir: «Ni t’escolto, ni et vull escoltar». Repeteix que actualment ja no busca cap reconeixement i que els seus quadres ja es vendran quan es mori. És una llàstima perquè no pinta gens malament el paio, el vaig visitar fa pocs dies i em va enamorar amb la seva última pintura: un paisatge d’una nit estrellada que és tota una obra d’art mereixedora de ser exposada al MoMA de Nova York, per citar un gran museu a l’atzar.

Els misteris d'en Mac – Cas 009

009 - EL CAS DEL TRÈVOL DE QUATRE FULLES

De tant en tant, per aclarir algun detall del cas que estic investigant, m’he de posar en contacte amb la policia i demanar-los ajuda. El meu contacte als mossos d’esquadra és l’inspector Roig, un vell amic que, sempre dins la més estricta legalitat, no té mai un no quan li demano alguna cosa. Evidentment, aquest sentiment és recíproc i ell també sap que si alguna vegada necessita un punt de vista diferent per desencallar una de les seves investigacions, pot comptar amb mi.

Aquest ha estat el cas de la trucada que m’ha fet aquest matí i que ha iniciat amb les següents paraules:

- Escolta Mac, tinc un historiador, un entomòleg, un astrònom i un matemàtic...

- Què m’has telefonat per explicar-me un acudit? –l’he interromput jo, divertit–.

- No em parlis d’acudits que la cosa és seriosa. Ahir a la nit es va produir un assassinat al Centre Internacional d’Investigacions Aplicades. La víctima és un reconegut científic i quan tot es faci públic hi haurà un bon rebombori, per això m’agradaria tenir el tema mínimament encarrilat com més aviat millor. Però no me n’acabo de sortir i per això et truco, és sabut que quatre ulls sempre hi veuen més que dos.

- Explica’m, doncs, que has vist fins ara.

- El detall principal és que la víctima no va morir a l’acte i va tenir temps de deixar-nos una pista. Per desgràcia i potser perquè temia que l’assassí encara rondés per allí, no va ser tan explícit com per escriure el nom del culpable sinó que va optar per fer un dibuix. Abans d’anar-se’n a l’altre barri va esbossar clarament un trèvol de quatre fulles.

- Que no li va portar gaire sort, evidentment. –he afegit jo–

- Efectivament, no gens. Però almenys ens ha de servir per assenyalar clarament un dels quatre únics sospitosos. Que, com t’intentava dir al començament, són un historiador irlandès especialitzat en la història del seu país, un entomòleg francès que estudia els insectes dels prats, un astrònom alemany que investiga les alteracions que la radiació solar produeix en els gens i un matemàtic italià que treballa fent càlculs de paràmetres estadístics i de probabilitat. No hi ha dubte que un d’ells és el culpable, però no aconsegueixo trobar quin té una relació prou evident amb la pista per poder acusar-lo directament. Per això la telefonada, per veure si tu ho tens més clar.

- Doncs diria que sí, que ho tinc força clar...

I vosaltres? Sabeu qui pot ser l’assassí?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Lluna "

ACRÒSTICS

El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) defineix ACRÒSTIC com:

Composició versificada en la qual les lletres inicials, medials o finals dels versos, confegides, formen una paraula o frase.

Un exemple el trobaríem en un text que el periodista, poeta i dibuixant català Josep Maria Junoy (1887 – 1955) va incloure en el catàleg de la primera exposició del pintor Joan Miró (1893 – 1983) a les Galeries Dalmau de Barcelona l’any 1918. Per a aquest catàleg, Junoy s’empesca una peculiar descripció de la pintura del genial artista barceloní: «Forta pictòrica Matèria Impregnada d’una Refractibilitat cÓngestionant» on hi apareixen destacades les quatre lletres del cognom del pintor.

En aquest cas, com es pot veure a la imatge, les lletres utilitzades per formar el mot «Miró» estan situades en posicions centrals dins del text i, per tant, es tractaria d’una variant de l’acròstic anomenada MESÒSTIC. Altres variacions d’aquest joc de paraules serien el TELEÒSTIC (quan ocultem el missatge críptic a les últimes lletres de cada vers), el CATADIAGONÒSTIC (quan fem servir la primera lletra del primer vers, la segona del segon, la tercera del tercer i així successivament, per ocultar el missatge en lectura diagonal descendent des de la part superior esquerra a la inferior dreta) i l’ANADIAGONÒSTIC (que és l’acròstic que es llegeix en diagonal ascendent des de la part inferior esquerra a la superior dreta). De totes maneres, l’ACRÒSTIC més típic i al que ens referim directament amb aquest nom és el que utilitza les lletres inicials de cada vers per escriure el missatge que volem ocultar.

L’origen de l’acròstic és molt antic. Se’n troben ja en les Sagrades Escriptures on diversos salms presenten acròstics alfabètics. Així per exemple, al salm 119 cadascun dels vuit versos de la primera sèrie comença per la primera lletra de l'alfabet, ALEPH; cadascun dels vuit de la segona per la segona lletra, BETH, i així successivament amb tot l'alfabet hebreu. També alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de les seves obres. Al segle IV, Eusebi de Cesarea (c. 265 – 339) cita certs versos religiosos grecs que estan escrits de manera que les lletres inicials formen la frase «Jesucrist, fill de Déu, Salvador». Les primeres lletres de les cinc paraules d'aquesta frase formen el mot grec "Ichthys" (peix), circumstància que va fer que els primers cristians utilitzessin el dibuix d’un peix com a símbol. Després la tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement.

A la literatura clàssica espanyola és famós l’acròstic que Fernando de Rojas (c. 1470 – 1541) va fer servir per a presentar-se com autor de LA CELESTINA. Al preàmbul de la segona edició (Toledo – 1500) trobem onze estrofes de versos d’art major titulades: «El auctor, escusándose de su yerro en esta obra que escribió, contra sí arguye y compara» on s’explica que va trobar a Salamanca "la obra presente" i que, en unes vacances, es va proposar acabar-la. Doncs bé, ajuntant les primeres lletres d’aquests versos podem llegir el següent acròstic: «El bachiller Fernando de Royas acabó la comedia de Calysto y Melibea y fue nascido en la Puebla de Montalván».

Els acròstics han arribat fins als temps moderns, però van tenir el seu major auge durant el barroc. En aquella època, la literatura els utilitzà abusivament creant els anomenats LABERINTS, uns MULTIACRÒSTICS que anaven més enllà de la mera lectura lineal combinant les lectures horitzontal, vertical, diagonal i fins i tot circular dins del mateix text. En català, en tenim un gran exemple en el «Sonet set vegades acrostich» (també conegut com «En forma de labirinto») escrit per Vicent Garcia [el Rector de Vallfogona] (1579 – 1623). En aquest poema multiacròstic trobem fins a disset ÈSTICS (denominació proposada per l’escriptor i polític Josep Bargalló i Valls per anomenar les diverses variants d’acròstics) que amaguen el nom de santa Teresa de Jesús: un acròstic convencional, cinc mesòstics, deu catadiagonòstics i un èstic horitzontal en el darrer vers. El mateix Josep Bargalló dedicà una minuciosa anàlisi a aquest poema i a la seva estructura en un article publicat l’any 1990 a les pàgines del diari AVUI que us deixo a continuació per si és del vostre interès:

(Cliqueu AQUÍ per veure la imatge més gran)

En l’àmbit de l’enigmística, cal citar un joc anomenat «Double Acrostic» que ara fa uns cent anys, abans de l’esclat dels mots encreuats, va ser molt popular a la premsa anglosaxona i que consistia a endevinar quatre mots que en formaven dos de nous acròsticament, el primer amb les inicials i el segon amb les lletres finals.

Avui en dia potser ja no tenen la popularitat d’antany, però el recurs de l’acròstic continua sent ben vàlid en la creació de passatemps. Per demostrar-ho i posar el punt final a aquest post, us he preparat un MENÚ ACRÒSTIC que us proposo que completeu i desxifreu. Com veieu a la imatge, cadascun dels tres apartats d’aquest menú (Primers, Segons i Postres) conté sis productes diferents d’una mateixa categoria que, un cop trobats, deixaran al descobert un nou element de la mateixa classe que es podrà llegir en l’acròstic que apareixerà a les caselles vermelles. La vostra feina és, per tant, omplir tot el menú i descobrir quins tres plats (una verdura, un peix i una fruita) són les recomanacions incògnites del xef en aquest MENÚ ACRÒSTIC tan especial... si us ve de gust, és clar. :-)

---

GLOSSARI:

• Acròstic

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "