GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 25 d’octubre de 2021

Relats Conjunts (octubre - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Un conte per anar a dormir" (Fina Veciana - 2021).


EXPLORACIÓ ESPACIAL

Des de dalt la seva nau espacial, els dos astronautes observen atentament el nou planeta recentment descobert. No és la primera vegada que viatgen a l’espai exterior i són conscients dels riscos que això sempre comporta, però aquest cop la sensació d’estar vivint una aventura perillosa és més gran que mai. Hi ajuda el fet que el nou sistema planetari on han arribat no s’assembla a cap altre per on haguessin transitat abans.

El primer detall que els ha sorprès d’aquest sistema desconegut, és constatar que està format per un únic planeta gegant de superfície cristal·lina on no es distingeix cap possible continent ni cap altre accident geogràfic. Malgrat que soni impossible, tot ell sembla cobert per una brillant capa uniforme que incrementa la sensació de desolació. Només un altre astre fa companyia a aquest gran planeta, una petita estrella que orbita al seu voltant. Aquesta és una altra de les particularitats que presenta aquest sistema, el planeta n’és el centre i es manté immòbil mentre que el sol és l’astre que hi gira al voltant i, alhora, volta sobre si mateix a gran velocitat. Aquestes dues característiques, una estrella en constant moviment i un planeta que sembla un mirall, provoquen que aquell sector de l’univers sigui ben diferent de la típica imatge que tots tenim de l’espai. Els rajos de llum solars que es reflecteixen en el planeta no només esvaeixen la negror espacial que els astronautes esperaven, sinó que també els ofereixen un espectacle calidoscòpic que els meravella. La inusitada velocitat de gir d’aquella petita estrella, sobre ella mateixa i davant del planeta, provoca un centelleig que, per dir-ho d’alguna manera, il·lumina tot aquell racó del firmament omplint-lo de noves estrelles que semblen apagar-se i encendre’s al ritme que marca la llum reflectida pel planeta. Mai havien vist res semblant, és una experiència extraordinària que els corprèn.


De sobte, arriba el desastre. Tot s’atura quan el devessall lluminós desapareix de cop. Amb una explosió, l’estrella s’ha apagat i, en conseqüència, tot s’enfosqueix en un instant. També el planeta, fins ara brillant, esdevé un cercle negre sense vida que a penes es distingeix de tot el que l’envolta. Els astronautes passen del goig a l’espant, no s’esperaven que tot acabés d’aquesta manera. La por, però, no els impedeix raonar i són ben conscients que, si volen evitar els efectes de l’explosió, han d’abandonar la nau com més aviat millor. No estan gens segurs allà dalt després del que ha passat...

Però ja no són a temps de deslliurar-se de l’ona expansiva. Tan sobtadament com abans han quedat a les fosques, ara torna la llum. Una nova estrella, aquesta més gran i potent que la primera, s’ha encès a dalt del cel i els enlluerna, impedint-los cap possibilitat d’escapatòria. Se saben perduts sense remei i encara més quan senten una veu irada que sembla sortir de tot arreu i que se’ls dirigeix directament:

- Nois!!! Què diantres feu en plena nit enfilats a la calaixera de l’habitació dels avis? I aquests vidres que hi ha per terra? Però si us heu carregat la làmpada de la tauleta de nit. Què dirà l’àvia quan torni del viatge de l’Imserso? Com si no fóssiu prou grans per saber que no s’ha de jugar amb els aparells elèctrics. Avui heu fet petar una bombeta, però un altre dia podeu provocar un curtcircuit i acabareu electrocutats. O si no, se us escaparà de les mans i trencareu el mirall rodó. Aleshores sí que em sentireu. Va, baixeu de la calaixera abans que també la desmanegueu i de pet cap al llit, immediatament!!


Capcots, els dos astronautes tornen a la base estel·lar en silenci. Aquesta vegada han estat capturats pels alienígenes, però això no vol dir que els hagin vençut. El seu afany aventurer no s’atura al primer entrebanc, queden molts sistemes planetaris per descobrir i uns astronautes intrèpids com ells aprofitaran qualsevol nova oportunitat per explorar-los.


12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Em temo que quan l'alienígena de la veu irada hagi girat cua, ja s'estaran empescant cap a quin sistema planetari es dirigiran la propera vegada.

Hi ha alienígenes que no tene cap respecte pels aventurers!

Molt divertit Mc! Un cop més has aconseguit sorprende'm amb el gir del final!!!

McAbeu ha dit...

CARME: No en dubtis, no hi ha alienígenes que els aturin a aquests intrèpids astronautes. De fet és ben bé el contrari, ells sempre hi compten amb la presència dels aliens hostils... donen aquell toc de missió perillosa que fa més emocionant qualsevol exploració espacial. :-))

Gràcies!!

Pons ha dit...

Estava fent un escrit sobre fonaments astronòmics espacials bàsics, però vist el final potser ja no caldria.

ASSUMPTA ha dit...

Magnífic!!!!
Et suoeres relat rere relat!!!
És genial!!
Ooooh!!! Mac! Fes-te escriptor!!! 👏👏👏👏👏👍👍👍👍

I la rematada final amb l'alienígena ja és el cum laude 😉😉😉

McAbeu ha dit...

PONS: No, no cal; almenys fins que aquests astronautes no compleixin alguns anys més. Mentrestant, la seva imaginació està per sobre de qualsevol fonament astronòmic espacial bàsic. ;-)

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Moltes gràcies, per les felicitacions i pel cum laude. Em fa molt feliç que t'agradi tant. :-)

sa lluna ha dit...

Magnífic el gir, ja estava patint pels astronautes. 😉
Molt i molt bo!.

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Al final l'ona expansiva de l'explosió estel·lar no ha anat més enllà d'una petita esbroncada, però els astronautes tampoc les tenien totes... amb els alienígenes no pots estar mai segur de per on et sortiran. :-DD

Moltes i moltes gràcies!!

artur ha dit...

Genial relat !...això dóna per un guió de cine ficció. L'any vinent et veiem al Festival de cine fantàstic de Sitges !! :DD
Felicitats !!

McAbeu ha dit...

ARTUR: En aquest cas concret, hauria d'anar a la secció infantil del festival. :-DD

Moltes gràcies!!

XeXu ha dit...

Quin nen no ha somiat algun cop fer-se astronauta! Aquí en tenim un parell que ho han aconseguit, però una mala passada els ha fet acabar la seva missió. Hi tornaran! Bon relat, Mac!

McAbeu ha dit...

XEXU: És clar que hi tornaran. La imaginació de la mainada pot abastar tot l'univers... malgrat els límits que hi posen de vegades els alienígenes. ;-)

Gràcies!!

Publica un comentari a l'entrada