GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 11 d’octubre de 2021

IMITACIONS

Al llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", el folklorista Joan Amades dedica un capítol a uns jocs verbals que ell anomena IMITACIONS i que es podrien definir com aquells jocs de paraules que es basen en la combinació d’aquestes de manera que imitin altres mots diferents o simulin expressions en altres idiomes.

Relacionat també amb l’HOMOFONIA, és un joc oral similar als MIMOLOGISMES, però mentre que en aquests es combinen mots per «interpretar» el llenguatge dels animals o els sons que fan alguns objectes, en el cas de les IMITACIONS el que es busca és que aquesta combinació faci que, en llegir el text, sembli que pronunciem unes altres paraules diferents de les que hi ha escrites o que recordin la fonètica d’un idioma estranger.

Un dels exemples que ens dona Joan Amades, són dues frases on s’amaguen els noms de diversos animals que segur que trobareu ben de pressa:

- Me’n vaig per dalt a veure quina la fan, per di’ho a la Coloma.
- Mentre éreu per dalt tot fent un lloro, jo us vaig cridar per di’us que teníem que anar-hi.

Un altre tipus d’aquests jocs de paraules podria ser la creació d’un «llenguatge musical» que només faria servir síl·labes iguals als monosíl·labs de les notes musicals:

- Re m’hi fa si fa sol.
- Si fa sol, la Sila fa midó.

Però, sens dubte, les IMITACIONS més conegudes són les que consisteixen en la generació de frases en una llengua simulant la fonètica d’una altra. En el nostre idioma, es va fer molt popular un recull titulat «EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES» que intentava demostrar, humorísticament, que tots els idiomes del món s’havien generat a partir del sistema fonològic català.
(Cliqueu AQUÍ per veure la imatge més gran)


Una primera versió d’aquest recull va aparèixer l’any 1865 a l’almanac humorístic «Lo Xanguet» i mostrava, sobretot, mots aïllats o simples locucions en deu llengües «diferents». Aquest article va servir de base per a edicions posteriors on ja es presentaven frases senceres en cadascun dels suposats idiomes. El primer text d’aquestes característiques es va publicar al número 30 de «La Llumanera de Nova York» el 30 d'octubre de 1877, en un article molt complet que incloïa frases en vint-i-dos idiomes. L’any 1895, a l'«Almanach de La Esquella de la Torratxa» es recullen les bromades de «Lo Xanguet» i de «La Llumanera» amb l’afegitó de noves frases inèdites, convertint-se en la versió que acabaria sent la base de totes les edicions posteriors, com les que van sortir al diari «La Veu de Catalunya» (1900), a la revista «El Patufet» (1904 i 1911) i als diversos opuscles publicats des de principis del segle XX. Entre aquests destaquem el que la Llibreria Editorial Millà va començar a publicar a la dècada del 1920 o del 1930 amb el títol «El català, mare de totes les llengües (Humorada fonètica)». La darrera edició, publicada l’any 1979 dins la col·lecció Biblioteca Popular, es considera actualment la versió clàssica d’aquest joc lingüístic. Us el copio complet a continuació:

EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES (HUMORADA FONÈTICA)

UNS MOTS PREVIS
Fa un grapat d'anys que aparegué, a l'almanac de Lo Xanguet (1865), un aplec de frases catalanes, la fonètica de les quals era la mateixa de moltes llengües vives i mortes. Més ençà, La Llumanera de Nova York (1872), portà una col·lecció nombrosa de frases catalanes per l'estil, en demostració humorística que la llengua catalana havia d'ésser la mare de totes les llengües perquè ella sola comprenia els sons de totes elles.
Aquestes publicacions vuitcentistes estan completament esgotades. Avui, en recollir novament aquelles bromades de la més bona llei, hem procurat enriquir l'aplec amb bona cosa de frases noves, o almenys inèdites, i les hem classificades totes d'acord amb el quadre universal de llengües traçat pel savi Max-Múller, perquè es vegi que totes les llengües del mon tenen arrels en la fonètica catalana. La qual cosa, sí non è vero, no es pot negar que è ben trovato. Ací teniu, doncs, el recull més complet d'aquesta facècia lingüística.
[A. M.]

EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES
(HUMORADA FONÈTICA)
  • PRIMER GRUP - LLENGÜES MONOSIL·LÀBIQUES
    • XINÈS
      • Quin fou el sant gai que tens a l'estanc?
      • Com que tinc tanta sang, a les cinc tinc son.
      • Tinc cinc fills tísics i prims, i amics íntims, vint-i-cinc.
    • SIAMÈS
      • Teta tonta, tanta tinta tota t'unta.
      • En quin tinter té tinta, Anton?
      • Aquest estúpid ha escopit en un tupí que està tupit.
  • SEGON GRUP - LLENGÜES AGLUTINANTS
    Família africana
    • MANDINGA
      • Els encenalls s'empassen per les senalles.
      • Les bagasses malaltisses s'esllavissen sacsejant.
      • Estic pensant de quan ençà s'han esquinçat els cinc-cents sacs.
    • ZULÚ
      • Setze agutzils s'han emmetzinat amb brots d'atzavara.
      • Amb xerigot els nois s'esquitxen.
      • Si el botxí botzina, esbotza-li l'atzerola.
    • EGIPCI
      • Dono gola al caire del pedrís.
      • No remeni, tafaner, si no el faré anar d'oros.
      • Tot el meu se'n va en misses o ciris.

  • Família turània
    • TURCOMÀ
      • Si és tova costa calés.
      • Dins del cove hi ha cargolets molt cars.
    • SÀNSCRIT
      • Com que ha de rajar, faci-me-la barateta.
      • La madrastra i sa mare m'han escrit que l'ase brama.

  • Família holofràstica
    • ASTECA
      • Està feta l'escala? Guaiti-la, porti-la, cuiti.
      • Quan en Quico xiscla, la Tecla xiula.
      • El vailet del magatzem cala piules.
      • Estripa-li el queixal xic a la mula.
      • A pi xic, escala no cal; si cal, du-la-hi.
      • A pi alt escala hi cal; a pi xic no n'hi cal i si la-hi cal, du-la-hi.
    • ÈUSCAR
      • Arri, bagarra, no me la carreguis.
      • M'has arrencat la cua de la gua.
      • Oi que van enrere els esguerrats?
      • Un sagarreta se m'agarra.
      • Amb el casc se sua.
  • TERCER GRUP - LLENGÜES PER FLEXIÓ
    Família semítica
    • HEBREU
      • Em raca el sabatot rebec.
      • Què hi fas? Agafar-ne un és el que et toca.
      • Carat, quin rot!
      • Nostramo, trec l'haca?
      • La traca s'atraca.
    • ÀRAB
      • Amb les alicates ben segur fem mirinyacs.
      • Hola, Laia, volem oli.
      • Bufar no fa fi.
      • Anant a la babalà li han esqueixat la bufanda.
      • Hala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi.
    • SIRÍAC
      • El gos s'esgarrifa de tocar l'os calent.
      • Que ètica està la Tona!
      • A ca l'Hipòlit no cal anar-hi.
      • Que és bo escumar vi amb espàtula?
      • Quan arrenqui la bullida, penja-la amb els clemàstecs.

  • Família indoeuropea
    • LLATÍ
      • Melis és fusta per a bigues.
      • Et demano estam i em surts amb corda.
      • Si no m'aturo perdo l'oremus.
      • D'anar amb els nuvis a l'òmnibus gairebé l'àvia sua.
      • Avis murris porten els nuvis a Gràcia en òmnibus gratis.
    • ITALIÀ
      • Fesolet o caldo és bo per a qui matina.
      • Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini.
      • Per un escapulari van donar-li un picotí de carquinyolis.
      • En Geldoni fa un tiberi de vi xarel·lo amb allioli.
    • CASTELLÀ
      • A través de la dilatada carretera castellana canta, alegre, un escultor.
      • La rosa és una flor olorosa.
      • Una gavina blanca destaca sobre el mar.
    • GALLEC
      • Guaita, minyó, la gaita de nyigui-nyogui.
      • Ai!, guenyo del meu carinyo, que els morros t'espinyo.
    • PORTUGUÈS
      • Què li cau en el sarau a la dona de casa?
      • El que em cou ho porto a sobre.
      • Tingueu la festa en pau.
      • A peresa no em guanyeu.
      • Dos reis van anar a sarau.
      • Noia, la perruca us cau.
    • FRANCÈS
      • Un jornal fa de bon suar.
      • Amb fang del carrer m'ha embrutat el cotó.
      • Un xaval m'ha atrapat un calé.
      • Ja ve el marxant?
      • Comprem pa?
      • Què és que sé que sap tothom?
    • RUS
      • Que ho vols com arrop?
      • La garrafa del xarop s'ha aixafat amb el trepig.
      • D'un buf va quedar pitof.
      • Un ruc xic de Garraf va fer-se un· tip de garrofes.
      • Aqueixa escarxofa fa tuf d'aiguanaf.
    • POLONÈS
      • A qui li piqui que s'ho rasqui.
      • Mira que no s'osqui.
      • Ves que no s'envesqui.
      • No s'engresqui i no m'esquinci.
      • Vingui aquí a jugar a la brisca.
      • Si té basca que busqui qui el refresqui.
      • No es trenqui la closca quan rellisqui.
    • ALEMANY
      • Saben si el gotim verd fa les oques grasses?
      • Un cranc va caure sobre una brasa grossa.
      • Xafen xuixos i fan traus.
      • Jo et flic, que floc que duu.
      • És que s'ha fet un gros trenc al nas amb un catúfol esberlat de la cisterna.
      • Ja vol préssecs grocs?
      • El mal de fetge engreixa el metge.
      • Elàstics blaus fan fàstic si es mullen i es taquen.
    • ANGLÈS
      • L'ànec ha mort sense haver-hi hagut espeternec.
      • No es toquin ni es moquin.
      • Mai no estic tip de bescuits.
      • L'oncle broda a la moda.
      • Mai cap gec no em fa sacsons.
      • No pot haver-hi hagut mai vi en aquest got.
      • El got donem-lo al xicot que s'ha cruspit el torró perquè no xerri.


Com heu vist, aquest divertiment de les IMITACIONS dona per a molt. Podem citar igualment que també es fan servir per crear FACÈCIES com els típics acudits de traduccions inventades (Com es diu «Se m’ha espatllat la moto» en japonès? Lamoto Nokamina) i, fins i tot, que són la base d’una popular cançó infantil típica d'arreu dels Països Catalans que em servirà per posar un punt final musical a aquest text.
Em refereixo, com segur que ja heu endevinat, a la coneguda «SI TU VAS AL CEL» que consisteix en una estrofa la qual és repetida en diversos idiomes al principi i després continua amb unes estrofes d'estructura idèntica en català en què es parodien altres idiomes emprant paraules sense sentit o no que n’imiten la fonètica. D’aquesta cançó n’existeixen moltes versions que varien en el nombre i l’ordre dels idiomes imitats, la que jo he triat forma part del disc «Apasupersom-hi!» que l’any 1998 va publicar el Club Super3 de Televisió de Catalunya. En aquest cas els idiomes reals inicials són el català, l’espanyol i el francès i les llengües imitades són l’anglès, l’àrab i el rus:







8 comentaris:

artur ha dit...

Ostres ! Aquesta cançó la cantàvem de petits, hehehe Molt interessant i entretingut el teu post.... ;) Salut !

McAbeu ha dit...

ARTUR: I tant que la cantàvem, és tot un clàssic de les cançons infantils. :-))

Gràcies!!

sa lluna ha dit...

Ho he trobat molt divertit i m'ha tret més de dues rialles. 😉

Bona nit!
Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: A mi també em va divertir molt aquest recull de frases "internacionals". N'hi ha de molt ben trobades. :-D

Abraçades també per a tu!

XeXu ha dit...

Coneixia aquesta mena de jocs però no sabia com s'anomenaven. He llegit la llista d'imitacions indexades per la llengua que pretenen ser, i la veritat és que algunes no les acabo de captar. En alguns casos, perquè no conec la llengua d'origen i no sé com hauria de sonar... Però sempre és graciós. M'has fet pensar en les cançons en anglès que escoltem i que, de sobte, sembla que diguin alguna cosa en català. Després no hi ha manera de no cantar-ho sempre en català!

McAbeu ha dit...

XEXU:  Jo tampoc sé si la majoria d'aquestes frases s'adiuen a l'idioma que representa que imiten. N'identifico algunes com simples transcripcions fonètiques ("Qu'est ce que c'est" / "Què és que sé", "Comprends pas" / "Comprem pa", "Very good" / "Haver-hi hagut"...) però em sembla que moltes altres no arriben ni a això i es limiten només a intentar imitar (amb més o menys èxit) el so de cada llengua. El que compta és que en conjunt és un recull enginyós i, com bé dius, que fan gràcia. 

Ben trobat això de les cançons estrangeres que "interpretem" en català, certament és un bon exemple d'aquest tipus de jocs de paraules i, com li vaig dir a l'Artur als comentaris del post que vaig dedicar als mimologismes, qui no coneix la famosa "Llet i vi" dels Beatles. :-))

XeXu ha dit...

A la cançó de Lady Marmelade diu clarament 'molta xocolata, mama'!

McAbeu ha dit...

XEXU: No ho recordava, però l'he recuperat i és ben cert. S'entén perfectament el "Molta xocolata, iaia". :-D

Publica un comentari a l'entrada