GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 18 d’octubre de 2021

Joc de Ment - 037

LES DUES PREDICCIONS ENCERTADES



- Una baralla de cartes
- Dos fulls de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



El mag entrega la baralla a un espectador i li demana que la barregi tant com vulgui. Quan ho hagi fet, el mag recupera les cartes i les obre en ventall, amb les cares cap amunt, per mostrar que, efectivament, els naips estan perfectament barrejats. Això permetrà al mag fixar-se amb la primera i l’última de les cartes de la baralla i memoritzar-les. Imaginem, com a exemple, que la carta que ha quedat a sobre del munt (amb les cartes cara avall) és el «3 de Cors» i a sota del tot tenim el «8 de Piques».

A continuació, el mag deixa el munt de naips sobre la taula (sense tornar-lo a barrejar, evidentment) i agafa un dels papers on escriurà, sense que ningú ho vegi, la seva primera predicció: «La segona carta serà el 3 de Cors» (el nom de la carta superior de la baralla). Aquest paper, doblegat perquè ningú el pugui llegir, quedarà en un racó de la taula fins al final del truc.

El següent pas és demanar a l’espectador que digui un número qualsevol (ha de ser menor que el nombre de cartes de la baralla, però tampoc massa petit. Entre 10 i 40 seria una bona opció). Aleshores el mag, comença a llençar sobre la taula, una damunt de l’altra i amb la cara cap avall, les cartes d’una en una fins a arribar al nombre triat. Aquesta carta, sense mirar-la ell en cap moment, la mostrarà a l’espectador perquè la recordi (imaginem que ha sortit l’As de Trèvols) i també la deixarà al munt de sobre la taula que a continuació completarà amb la resta de naips que encara té a les mans. Seguidament, agafarà la baralla completa i la tallarà diverses vegades amb la intenció de perdre-hi aquesta primera carta que ha triat l’espectador. A continuació, tornarà a obrir la baralla en ventall, amb les cares cap amunt, per mostrar que, efectivament, els naips estan perfectament barrejats i perquè l’espectador comprovi que la seva carta (que només ell coneix) està en algun lloc indeterminat de la baralla que no ha de dir. El mag aprofitarà aquest pas per buscar les dues cartes que havia memoritzat a l’inici del joc. La carta inferior (8 de Piques) li mostrarà el naip (As de Trèvols) que ha triat l’espectador perquè estaran una a continuació de l’altra i la carta superior (3 de Cors) ha de ser el punt on ha de tornar a tallar la baralla a les seves mans de manera que ara aquesta carta quedi a sota de tot.

És hora de fer la segona predicció. El mag agafarà un altre paper i hi escriurà: «La primera carta és l’As de Trèvol» (la carta que ja sap que ha escollit l’espectador). Aquest paper, també doblegat perquè ningú el pugui llegir, el deixarà sobre la taula al costat del primer i després demanarà a l’espectador que digui un nou número a l’atzar per trobar aquesta segona carta que acaba de predir. El procés serà el mateix que abans, però ara quan arribi al nombre escollit en comptes de mostrar la carta que toca, traurà dissimuladament l’última de la baralla (3 de Cors) i serà aquesta la que ensenyarà a l’espectador. Per a ell, l’atzar ha fet que la primera carta que ha triat hagi estat l’As de Piques i la segona el 3 de Cors i com que aquest és l’ordre exacte indicat per les prediccions (que ningú sap que s’han fet al revés) la sorpresa final serà completa.





8 comentaris:

Pons ha dit...

Estàs instant a la gent que menteixi a la gent i tregui cartes del lloc que no toca fent veure que és del lloc on toca?! Això en un judici es diu perjuri i està penat per la llei.

Carme Rosanas ha dit...

Tot plegat és molt enginyós, però jo continuo essent incapaç d'intentar-ho.

McAbeu ha dit...

PONS: En el meu descàrrec apel·lo a l'animus iocandi com eximent penal. :-D

McAbeu ha dit...

CARME: És evident que aquests jocs estan pensats per "fer-se", però t'haig de dir que si jo els recullo en aquests posts, més que res és per mostrar aquest enginy que tenen al darrere i que tu destaques en el teu comentari. Tots ells són molt simples (quan saps els trucs), però aconsegueixen sorprendre (poc o molt) i això és el que me'ls fa interessants, més enllà de portar-los o no a la pràctica.

sa lluna ha dit...

La destresa del mag és el que fa que tot ens sembli pura magia.
Com la Carme, sóc incapaç de fer-ho i que no se'm noti el truc. 😉

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Tens raó, però jo també afegiria que saber que hi ha un "truc" no treu valor a la "màgia". El mag no ens enganya, ens sorprèn i aquesta és la gràcia dels jocs de mans.

Com li he dit a la Carme, la meva intenció amb aquests posts no és convertir-vos en mags ni convertir-me'n jo tampoc, el que m'interessa és fer veure que per aconseguir aquesta sorpresa que deia n'hi ha prou amb una mica d'enginy. :-)

XeXu ha dit...

No estic gens fet per fer aquests jocs de mans, eh. Mira que aquest em sembla aparentment senzill, però ni així l'he acabat d'entendre. Algun dia ens hauràs de fer una demostració pràctica!

McAbeu ha dit...

XEXU: No m'hi veig, De moment, aquesta continuarà sent una secció només teòrica. ;-)

Publica un comentari a l'entrada