és que, clar, podria ser un insecte, o un bitxo que s'arrossegui (una serp?)... pel tema de la remor... però si porta botes és que ha de tenir potes, o sigui, que no pot ser una serp...
Vestit com un senyor de gala o un director d'orquestra valdria qualsevol escarbat, panerola o similar, però mai no n'he vist cap amb botes, més aviat em penso que gasten ungles.
XEXU: Ben trobat. M'ha agradat molt aquest armari per dues raons. La primera és què, segons com ho interpretem, s'adapta força a les premisses de l'enunciat. I la segona és que malgrat adaptar-s'hi és completament diferent a la solució que dona el LLIBRE i això té el seu mèrit. ;-)
CARME: Tens raó que pocs animals van tan "vestits de senyor" com el pingüí amb el seu frac però el LLIBRE n'ha triat un altre. :-)
ASSUMPTA: Tu mateixa admets que l'opció de la serp no acaba de quadrar. En canvi, vas molt més ben encaminada quan penses en alguna classe d'insecte, llàstima que el centpeus no sigui el "bitxo" correcte. :-)
XAVIER: No trobes que el gat amb botes fa força remor?. Si no para quiet en tot el conte. :-DD
JO RAI!: Amb l'esmena a l'enunciat incorporada (que ja és marca de la casa :-D) trobes la solució que buscàvem. Efectivament, un escarabat és la resposta correcta d'aquesta endevinalla. Felicitats!! :-))
JO RAI!: Aquesta endevinalla en concret ja apareix enunciada d'idèntica manera en el recull que Joan Amades va publicar l'any 1934 amb el títol "Diccionari d'endevinalles" on l'insigne folklorista va aplegar una llarga sèrie d'aquests enigmes nascuts de la tradició oral en diverses contrades del nostre país. Per tant, té segur més de 80 anys d'existència (i probablement força més). Amb tot això vull dir que, en aquest cas, ja no podem preguntar-li al LLIBRE la raó exacta de perquè l'enunciat diu el que diu i qualsevol idea al respecte seria, em temo, una especulació. Si en comptes de preguntar-ho al LLIBRE m'ho preguntessis a mi, em decantaria per pensar que la cosa pot venir d'observar que gran part dels escarabats tenen la part final de les potes d'una forma que podria recordar uns peus calçats amb taló (https://i0.wp.com/lahuertinadetoni.es/wp-content/uploads/2017/05/Blaps-lusitanica.jpg), però pot ser que jo estigui totalment equivocat és clar.
14 comentaris:
Un armari...?
Un pingüí... no sé veure les botes per enlloc, però per provar...
No fa remor... no sé per què m'ha vingut al cap un centpeus...
però... porta botes?
va vestit com un senyor?
Ai, ai, darrerament vaig fatal...
és que, clar, podria ser un insecte, o un bitxo que s'arrossegui (una serp?)... pel tema de la remor... però si porta botes és que ha de tenir potes, o sigui, que no pot ser una serp...
El Gat amb botes
Vestit com un senyor de gala o un director d'orquestra valdria qualsevol escarbat, panerola o similar, però mai no n'he vist cap amb botes, més aviat em penso que gasten ungles.
XEXU: Ben trobat. M'ha agradat molt aquest armari per dues raons. La primera és què, segons com ho interpretem, s'adapta força a les premisses de l'enunciat. I la segona és que malgrat adaptar-s'hi és completament diferent a la solució que dona el LLIBRE i això té el seu mèrit. ;-)
CARME: Tens raó que pocs animals van tan "vestits de senyor" com el pingüí amb el seu frac però el LLIBRE n'ha triat un altre. :-)
ASSUMPTA: Tu mateixa admets que l'opció de la serp no acaba de quadrar. En canvi, vas molt més ben encaminada quan penses en alguna classe d'insecte, llàstima que el centpeus no sigui el "bitxo" correcte. :-)
XAVIER: No trobes que el gat amb botes fa força remor?. Si no para quiet en tot el conte. :-DD
JO RAI!: Amb l'esmena a l'enunciat incorporada (que ja és marca de la casa :-D) trobes la solució que buscàvem. Efectivament, un escarabat és la resposta correcta d'aquesta endevinalla. Felicitats!! :-))
No sé pas com se li podria preguntar al Llibre que és el que enten ell per "botes".
JO RAI!: Aquesta endevinalla en concret ja apareix enunciada d'idèntica manera en el recull que Joan Amades va publicar l'any 1934 amb el títol "Diccionari d'endevinalles" on l'insigne folklorista va aplegar una llarga sèrie d'aquests enigmes nascuts de la tradició oral en diverses contrades del nostre país. Per tant, té segur més de 80 anys d'existència (i probablement força més). Amb tot això vull dir que, en aquest cas, ja no podem preguntar-li al LLIBRE la raó exacta de perquè l'enunciat diu el que diu i qualsevol idea al respecte seria, em temo, una especulació. Si en comptes de preguntar-ho al LLIBRE m'ho preguntessis a mi, em decantaria per pensar que la cosa pot venir d'observar que gran part dels escarabats tenen la part final de les potes d'una forma que podria recordar uns peus calçats amb taló (https://i0.wp.com/lahuertinadetoni.es/wp-content/uploads/2017/05/Blaps-lusitanica.jpg), però pot ser que jo estigui totalment equivocat és clar.
Decididament tu veus talons allà on jo veig ungles. Que hi farem. Visca la diversitat!
JO RAI!: Visca! ;-D
En GREGOR!!!!
ASSUMPTA: Segur que en Kafka es va inspirar en aquesta endevinalla per escriure "La Metamorfosi"... o no. ;-DD
SÍ, SÍ... Segur que sí 😁😁😁
Publica un comentari a l'entrada