Els JOCS LITERARIS del blog Tens un racó dalt del món continuen sortint cada dimecres i jo continuo tenint ganes de col·laborar-hi. Donada aquesta feliç coincidència, és ben normal que us presenti a continuació les meves aportacions als Jocs del darrer mes:
En Tibau ens demana un text on apareguin, com a mínim, els dos personatges de la imatge. Un és el gegant Rufo de Tortosa, l'altra és una veïna que el té a tocar mentre se'l mira des del balcó de casa.
- Alt, ben plantat, t'agrada la festa, saps ballar, ets fort i molt bell... Tu si que ets un home i no el que jo tinc a casa!. Si ni es pot dir que el tingui a casa!, des de que ha agafat el torn de nit a la fàbrica passo totes les nits ben sola.
- T'estic sentint, Carmeta!. Si et penses que em faràs enfadar dient aquestes bestieses, vas ben equivocada. Que no t'adones que si la gent et veu parlant amb el gegant et prendran per boja?. Va!, passa cap a dins i comença a fer el dinar que ja tinc gana!.
La Carmeta entra cap a casa però, abans de deixar el balcó, es gira un moment per mostrar-li un darrer somriure al seu anterior interlocutor. La conversa tampoc hauria pogut durar gaire més perquè el gegant Rufo ha de començar a ballar per seguir la festa carrer avall però en Jaume, el seu portador, encara té temps de retornar-li el somriure i enviar-li un petó amb la mirada, tot esperant poder fer-li amb els llavis quan arribi la nit.
El 231è Joc Literari va ser un enigma matemàtic que amagava dos autors i dos de les seves obres i al 232è Joc Literari havíem de buscar un llibre de J.V. Foix en una imatge/jeroglífic. Si cliqueu els enllaços encara podeu participar-hi!
- Alt, ben plantat, t'agrada la festa, saps ballar, ets fort i molt bell... Tu si que ets un home i no el que jo tinc a casa!. Si ni es pot dir que el tingui a casa!, des de que ha agafat el torn de nit a la fàbrica passo totes les nits ben sola.
- T'estic sentint, Carmeta!. Si et penses que em faràs enfadar dient aquestes bestieses, vas ben equivocada. Que no t'adones que si la gent et veu parlant amb el gegant et prendran per boja?. Va!, passa cap a dins i comença a fer el dinar que ja tinc gana!.
La Carmeta entra cap a casa però, abans de deixar el balcó, es gira un moment per mostrar-li un darrer somriure al seu anterior interlocutor. La conversa tampoc hauria pogut durar gaire més perquè el gegant Rufo ha de començar a ballar per seguir la festa carrer avall però en Jaume, el seu portador, encara té temps de retornar-li el somriure i enviar-li un petó amb la mirada, tot esperant poder fer-li amb els llavis quan arribi la nit.
Un altre Joc Creatiu on hem de crear un poema utilitzant versos d'altres poetes, de forma que cada vers ha de ser d'un poema diferent de varis o d'un únic autor. Fa un temps ja vaig fer un SONET ANTOLÒGIC creat amb versos extrets d'alguns dels poemes de diferents autors inclosos al llibre "ANTOLOGIA GENERAL DE LA POESIA CATALANA". Per aquesta ocasió, i aprofitant que aquest mes es compleixen els 25 Anys Sense Foix, he repassat el poemari "SOL I DE DOL" del poeta de Sarrià i he tret 14 versos de 14 sonets diferents per unir-los tots formant un nou sonet. Aquí el teniu:
UN SONET DE SONETS
Ai, que la mar és més forta que el vi!
En port obert ets boira matinera,
del meu estil pogués fer presonera;
altre deport no sé, ni vull per mi.
Duu el mallot blau i es pinta de carmí
que us demanem, ulls molls, en la preguera.
En mar pregon acaç nova sendera,
que ens som estranys en ignorat jardí.
M'exalta el pler, més l'angoixa m'atura.
De què us deman ajut. Exalt el bell.
Imploraré ma pròpia captura,
el pas ardit vers l'horitzó novell.
Lent, com el roc davant la mar obscura,
si us moveu gaire fugirà l'ocell.
Ai, que la mar és més forta que el vi!
En port obert ets boira matinera,
del meu estil pogués fer presonera;
altre deport no sé, ni vull per mi.
Duu el mallot blau i es pinta de carmí
que us demanem, ulls molls, en la preguera.
En mar pregon acaç nova sendera,
que ens som estranys en ignorat jardí.
M'exalta el pler, més l'angoixa m'atura.
De què us deman ajut. Exalt el bell.
Imploraré ma pròpia captura,
el pas ardit vers l'horitzó novell.
Lent, com el roc davant la mar obscura,
si us moveu gaire fugirà l'ocell.
El 231è Joc Literari va ser un enigma matemàtic que amagava dos autors i dos de les seves obres i al 232è Joc Literari havíem de buscar un llibre de J.V. Foix en una imatge/jeroglífic. Si cliqueu els enllaços encara podeu participar-hi!
5 comentaris:
La història de la Carmeta està bé i segurament és certa en algun que altre indret ;D
Els sonet de sonets l’he trobat genial. Molt bona feina Mac.
Aquests dos jocs els trobí molt complicats per a mi, però tu te n'has sortit molt bé.
Relat amb final absolutament sorprenent... i jo creient que parlava amb el gegant!! Ai, Carmeta, Carmeta... pobre marit, treballant a la fàbrica de nit... (jo sempre estic del cantó de la víctima hehehe)
Al·lucino amb els poemes que estic llegint per tota la catosfera... jo no m'hi atreveixo pas!! :-))
moltes gràcies per participar, com sempre. Una abraçada
QUADERN: Jo no m'he basat en cap "fet real" però tampoc m'estranyaria gens que ho fos en algun lloc o altre. Moltes gràcies, és una feina que faig de gust.
JPMERCH: Gràcies!!
ASSUMPTA: La meva intenció era fer un final sorprenent per tant m'alegra que m'ho diguis. :-))
En quant al sonet, com m'ha dit la CARME al "Petit Tast", ha estat com fer un trencaclosques. :-D
JESÚS: Una altra per tu!!
Publica un comentari a l'entrada