No us ha passat mai que una cosa en porta una altra?,
Que el què comença d'una manera
n'acaba d'una altra que ni us esperàveu?.
Segur que si i, com que a mi també m'ha passat no fa gaire, us ho vull explicar fent aquest post per parlar d'un llibre que he llegit, de les circumstàncies que han fet possible aquesta lectura i de les conseqüències que s'hi han derivat. Com que ja es veu que són moltes coses i que serà un post llarg, millor dividir-lo en capítols. :-)
Capítol 1
On s'explica com va començar tot
La primera vegada que vaig sentir parlar d'aquest llibre va ser en
aquest post del
Petit blog de l'Assumpta, encara no sabia que era de misteri i el llibre ja provocava el primer maldecap intentant esbrinar com comptar les seves pàgines. Un dies després i en
aquest altre post, l'Assumpta ens presentava per fi el llibre i el misteri principal que conté, cosa que m'hi va fer interessar. Com que no tenia previst llegir-lo, vaig "fer trampes" i vaig buscar-ne una
versió cinematogràfica que després també vaig passar a l'Assumpta. Però quan ella va fer
la ressenya del llibre al seu blog gran, ens va dir que la pel·lícula presenta força diferències amb l'original i que fins i tot hi canvien el final. Saber que la resolució del misteri és diferent, va fer augmentar les meves ganes de llegir-lo i així li vaig dir a l'Assumpta en un comentari.
Capítol 2
On el llibre arriba a les meves mans gràcies a un rampell
Segurament hauria deixat aquestes ganes aparcades
in aeternum, però l'endemà mateix d'aquell comentari vaig trobar al meu mail una invitació que em va fer molta il·lusió. L'Assumpta em proposava, en un rampell gens premeditat segons va confessar ella mateixa, que ens trobéssim i que em deixaria el llibre en qüestió. Jo he fet poques desvirtualitzacions blogaires (per ser exactes, abans d'aquesta només n'havia fet
una) però no m'ho vaig pensar gaire a dir que si i, rampell per rampell, vaig quedar amb l'
ASSUMPTA i en
JOSEP LLUÍS, el seu marit, per aquella mateixa tarda.
La trobada va tenir lloc a un dels restaurants VIENA de Reus i ja us la va explicar l'Assumpta en un post titulat
"La solució de l'enigma, al Viena". Poca cosa més hi puc afegir, només reitero que va ser una xerrada (anar a buscar el llibre només va ser una excusa) molt agradable entre amics que encara que no ens havíem vist mai semblava que ens coneixíem de sobres i que es va fer molt curta.
No hi ha proves gràfiques ni sonores de la trobada, però us n'he fet una representació virtual perquè us en feu una idea. Hi sortim nosaltres tres amb el llibre que l'Assumpta em va deixar i és força exacta. Tot i així se m'han escapat uns petits errors que prefereixo explicar-vos, malgrat siguin unes diferències insignificants que potser ni hauríeu detectat: A la realitat, en Josep Lluís té cap, l'Assumpta no portava cap nina, jo no sóc tan calb i el llibre no és tan gran... però la taula és la mateixa, eh!. ;-D
Capítol 3
On explico que m'ha semblat el llibre
El llibre que després d'aquesta trobada em vaig emportar a casa es titula
"El misteri de la cambra groga" (Gaston Leroux - 1907) i es tracta d'una novel·la policíaca protagonitzada per
Joseph Rouletabille un jove periodista amb unes capacitats deductives que superen, almenys ell ho creu així, les de
Sherlock Holmes o les d'
Auguste Dupin i és una de les primeres obres on apareix "l'enigma de l'habitació tancada". La resolució d'aquest enigma (una dona és atacada en una habitació tancada des de dins i quan aconsegueixen entrar a auxiliar-la no hi ha ni rastre de l'atacant que no tenia cap lloc per escapar) és la trama principal de la novel·la que en té d'altres afegides que mantenen l'interès de la lectura, cosa que el fa força amè encara que no es pugui llegir a "100 per hora" si no et vols perdre les explicacions i deduccions que s'hi van fent. A mi m'ha agradat, no és un "gran llibre" però si que és "honest"; no explicaré com l'autor soluciona el misteri de la cambra tancada però si que puc dir que no fa allò, que a mi m'agrada tan poc, d'inventar-se a última hora un fet del que no se sabia res i que soluciona el llibre. Aquest no és el cas, durant tota la novel·la ens diuen que l'habitació groga estava tancada i ben tancada, tant que no hi podia entrar ni sortir ningú i no es pot dir que la solució final no respecti perfectament aquest fet.
Aquesta edició del llibre té, a més de la novel·la en si, unes propostes de treball i una interessant introducció on es parla, entre d'altres coses, de la història de la novel·la policíaca i on es citen altres obres on apareix aquest enigma del recinte més o menys tancat. Entre elles m'ha sobtat trobar-ne, en aquest context, una de ben concreta i com que és un llibre que tenia a casa també me l'he llegit.
Capítol 4
On trobo un enigma en un lloc que no m'esperava
Aquest llibre a que em refereixo no se sap exactament quan va ser escrit, però se suposa que va ser-ho al voltant dels segles III a.C. i II a.C., per tant potser inclou el que és el primer plantejament de l'enigma de l'habitació tancada de la història. No sé si us sorprendreu tant com jo quan digui que es tracta d'un dels llibres de l'Antic Testament, concretament el
Llibre de Daniel que em vaig llegir sencer (no és gaire llarg) buscant-hi aquest enigma. Cal dir que, amb tota seguretat, l'autor sagrat no tenia la intenció de plantejar-ho com un enigma policíac però que l'enigma hi és, concretament a la història de l'ídol Bel que us resumeixo a continuació convertint-lo en l'enigma de procedència més antiga que us he proposat al XAREL-10:
Els babilonis adoraven un ídol anomenat Bel a qui cada dia feien ofrenes de vi i menjar i a qui en Daniel es negava a venerar perquè era un ídol fet de bronze i argila i no el Déu viu veritable. Quan el rei li va dir que si que era viu i que la prova eren les ofrenes que es menjava cada dia, en Daniel li replicà que l'ídol mai havia menjat res i que si una nit, després de fer les ofrenes, es segellessin les portes del temple l'endemà trobarien el menjar intacte. Els sacerdots del temple, que eren els que es menjaven les ofrenes, van estar d'acord en fer la prova perquè ells sabien que hi havia una entrada secreta que permetia accedir al temple d'amagat. Així que aquella nit també es van acabar el menjar però l'endemà en Daniel va poder demostrar que havien estat ells i no l'ídol qui ho havia fet. Si tenim en compte que en Daniel no es va quedar dins del temple, que des de fora no es podia veure ni sentir res i que en aquella època no existien les càmeres ocultes, podeu deduir quina estratagema va fer servir Daniel per enxampar als sacerdots?.
Us he dit en quin llibre de la Sagrada Bíblia podeu trobar la resposta exacta i, per tant, aquesta vegada més que donar aquesta resposta el que us demano és que intenteu pensar una possible solució, a veure quantes de diferents en surten. ;-)
Capítol 5 i últim
Recapitulacions finals
Així que ja ho heu vist. Un llibre, una pel·lícula, una trobada blogaire, el llibre altra vegada, un enigma solucionat, un nou llibre, un nou enigma i al final un dels posts més llargs que mai s'hagin fet en aquest blog. Ha quedat comprovat que una cosa porta a l'altra i fins i tot més enllà. :-))
FI
(o no... que encara li he de tornar el llibre a l'Assumpta :-DD)
