LA VERITAT
La cerca de la veritat ha estat una constant en la meva vida, ja des de ben jove que vull saber el perquè de les coses. No parlo de coneixements científics o del què es pot aprendre als llibres, que per això ja tinc a casa la Gran Enciclopèdia Catalana. Jo em refereixo a anar més enllà, a trobar la resposta als interrogants de la vida..., de la meva vida.
Tot va començar el dia del meu quinzè aniversari. Jo feia anys i era la Festa Major del meu poble, el meu pare em va donar l'equivalent a 30 € dels d'ara perquè me'ls gastés a la fira que s'havia instal·lat a les afores, al costat del camp de futbol. Hi vaig anar amb els amics, disposat a pujar a un munt d'atraccions (en aquell temps, 30 € donaven per molt) però just a l'entrada de la Fira hi havia una petita tenda on una endevinadora prometia revelar-nos el futur. No vaig poder evitar la temptació d'entrar-hi i, sense fer cas dels meus amics que insistien en que tot això només són tonteries, vaig demanar-li a aquella gitana que em digués el meu futur immediat. Us penseu que va deixar-me anar quatre vaguetats i prou?; doncs no, us he de dir que va encertar completament la seva predicció. Em va anunciar que veia que alguna cosa no aniria bé a la fira d'aquella nit, que jo no pujaria a cap de les atraccions que havia previst i que aniria cap a casa molt més aviat del compte i, us repeteixo, ho va encertar de ple perquè per la consulta em va cobrar 30 € i em vaig quedar sense ni un duro per les atraccions.
Segur que aquesta història us ha fet riure, de fet vaig ser la riota dels meus amics tota aquella nit i, malgrat ja han passat molts anys, encara ara n'hi ha que se'n recorden i repeteixen l'anècdota quan se'n volen riure de mi. Però els que us en rieu sou els que us quedeu només en el detall, sense anar al fons de la història. I el fons de la història és que l'endevinadora ho va encertar de ple, no m'ho podeu negar.
Com he dit abans, han passat molt anys des d'allò però jo no he parat d'anar a endevins, de fer-me llegir les cartes, de trucar a aquells programes de televisió d'altes hores de la matinada.
I és cert, ho he de reconèixer, que encara no he trobat la resposta que busco.
Però aquesta vegada serà diferent, he viatjat a Itàlia per fer-li la pregunta que fa anys que ningú em pot contestar a la "Boca de la Veritat", una escultura que té el poder de saber-ho tot i que fa gairebé 2000 anys que ajuda a qui s'hi apropa amb fe. No parlo de la reproducció que els turistes no paren de fotografiar (pensant-se que és l'original) a l'església de Santa Maria in Cosmedin a Roma, parlo de la veritable "Bocca della Verità" que fa segles que una secta secreta custodia en un amagatall encara més secret de les catacumbes romanes. M'ha costat molt aconseguir accedir-hi, hi he invertit molt de temps i molts diners per poder pertànyer a aquest minúscul grup d'escollits que estem a punt d'entrar a la sala on trobaré, aquesta vegada si, la resposta a la meva pregunta.
Ja em toca passar a mi, m'han remarcat que només puc fer una pregunta i que me la pensi molt bé. No em calia aquest consell, fa anys que la tinc pensada aquesta pregunta i no em costa res formular-la perquè em surt del cor: "Vull saber com puc ser tan ruc de, malgrat que no paren d'enganyar-me, continuar creient en endevinadors, en profetes i en totes aquestes supersticions que només serveixen per fotre'ns els quartos?".
