L'ambaixador arriba al país que com està en guerra no té ni telèfons ni altre mitjà de comunicació exterior que no sigui el correu postal que és l'únic que continua funcionant perfectament i l'endemà rep una carta de la seva secretària: “Han arribat els documents, els veig dins de la bústia però no els puc treure perquè no sé on vostè amaga la clau”. L'home respon amb una carta urgent: “La clau de la bústia és a la taula del meu despatx, dins del pot dels bolígrafs”. Passen els dies i no arriba cap resposta de la secretària, ni tampoc cap document fins que el termini queda superat i l'home ha de tornar a casa havent fracassat en la seva missió.
L'ambaixador està tan enfadat que decideix acomiadar la secretària però quan arriba a casa i parla amb ella, no ho fa. Pots explicar què li ha dit la noia per fer-lo canviar d'opinió?
Aquest enigma forma part del
1r. CONCURS XAREL-10 d'ENIGMES i ENDEVINALLES,
consulteu-ne les Normes de Participació
1r. CONCURS XAREL-10 d'ENIGMES i ENDEVINALLES,
consulteu-ne les Normes de Participació
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
Guanyen 1 PUNT pel Concurs: PUIGMALET, JORDI, JPMERCH, MIREIA, LLUÏSA, XEXU, PONS007, GARBI24 i YÁIZA.
Guanyen 1 PUNT pel Concurs: PUIGMALET, JORDI, JPMERCH, MIREIA, LLUÏSA, XEXU, PONS007, GARBI24 i YÁIZA.
25 comentaris:
Doncs si ho parla amb ella A CASA vol dir que és la seva dona! I per tant, com a matriarcat total, li posa els punts sobre les is!
La carta urgent de l'ambaixador va arribar a la bústia però la secretària no la va poder llegir, ja que no podia obrir la bústia. Continuava sense saber com accedir a la bústia.
No m'agradaria que aquest ambaixador em representés per a res si la secretària li diu que no pot obrir la bústia perquè no té la clau i li contesta "per carta" per dir-li on és la clau. La secretària no pot saber on és la clau perquè no pot obrir la bústia per llegir la carta on indica on és.
La secretària no ha pogut llegir la carta amb la resposta de l'ambaixador, perquè encara no té la clau per poder treure-la de la bústia.
Ostres, sí que és difícil, sí... imagino que el truc deu estar en que els documents arriben per Internet i que parlen de la bústia d'entrada del correu electrònic. La noia els hauria d'imprimir i enviar-los per correu postal, però no els pot obrir perquè no té la "clau" (la contrasenya).
L'ambaixador potser pensa que els documents arribaran per correu postal també i quan la noia li demana la "clau" li diu on hi ha la clau "material" de la bústia postal.
La noia mira dins el pot dels bolígrafs pensant que allí hi trobarà un paperet amb la contrasenya per obrir el correu, imprimir els documents i enviar-los per correu postal... però, malgrat que allí dins hi ha una claueta petita de bústia postal (què hi deu fer aquella clau allí?) el paperet que ella busca no hi és.
Quan l'ambaixador torna i parla amb la noia, ella li explica que la "CLAU" que li va demanar era la "contrasenya" del correu electrònic i que ell no li va enviar pas... per tant ella no va poder obrir-lo.
Bé, aquesta és la meva resposta, que no m'acaba de convèncer, perquè el més normal seria que la noia hagués enviat un altre correu postal dient "dins el pot dels bolígrafs no hi ha la clau"... i llavors tot s'hauria aclarit... però bé, de moment és el que dic:
Els documents arriben per correu electrònic, la secretaria demana la clau d'accès per poder obrir el mail, imprimir-lo i enviar-lo i l'ambaixador li diu on és la clau de la bústia postal. Aquella clau a ella no li serveix per res i, per tant, no pot fer la feina encarregada.
Seguiré pensant :-))
A veure, una primera aproximació. Si no acomiada la noia és perquè en realitat sí que ha fet la seva feina, si no hagués estat possible fer-la li hauria fet saber, no? També he pensat que podia ser que els documents continguin alguna cosa que fa no recomanable enviar-los, però això no seria lateral...
Estic una mica perdut, però el que m'ha passat pel cap és que els documents eren en una bústia de correu electrònic, i en poder obrir-la, els envia amb aquest format i l'ambaixador no els rep... no quadra massa, em temo.
Em sembla una opció massa 'moderna' pel Llibre, però és el que se m'ha acudit. Hi seguiré pensant.
Doncs perquè si li envia una carta i la carta és al bústia, com culleres la pot treure la pore secretaria per saber on està la clau, hooombre!
Vaaa, Mc.. necesito un punt
Potser la taula era dins el despatx tancat amb clau? si o tenia aquesta clau ni podia obrir el despatx i tampoc pot tenir l'altra clau que obre la bústia...
Que era una innocentada, tot plegat?
he, he, he... alguna cosa havia de dir, no?
Si la secretaria no pot treure els documents importants de la bústia perquè no en té la clau, tampoc pot treure la carta de l'ambaixador per la mateixa raó: és dins la bústia que no pot obrir perquè no en té la clau.
Casum!! Ara hi he caigut!! Em puc equivocar, és clar, i no sé si es tracta de pensament lateral, però dono la següent resposta:
La secretària envia una carta que l'ambaixador rep, cap problema. Però ell li envia una carta urgent que va a parar a la mateixa bústia que els documents, i per tant la secretària no hi pot accedir, de manera que es queda sense saber on és la clau per obrir la bústia perquè la resposta està justament dins de la bústia!!
El que ja no sé és si ella és conscient de que la carta ha arribat. Suposo que, sabent que corre molta pressa, haurien d'haver insistit, tant un com l'altre, però 'ojos que no ven...'.
Vaig a creuar els dits, que jo les laterals...
Vaja, no he contestat exactament el que pregunta l'enigma, ja semblo l'Assumpta tornant un cop i un altre per matisar. La noia el que li diu és que no ha rebut resposta seva i que per tant no sabia com obrir la bústia i estava esperant, i això és perquè l'ambaixador li envia la informació que necessita per carta, que va a parar dins de la bústia que ella no pot obrir.
A banda d'això, dir-te que ara m'he fixat en les pestanyes que tens aquí dalt al blog, digue'm observador..., i m'encanta la de 'El blog i jo'. Totes les fites del Xarel-10, trobo fantàstic aquest apartat, quina gran idea!
La pobre secretaria no podia haver llegit la carta que havia enviat l'ambaixador explicant on estaven les claus de la bústia per què justament no podia obrir a la bústia. Com sempre la culpa es del cap que no sap fer arribar el missatge correctament al seu empleat.
La carta va anar a parar dins la bústia i la secretària no la va poder obrir.....
Ara....jo acomiado a la secretària igualment, perquè amb un afer tant important val la pena anar a comprar una radial....;)
ja saps que jo no sóc de difícils.... hehehe!
La secretària no va arribar a rebre la última carta de l'ambaixador, perquè per molt que li enviés "urgent", l'havia d'haver certificat!!!!!
es brooooomaaaaa!!! a veure... Jo crec que la secretària és en realitat la seva dona, i clar, no la pot acomiadar....
uffff, és que no se m'acut res més!!! Esperaré la solució....
Lògicament, la pobra secretaria mai va arribar a rebre la carta de l'ambaixador, ja que aquesta venia per correu postal i va anar a parar a la mateixa bústia que ella no podia obrir perquè no tenia la clau... Suposo que ni tan sols va distingir el sobre nou entre els antics! (ja que diu que podia veure que havien arribat els documents).
Així que res, l'ambaixador no va ser gaire espavilat. Però ella ja es podria haver estranyat de no rebre resposta i reescriure-li perquè enviés la carta a un altre lloc, no??
Però vaja, mantinc la resposta: la secretària mai no va arribar a rebre la carta perquè estava a la bústia sense clau!
Confesso que no en tinc ni idea. Si la noia tingués cap problema, el podria haver comunicat per correu amb el seu jefe. Si no ho fa, potser és perquè ha mort en el decurs de la historieta. Continuaré pensant.
Perdó, parla amb ella, o sigui que la noia no és morta.
Al llarg del dia hi he anat pensant, però no se m'acut cap idea que cregui que pot ser millor que la que ja he donat.
De fet, el que he dit podria ser la resposta correcta, té la seva lògica... però no m'encaixa al cent per cent i això em té intranquil·la...
La meva resposta es basa en el doble significat de les paraules BÚSTIA i CLAU.
L'ambaixador espera que arribin uns documents que creu que arribaran materialment a una bústia de correu tradicional, que s'obre amb una claueta metàl·lica, pensa que la seva secretaria els recollirà i els hi remetrà per via postal (única utilitzable en aquest enviament degut a l'estat de guerra del país on han de ser enviats)
Realment els documents són enviats a l'oficina de l'ambaixador per CORREU ELECTRÒNIC i arriben a la BÚSTIA D'ENTRADA i fa falta una CLAU (contrasenya) per poder obrir el correu, imprimir-lo i enviar-lo, per via postal, a l'ambaixador.
La secretària escriu urgentment a l'ambaixador i li diu que els documents han arribat però que no té la CLAU (contrasenya) i no pot obrir la BÚSTIA (del correu electrònic). L'ambaixador respon dient-li on és la CLAU (material): dins el pot dels bolígrafs.
Com la secretària dins al pot dels bolígrafs no hi troba cap contrasenya, no pot obrir, no pot imprimir i no pot enviar res.
Fins aquí la resposta em tindria absolutament satisfeta si el termini per les negociacions de pau acabés al dia següent...
El que em fa patir és: Per què la secretària no torna a escriure a l'ambaixador dient-li que allí no hi ha la clau-contrasenya? Per què no fa res? per què deixa passar els dies?
El fet que passin dies sense que ningú faci res, això és el que em despista.
L'ambaixador quan tornés li hauria de dir "I per què no em vas tornar a escriure??" i l'acomiadaria igualment.
De totes formes, si l'enunciat ho digués tot ben clar, això ja no seria un enigma :-DD per tant, ho deixo tal i com ja havia dit... però amb por, ho confesso... Em queden nou hores de patir :-DDD
L'únic que se m'acut és que estigui de vaga el servei postal del país on es troba la secretària i per això no ha pogut comunicar-se ni fer l'enviament.
No em cansaré de repetir que els enigmes de pensament lateral poden donar moltes opcions de solució perquè es poden enfocar de diverses formes, totes elles més o menys correctes. Però ja sabeu que la que dóna punts pel Concurs és la del LLIBRE que, en aquest cas, ens diu que: Si la secretària no pot treure els documents de la bústia tampoc ha pogut treure la carta amb les instruccions per trobar la clau..
Una resposta amb la que coincidiu una bona colla de vosaltres i que dóna 1 PUNT pel Concurs a: PUIGMALET, JORDI, JPMERCH, MIREIA, LLUÏSA, XEXU, PONS007, GARBI24 i YÁIZA
Felicitats a tots!! :-))
Oh! Ja veia jo que allò que passessin més dies no acabava de quadrar... clar, com que jo estava convençuda que la bústia postal no tenia cap problema... ufff
Clar que, en aquest cas, amb un tema tan important, la bústia es pot "forçar", esbotzar, trencar... Es mantindrà una guerra per no voler fer malbé una senzilla bústia??
Res, si no encerto ni els laterals ja no tinc res a fer :-)
Val, d'acord, però és un matriarcat!
I la secretària, sabent que l'ambaixador no té altre forma de comunicar-se que el correu postal, li demana ajut per correu?? I com es pensa que li arribarà la resposta, per "colom missatger"?
Ui, mai, mai l'hagués encertat, per mi no té cap lògica. Les actuacions que ens han de portar a una deducció lògica són tan il·lògiques que no les puc entendre. Si jo sóc la secretària i veig que no puc obrir la bústia... com demanaré ajut per correu? és absurd!! :-))
En fi... res, que mai de la vida l'hauria pogut encertar.
Hehehe XEXU, ja veus, torno fins i tot després de la solució!! :-DD
És el que jo deia, sabent que corre pressa, cap dels dos s'hagués quedat esperant a rebre resposta, haguessin insistit! O què faríeu vosaltres en aquesta situació? Si no arriba de seguida resposta, el primer que penses és que no ha arribat i insisteixes, tot i que si l'ambaixador és curt de gambals, totes les cartes acabarien a la mateixa bústia... Però bé, la veritat és que quan la resposta et ve al cap ho veus claríssim. Total, és un joc de lògica, no ens hem de cenyir estrictament a la realitat. Me n'alegro d'haver aconseguit aquest punt!
Publica un comentari a l'entrada