QUIN LLIBRE ÉS?
Sempre ens han dit que "el saber no ocupa lloc" però no sé si és massa cert perquè a mi, els prestatges de la biblioteca se m'han fet petits i m'ha tocat traslladar uns quants llibres a una altra habitació.
I mentre transportava una de les capses plenes de llibres, aquesta ha anat per terra. No cal que patiu, han aguantat força bé el sotrac però la sacsejada ha provocat que les lletres que formen el títol i el nom de l'autor s'hagin barrejat.
Abans de posar-los a la nova prestatgeria, hauria de desxifrar aquests anagrames i tornar a trobar els títols i els autors originals. Podeu ajudar-me en aquesta tasca i evitar així que hagi de refer tot el catàleg de la meva biblioteca? ;-)
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
11 comentaris:
"La mà de mare, l'obriré" em va agradar molt!!
;)
Joan Agut,
L'arbre de la memòria
A mi em va agradar més "Demà la mare, l'obriré". Una mica de sang i fetge, però bé :-D
No res, que el Quim té raó.
Ui, molt millor "Demà la mare, l'obriré", com diu en PESÉ, és cert que hi ha una mica de sang i fetge, però és justificat per la història. El pobre home, forense, i es veu implicat en aquesta obscura trama d'espionatge i corrupció... en la que la seva mare... qui ho havia de dir, tan velleta!!... era el cervell que... bé, no us vull desvetllar el final...
Tot i que "La mà de mare, l'obriré", d'en FERRAN, és una novel·la romàntica preciosa, molt ben escrita, sí, sí.
QUIM, demà et diré que has encertat l'anagrama :-))
Però és que ara he d'entrar per dir que discrepo clarament de P-CFACSBC2V i ASSUMPTA: Com podeu dir que a "Demà la mare, l'obriré" hi ha només una MICA de sang i fetge?. Us he de recordar el capítol, que dóna títol a la novel·la, on el forense obre a sa mare per fer-li una autòpsia sense tenir en compte que encara no era morta?. No el vau trobar esgarrifós? :-DD
En canvi en FERRAN té raó, com també diu l'ASSUMPTA "La mà de mare, l'obriré" és una novel·la molt ben escrita que parla de la relació materno-filial, concretament de quan els fills han demanat diners al pare, aquest s'hi nega i aleshores ho proven amb la mare que sempre és més comprensiva :-DDD
MAC!!!! Però és que el Forense no ho sap que no és morta, home... vull dir que no hi ha mala intenció... S'adona que era viva quan... bé, és igual... ja dic que no cal donar massa detalls que ningú no la llegiria...
En quant a "La mà de mare, l'obriré" és molt, molt realista, molt ben escrita, l'amor de la mare envers dels fills queda molt ben reflectit en l'escena en que, descrivint els pensaments de la bona dona, es veu ben clar que sap que els fills l'enganyen, però ella, amb aquell somriure, i confiant en que algun dia tornin a ser bons "com quan tornaven de l'escola i em demanaven el pa amb xocolata", els i dóna el que li demanen (aquella escena fa plorar, eh?)
Si jo no dic, ASSUMPTA, que el forense tingui mala intenció és només que és una mica despistat i sordeja una mica. Jo tampoc vull desvetllar el final per això només diré que quan ell s'adona que la mare encara és viva, l'autòpsia ja fa estona que ha començat... :-DD
I l'escena que expliques de l'altra novel·la a mi també em va arribar al cor. :-)))
MAC... prou!!... hahahaha estic rient i esgarrifant-me a la vegada... entre aquest Forense i el llevataps de tirabuixó per extraccions cerebrals... uissss :-DDD
Creus que aquestes dues novel·les les podrem posar a la llista de llibres llegits de l'any? :-))
ASSUMPTA: Ja paro, ja paro que tens raó que avui ens hem passat de "sang i fetge". :-DD
Dona, no sé si les podem considerar com novel·les llegides però, si existissin de veritat, a mi m'haurien entrat ganes de llegir-les, segur! :-)
A mi també!! :-))
Sempre podem dir que les hem llegit, però que ja fa temps i per això no les posem a la llista hehehe
:-DDD
(No, si al final en sortirà una novel·la real i tot…)
Publica un comentari a l'entrada