Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.
Ha arribat el 173è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada ens demana un text d'entre 100 i 200 paraules inspirat per la peculiar escola que l'Albert Pla ens descriu a la seva cançó "Somiatruites", que podeu escoltar al vídeo que encapçala aquest post.
Les cançons de l'Albert Pla em provoquen, gairebé sempre, un "efecte narcòtic" però aquesta l'he escoltat fins al final per escriure el següent text. ;-)
UNA ESCOLA MOLT ESPECIAL
Hi ha gent al món que ha anat a una escola molt especial.
Hi ha gent a la que no han ensenyat a aconseguir l'èxit per damunt de tot sense que t'importi a qui has de trepitjar per assolir-lo.
Hi ha gent que s'ha preparat per treballar en el que de veritat els agrada, encara que aquesta feina els comporti menys beneficis que una altra on no estarien a gust.
Hi ha gent que sap que tenir diners no és un fi en si mateix, sinó només un pas per disposar del que necessites.
Hi ha gent que ha aprés que és millor gaudir del que tens, encara que sigui poc, que viure amargat intentant acaparar més i més bens que mai aprofitaràs.
Hi ha gent que va entendre la lliçó de quines són les coses realment importants i de quines no val la pena preocupar-se.
Hi ha gent, en definitiva, que és feliç.
13 comentaris:
M'ha recordat un ex-jugador de la NBA que va entrevistar ahir en Basté. L'entrevista era en motiu que havia estat dels primers esportistes d'èlit a sortir de l'armari.
Però el que més em va agradar d'aquell paio és que es veu que va refusar un contracte pels Lakers de 17 milions de dólars, per quedar-se al seu equip, que sempre havia confiat en ell i que l'havia tractat molt bé, i que li oferia un contracte de 600.000 dolars.
Crec que això diu molt d'una persona, i dubto que gaires hauríen (hauríem?) fet el mateix.
moltes gràcies de nou per la teva fidel participació
Bon text! Aquesta és de les que m'agraden més de l'Albert Pla (reconec que no n'hi ha gaires que m'agradin d'ell).
Ben explicat, Mc, hi ha gent que és feliç...
Gràcies! M'has donat l'empenteta per escoltar Albert Pla, que encara no ho havia fet... em feia una mica de mandra. Ara ja estic a punt per participar.
La educació que rebem pot ser una benedicció o un estigma. En tot cas forja la nostra personalitat, moralitat, i el nostre caràcter. Sovint em pregunto a quina escola van anar els dictadors i els que abusen de la gent quan aconsegueixen quotes de poder. ^_^
Un text molt reflexiu! molt bo!
No ho sé, però pel que es veu, cada dia hi ha més gent que, tenint més, és menys feliç. No van anar a aquesta bona escola.
Doncs mira, l'Albert Pla no m'agrada gens ni mica (no el suporto, em posa nerviosa) així que he llegit el teu text directament i l'he trobat preciós.
Si veritablement es pogués ensenyar tot això que tu dius... què bé que aniria el món, Mac!!!
Tan de bo aquesta gent que entén aquestes coses sigui cada vegada més nombrosa...
M'agradaria que hi hagués més gent capaç de posar els ideals per davant de fama, diners, reconeixements... en fi...
CAPTAIRE: Aquest gest que expliques és extraordinari, en el sentit d'estrany. Com tu dius ben poca gent és capaç de fer una cosa així. Segurament tots cauríem en la temptació, la llàstima és que ningú ens tempta amb contractes com aquest. :-DD
JESÚS: Gràcies a tu i a disposar. :-)
P-CFACSBC2V: Doncs jo reconec que aquesta és de les poques que he escoltat sencera, i ho he fet "obligat" per en Tibau. :-)). Té un estil massa "peculiar", pel meu gust.
CARME: Ja espero llegir la teva participació. :-)
LA MEVA PERDICIÓ: Sens dubte l'educació que van rebre aquesta classe de gent que cites, va ser una "mala educació". ;-)
ELVIRA FR: Gràcies!
ALBERT B. i R.: Tens raó, vivim en una societat que prima la quantitat més que la qualitat.
ASSUMPTA: Els símptomes són diferents (a tu et provoca nervis i a mi son) però el diagnòstic és similar. :-))
Jo crec que si que es podria ensenyar això que he escrit, però s'haurien de canviar moltes coses de la nostra societat i no tothom n'estaria disposat. Ahir al vespre al Gran Dictat de TV3 van citar una frase de l'actor Will Smith que em va semblar molt adient: "Massa gent gasta els diners que no té en comprar coses que no necessiten per impressionar a gent que no els agrada". I mentre això sigui així, les coses no ens poden anar bé.
Visca els somiatruites.
Salut!!!
Ostres, quina frase aquesta de Will Smith!... És veritat: Voler donar enveja a aquell veí que ens cau malament, presumir amb un cotxe que no ens fa cap falta i comprar-lo en uns terminis que ens faran anar ofegats durant força temps... ufff
I pensar que les coses més maques són les que no valen diners!! :-))
Hi ha gent. Aquest comnçament de frase em dóna les mateixes vibracions que quan demano alguna cosa i em diuen SÍ.
És ben especial la teva escola.
MONTSE: És important tocar de peus a terra però tens raó, de somiatruites també n'hi ha d'haver. :-)
ASSUMPTA: "Les coses més maques són les que no valen diners", no hi puc estar més d'acord. :-)
PILAR: Potser no en coneixem cap personalment, però estic segur que n'hi ha d'haver de gent que ha aprés el que ensenyen en aquesta "escola". ;-)
Publica un comentari a l'entrada