UNA AGENDA TACADA DE SANG
CAPÍTOL 5
El que havia començat com una col·laboració amb la policia per ajudar-los en el cas de l'assassinat de Kakuei Sukuda, s'estava convertint per la Laura Fonts en una trama que la implicava directament en la mort del seu cap. Totes les proves l'assenyalaven i, el que era més greu, l'inspector Roig semblava creure-se-les...
Se sentia traïda, abocada a entrar a una ratera sense sortida. Però no es rendiria, no ho havia fet mai i tampoc ho faria ara.
- Si us plau, inspector!. No veu el que està passant?. Estan mentint i no em puc creure que vostè els segueixi el joc. La Patrícia...
- Jo no estic seguint el joc de ningú, Sra. Fonts. Si em vol dir, com ha mig insinuat abans, que la Sra. Folgueroles pot estar implicada en l'assassinat del seu marit li haig de dir que hem comprovat que va passar tot el dia d'ahir de compres a París i que no sabia res fins que aquesta matinada l'hem avisat i ha pogut venir amb el seu jet privat. Potser és el moment que ens expliqui la veritat, sàpiga que a part d'aquest vídeo de seguretat en tenim d'altres on se la veu a vostè, o encara ens vol fer creure que és algú vestida com vostè?, entrant a aquest despatx de nit en vàries ocasions durant aquests últims mesos. Aquestes entrades nocturnes potser explicarien unes possibles modificacions fetes als llibres de comptabilitat, que el Sr. Sukuda va descobrir i que, per això, vostè va haver de matar.
El somriure de la Patrícia era espectacular, estava gaudint d'aquella escena i la Laura es va tornar a sentir com quan era petita i, a l'escola, aquella nena rica se'n burlava d'ella i la humiliava. L'inspector, satisfet d'haver resolt el cas amb tanta facilitat, va voler reblar el clau i acabar l'acusació contra la pobra Laura.
El somriure de la Patrícia era espectacular,
estava gaudint d'aquella escena...
- I, a més, hi ha una pista definitiva. Vostè ha vingut aquí ABANS de ser avisada. Sabia que el Sr. Sukuda era mort, abans de rebre la nostra trucada. I només ho podia saber perquè vostè és l'assassina.
- Això tampoc és veritat!!, cridà la Laura. A mi em va avisar en Lluís que ho havia vist per televisió, el registre de trucades del meu mòbil ho pot confirmar. Li poden preguntar al meu marit, que també es va despertar i fou el que va engegar el televisor per veure-ho i...
De sobte se li va fer la llum, havia trobat al culpable. No podia ser d'altra manera, per fi tot quadrava.
No ho entenia, ella li havia donat tota la confiança. Li agradava com treballava aquell xicot jove que sempre estava a punt per fer la feina. Per això havia trobat normal que l'avisés aquest matí i, fins ara, tampoc havia trobat estrany que ell estigués veient les notícies a les sis de la matinada. L'eficiència era la seva característica principal.
És cert, era molt eficient. Però NO ERA UN VIDENT, no podia haver vist la notícia per televisió perquè quan ella i el seu marit la van veure era la primera vegada que l'emetien. Encara recordava les paraules del presentador: "Interrompem l'emissió per informar-los d'una notícia d'última hora. Ens acabem d'assabentar, en primícia i en exclusiva, que..." i això va ser uns minuts després de que en Lluís la telefonés perquè en Joan va tenir temps de passar per tots els canals abans de veure la noticia.
L'inspector es va quedar amb la boca oberta i en Lluís intentà fugir al veure's descobert mentre la Patrícia li cridava que era un imbècil. De totes maneres, és difícil fugir d'un edifici ple de policies i aviat en Lluís tornava a estar davant del inspector confessant-ho tot.
Feia pocs mesos que s'havia fet amant de la Patrícia, ella li havia promès un càrrec important a la seu central a canvi de que robés els diners que necessitava per mantenir el seu nivell de vida ara que el Sr. Sukuda se'n volia separar i li havia tancat l'aixeta. En Lluís tenia poders als comptes de l'empresa i podia ordenar transferències, després només li calia entrar de nit al despatx per modificar els llibres i així tapar-ho tot. Era prou espavilat per fer-ho sense deixar gaires pistes però, per si de cas, també havia tingut la precaució de robar un dels vestits de la Sra. Fonts i fer-se fer una perruca a mida, si algun dia es descobria l'engany no seria ell qui en pagaria les conseqüències.
Aquella nit passada, havia de dissimular als llibres la última transferència que li havia enviat a la Patrícia per les seves compres a Paris. Però inesperadament es va trobar al Sr. Sukuda al despatx, hi havia anat a buscar la maleta, i es va veure obligat a matar-lo. Per desgràcia es va precipitar a l'hora d'avisar a la Laura i el seu pla perfecte se li va girar en contra.
L'inspector feu detenir a en Lluís per homicidi i a la Patrícia per encobridora, sense oblidar afegir els càrrecs per apropiació indeguda i falsificació de document mercantil i tot això sense parar de disculpar-se davant la Laura. Ella no l'escoltava, estava pensant que aquella aventura era digna de constar a l'agenda que ella i el seu marit omplirien enguany però que n'hauria d'encarregar una altra. La que, ahir al matí, li havia portat en Lluís era encara damunt la seva taula però no es podia fer servir, estava tota plena de la sang del pobre Sr.Sukuda.
FI
30 comentaris:
Doncs ja està!. :-))
M'ho he passat molt bé. Primer fent el relat, després preparant-ne la publicació amb l'ASSUMPTA (a qui vull felicitar públicament pels seus magnífics dibuixos i tornar a donar les gràcies per la seva ajuda per muntar tot això) i al final veient la vostra bona acollida a la meva Festa de l'apunt 500.
Estic preparant per demà un post resum de les vostres teories, de moment us avanço que gairebé tots vosaltres heu encertat sospitant correctament d'en Lluís i la Patrícia i com s'ha comprovat, les vostres hipòtesis de “conxorxa” han estat correctes. Però... i les proves?
No es pot acusar sense proves ;-D. Per això al text n'hi havia una d'amagada, la mentida del secretari al capítol 1, que serveix a la Laura per quedar lliure de tota sospita.
Doncs bé, només dos de vosaltres l'heu descobert i heu pogut convertir les sospites en una acusació ferma. Així què FELICITATS XEXU i CAPTAIRE.
... i MOLTES GRÀCIES A TOTS!!! :-))
La representació has estat immillorable!
Us felicito a tu i a Assumpta.
XEXU, que et sembla si muntem un gabinet d'investigació privada, eh? ;-P
MAC, moltes felicitats per la idea i per la història, m'ho he passat molt bé.
Un petó també per l'ASSUMPTA, la còmplice de tot plegat!
Ostreeeeeees!!! Els comentaris obeeerts!! jajaja ja tenia jo ganes de xerrar aquí :-DDD
Moltes gràcies a TOTS els que heu participat, de veritat que la preparació ha estat molt divertida... però si vosaltres no ho haguéssiu llegit, no haguéssiu seguit la història i enviat comentaris, no hauria estat el mateix :-)) Una mega-abraçada a TOTS, ben sincera!!!
Enhorabona, MAC, pel fantàstic relat. Quan el vaig llegir per primera vegada em vaig quedar encantada!! ;-))
Enhorabona a XEXU i CAPTAIRE, per ajudar al pobre Inspector Roig, que anava una mica perdut :-)
Vaig a esmorzar, que encara no ho he fet jejeje
Per fi els comentaris oberts.
Primer un aplaudiment sorollós, sorollós per la història, pel muntatge, pels dibuixos i pel bonrotllo i diversió.
Després felicitar als investigadors que han trobar la pista.
I Moltes felicita ts i que siguin molts més posts!
IO una abraçada a tots!
Captaire, això està fet. Ens farem experts en crims perpetrats per castellers!
Mac, Assumpta... m'ha encantat aquest joc. Però no només això. Ja li deia al Mac per mail que la història estava molt bé, ben escrita, interessant, vaja, un tros de relat. I també li vaig dir i per fi puc dir públicament que m'han encantat els dibuixos de l'Assumpta, quin talent ocult! Ocult per mi, que no el coneixia, però crec que us hem de felicitar els dos per moltes coses. Tothom sap que el Messi és un crack i que fa miracles. Però té una qualitat que el diferencia dels altres. És humil, és bon company, és tímid, se l'estimen i el cuiden. I això quan ets el millor, no és tan fàcil. Vosaltres us heu currat aquí una història creuada i perfectament trenada que em sembla inversemblant que ho hagueu coordinat tan bé, jo m'hagués embolicat en algun punt. I els comentaris d'investigadors de ficció, i les referències creuades... tot fantàstic. Però potser el millor de tot és la il·lusió que hi poseu, les ganes, i com us emocioneu per la participació i que esteu contents quan ens feu jugar i responem. Personalment, penso que és l'única manera de fer les coses bé, amb el cor. Sou un parell de cracks.
A banda d'això, tornar a felicitar-te a tu, McAbeu, pels 500 posts. Espero que no s'acabin mai els enigmes, ni el bon rotllo que impera en aquest blog.
I per últim, dir que estic molt content d'haver estat 'coguanyador' del joc, que em fa il·lu. Però sobretot perquè no em caldrà trencar les cames a ningú avui, hehehe ;)
Vaja per una vegada que encerto m'he oblidat de les proves!!!! Bé felicitats a tu i a l'Assumpta un text rodó! Molt ben narrat! ah i ja li diré a casa seva però els dibuixos de l'Assumpta: excel·lents!!!!! Quin talent amagat! reitero les felicitats i les enhorabones i que seguim gaudint dels vostres escrits, enigmes i altres jocs!!!
Ja sabia jo que aquest Lluís no era de fiar…! Felicitats al McAbeu i a l'Assumpta per la seva part i al XeXu i al Captaire per les proves!
Estic contenta!! ;-)
Gràcies per les vostres paraules, de tot cor!!
I ara arriba el moment de les “TOMAS FALSAS” jajaja perquè tota la part organitzada, ben programada i coordinada, correspon a en Mac ;-) Ell va escriure el relat i m’ho va dir quan ja el tenia fet!! Va ser una sorpresa total!! Tota la idea, tota la trama és seva. La idea de fer-ho en capítols, de convertir-ho en un joc pel post 500, la imatge “de capçalera” de cada post... era un dels seus “enigmes visuals”... tot ben pensat... La part anàrquica va ser la meva... Però ho hem passat tan bé!!!
He trobat maquíssim el comentari d’en XeXu, quan diu que “jo m'hagués embolicat en algun punt”... perquè... jo també, XeXu ;-)
Segur que tots heu vist alguna pel•lícula d’aquelles en que hi ha una bomba que és a punt d’explotar i es veu un marcador de compta enrere i els experts en explosius que no saben si han de tallar el cable blau, el groc, el verd o el vermell i, finalment, quan queda un segon, tallen el fil correcte ;-) Doncs això he estat fent jo quasi cada dia... però en Mac no perdia la paciència jajaja
Ell tenia TOTS els posts programats des del principi. Jo cada nit programava el del dia següent (per no embolicar-me massa)
El primer capítol (dimarts) el va publicar ell... jo havia de posar la “Guia del Lector”, els enllaços i... em vaig oblidar de posar el meu dibuix!! Jajaja com tinc molta memòria de les coses UN COP FETES, mentalment repassava tot el que havia posat i... ostres!!... doncs vaig re-programar el meu post i vaig acabar de fer-ho a les 9:59. Us ho prometo!! ;-) ... Un minut després tot sortia perfecte... Ufff
El segon capítol (dimecres) em vaig oblidar de tancar els comentaris jijiij... em vaig adonar que eren quasi les onze del matí!!
El tercer capítol (dijous) em vaig oblidar de la part que posava “Avui podeu llegir el tercer capítol al blog Xarel-10” amb l’enllaç corresponent... afortunadament també em va venir un flash i ho vaig poder re-programar a temps. Aquesta vegada vaig acabar a les 9:50 (No us enganyo, és tot cert!!)
El quart capítol (divendres) em vaig tornar a oblidar de tancar els comentaris, però ho vaig recordar ràpidament i els vaig tancar tan bon punt va sortir el post ;-)
Quan li explicava, en Mac em deia que no em preocupés, que tot això era per donar emoció ;-)
En quant als dibuixos... moltes, moltes, moltes gràcies a tots, però he de confessar que tenen “trampetes”... M’agrada molt dibuixar, però no en sé prou com per fer-ho “del no res”... Imaginar una escena i dibuixar-la. Per tant, un cop llegit el relat d’en Mac (quan el vaig llegir per primera vegada vaig al•lucinar... el vaig trobar BONÍSSIM!!... això ja no era un relat curtet, això era “un senyor relat”... molt, molt ben escrit) doncs, vaig pensar un dibuix per cada capítol.
En Mac em va donar llibertat absoluta per dibuixar el que volgués i el que vaig fer va ser buscar imatges a Google (un Mosso d’esquadra, una imatge de telenotícies, etc.) imprimir-les i copiar-les. A més, fins i tot, com el paper de dibuix era finet, vaig arribar a posar l’original a sota, per “calcar” una mica la silueta, la posició dels ulls, el nas... o feia en llapis i molt fluixet. Després, amb aquesta “guia” o “marc” ja feia “el meu” dibuix... per exemple: el mosso que vaig copiar era més gran, una mica més gras, més calb i duia ulleres... jo el vaig fer com vaig voler... però tenia els ulls, el nas, la boca, les orelles... just on jo vaig dibuixar les del meu ;-)
Al primer dibuix, si us fixeu, algunes de les “teles” del fons, tenen imatges “retallades i enganxades” però no informàticament, no... jajaja retallades amb tisores i enganxades amb pegament :-DDD
En fi... GRÀCIES MAC!! GRÀCIES A TOTS!!
I ara me’n vaig a dinar al restaurant jeje que ahir era Sant Josep i avui celebrem el sant del meu sogre i del meu marit ;-)
Smuaaaaaaaaaaaaaaac!!! A tots i totes!!
Molt convenient que a la barra del telenotícies posi la temperatura i la humitat de Reus. I també la d'Olot. No serà aquí on viu en McAbeu?
Una història molt entretinguda, un aplaudiment als organitzadors
Jajaja com serien els crims fets per Castellers, XeXu? ;-))
No provoqueu que encara en Mac farà un relat ;-))
Gràcies PILAR, CAPTAIRE, CARME, XEXU, ELVIRA, P-CFACSBC2V, GARBI ;-))
PILAR: Moltes gràcies, me n'alegro molt que t'hagi agradat. :-)
CAPTAIRE: Vols dir que tu no hi treballes ja en un gabinet d'investigació?. Com comprovarem demà en el post resum que estic preparant, ho vas "clavar" amb la teva teoria.
CARME: Moltes gràcies a tu per participar i enviar-me les teves deduccions.
XEXU: Moltes gràcies, tens raó que ho hem fet amb il·lusió i que estem molt contents de la implicació de tots vosaltres. Ja saps que jo no entenc el blog sinó és per passar-m'ho bé quan el faig i quan el llegiu, i sobretot si a més em comparen amb Messi. :-DD
Ah!, i no sóc d'Olot... no hi havia cap missatge subliminar al dibuix de l'ASSUMPTA. :-)
ELVIRA: Moltes gràcies per la teva participació.
P-CFACSBC2V: Moltes gràcies també a tu per la teva participació i el teu suport.
GARBI24: Me n'alegro que t'hagi agradat i que l'hagis gaudit. Moltes gràcies per haver-me enviat les teves deduccions.
ASSUMPTA: Només un petit incís, quan dius que jo ja tenia des del primer dia tots els apunts programats t'oblides de dir que no em va servir de gaire cosa perquè la teva idea de afegir els vídeos i les notes del "Sabíeu què?...", la vas tenir just la tarda abans que n'havia de sortir el primer i els vaig haver de re-re-programar tots. :-DDD
Però va valdre la pena, el resultat ha estat un èxit (modèstia apart). :-))
muy bueno e ingenioso el relato, la verdad siempre pensé que Patricia era la asesina, asique lograron engañarme. Los felicitó de todo corazón y sigan con esta metodologia de cuento, está buenísima! Besos tía Elsa.
Òsti,
era tan fàcil i evident, i a més sortia al primer capítol, que creia que era per despistar i que sortiria alguna pista més que expliqués més coses!
Que com seria un crim casteller? Us explicaré una anècdota:
A la meva colla (castellers de Sabadell), fa uns anys hi havia a la pinya una rengla fixa formada per: Albert Pi, David Tudela (un servidor) i Mateu Llorens. Al muntar la pinya es "cantava": Pi, Tudela, Mateu.
A la colla algú es va inventar un acudit que deia:
"-Saps que han detingut dos saballuts (nom pel qual se'ns coneix) per assassinat?
- Ah sí? I això?
- Es veu que van complir al peu de la lletra una ordre del cap de pinyes.
- Quina ordre?
- Pi, Tudela... mateu!"
TIA ELSA: Bienvenida por aquí, me alegra mucho de que le guste el relato. Gracias por las felicitaciones!!
QUIM SOLER: Pensa que era un relat llarg però tampoc tant per amagar-hi moltes pistes. Amb una única prova n'havíeu de tenir prou. :-DD
CAPTAIRE: Ens intentes confessar alguna cosa?. És igual no m'ho diguis, encara que a l'ASSUMPTA li agradaria, és massa aviat per posar-me a escriure una altra novel·la de detectius. :-))
Jajajaja és bo aquest acudit, CAPTAIRE!!! ;-))
El que em sap greu és que un dels saballuts detinguts fossis tu :-DD
Amb el cognom MATEU vaig llegir una vegada a cal PUIGMALET un acudit també molt bo.
Quan la "regularització" del català per part de Pompeu Fabra (segur que no es diu "regularització", però ara ell no em llegeix... és que no em surt la paraula) doncs hi havia un lingüista anomenat FRANCESCH MATEU que era partidari del manteniment de l'article "LO"... (article que jo sempre faig servir, per cert, em surt sol... per exemple: "Lo més important és que jugui Messi")
Els contraris al pobre MATEU, feien broma dient: MATEU-LO
:-DDD
TIA ELSA.- Sos genial!! leiste todo el relato a base de traductor!! Merecés un premio... o, por lo menos, un gran abrazo que te mando desde aquí!! :-)))
Uaaaaaaau nos leyeron desde Argentinaaa!!! :-))
Genial! Una gran idea que podria haver donat per moltes pàgines, hi havia prou personatges i possibles mòbils.
Felicitats altra vegada, me'ls he llegit tots avui, i potser li ha tret la gràcia d'anar a un capítol cada dia.
ASSUMPTA: Un acudit molt vell, dolent i no gaire correcte: "Una parella ha de tenir un fill i demanen opinió sobre quin nom li poden posar. Si és un nen poseu-li MATEU, els diuen. I si és una nena?, pregunten ells. Doncs, si és una nena aleshores... MATEU-LA!"
ALASANID: Gràcies. No sé si jo n'hauria estat capaç de fer un text més llarg o complex, però tens raó que la idea dóna per més. El que passa que el format blog tampoc permet estendre's gaire.
El fet de dividir-la en capítols també és cosa de fer uns apunts no gaire llargs per tant aquesta divisió és posterior a l'escriptura que vaig fer tota seguida i que es com l'has llegit tu.
Maaaac!! jajajaja quin acudit, homeee!! :-PP
simplement, genial!!!!
quina ràbia em fa no haver-lo pogut seguir!!!çno crec que l'hagués encertat. M'ha sorprés força i m'ha fet molta gràcia anar recordant els personatges del primer relat!
fantàstic!!!!
hi haurà més col·laboracions entre els dos? així ho espero!!!!
No sé si el sistema nerviós d'en Mac ho podria suportar massa sovint jajaja :-PPP
RITS: Moltes gràcies, me n'alegro que t'hagi agradat.
I ara que l'ASSUMPTA no ens sent et diré que treballar amb ella pot atacar una mica els nervis però és molt, molt gratificant i que no m'importaria gens tornar a col·laborar amb ella. :-))
ASSUMPTA: Només em cal una estada relaxant en un balneari i torno a estar disposat al que calgui. :-DD
Per pagar-me-la, que et sembla si em poso una samarreta amb publicitat del teu blog i m'esponsoritzes? :-DDD
Jajajaja MAC, com no et venguis la canellera...
Tu ves a eBay i la poses a subhasta, igual encara en treuràs per aquesta "cura anti estress" que necessites :-DDD
ASSUMPTA: La canellera del Barça descansa tranquil·la a un calaix del meu despatx i no tinc cap intenció de que surti d'allí. Prefereixo deixar còrrer el balneari! :-)))
El dia de la final de la Champions al Bernabeu te l'hauràs de posar! :-DDD
ASSUMPTA: D'acord, no ho dubtis que ho faré! :-)
Jejejeje :-)))
Publica un comentari a l'entrada