UNA AGENDA TACADA DE SANG
CAPÍTOL 3
Encara sou a temps de llegir completes les entregues anteriors
S'ha trobat el cos sense vida d'un dels copropietaris de l'empresa al despatx de Laura Fonts, ella havia sopat amb ell la nit anterior i col·labora amb la policia recordant les seves passes d'aquell dia. Explica a l'inspector Roig que, després de sopar, el va convèncer perquè tornés a casa...
- I no el tornà a veure?
La veu de l'inspector la feu tornar al dia d'avui.
- No, el vaig deixar al taxi i jo vaig anar a dormir.
- I com s'explica que vingués cap aquí?
- Em va dir que passaria a recollir una petita maleta que hi havia deixat al matí i després marxaria.
- Vostè no el va acompanyar?
- No ho va voler. Com tots els directius, tenia la targeta que obre les portes de l'oficina i no em necessitava.
- Qui més té aquesta targeta?
- D'aquí a Barcelona jo mateixa i tots els membres del meu equip. De fora, els dos copropietaris i també la Patrícia de Folgueroles que quan venia a l'empresa de la seva ciutat natal li agradava que tothom veiés que era la dona de l'amo.
- Són molta gent, el seu equip?
- No gaires. En Lluís, el meu secretari personal que ha vingut amb mi, la Marta i en Jaume, encarregats de les qüestions tècniques i la Carla que porta les relacions amb el personal. Tots d'absoluta confiança.
- Segons m'han dit i veig que vostè no en vol parlar, l'empresa està passant problemes econòmics que fa que cap de vostès tingui segur el lloc de treball. N'hi ha algun d'ells amb més números per ser acomiadat?
- No és que no en vulgui parlar, tots sabem que aquest últim balanç anual no ha sortit com es desitjava però tenim ben clar la raó de perquè ha estat així i estem posant les eines per solucionar-ho.
- No ha contestat a la meva pregunta...
- És que no hi ha res decidit. No li puc dir si algun d'ells serà acomiadat, si ho seran tots o si, com jo desitjo, no ho serà cap d'ells. Estic treballant, estem treballant per no haver de deixar ningú al carrer.
- Els portaria problemes si ho fessin?
- No li portaria problemes a vostè que el despatxessin?. Si us plau, inspector no digui bestieses. És clar que els portaria problemes: En Jaume té gairebé 50 anys, massa jove per jubilar-se i massa gran per tornar a trobar feina. La Carla acaba de firmar la hipoteca d'una nova casa, necessita el seu sou complet i no és pot permetre quedar-se al carrer. La Marta té quatre fills, i quatre fills porten moltes despeses extres. En Lluís és el més jove i potser no li costaria trobar una altra feina però tampoc ho tindria fàcil, no cal que li recordi que estem sortint molt a poc a poc de la crisi.
- I tan a poc a poc, fa bastants anys que els polítics ens diuen que l'any proper serà el de l'arrencada econòmica. I encara sort que des de que vam assolir la independència, la gran majoria dels nostres impostos no surten de Catalunya que si no...
- Doncs vostè mateix es contesta, inspector. És clar que els afectaria quedar-se sense feina...
- Si que els afectaria, si. Ja ho veig, potser els afectaria tant que tement que el seu lloc de treball estava en perill qualsevol d'ells hauria pogut actuar a la desesperada i...
- Es nota que no els coneix. Jo en responc per tots ells.
- I per vostè mateixa també en respon?. Perdoni que insisteixi, però vostè no va venir ahir a la nit aquí?
I per vostè mateixa també en respon?...
- Què està insinuant?. Ja li he dit que no dues vegades, però li torno a dir per tercer cop: No!
- Doncs com pot explicar això?
La Laura es quedà de pedra quan l'inspector li mostrà la gravació de la càmera de seguretat de l'edifici on se la veia a ELLA sortint del despatx a la mateixa hora que els forenses havien certificat que en Kakuei Sukuda havia mort apunyalat.
No us perdeu demà
el següent capítol
al Blog de l'ASSUMPTA
el següent capítol
al Blog de l'ASSUMPTA
Dibuixos: Assumpta / Text: McAbeu
Comentaris tancats, recordeu que podeu enviar les vostres deduccions al meu e-mail (macabeu2008@gmail.com)
