Sant Jordi - 2009 (la ressaca)

Ja s'ha acabat la Diada de Sant Jordi i tal com us vaig avançar ahir jo l'he passat, en part, darrera d'una parada de llibres i roses.

Ahir us ho vaig fer saber en un apunt on us desitjava una Feliç Diada i aquesta imprudència :-) ha provocat que en els comentaris em reclamessin un resum de la jornada. No puc deixar de banda aquesta “aclamació popular”, per tant em disposo a fer el primer post “per encàrrec” de XAREL-10. El faig amb molt de gust però no espereu res de l'altre món, la meva experiència com “venedor de llibres” és limitada. De fet només sóc un ajudant a temps parcial però m'ho passo molt bé l'estona que hi sóc.

Començaré dient que jo no compro llibres només per Sant Jordi, si un llibre em sembla interessant el compro sense esperar cap Diada però no comprar un llibre per Sant Jordi em semblaria faltar a una tradició. Abans al meu poble, Vila-seca (Tarragonès), per Sant Jordi cada llibreria posava la paradeta davant de la seva botiga, l'oferta era la mateixa però l'ambient no. Als qui ens agrada viure la Festa del Llibre teníem l'opció de traslladar-nos a Tarragona o a Reus, on a la Rambla Nova o a la Plaça Mercadal (respectivament) podíem “remenar i triar”, a mi m'agradava anar-hi sense una idea preconcebuda i així descobrir les novetats en una parada i un altra per acabar triant el llibre que em compraria. Això s'ha de fer a unes hores determinades abans que les aglomeracions t'impedeixin fins i tot la mobilitat, jo hi anava al migdia després de dinar i abans d'entrar a la feina, passejava entre llibres gairebé un parell d'hores i en triava un, que per allò de fer poble, el comprava al vespre en una de les llibreries de Vila-seca.

Ara fa 4 anys, l'Ajuntament va proposar reunir totes les parades de llibres i roses en un sol lloc i va obrir els jardins del castell dels comtes de Sicart (un edifici emblemàtic del poble que havia passat a ser municipal) i va convidar als comerciants del poble a fer la Fira del Llibre i la Rosa que va ser un èxit. Sóc familiar d'un d'aquests comerciants que no té una llibreria ni una floristeria però a la seva botiga ven, entre altres coses, llibres i plantes per tant vam posar una parada i fins avui...

La meva presència a la parada, per qüestions de feina, es limita a les hores del migdia i al vespre fins l'hora de plegar. Però la Diada de Sant Jordi ja ha començat gairebé dos mesos abans, quan comences a rebre les novetats del distribuïdor i tens aquella sensació de tenir els llibres abans que ningú mentre repasses albarans i els classifiques. El mateix dia de Sant Jordi, amb la furgoneta plena de caixes de llibres (que pesen molt) et dirigeixes al lloc de la parada (com que el Castell està en obres, enguany la Fira s'ha celebrat a la Plaça de l'Església) i comences a muntar-la escampant tots els llibres, posant ben a la vista les novetats, i a esperar com va el dia.

El matí és tranquil, la gent treballa i la majoria de visitants són els nens de les escoles. Després de dinar, quan hi vaig jo, el moviment és sobretot de gent que busca un llibre concret i va per feina. L'ambient encara no s'ha animat i hi ha poca gent. A quarts de quatre, tornen els nens de les escoles i a partir de les cinc és quan la cosa s'anima de veritat. Enguany malgrat la crisi, ha hagut força afluència i a estones allò semblava la Rambla de Tarragona, demostrant que la Festa a Vila-seca ja està força consolidada.

Ja he dit que per la feina, aquesta part de més aglomeracions me la perdo. Jo torno a la parada per allà a les 8 del vespre, encara hi ha força gent però és l'hora en que comença a acabar-se la Festa amb actes com els correfocs (novetat d'enguany) i altres. A quarts de deu la gent comença a marxar per sopar i comença la feina de desfer el que has fet al matí, tornar a posar els llibres en caixes fent una primera classificació dels que has de tornar a la distribuïdora i plegar-ho tot ben ràpid perquè la brigada de l'Ajuntament també va per feina i volen plegar els tendals, taules i cadires a tota velocitat que és tard i s'ha d'anar a sopar.

El balanç és positiu: Ha fet un dia radiant, s'han venut més llibres que l'any passat però menys roses i tot ha anat molt bé. El llibre més venut a la nostra parada ha estat “L'últim home que parlava català” de Carles Casajuana i per nens, els de la saga del ratolí Geronimo Stilton; també van anar bé els de Stieg Larsson, “El món sobre rodes” d'Albert Casals, “El silenci” de Gaspar Hernadez i “Messi, el niño que no podia crecer”.

Es demostra que aquest dia la gent compra més els llibres dels que ha sentit parlar més, no sé si això és dolent o bo però jo crec que ser un país que té una festa (en un dia no festiu) que omple els carrers de gent que surt a COMPRAR LLIBRES (siguin mediàtics o no) és per estar orgullosos d'aquesta verdadera Festa Major de Catalunya.