Enigmes de la vida (1) LA PUBLICITAT

Potser el títol m'ha sortit massa transcendent i no es tracta d'això.

Enceto avui uns apunts per comentar coses "rares" que passen o que em passen i que potser no són tan fàcils de solucionar com els altres enigmes que us proposo. No em comprometo a cap periodicitat, quan me'n passi una pel cap doncs la comentaré aquí.

El comentari d'avui va sobre la PUBLICITAT. Una eina molt útil i necessaria però que en alguns casos té un nivell "que deixa molt que desitjar".

Hi ha spots que realment estàn molt ben fets, però n'hi ha que no s'entenen (n'hi ha alguns de cotxes que de tan "simbólics" no saps que et venen fins que veus la marca al final i amb prou feines) i d'altres que semblen fets amb els peus (amb l'idea aquella de: "Tira que ja esta bé") .

Entre els molts anuncis que actualment s'estan emetent per televisió en vull destacar dos. Els he vist avui mateix gairebé seguits i em semblen un clar exemple d'aquesta segona classificació:

En el primer una coneguda marca de iogurts (Danone?, Da onde va a ser, de la nevera!) ha fet un viatge a Grècia per fer un tast a cegues entre el seu iogurt grec i el de 4 marques de la competència. Doncs bé: el tast és tan a cegues que les altres 4 marques es presenten en els envasos normals blancs i el seu en un envàs blau marí (als grecs no els va costar gaire triar el correcte. Joronya que joronya!)

El segon és d'uns nous "tallarines a la parmesana" precuinats que com surten d'un sobre doncs són "sobresalientes", a l'anunci es fa tastar el producte a una noia amb els ulls tapats a la qual es dóna amb una forquilla un tros de tallarina i recalco que era un tros perquè la noia diu: "...tallarines LLARGUES i amb parmesano regiano..." (amb un trosset en té prou per endevinar la mida. Ai!, aquesta joventut que tot s'ho posa a la boca!).

El meu dubte és aquest: Els publicistes es pensen que som imbècils?.

Ja he dit abans què potser la resposta no és tan fàcil com els meus altres enigmes...