GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 6 de novembre de 2020

CRIPTOGRAMA

La definició de CRIPTOGRAFIA al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) és: Tècnica de conversió d’un text o d’unes dades en un missatge incomprensible per a la persona que no en posseeix la xifra o la clau.

Etimològicament, prové dels mots grecs "kryptós" (ocult) i "gráphin" (escriptura). És un mètode utilitzat des de l'antiguitat per aconseguir trametre missatges secrets que només han de poder desxifrar els receptors concrets coneixedors de la clau que permetrà tornar a fer intel·ligible aquell text encriptat.
La Criptografia clàssica feia servir mètodes basats en la transposició de les lletres, síl·labes o altres elements del text, o també la substitució d'aquests mateixos elements per altres, segons unes equivalències donades per una taula de xifrat que aportava la clau (o xifra). Actualment, la Criptografia moderna s'ha sofisticat amb l'ús de disciplines com les matemàtiques, la informàtica i l'electrotècnia.

En conseqüència, un CRIPTOGRAMA [del grec, "kryptós" (ocult) i "grámma" (lletra)] és qualsevol text xifrat mitjançant mètodes criptogràfics. Malgrat que, per extensió, aquest concepte es pot aplicar a una diversitat de "missatges enigmàtics" s'ha convingut que, en el camp de l'enigmística, s'utilitza aquest terme per referir-se a aquells JEROGLÍFICS que no fan servir imatges per ocultar el missatge sinó només lletres i números.

Un exemple clàssic de Criptograma el trobem al conte "L'escarabat d'or" ("The Gold-Bug") escrit l'any 1843 per Edgar Allan Poe. En aquesta obra, l'autor utilitza la criptografia per ocultar un missatge que el protagonista ha de desxifrar per poder trobar un tresor amagat:

53‡‡†305))6*;4826)4‡.)4‡);80
6*;48†8¶60))85;1‡(;:‡*8†83(88)
5*†;46(;88*96*?;8)*‡(;485);5*†
2:*‡(;4956*2(5*-4)8¶8*;40692
85);)6†8)4‡‡;1(‡9;48081;8:8‡1
;48†85;4)485†528806*81(‡9;48
;(88;4(‡?34;48)4‡;161;:188;‡?;

El relat ens dona també una detallada descripció del mètode que permet resoldre l'enigma. Aquest Criptograma es basa en una simple substitució de les lletres del missatge per números i signes i en podem treure l'entrellat estudiant la freqüència amb què apareix cada signe en el text i comparant-ho amb la freqüència d'ús de cada lletra en l'idioma anglès. És a dir, com que la lletra més utilitzada en anglès és la "E" podem concloure que el signe que surt més vegades dins el text ("8") correspondrà a aquesta lletra, i així successivament. Malgrat que el mètode que fa servir Poe presenta alguns errors tècnics, el seu conte va assolir un gran èxit en el seu moment i ben aviat altres autors de renom com Jules Verne o Arthur Conan Doyle també van aplicar tècniques similars en algunes de les seves obres.

A un nivell molt més popular, no podem deixar de citar aquella coneguda facècia criptogramàtica protagonitzada per un tal Emili que, segons sembla, era força dur d'orella:
«1001, 1001, 900? 900? 1001!!»
La solució, evidentment, és:
«Míliu, Míliu, no ho sents? No ho sents? Míliu!!»

En Màrius Serra al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna - 1991) ens parla d'una variant concreta de criptograma creada per Jordi Esteban i Calm. Aquest professor i enigmògraf català es va inventar uns jeroglífics que basen el seu funcionament en la sinonímia. La seva mecànica és la mateixa que els jeroglífics convencionals però en comptes de tenir unes pistes de naturalesa gràfica (dibuixos o signes), en aquest cas hem d'arribar a la solució de la pregunta enigmàtica trobant un sinònim del mot clau que ens donen. Per exemple, si la pregunta és "Esperes alguna cosa de mi?" i la pista és "Pares" hem d'adonar-nos que un sinònim de "pares" pot ser "detures" i d'aquesta manera descobrim la resposta: "De tu res" no espero. Aquest és l'últim de la mitja dotzena d'aquests innovadors criptogrames que trobem al llibre de Màrius Serra, a continuació us copio els altres cinc (sense les solucions) per si us ve de gust intentar respondre'ls als comentaris:

1.- D'on ve el vaixell? Ordena
2.- On vas ara? Altra dansa
3.- Quantes cançons cantaven? Embruixa panxes
4.- De què és la melmelada? Retard
5.- On aniràs de viatge? Flaire

En l'àmbit dels passatemps, aquest joc es presenta en forma d'un text on s'han substituït les lletres per números. Cada número diferent equival a una lletra única que hem d'anar esbrinant fins a resoldre tot el text. Per facilitar-nos la feina, se'ns donen certes pistes que ens permeten establir algunes d'aquestes equivalències "lletra-número" per poder tirar endavant.
Us proposo que intenteu solucionar el criptograma que amb el títol de "La Cançó" es va publicar a la pàgina 38 del quart número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card. En aquest cas, el text a descobrir és un fragment d'una coneguda cançó de Jaume Sisa.
Aquí el teniu









18 comentaris:

Pons ha dit...

Em sembla que d'ençà que Xarel·10 comparteix pocs enigmes estic desentrenat i no trobo res.

McAbeu ha dit...

PONS: Com deia la meva àvia: "Res és molt poca cosa". El LLIBRE es posaria molt trist si sabés que, d'ençà que ell no hi és, has perdut la forma d'aquesta manera. ;-D

Carme Rosanas ha dit...

Provo:

1- Ordena pot ser sinònim de Decreta. De Creta
2.- Altra dansa = altre ball: Al treball.

Carme Rosanas ha dit...

3.- Embruixa panxes= encanta ventres: en cantaven tres

Carme Rosanas ha dit...

A veure si algú més s'anima... ja tornaré, ara vaig a fer dinar...

McAbeu ha dit...

CARME: Tu sí que estàs en plena forma. Encertes, a la perfecció, les tres que dius. Felicitats!! :-)

artur ha dit...

Jo m'he decantat per la cançó del SISA ! que diu així en aquest trosset : " Fa una nit clara i tranquil·la hi ha la lluna que fa llum. Els convidats van arribant i van omplint tota la casa , de colors i de perfums ".... Molt bé, Carme !! quina traça que tens :)
Salut !

artur ha dit...

el nº 4. Retard = espera.... és pera ! :)
el nº 5. potser ? Flaire = Aroma.... a Roma ! ?

McAbeu ha dit...

ARTUR: Molt bé. Encertes perfectament el fragment de "Qualsevol nit pot sortir el sol", la genial cançó de Jaume Sisa i també trobes la solució a l'enigma número 5.

En canvi, la resposta correcta al número 4 no és la que ens dones... encara que reconec que podria ser-ho perquè aquest "és pera" està molt ben trobat. :-)

McAbeu ha dit...

A TOTHOM: Malgrat el que diu l'enunciat de l'enigma 4, estic segur que no aneu tard i que no us costarà gaire descobrir de què és aquesta melmelada que ens falta. Ànims!!

artur ha dit...

Torno a provar-ho ! Retard = Demora.... de mora ! :)

McAbeu ha dit...

ARTUR: Ara sí, correcte. I així ja tenim tota la feina enllestida. Felicitats!! :-)

sa lluna ha dit...

Ja faig tard, un fort aplaudiment als encertants!

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Aferradetes també per a tu. :-)

Pons ha dit...

Un cop vistes les solucions no era tan difícil... Segurament serà perquè li vaig dedicar poca estona, estic mandrós per pensar últimament (l'últim lustre)

McAbeu ha dit...

PONS: Potser sí que no són massa difícils, però també és veritat que alguns d'aquests enigmes creats per en Jordi Esteban tenen el seu què. Quan tens la solució davant ho veus clar, però si no no és tan fàcil trobar el sinònim que cal... i si estem mandrosos, encara menys. ;-)

Luiz Gomes ha dit...

Hola bona nit. Tot bé? Vull presentar el meu Blogger sobre cultura, viatges i turisme. M'agradaria convidar-vos a seguir el meu Blogger.

https://viagenspelobrasilerio.blogspot.com/?m=1

Pons ha dit...

Mira, tens un blog tan famós que fins hi tot tens spammers portuguesos!

Publica un comentari