ANAGRAMES

Un ANAGRAMA es defineix com la transposició de les lletres d'una paraula, frase o sentència breu, de tal manera que es formi una nova paraula o frase.

Actualment es consideren només entreteniments enginyosos, però antigament se'ls donava gran importància. Els cabalistes creien que estaven relacionats amb el nom a partir del qual es formaven, de manera que podien indicar el caràcter o el destí de les persones. Plató, sostenia una idea semblant i els últims platònics rivalitzaven amb els cabalistes en atribuir als anagrames virtuts misterioses. Va ser un gran triomf dels anagramistes medievals trobar la resposta a un dels moments més potents del relat de la passió de Jesucrist. Pilat pregunta a Jesús si és rei, aquest li respon que sí, i que Ell ha vingut al món per donar testimoni de la veritat. Llavors Pilat replica: “I què és la veritat?” (Joan 18,38). Doncs aquest «Quid est veritas» (“Què és la veritat?”) amaga la seva pròpia resposta: «Est vir qui adest» (“És l'home que està present”).

Són molt destacables els anagrames que s'adeqüen, en major o menor mesura, a l'original d'on s'han format perquè, amb el nou ordre de lletres, mostren un significat que s'hi adiu o que, d'alguna manera, el defineix. En Màrius Serra al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) en recull uns quants de força coneguts:

«...és notable el que posà en circulació André Breton a partir del nom de Salvador Dalí: «Avida Dollars», del qual en descobrim una altra versió catalana menys esplendorosa: «Vida llardosa». A tombants de segle, la veïna Itàlia estava tan aficionada a l’elaboració d’anagrames que es convocà un concurs mundial d’anagrames a partir de «Maestro Giuseppe Verdi» per commemorar la mort del genial compositor. El guanyador fou un anglès que presentà «Di vigor perpetua messe».
Val a dir que els anagrames poden arribar a ser molt populars quan es refereixen a personatges d’una certa rellevància política. Alguns dels més divertits són aquests. Clint Eastwood, «Old West action», que situa l’ex-actor en les seves actuacions polítiques. Piet Mondrian, «I paint modern», que contradiu molts crítics d’art. Margaret Thatcher, «that great charmer», «great charm threat» o «Meg, the arch-tartar», que mostra els sentiments enfrontats que aixecava la Dama de Ferro. «Victoria, England’s Queen, governs a nice quite land», un autèntic eslògan per als defensors de la moral victoriana. Pétain, «inapte», un nou argument per als resistents. A. Hitler, «the liar», una constatació de les innombrables «virtuts» del führer. Benito Mussolini, «Nobilis is ut nemo», un cant filofeixista. Harry Truman, «Rash army runt», un nou al·legat militarista americà. Eisenhower. «See hero win», la clàssica moral americana. Theodore Roosevelt, «Loved horse; tree, too», un cert cant a l’ecologisme. Abraham Lincoln, «Oh, call man brain», una constatació de la sensibilitat antiracista que el va dur a la mort...»

Aquests anagrames que semblen endevinar el destí del nom que els ha creat, es poden anomenar ONOGRAMES perquè l’onomància és l’endevinació basada en el nom d’una persona. En canvi quan l’anagrama revela un sentit contrari a l’original tindríem un ANTIGRAMA, com per exemple afirmar que els evangelistes són agents del mal perquè en anglès «Evangelists» = «Evil’s agents» o relacionar violència i amor perquè «Violence» = «Nice love». Per altra banda, formem un ALFAGRAMA quan ordenem alfabèticament les lletres de qualsevol paraula (l’alfagrama de la paraula «alfagrama» és «aaaafglmr»). Aquesta variant de l’anagrama fa irreconeixible la paraula original i s’utilitza en l’àmbit de la criptografia, els enigmes i els passatemps.

Els anagrames donen molt de joc en el camp enigmístic. En aquest mateix blog, vam publicar els ANAGRAMES LLETRAFERITS que us reptaven a descobrir unes obres literàries que es presentaven amb les lletres del seu títol i nom de l’autor ben barrejades.
Un altre joc amb anagrames, molt típic de qualsevol secció de passatemps, és l’anomenat TARGETA DE VISITA que consisteix a esbrinar la identitat exacta d’un personatge famós que s’oculta sota un suposat pseudònim anagramàtic. Si voleu jugar-hi, a continuació en trobareu una dotzena que he tret dels primers números de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card:

Però, com hem dit, no només els noms propis poden servir de base per crear anagrames i, per demostrar-ho i posar punt final a aquest post, m’he empescat el joc FRASES FETES – REFÀS FESTES. Us presento sis d’anagrames creats a partir de mitja dotzena de frases fetes catalanes molt conegudes. A veure si les descobriu:

(a). FUMA FLOR, SAL I PEBRE
(b). A LA TARDA, MÓN ILLENC
(c). ESPERO UNA TORRE D'ATAC
(d). SABEU? LA MORT CALLA ÀGIL
(e). PER A LA GANA, EL CAMELL FA PA
(f). LLEPAR ELS PACTES PARITS

---

GLOSSARI:

• Anagrama

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: