Continuo amb les ressenyes estiuenques que enguany publico cada segon dijous de maig, juny, juliol, agost i setembre, amb un clàssic del gènere literari d'aventures protagonitzades per nens enfrontats a la natura salvatge.
Aquí el teniu...
Aquí el teniu...
 |
|
|
 |
|
PRIMER I SEGON LLIBRE DE LA JUNGLA
[The Jungle Book / The Second Jungle Book]
(Rudyard Kipling – 1894/1895)
[The Jungle Book / The Second Jungle Book]
(Rudyard Kipling – 1894/1895)
Els dos volums del LLIBRE DE LA JUNGLA recullen un total de quinze relats (set al primer volum i vuit al segon), protagonitzats per animals que, tot i la seva natura salvatge, segueixen les normes d’una ancestral "Llei de la jungla". Aquesta llei els imposa un sistema moral que, en alguns casos, es contraposa a la naturalesa humana que sovint resulta força més caòtica i sempre molt menys justa. Poc més de la meitat dels contes (tres del primer volum i cinc del segon) giren al voltant de les aventures de Mowgli, un nen criat per llops i educat per la pantera Bagheera, l'os Baloo i la serp Kaa, mentre s'enfronta a la constant amenaça del tigre Shere Khan. La resta de relats aborden històries amb altres protagonistes: una foca blanca que cerca una illa segura per als seus congèneres, una mangosta que defensa una casa de les cobres, un vell elefant que treballa per al govern de l'Índia, els animals de tir d’un exèrcit, un ermità que salva un poble d’un despreniment de terres gràcies a l’advertiment d’un mico i un cérvol, un cocodril que caça al gual d’un riu, o uns gossos que condueixen un trineu a l’Àrtic.
Tot i que els relats protagonitzats per Mowgli són força famosos, la versió popular que coneixem de la seva història en gran part prové d’adaptacions cinematogràfiques que es desvien bastant del text original. Així, la pel·lícula clàssica dirigida per Zoltan Korda el 1942 manté la premissa bàsica, però presenta una trama ben diferent. Per la seva banda, les adaptacions de Disney (tant la versió animada de 1967 com la pel·lícula de 2016) ofereixen una versió més suavitzada, eliminant o alterant elements importants per fer-la més accessible a un públic infantil. I, finalment, la versió de Netflix de 2018 seria la més fidel a la narració i el to original, tot i que no recrea tots els relats i introdueix alguns personatges i situacions no presents als llibres.
Pel que fa a la lectura, he de confessar que no m’ha entusiasmat tant com m’esperava. Això no vol dir que m’hagi desagradat, però sí que en alguns moments l’he trobat feixuga i se m’ha fet pesat el plantejament moral que predomina al llarg del text. L’obra presenta animals «humanitzats» (savis, honestos i seguidors d’aquella llei ancestral que he comentat) però sempre supeditats a la superioritat moral i física de l’home (cap dels animals de la jungla pot aguantar la mirada al nen Mowgli, per exemple). Aquesta visió de l'ésser humà com a figura dominant és l’esperada en un text de finals del s. XIX on es reflecteixen les ideologies imperialistes de l'època victoriana que entenien la natura només com a una entitat a conquerir i dominar, però llegit des d’una perspectiva moderna, això m’ha provocat un cert rebuig com a lector.
De totes maneres, si s’ignoren aquests aspectes morals i filosòfics ja superats, no es pot negar que les descripcions i la narració són reeixides i que Kipling sap dotar els seus protagonistes animals d'una personalitat perfectament definida i complexa. És a través d’aquests personatges que construeix un llibre d’aventures prou entretingut que entenc perfectament que hagi esdevingut un gran clàssic de la literatura juvenil. Sens dubte és més adequat pels adolescents que no per als infants a causa de la cruesa d'algunes escenes violentes, però en definitiva són els joves lectors els que poden sentir-se especialment atrets per les peripècies de Mowgli, un «cadell humà» que, tot aprenent els valors de l’amistat i l’honestedat, s’enfronta al rancor i la venjança, finalment sortint-ne victoriós.
En conclusió, aquest recull de faules a mi no m’ha acabat de convèncer del tot, però reconec que EL LLIBRE DE LA JUNGLA conserva una riquesa narrativa que pot seguir captivant als lectors. La història de Mowgli i els seus amics animals és un referent clàssic que, tot descrivint els aspectes i maneres de fer d’una societat (l’Índia colonial de fa 130 anys) que ha quedat obsoleta, continua oferint una oportunitat per reflexionar sobre la relació entre la humanitat i la natura.
Tot i que els relats protagonitzats per Mowgli són força famosos, la versió popular que coneixem de la seva història en gran part prové d’adaptacions cinematogràfiques que es desvien bastant del text original. Així, la pel·lícula clàssica dirigida per Zoltan Korda el 1942 manté la premissa bàsica, però presenta una trama ben diferent. Per la seva banda, les adaptacions de Disney (tant la versió animada de 1967 com la pel·lícula de 2016) ofereixen una versió més suavitzada, eliminant o alterant elements importants per fer-la més accessible a un públic infantil. I, finalment, la versió de Netflix de 2018 seria la més fidel a la narració i el to original, tot i que no recrea tots els relats i introdueix alguns personatges i situacions no presents als llibres.
Pel que fa a la lectura, he de confessar que no m’ha entusiasmat tant com m’esperava. Això no vol dir que m’hagi desagradat, però sí que en alguns moments l’he trobat feixuga i se m’ha fet pesat el plantejament moral que predomina al llarg del text. L’obra presenta animals «humanitzats» (savis, honestos i seguidors d’aquella llei ancestral que he comentat) però sempre supeditats a la superioritat moral i física de l’home (cap dels animals de la jungla pot aguantar la mirada al nen Mowgli, per exemple). Aquesta visió de l'ésser humà com a figura dominant és l’esperada en un text de finals del s. XIX on es reflecteixen les ideologies imperialistes de l'època victoriana que entenien la natura només com a una entitat a conquerir i dominar, però llegit des d’una perspectiva moderna, això m’ha provocat un cert rebuig com a lector.
De totes maneres, si s’ignoren aquests aspectes morals i filosòfics ja superats, no es pot negar que les descripcions i la narració són reeixides i que Kipling sap dotar els seus protagonistes animals d'una personalitat perfectament definida i complexa. És a través d’aquests personatges que construeix un llibre d’aventures prou entretingut que entenc perfectament que hagi esdevingut un gran clàssic de la literatura juvenil. Sens dubte és més adequat pels adolescents que no per als infants a causa de la cruesa d'algunes escenes violentes, però en definitiva són els joves lectors els que poden sentir-se especialment atrets per les peripècies de Mowgli, un «cadell humà» que, tot aprenent els valors de l’amistat i l’honestedat, s’enfronta al rancor i la venjança, finalment sortint-ne victoriós.
En conclusió, aquest recull de faules a mi no m’ha acabat de convèncer del tot, però reconec que EL LLIBRE DE LA JUNGLA conserva una riquesa narrativa que pot seguir captivant als lectors. La història de Mowgli i els seus amics animals és un referent clàssic que, tot descrivint els aspectes i maneres de fer d’una societat (l’Índia colonial de fa 130 anys) que ha quedat obsoleta, continua oferint una oportunitat per reflexionar sobre la relació entre la humanitat i la natura.
8 comentaris:
S'ha de tenir en compte el context de l'època en que va ser escrit, per llegir-lo amb el ulls d'aquell temps. Trespolar una realitat de fa 130 anys a la de avui ens descobreix les contradiccions que van variant amb el temps, tal i com van variant les versions de les pel·lícules que menciones. Tot té un temps i un lloc. Però tot i això, no deixa de ser una bona lectura per la joventut.
Una altre bona selecció d'en McPetit ! : )
Bona lectura i bona setmana !!.
ARTUR: Estic molt d'acord amb el teu comentari. No sempre és fàcil entendre (i admetre) el context en què una obra literària va ser escrita, però és important tenir-lo en compte abans de "llançar-la al foc" només perquè no ens agrada. A mi no em sembla gens bé, aquesta moda actual de reescriure certs textos per adaptar-los als valors del present. Trobo que seria millor conservar-los tal com l'autor els va concebre, afegint-hi les explicacions necessàries per contextualitzar-los. No s'han d'amagar els "errors" del passat; cal comprendre'ls per evitar que es repeteixin.
Moltes gràcies. Bona setmana també per a tu!
Com que vaig ser llobató (infants- escoltes) entre els 9 i 12 o 13 anys, ja de ben petit vaig estar molt familiaritzat amb aquesta història del Mowgli.
L'Akela era la cap dels llobatons i la resta de "monitors" s'anomenaven: Bagheera i Baloo.
Crec recordar quevaig llegir, en còmic el llibre de Rudyard Kipling i del he vist totes les versions cinematogràfiques que cites.
XAVIER: Són un gran clàssic les aventures de Mowgli i trobo una bona idea aprofitar-les dins d'un agrupament escolta tal com expliques. Per a un preadolescent pot resultar força inspiradora la idea d'un nen que aconsegueix sortir-se'n dels perills de la jungla i que ho fa gràcies, com dic al post, als valors de l’amistat i l’honestedat.
Jo havia llegit, de petit, el còmic basat en la pel·lícula clàssica de Disney i, més tard, també n'havia vist les altres versions en cinema (algunes de les quals he recuperat després de llegir el llibre per escriure aquest post), però no havia llegit mai complets tots els contes del "Llibre de la jungla"... fins ara.
Salut!
M'has fet tornar a la joventut. ;-)
He de dir que no seria una lectura que faria ara, però he vist les pel·lícules al seu moment i dec ser una mica rara, perquè ni quan era molt joveneta em deien massa cosa.
En Jan McPetit genial, com sempre.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: És un clàssic de la literatura infantil i juvenil, per això és ben lògic que no ens cridi gaire l'atenció a la nostra edat. Ja has vist que a mi tampoc m'ha acabat d'entusiasmar, però, així i tot, no me'n penedeixo d'haver-lo llegit... potser jo també soc una mica rar. ;-)
En McPetit s'atreveix a tot. Quan li vaig dir que aquesta vegada s'havia de fer una fotografia envoltat d'animals salvatges en plena selva, no m'hi va posar cap problema. :-DD
Abraçades!!
Jo també m'he llegit un Kipling, però no aquest, va ser l'home que va poder regnar. No em va agradar gaire, en canvi, em va agradar més la pel·lícula, però tampoc gaire més... Veure el CT3806bis. Allà el colonialisme no va de conquerir la natura salvatge, sinó les tribus salvatges de l'Afganistan, salvatges segons Kipling, és clar.
Parlant del llibre de la Selva, em sembla que no he vist cap adaptació seva, ni tant, sols l'arxifamosa de Disney del 67, però sí que n'he vist imatges soltes, no em crida gens l'atenció, i el teu post no és que estigui fet per despertar gaire interès.
PONS: Et dono la raó amb això que dius al final. És veritat que la meva ressenya no fa venir moltes ganes de llegir el llibre, però és que difícilment pot fer-ho si, com dic al post, aquesta lectura no m'ha acabat d'enganxar ni ha complert les expectatives que me n'havia fet.
Li reconec, això sí, el valor de ser un clàssic que ha perdurat fins als nostres dies (això sol ja indica que alguna cosa bona ha de tenir), però a mi no m'han quedat gaires ganes de repetir amb l'autor. Així que, de moment, aquest "Llibre de la jungla" serà el meu primer i únic Kipling, com "L'home que va poder regnar" n'és el teu. A veure qui dels dos trenca l'empat abans. ;-)
Publica un comentari a l'entrada