033 - EL CAS DEL TESTAMENT DEL LINGÜISTA
Segur que us heu assabentat de la recent mort del conegut ‘influencer’ conegut com a Horaci. Aquest lingüista i filòleg obsessionat amb l’ortografia havia triomfat a les xarxes socials gràcies al seu afany per l’escriptura correcta que l’impulsava a corregir els escrits dels altres usuaris sense que ningú li hagués demanat. Tenia una corrua de seguidors que el veien com un mestre que, ell sol, salvaria el català mitjançant la seva lluita sense quarter en contra de les expressions foranes que, segons ells, estan desfent el nostre idioma. Però aquesta dèria d'ultracorrecció també li havia creat força enemics que el consideraven només un ‘borde’ o, per dir-ho correctament en català, un torracollons. El fet és que gràcies a tants seguidors i detractors que, uns per alabar-lo i els altres per riure-se'n, no paraven de republicar els seus escrits, l’home s’havia fet famós i de retruc també s’havia fet ric gràcies al sucós contracte de patrocini signat amb una acreditada editorial especialitzada en diccionaris. I precisament és la seva gran fortuna el que fa que en parlem avui aquí...
L’advocat del difunt, un bon amic meu, m’ha explicat (off the record, evidentment) com va anar la lectura del testament. Es veu que just començar l'acte i abans de poder llegir res, la família va impugnar el testament registrat a la notaria amb l'argument que n’existia un altre de més recent que, per tant, prevalia sobre qualsevol d'anterior. El meu amic no en sabia res, és clar, però quan li van presentar els nous papers va veure que estaven escrits amb la vella màquina d'escriure del difunt que ell sabia que Horaci tenia la mania de fer servir quan es tractava de redactar documents importants i que era fàcilment reconeixible gràcies al fet que a la lletra "t" li faltava la ratlla horitzontal. Per la seva banda, la signatura o era una falsificació perfecta o es tractava, sens dubte de la del seu client que també coneixia de sobres. Malgrat la sorpresa inicial, tot semblava en ordre i, per tant, l’advocat va procedir a llegir el nou testament que començava així:
«Jo, Horaci V. O., en ple ús de les meves facultats mentals, declaro nul qualsevol altre testament anterior i em disposo a redactar-ne un de nou mitjançant aquest document composat per un total de tres pàgines que signaré i rubricaré davant dels dos testimonis que marca la llei. Aquesta és, per tant, la meva última voluntat i mitjançant aquest escrit a continuació disposo que la meva fortuna quedi repartida de la següent manera...»
L’advocat, com és lògic, no em va comentar res de la resta d'aquell testament farcit de les clàusules legals pertinents i, per tant, confidencials, però sí que em va fer avinent que després de finalitzar la lectura de les tres pàgines del document, la seva obligació era interrogar als testimonis que hi constaven per verificar que tot era correcte. I així ho va fer:
- En tractar-se d’un testament no registrat, la seva signatura és la que testifica i dona fe de la veracitat del que acabem de llegir. En conseqüència, tinc el deure imperatiu de demanar-los que confirmin sense cap dubte que aquests papers van ser escrits i firmats pel difunt.
- Efectivament, així va ser -van contestar els testimonis.
La rèplica del meu amic va resultar del tot inesperada:
- Doncs jo ho dubto molt i crec que vostès haurien de ser acusats de fals testimoni i de connivència amb els familiars que surten beneficiats amb aquest nou testament que estic ben segur que és una falsificació de cap a peus...
Un final ben sorprenent, no trobeu? Vosaltres podeu explicar per què l’advocat va arribar a aquesta conclusió?
L’advocat del difunt, un bon amic meu, m’ha explicat (off the record, evidentment) com va anar la lectura del testament. Es veu que just començar l'acte i abans de poder llegir res, la família va impugnar el testament registrat a la notaria amb l'argument que n’existia un altre de més recent que, per tant, prevalia sobre qualsevol d'anterior. El meu amic no en sabia res, és clar, però quan li van presentar els nous papers va veure que estaven escrits amb la vella màquina d'escriure del difunt que ell sabia que Horaci tenia la mania de fer servir quan es tractava de redactar documents importants i que era fàcilment reconeixible gràcies al fet que a la lletra "t" li faltava la ratlla horitzontal. Per la seva banda, la signatura o era una falsificació perfecta o es tractava, sens dubte de la del seu client que també coneixia de sobres. Malgrat la sorpresa inicial, tot semblava en ordre i, per tant, l’advocat va procedir a llegir el nou testament que començava així:
«Jo, Horaci V. O., en ple ús de les meves facultats mentals, declaro nul qualsevol altre testament anterior i em disposo a redactar-ne un de nou mitjançant aquest document composat per un total de tres pàgines que signaré i rubricaré davant dels dos testimonis que marca la llei. Aquesta és, per tant, la meva última voluntat i mitjançant aquest escrit a continuació disposo que la meva fortuna quedi repartida de la següent manera...»
L’advocat, com és lògic, no em va comentar res de la resta d'aquell testament farcit de les clàusules legals pertinents i, per tant, confidencials, però sí que em va fer avinent que després de finalitzar la lectura de les tres pàgines del document, la seva obligació era interrogar als testimonis que hi constaven per verificar que tot era correcte. I així ho va fer:
- En tractar-se d’un testament no registrat, la seva signatura és la que testifica i dona fe de la veracitat del que acabem de llegir. En conseqüència, tinc el deure imperatiu de demanar-los que confirmin sense cap dubte que aquests papers van ser escrits i firmats pel difunt.
- Efectivament, així va ser -van contestar els testimonis.
La rèplica del meu amic va resultar del tot inesperada:
- Doncs jo ho dubto molt i crec que vostès haurien de ser acusats de fals testimoni i de connivència amb els familiars que surten beneficiats amb aquest nou testament que estic ben segur que és una falsificació de cap a peus...
Un final ben sorprenent, no trobeu? Vosaltres podeu explicar per què l’advocat va arribar a aquesta conclusió?
2 comentaris:
M'has fet riure des del començament, ja que, per primera vegada, posava una cara molt precisa i concreta al teu personatge. I dit això, espero que el personatge real, lingüista conegut i torracollons, no s'hagi mort. Encara ens pot fer servei.
Jo diria que aquest senyor, l'Horaci mai de la vida no hauria escrit “composat” en lloc de compost. Això seria suficient per a dir que aquest darrer testament és completament fals.
Abraçades, Mc!
Sembla que la Carme ha trobat una bona pista per desentrellar el misteri. Jo, com no aparec en cap dels seus testaments , originals o falsos, no em queixaré pas ! hehehhe
Salut !!.
Publica un comentari a l'entrada