LA MANSIÓ EMBRUIXADA
- Una baralla de cartes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Per començar, deixarem nou cartes sobre la taula formant un quadrat 3x3 i comentarem que representen una mansió embruixada amb habitacions que apareixen i desapareixen i que és igual per on entrem perquè, més tard o més aviat, tothom queda atrapat a la mateixa cambra final.
Després de formar la «mansió» sobre la taula, explicarem que cada carta és una de les habitacions i que ens podem moure d’una a l’altra per les portes que tenen a cada costat. Per tant, els moviments permesos són a la dreta, a l’esquerra, cap a dalt o cap avall però no en diagonal. És a dir, si numerem les cartes de l’1 al 9 (d’esquerra a dreta i de dalt a baix) des de la carta 1 podríem anar només a la 2 i a la 4, des de la 2 tindríem accés a la 1, la 3 i la 5, des de la carta 5 (la central) entraríem a les 2, 4, 6 i 8... i així successivament. També ha de quedar clar que cada pas d’una habitació a una altra es considera un moviment.
Una vegada entès aquest mecanisme, pot començar el joc:
- Torn 1. Desapareixen cinc habitacions. Retirem la carta central i les dels quatre cantons i demanem als espectadors que se situïn mentalment, sense dir-ho, en una de les cartes restants. Poden triar l’habitació que vulguin de les quatre que queden.
- Torn 2: Reapareixen totes les habitacions desaparegudes. Tornem a col·locar les cinc cartes que havíem tret al primer torn i després demanem als espectadors que facin 4 moviments. És a dir que canviïn quatre vegades d’habitació seguint les normes explicades abans. No ens podem moure en diagonal, però sí que podem tornar enrere i reocupar una carta on ja havíem estat.
- Torn 3: Desapareixen dues habitacions. Retirem les dues cartes dels cantons superiors i després demanem als espectadors que facin 5 moviments.
- Torn 4: Desapareixen dues habitacions. Retirem l’única carta que queda de la primera fila i la tercera carta de la segona fila. Després demanem als espectadors que facin 3 moviments.
- Torn 5: Desapareixen dues habitacions. Retirem la segona carta de la segona fila i la tercera de la tercera fila. Després demanem als espectadors que facin 1 moviment.
- Torn 6: Desapareixen dues habitacions. Retirem la primera carta de la segona fila i la segona carta de la tercera fila. Els espectadors ja no poden fer cap moviment perquè, tal com els havíem avisat al principi del joc i malgrat que han fet els moviments que han volgut, han quedat tots atrapats en l’única «habitació» que ha quedat.
Després de formar la «mansió» sobre la taula, explicarem que cada carta és una de les habitacions i que ens podem moure d’una a l’altra per les portes que tenen a cada costat. Per tant, els moviments permesos són a la dreta, a l’esquerra, cap a dalt o cap avall però no en diagonal. És a dir, si numerem les cartes de l’1 al 9 (d’esquerra a dreta i de dalt a baix) des de la carta 1 podríem anar només a la 2 i a la 4, des de la 2 tindríem accés a la 1, la 3 i la 5, des de la carta 5 (la central) entraríem a les 2, 4, 6 i 8... i així successivament. També ha de quedar clar que cada pas d’una habitació a una altra es considera un moviment.
Una vegada entès aquest mecanisme, pot començar el joc:
- Torn 1. Desapareixen cinc habitacions. Retirem la carta central i les dels quatre cantons i demanem als espectadors que se situïn mentalment, sense dir-ho, en una de les cartes restants. Poden triar l’habitació que vulguin de les quatre que queden.
- Torn 2: Reapareixen totes les habitacions desaparegudes. Tornem a col·locar les cinc cartes que havíem tret al primer torn i després demanem als espectadors que facin 4 moviments. És a dir que canviïn quatre vegades d’habitació seguint les normes explicades abans. No ens podem moure en diagonal, però sí que podem tornar enrere i reocupar una carta on ja havíem estat.
- Torn 3: Desapareixen dues habitacions. Retirem les dues cartes dels cantons superiors i després demanem als espectadors que facin 5 moviments.
- Torn 4: Desapareixen dues habitacions. Retirem l’única carta que queda de la primera fila i la tercera carta de la segona fila. Després demanem als espectadors que facin 3 moviments.
- Torn 5: Desapareixen dues habitacions. Retirem la segona carta de la segona fila i la tercera de la tercera fila. Després demanem als espectadors que facin 1 moviment.
- Torn 6: Desapareixen dues habitacions. Retirem la primera carta de la segona fila i la segona carta de la tercera fila. Els espectadors ja no poden fer cap moviment perquè, tal com els havíem avisat al principi del joc i malgrat que han fet els moviments que han volgut, han quedat tots atrapats en l’única «habitació» que ha quedat.
6 comentaris:
Una mansió amb només 9 habitacions tampoc és una casa massa gran i per tant no arriba a la categoria de mansió, què tal si canvies el títol a "El dúplex embruixat"?
PONS: És ben sabut que als mags sempre els agrada exagerar-ho tot una mica. :-DD
I a més que aquest truc no és poca cosa... si fins i tot el va fer en David Copperfield .
Quan han començat a desaparèixer habitacions jo ja m'he perduda.
Si no et dediques a la màgia, crec molt seriosament que ho hauries de fer.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: M'agraden els enigmes mentals (no és cap sorpresa, suposo :-D) i per això m'agrada la màgia, però d'aquí no passo. Ni m'hi dedico, ni tinc les aptituds per fer-ho. Per a mi és només un divertiment... que tampoc és poca cosa. ;-)
El truc del David no té res a veure, el seu va d'un tren, absolutament cap semblança.
PS: En realitat ets David Copperfield? David McAbeu Copperfield? Vas sortir amb la Claudia Schiffer? Que bé, no?
PONS: I si et dic que el tren d'en David era d'aquells d'època, tan luxós com una mansió, tampoc?
PS: Si, home, porto gairebé tretze anys d'incògnit amb el meu pseudònim vitivinícola i ara em descobriré. Vas bé, cirerer.
Per cert, amb la Clàudia, molt bé al principi, estàvem molt il·lusionats... però a la llarga aquesta il·lusió va anar minvant i ja et pots imaginar que això és fatal quan ets un il·lusionista. :-D
Publica un comentari a l'entrada