GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 20 de setembre de 2021

Relats Conjunts (setembre - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "El pati blau" (Santiago Rusiñol - 1913).


EL PATI BLAU

- Perdoni: que tindria inconvenient de deixar-me pintar aquest pati?

Així ha estat com m’he dirigit a la mestressa d’aquesta vella casa marinera que encara conserva el seu típic pati pintat de color blau. No ho puc evitar, soc pintor d’olis costumistes i quan veig racons que encara mantenen l’esperit d’anys enrere sento un impuls que em crida a plasmar-los en un llenç. I aquest pati em crida molt fort amb les seves parets escrostonades d’on la típica pintura blava, d’un ultramar violat, cau a trossos. És, a ulls d’un artista com jo i malgrat que sembli contradictori, un espai d’una bellesa fora mida gràcies a la seva decadència evident. I, per si amb això no n’hi hagués prou, segur que aquesta deixadesa amaga un rerefons tràgic. Potser la mort recent de l’home de la casa, o la malaltia greu de la germana de la mestressa, o... No ho sé encara, però, si obtinc el permís per fer el quadre, me n'assabentaré com sigui i faré tot el possible perquè aquesta història impregni la meva pintura. Estic convençut que soc capaç de concretar aquests sentiments damunt la tela i, d’aquesta manera, crear una verdadera obra mestra. No puc deixar passar l’oportunitat, he d’entrar en aquesta casa. He d’insistir...

- Perdoni: que tindria inconvenient de deixar-me pintar aquest pati?

- Que si en tindria inconvenient? Que se’n burla o què? Fa gairebé tres mesos que vaig avisar la seva empresa de reformes perquè la pintura començava a caure i ara se’m presenta aquí preguntant-me «si tindria inconvenient». Faci el favor de passar cap a dins i comenci la feina d’una vegada. Tal com vam quedar, al pati trobarà el pot de pintura blava per a parets i un parell de brotxes. No sé si en tindrà prou perquè en aquest temps s’ha desprès molta més pintura de la que faltava quan els vam avisar, però ja l’adverteixo que jo no penso pagar ni un euro més del que estava pressupostat... així aprendran a ser més puntuals quan se’ls encarrega una feina.


14 comentaris:

artur ha dit...

Hahaha !!.... espero que cobri ! , si més no, serà feina rodona per la empresa !.
O potser s'explica bé al propietari i li deixa "pintar" el pati.
Nota : Podria ser que el suposat mort, fos algun pintor que no venia a pintar ?? hehehe

McAbeu ha dit...

ARTUR: Que cal que s'expliqui millor, em sembla que és imprescindible. Cal solucionar aquest malentès de totes, totes. M'has fet pensar que podria arribar a un acord amb la propietària. Si ella li deixa pintar el quadre, després ell li pintarà el pati... això sí, ha de ser en aquest ordre que sense la deixadesa i la decadència de la pintura blava escrostonada, l'obra mestra perd molt. :-DD

Certament, els tres mesos de retard poden fer pensar que el pintor que havien contractat és tot un mort... per molt que encara respiri. :-))

De totes maneres, i ara parlant seriosament, això de "la mort recent de l’home de la casa o la malaltia greu de la germana de la mestressa" és només una petita picada d'ull al relat original de Rusiñol que porta el mateix títol que aquest quadre i que comença amb la mateixa frase que jo he utilitzat per començar el meu.

sa lluna ha dit...

Els malentesos solen passar factura i crec que a aquest pintor se li trauran les ganes d'insistir, després de l'estirada d'orelles de la mestressa. Això si no acaba amb una granota de pintor, pintant el pati. 😉
Molt bon relat.

Aferradetes, Mac.

Carme Rosanas ha dit...

Que ben trobat, això del doble sentit de "pintar el pati" que porta a un malentès tan gros! He, he, he... amb una mestressa tan enfadada, potser li tocarà pintar-lo d'una manera que no es pensava.

M'ha agradat, també la picada d'ull al conte de Rusiñol. No l'hauria pas reconegut, si no ho haguessis dit, però l'he buscat, l'he rellegit i m'ha semblat que valia la pena, no deixa de ser una molt bona explicació de la deixadesa del pati.

El teu conte, per això és més alegre i més divertit, el de Rusiñol és bastant trist. I el punt final és desolador.

Penso que també hi has mig amagat una aclucada d'ull a l'Artur, perquè un dels cops que has escrit pati, has posat patí... (quarta línia) si fos jo que ho hagués escrit, seria una errada segur, però essent tu, m'ha semblat més aviat fet expressament. No ho sé...

artur ha dit...

McAbeu ,veig que coneixeu el conte del pati blau, també ! ;)

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Efectivament, els malentesos tenen tendència a complicar-se si no s'arreglen de bon començament. Espero que no sigui el cas i que el pintor sàpiga explicar-se... i que la mestressa vulgui entendre'l. :-))

Gràcies!! 

McAbeu ha dit...

CARME: És molt necessari que aquest pintor d'olis costumistes redreci la situació, si no vol passar a ser un pintor de brotxa gorda. :-DD

No coneixia (o no el recordava gens) aquest conte de Rusiñol que  vaig descobrir fent una mica de recerca sobre el quadre. Em va agradar força quan el vaig llegir i el vaig voler fer servir com a font d'inspiració del meu relat. Però només com a punt de partida, jugant amb la mateixa frase d'inici i amb el seu possible doble sentit el meu final és ben diferent i fa riure; mentre que el de Rusiñol és, com bé dius, desolador. Tot i que, alhora, em va semblar molt ben trobat. 

Doncs gràcies per la confiança, però he de confessar que el "patí" de la quarta línia no és una aclucada d'ull al divertit relat de l'Artur. Aquest accent és una simple errada ortogràfica que a mi se’m va escapar i que el corrector no va saber detectar (veus com no ens hem de fiar de les màquines :-D). Ara ho arreglo. 

McAbeu ha dit...

ARTUR: Sí, com li estava dient a la Carme, em va sortir mentre buscava informació sobre el quadre i el vaig voler aprofitar com inspiració pel meu relat.

XeXu ha dit...

O ell s'ho té molt cregut, o ella és molt insensible. Sempre pot fer servir les parets del patí com a llenç...

McAbeu ha dit...

XEXU: Ell és un artista, ella és més pràctica. M'agrada la teva idea de consens, serà qüestió de proposar-los-hi a veure si es posen d'acord.

Helena Bonals ha dit...

Sobre "un espai d’una bellesa fora mida gràcies a la seva decadència evident": molt ben trobat, això!

McAbeu ha dit...

HELENA: Gràcies!!

ASSUMPTA ha dit...

Ostreeees, què bo!!!! 😂😂😂
No l'he volgut llegir fins haver escrit el meu, cosa que sempre faig amb retard. I m'alegra haver-ho fet així perquè, tot i que els relats no s'assenblen gens, jo també he jugat amb la paraula "pintar" i "pintures" i si hagués llegit el teu, potser hauria volgut canviar el meu.

Molt bo el teu pintor!! Jo arribaria a un acord... primer fa el quadre, tal com està ara, després li pinta el pati i, finalment, fa un altre quadre amb el pati recent pintat! 😂😂😂

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat. :-)

Publica un comentari a l'entrada