GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 13 de setembre de 2021

MIMOLOGISMES

El folklorista Joan Amades va publicar, a la dècada dels anys trenta del segle XX, la «Biblioteca de Tradicions Populars» una col·lecció de 42 monografies dedicades als diversos aspectes del folklore català. El primer d’aquests llibres, publicat l’any 1933 i reeditat en edició facsímil l’any 2003 per Edicions El Mèdol, porta per títol EL LLENGUATGE DE LES BÈSTIES I DE LES COSES i, a la seva introducció, ens explica el següent:

El poble ha cregut sentir en la veu i cant de certs animals, sobretot dels ocells, i en el so de les campanes i instruments musicals, com també en la remor produïda per altres coses, l’articulació de paraules del llenguatge humà, i ha creat un seguit de frases que, segons la seva audició fantasiosa i senzilla, són pronunciades per animals i coses. La interpretació d’aquestes veus amb termes de parla humana, és un aspecte de l’onomatopeia, que rep el nom especial de mimología.

I afegeix:

La majoria de les enginyoses interpretacions dels cants, crits i sorolls [...] tenen tota la seva gràcia i escaiença precisament en la manera especial i en l’entonació pròpia amb que són emesos o produïts, ara precipitadament en una part i lentament en una altra; ara allargant-se desmesuradament en una síl·laba, mentre que la següent és tota precipitada, o bé accentuant amb tota agudesa un so per donar un gran amanyagament al següent, cercant sempre la major adaptació possible a la imitació fonètica del so que es proposa pintar.
[...]
És digna de remarcar la multiplicitat de maneres com és oït el cant d’un mateix animal, segons les orelles que el senten, puix que és quasi incomprensible que el mateix crit que unes persones interpreten: «Vedell, vedell, carn de vedell», d’altres l’entenguin: «Besalú, Besalú, camí de Besalú»...


Un MIMOLOGISME és, per tant, la interpretació mitjançant paraules dels sons inintel·ligibles produïts pels animals o alguns objectes. És un joc verbal relacionat amb l’HOMOFONIA i malgrat que és un terme utilitzat com a sinònim d’onomatopeia no es basa, com aquesta, només en la formació de mots nous a partir de la imitació de sons naturals sinó que agafa paraules o expressions del nostre idioma que sonen de manera similar a aquells crits o sorolls i les adapta per crear un «llenguatge» amb sentit on, fins i tot, hi tenen cabuda llargues converses del tot enraonades de manera que aquests suposats diàlegs dels animals també s’han utilitzat per crear petites rondalles o narracions.

Al seu llibre, Joan Amades recull mimologismes atribuïts als ocells, les aus casolanes, els mamífers i animals varis, els instruments musicals, les campanes i, fins i tot, a objectes diversos com la roba planxada o la mola.
A continuació i a tall d’exemple, podeu llegir una dotzena d’aquests mimologismes del nostre folklore amb l’afegitó (quan l’he trobada) de l’onomatopeia que correspon a cadascun dels sons:

- El refilet de la CADERNERA: «Rostit, rostit, rostit»
- El grall del CORB [cra, cra]: «Carn, carn, carn, carn»
- L’esgarip del DUC [uh, uuu]: «Puuuja, puuuja, puuja» o «Vedell, vedell, carn de vedell» o (a terres pirinenques) «Besalú, Besalú, camí de Besalú»
- El xerroteig del PARDAL [piu-piu, xiu-xiu]: «Aixuriiit, aixuriiit» o (al Pallars) «Gira’t i jeu, gira’t i jeu»
- El nyec de l’ÀNEC [qüec-qüec, nyec]: «Vull naps, vull naps» o «Naps, naps, naps» o «Qui sap, qui sap, qui sap»
- El gruny del PORC [gronyc, oic, oinc]: «Encara no?, encara no? Remaleïts, remaleïts» (porcells esperant el menjar)
- El rauc de la GRANOTA [rac, rac]: «Un raig, un raig, un raig» o «Rei, rei, rei»
- El carrisqueig del GRILL [cric-cric]: «Ric, ric, ric»
- El brunzit del MOSQUIT [bzzz]: «Cosir, cosir, cosir»
- El repic d’una CAMPANA [cling-clong, ding-dong, ning-nang]: «Sang i ceba, ceba i sang, sang, sang, sang, sang, ceba i sang» o «Arròs i fesols, fesols, fesols, fesols i arròs» o «Trumfes i cols, i cols, i cols, trumfes i cols» o «De codim, de codam, de caldera mo n’anam, de codim, de codam»
- La fressa d’una MOLA: «Casa’t, casa’t, casa’t» (a les fadrines) o «Perquè t’hi casaves, perquè t’hi casaves» (a les casades)
- El dringar d’una ESQUELLA [dring, clinc]: «Set, set, set»


Queda ben clar que els MIMOLOGISMES estan basats en una interpretació molt lliure i subjectiva dels sons escoltats i, per si això no fos prou, com que són part de la tradició oral quan s’escriuen queden, com també ens diu Joan Amades al davantal del seu llibre: «notablement desvirtuats i desfigurats».
Per això, vull acabar aquest post aprofitant un altre recull clàssic de mimologismes catalans. Em refereixo a QUÈ DIUEN ELS OCELLS?, obra de Jacint Verdaguer publicada per primera vegada l’any 1907. D’aquest llibre de mossèn Cinto dedicat a la interpretació dels cants de diverses aus (i que també forma part de la bibliografia utilitzada per Joan Amades per fer el seu recull), se n’han fet diverses edicions i una d’elles, la que l’any 2003 van publicar Edicions del País Valencià i la revista EL TEMPS, incloïa un CD amb els arxius sonors d’una selecció de fragments del llibre llegits per Carme Callol i dels corresponents cants dels ocells gravats per Eloïsa Matheu.
N’he tret mitja dotzena d’exemples perquè els pugueu escoltar:

GUATLLA (so)GUATLLA (text)


COLOM (so)COLOM (text)


GALL (so)GALL (text)


TÒRTORA (so)TÒRTORA (text)


ROSSINYOL (so)ROSSINYOL (text)


CUCUT / CIGALA (so)CUCUT / CIGALA (text)


QUÈ DIUEN ELS OCELLS? (SONS)


QUÈ DIUEN ELS OCELLS? (TEXT)









12 comentaris:

sa lluna ha dit...

Molt curiós tot plegat.
Hauré d'estar més atenta als sons per saber interpretar el que em volen dir els ocells que passen pel meu balcó i ja et diré.

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Escolta'ls atentament i segur que en treus l'entrellat, tot i que m'han dit que hi ha ocells que els costa acabar de vocalitzar prou bé i no se'ls acaba d'entendre. :-D

Els mimologismes són només un curiós joc de paraules, però segur que si poguessin els animals tindrien més d'una cosa per dir-nos... i sospito que alguna no ens seria del tot agradable.

Pons ha dit...

"basats en una interpretació molt lliure i subjectiva" totalment, ves que el nostre llenguatge no estigui pensat per adaptar els sons dels animals.

I quin mimologisme equival al so que fa la guineu?

McAbeu ha dit...

PONS: Podríem dir que els mimologismes fan el que poden donada aquesta limitació del nostre llenguatge que és ben certa.

Amades no diu res sobre aquesta guineu que enllaces, així que he hagut de consultar altres fonts (tant o més erudites) per trobar-ne una interpretació en el nostre idioma... encara que no sé si et semblarà prou mimològica. La trobaràs AQUÍ.

xavier pujol ha dit...

Molt interessant. Els ocells sempre ens sorprenen.
No sé quin deu ser però de bon matí als Pirineus i també al Pre-Pirineu hi ha un ocellet que diu: bitxo, bitxo, bitxo...

McAbeu ha dit...

XAVIER: Un bon exemple de mimologisme. Llàstima que no sàpigues quin ocell és, l'hauríem pogut afegir als de la llista de Joan Amades.

artur ha dit...

Molt interessant ! No ho coneixia . A mi em passa una cosa semblant escoltant cançons en altres idiomes que no conec i que a vegades endevino paraules que em recorden el català amb una altre significat també, no sé si us hi heu trobat, però també resulta divertit!. :)

McAbeu ha dit...

ARTUR: A mi també em passa això que dius de les cançons i llegint el teu comentari m'han vingut al cap un parell d'exemples.
El primer és l'himne de la Champions que cada vegada que l'escolto entenc perfectament com en un fragment concret diuen "...el Barça, el Barça, que va a conseguir la Chaaaaampions..." i el segon exemple és la famosa cançó "Llet i vi" dels Beatles. :-))

Pons ha dit...

Molt bons els del Polonia, tinc ganes que tornin ja aquest dijous, és l'únic programa que veig.

McAbeu ha dit...

PONS: Completament d'acord. És un programa genial, jo també tinc ganes que comenci aquesta nova temporada.

Carme Rosanas ha dit...

Molt interessant, tot plegat. M'ha agradat molt escoltar tots els ocells i altres animals en els àudios. Jo també tinc el llibre Què diuen els ocells d'en Verdaguer. Però no tinc el CD ni els àudio.

A casa tenim un mimologisme particular. El meu home que es diu Enric, sempre explica que quan era petit es pensava que els grills el cridaven "enric, enric enric, enric.... Jo no era tan flipada i no vaig sentir mai cap animal que em cridés.

Gràcies Mc, per aquests posts tan bonics i didàctics.

McAbeu ha dit...

CARME: Sí, ara que ho has dit, he recordat que vam coincidir a llegir el llibre de Verdaguer just el mateix any. Ho he anat a mirar i va ser el 2018. Als comentaris de la meva llista de llibres llegits d'aquell any, vam parlar d'aquesta casualitat. Em vas dir que en el teu cas el llibre va ser un regal del teu home i jo et vaig explicar que l'havia tret de la biblioteca només perquè el "Llenguatge de les bèsties i de les coses" d'Amades encara no els havia arribat. El que si tenien era aquest "Què diuen els ocells?" en dues versions, el llibre que surt fotografiat al final del post i el CD que va editar la revista El Temps i tots dos van venir amb mi cap a casa. Si t'interessen altres àudios d'aquest recull, envia'm un mail i miraré si te'ls puc aconseguir.

M'ha encantat això del mimologisme particular que teniu a casa. No tothom pot tenir-ne un fet a mida. :-))

Moltes gràcies a tu. Ja ho he dit altres vegades, jo gaudeixo preparant aquests posts de glossari i m'agrada que us agradin.

Publica un comentari a l'entrada