GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 20 de novembre del 2020

Relats Conjunts (novembre - 2020)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Cinc retrats" [Fem portrætter] (Vilhelm Hammershøi - 1901/02).





PENTACRÀCIA

Va arribar un moment que la classe política havia desprestigiat tant la democràcia que aquesta forma de govern va deixar de tenir sentit. Si el que la gent votava no importava perquè totes les decisions dels governs eren imposades per les elits econòmiques no valia la pena esmerçar temps i recursos en organitzar eleccions que no servien per a res perquè era igual qui guanyés, els que manaven sempre eren els mateixos.

S’havia, doncs, de canviar el règim polític. La democràcia ja no servia, havia quedat superada igual que abans havien quedat obsoletes les dictadures, les monarquies o les teocràcies. Calia fer una cosa diferent i deixar de triar els governants entre qui tenia com únic mèrit el saber fer discursos brillants o aconseguir caure simpàtic a la gent. Si tenim un problema sanitari, no és millor que l’intenti solucionar un metge abans que un polític que només ha trepitjat un hospital per fer-se la foto el dia de la inauguració? Si sorgeix un conflicte fronterer, no és preferible encarregar-lo a un diplomàtic expert abans de permetre que el president de torn pugui prémer el botó nuclear sense més ni més? Deixar la solució en mans dels que hi entenen és sempre una bona solució i, per tant, havíem de ser governats pels que estiguessin millor preparats per afrontar cadascun dels temes cabdals que afecten la nostra societat. No va ser fàcil trobar aquests experts perquè, com tothom sap, aquestes persones realment capacitades es poden comptar amb els dits d’una mà però una vegada localitzats tots cinc, la pentacràcia (que així es va denominar aquest nou sistema polític) va ser, per fi, instaurada.

Alguns, els que heu estudiat una mica d’història, potser pensareu que aquesta fórmula ja havia estat provada anys enrere sense gaire èxit. Aquest nou règim pot recordar els governs formats per tecnòcrates o, anant encara més enllà, aquells pobles de principis del segle XX on el poder el tenien l’alcalde, el capellà i el cap de la policia que feien sempre el que els semblava. Ni de bon tros, l’error de base d’aquells governs era que no deixaven espai a la participació ciutadana en cap moment i això no passa amb la pentacràcia. En circumstàncies normals, els cinc experts poden manegar la situació a la seva manera i tot ha de funcionar correctament però si sorgeix un afer massa complicat de resoldre, aleshores es posa en marxa un recurs innovador de solvència contrastada: el pentaconclave.

Imagineu que apareix un problema que afecta greument a part de la societat i que no hi ha manera de solucionar-lo des del govern. És el moment d’activar el pentaconclave i tancar els cinc experts dins una sala amb totes les comoditats que calgui però completament aïllats de l’exterior. No es tracta, com alguns pensareu, que aprofitin aquest aïllament per trobar una solució sinó just pel contrari, el que se’ls demana és que s’apartin un temps per no fer nosa i així permetre que la gent que pateix directament aquell problema pugui solucionar-lo. Després, quan tot estigui resolt, els cinc governants poden tornar a sortir per seguir encarregant-se del dia a dia que la població té altra feina.

14 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Qui vulgui fer comèdia que vagi al teatre. I aquests 5 serien un bon exemple.

sa lluna ha dit...

Jo m'hi apunto en aquest canvi de règim, però que les aïllin amb totes les comoditats... em sembla que amb tot lo necessari ja ni ha prou.😉
Bon relat, Mac!👏

Carme Rosanas ha dit...

M'encanta aquest sistema, que s'apartin els governants per no fer nosa. Quantes vegades ens hauria anat bé, això darrerament? T'imagines que amb la pandèmia s'haguessin inhibit els governs i haguessin deixat totes les decisions als epidemiòlegs, als metges i als viròlegs...

Qui sap si hauria funcionat millor (o hauria estat igualment una olla de grills i tampoc s'haurien posat d'acord entre ells) ...

En tot cas, jo la trobo una idea genial. Un govern dels millors i ben preparats i que es tanquin a callar i no dir res, quan calgui. De fet qui millor por buscar solucions a un problema,que els que estan afectats... ja s'epavilarien a trobar-les ja! Em sembla que ho haruíem de proposar a algun país avançat que fes la prova...

Un aplaudiment Mc! M'ha encantat el teu relat.

McAbeu ha dit...

XAVIER: N'hi ha una bona colla de "comediants" que fan teatre fora dels teatres. De seguida que podem, hem de procurar identificar-los i, com bé apuntes, posar-los al seu lloc.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: El que passa és que aquesta classe de gent estan molt acostumats a tenir totes les comoditats... però segurament tens raó i no se les mereixen. :-)
Gràcies!!

McAbeu ha dit...

CARME: Jo ho he pensat moltes vegades que els governants sovint prenen decisions que, en comptes d'aportar solucions, el que fan és complicar encara més les coses.

La classe política que actualment ens governa s'ha guanyat a pols el desprestigi que té. És un mal que ve de lluny i que ara, amb la pandèmia, no ha fet més que incrementar-se. Els polítics haurien de pensar menys en els seus interessos de partit i molt més en el fet que les seves decisions afecten directament la població i, en conseqüència, prendre-les escoltant els experts i també als afectats.

Però bé, això ara com ara sembla una utopia i estic segur que cap govern de cap país (avançat o no) acceptaria aquest canvi que, mig de broma, presento al relat.

Moltes gràcies pel teu aplaudiment.

artur ha dit...

Aquesta vegada si que has trobat un enigma de difícil solució , McAbeu ! hehehe
Les formigues i les abelles, entre altres... crec que hi han trobat una solució a aquests problemes.... però no a tots, eh! que les abelles encara tenen reina ! :)
Salut !!

Assumpta ha dit...

Però què bo, MAC!!!
Relats Conjunts ha de seguir eternament per poder llegir, un cop al mes, un relat teu!

El primer paràgraf ja em sembla d'una clarividència absoluta... i el final és genial!! M'ha fet riure i és enginyós! Pitjor que els que hi ha ara (i parlo en general, eh?) segur que no ho farien.

I, per descomptat, súper ben escrit, com sempre


(A les properes eleccions votaré, sí, perquè crec que és la meva obligació, però la veritat és que el món de la política em cansa... i em fa ràbia perquè m'hi empipo, perdo temps i em poso de mal humor, així que si es fa algun referèndum o quelcom semblant per mirar d'instaurar la PENTACRÀCIA, tens el meu vot SEGUR!!)

McAbeu ha dit...

ARTUR: Ja d'entrada, jo em declaro totalment incapacitat per trobar la solució a aquest enigma perquè no tinc (ni puc tenir) totes les dades que calen per fer-ho. Ara bé, no saber donar una solució no implica no poder veure que algunes de les "solucions" que donen els que representa que si han de tenir aquestes dades (o la majoria, almenys) no són tan assenyades com potser haurien de ser. En aquest sentit, tampoc crec que l'opció de les formigues o de les abelles sigui massa convenient... prou que ens menystenen alguns governants ara com ara per facilitar-los encara més les coses passant a comportar-nos com insectes. ;-)

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Jo també votaré, sempre ho he fet i continuo creient que votar, com a mínim, et dona dret a queixar-te després. :-D
Coincideixo igualment amb tu pel que fa al desencantament de la política, ja fa temps que em cansa aquesta picabaralla constant pel poder mentre els problemes es van eternitzant però, a diferència del que expliques, jo intento que tot això no em faci empipar massa i procuro no perdre-hi gaire temps... no s'ho mereixen!

Moltes gràcies, m'alegro que t'hagi agradat el relat. :-)

Pons ha dit...

I per què no deixar-los tancats per sempre?

McAbeu ha dit...

PONS: N'hi ha que s'ho mereixerien, efectivament.

Sergi ha dit...

Que entremaliat, però té més crítica política aquest text que 5 milions de tuits que llegeixo diàriament, i molts articles d'opinió de gent que segurament pensen d'ells mateixos que podrien formar part de la pentocràcia. Molt ben trobat, la veritat. Aquest cinc ja fan cara d'avorrits mentre esperen que els problemes se solucionin sols... se'ls veu resignats. No deu ser el primer cop que els tanquen.

McAbeu ha dit...

XEXU: Aquests que pensen d'ells mateixos que podrien formar part dels cinc escollits són, segurament, els que menys dret en tindrien. Per a un bon govern, els massa pagats d'ells mateixos haurien de quedar exclosos (i això inclou tant alguns polítics com algun viròleg mediàtic).
Efectivament, aquests del quadre fan cara que el seu pentaconclave va per llarg. ;-)

Publica un comentari a l'entrada