GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 27 de novembre de 2020

EL MAL FILL (Rondalla Enigmística)

Al llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", el folklorista Joan Amades dedica un dels capítols a les RONDALLES ENIGMÍSTIQUES i en cita cinc exemples representatius que us vaig oferint en una sèrie de posts.

Avui toca "EL MAL FILL". Una rondalla que Joan Amades transcriu en la versió explicada pel seu oncle Vicenç Amades.


EL MAL FILL

Un matrimoni vell tenien un fill, al qual donaven tots els gustos. El fill es gastà tot el patrimoni dels pares fins al punt que ells mateixos es vengueren al rei per poder donar el producte de la venda al fill malgastador. Dels diners que el rei pagà pel pare, el fill se’n comprà un cavall, i dels que donà per la mare, un vestit. Al cap de pocs dies es presentà el fill a casa del rei i encara reclamà més diners als pares. Aquests romperen en gran plor en veure fins on arribava a ésser disbauxador llur fill. El rei, sentint tanta cridòria entre els esclaus, volgué saber què passava i s'assabentà del cas. Féu que li presentessin el fill i li digué que el protegiria. Li donà una carta escrita i li manà que anés a portar-la a un altre rei veí seu, el qual li donaria el que mereixia. Li posà com a condició que no l'obrís per res durant el camí, puix que si ho feia ell ho sabria i al moment el faria penjar per desobedient.

El minyó emprengué el viatge cap al reialme del rei a qui havia de lliurar la carta. Pel camí la set l'abrusava i no trobava cap font. Passà per vora d’un pou, però era molt profund i no tenia manera de poder-ne pouar aigua. Tingué una idea: amb un cordill que trobà va baixar la carta fins al fons del pou i xuclà l’aigua que el paper havia absorbit. El paper esdevingué transparent i sense obrir la carta, com li havia estat manat, pogué llegir el que deia. El rei contava al seu company qui era el portador I li encarregava que en rebre la lletra el fes penjar. El minyó dubtà quin camí seguir, però cregué que estava perdut i que havia de seguir el seu destí. En arribar a la terra on es dirigia sabé que el rei volia casar la filla i no sabia amb qui; havia ofert donar-la al qui fes un enigma que ningú no sabés desxifrar. El minyó decidí presentar-se al rei i fer-li un enigma del cas de la seva vida. Li digué:

He muntat damunt del meu pare,
he vestit de la meva mare
i he begut aigua de la meva mort.

Cap palatí ni cap savi del reialme no sabé desxifrar-lo i li fou cedida la mà de la princesa en lloc d’ésser penjat.

Darrere la porta n’hi ha un fus,
s’ha acabat, amén Jesús.

7 comentaris:

xavier pujol ha dit...

A aquest mal fill totes li ponien. Això sí que és un "hereu escampa" en tota regla.

sa lluna ha dit...

Molt llest aquest fill, però més prest o més tard tindrà el que es mereix, segur.

Aferradetes, Mac.

Carme Rosanas ha dit...

Quin mal home, aquest fill i quins pares més ximples!
Ara s'ha de reconèixer que l'enigma era impossible d'endevinar...

artur ha dit...

Jo crec que el Rei, va tenir la gran idea de com podria arruïnar al Rei veí i sense conseqüència per a ell ! hehehe
Salut :)

XeXu ha dit...

Aquesta rondalla reforça la idea que els malparits sempre troben la manera de sortir-se'n, que no hi ha manera d'enxampar-los... mal exemple per aquells que volen fer les coses bé, oi?

Pons ha dit...

On són tots aquests reialmes on la vida de la gent canvia totalment per una endevinalla?

McAbeu ha dit...

No sé si aquesta rondalla vol mostrar com de gran pot ser l'amor dels pares cap als seus fills però està clar que, en aquest cas, el resultat no és gens exemplificador sinó tot el contrari. Aquest mal fill no es mereix sortir-se'n tan bé.

Gràcies a tots per comentar

Publica un comentari