Hi ha algun fet blogaire que recordeu especialment, en positiu o en negatiu, entre els que heu viscut des de que teniu blog?
Això és el que ens demana la CARME que li expliquem (en un post, en un comentari o per mail) per celebrar que el seu COL·LECCIÓ DE MOMENTS complirà, d'aquí a pocs dies, el seu desè aniversari.
A mi em costa triar que explicar-li i no sé si vosaltres estareu en el mateix cas, perquè segur que tots hem viscut més d'una anècdota que recordem especialment de les que hem viscut en aquest món virtual. En podem parlar als comentaris però també us animo a que participeu en la celebració de la CARME triant-ne una per enviar-li. Serà molt interessant llegir-ne tot el recull que ens presentarà en el seu post dels 10 anys.
Aquell post sortirà el proper dia 13, així que si no ho heu fet encara, poseu-vos-hi que segur que valdrà la pena i la CARME s'ho mereix, sens dubte. Pel que fa a mi, ho faig a continuació...
A mi em costa triar que explicar-li i no sé si vosaltres estareu en el mateix cas, perquè segur que tots hem viscut més d'una anècdota que recordem especialment de les que hem viscut en aquest món virtual. En podem parlar als comentaris però també us animo a que participeu en la celebració de la CARME triant-ne una per enviar-li. Serà molt interessant llegir-ne tot el recull que ens presentarà en el seu post dels 10 anys.
Aquell post sortirà el proper dia 13, així que si no ho heu fet encara, poseu-vos-hi que segur que valdrà la pena i la CARME s'ho mereix, sens dubte. Pel que fa a mi, ho faig a continuació...
Geocatxers desvirtualitzant-se
Com he dit abans, m'ha costat triar una anècdota per participar en aquesta iniciativa de la CARME. Gairebé tot el que em venia al cap de manera positiva en la història del XAREL-10 ja ho he explicat, d'una manera o altra, al blog i les coses negatives, no gaires, no em ve de gust recordar-les. Així que al final, m'he decidit a explicar una cosa que no em va passar a mi directament però si que en vaig ser el protagonista per la meva condició de bloguer.
He de començar explicant-vos que el meu germà és molt afeccionat al Geocatxing. Pels que no ho sabeu, us diré que els geocatxers es dediquen, segons diu la seva web oficial, a participar en el joc de la recerca del tresor més gran del món. Si alguna vegada trobeu algú amb un GPS a la mà, aixecant pedres o mirant en llocs d'allò més inversemblants, hi ha moltes possibilitats que es tracti d'un geocatxer comprovant les coordenades on potser algun altre geocatxer ha amagat abans un dels seus catxés. Són una bona colla a tot el món i també fan trobades per "desvirtualitzar-se" com els bloguers, la fotografia que encapçala aquest post n'és una mostra.
Per si això de trobar objectes amagats només coneixent-ne les coordenades gps no fos prou complicat, en ocasions encara ho fan més difícil amb uns catxés que anomenen "mistery". Aquests catxés misteriosos són els que amaguen les coordenades darrere d'enigmes que s'han de solucionar per poder descobrir-les. L'anècdota que us deia té a veure amb un d'aquests "misteris".
Un dia, el meu germà estava, amb altres geocatxers, "barallant-se" amb un d'aquests enigmes que els permetria descobrir les coordenades del catxé que volien trobar. Es veu que l'enigma no era gens fàcil de solucionar i un d'ells, que coneixia al meu germà per aquesta afició compartida però que no sabia res de mi perquè jo mai m'he interessat gaire per aquest món de la recerca del tresor, va dir:
- Això li hauríem d'ensenyar a en McAbeu...
El meu germà se'l va mirar sorprès i abans que tingués temps de dir res, aquell company seu va afegir, per explicar-se:
- ... és un que té un blog d'enigmes, potser ell ho sabria resoldre.
Somrient i fent acció de treure el mòbil, el meu germà va replicar:
- Ah!. Doncs si vols el truco.
La següent pregunta va ser lògica:
- Què el coneixes?
No cal explicar la seva sorpresa quan li va dir que no només em coneixia sinó que érem germans. A mi em va fer molta gràcia quan m'ho va explicar, sempre fa goig comprovar que la teva "fama" s'escampa pel món i que, de vegades, això que fem ho llegeix algú més a banda de la colla que comentem per aquí, no trobeu?. :-))
Per cert, no em van trucar per resoldre aquell "mistery" perquè ja se'n van sortir sols. Però he de dir que alguna vegada he ajudat al meu germà en algun d'aquests enigmes i us puc assegurar que n'hi ha de molt i molt complicats... tant que ni jo he pogut amb ells. Però això val més que no us ho expliqui, que hem quedat que tinc una fama a mantenir, jo!. :-DD
He de començar explicant-vos que el meu germà és molt afeccionat al Geocatxing. Pels que no ho sabeu, us diré que els geocatxers es dediquen, segons diu la seva web oficial, a participar en el joc de la recerca del tresor més gran del món. Si alguna vegada trobeu algú amb un GPS a la mà, aixecant pedres o mirant en llocs d'allò més inversemblants, hi ha moltes possibilitats que es tracti d'un geocatxer comprovant les coordenades on potser algun altre geocatxer ha amagat abans un dels seus catxés. Són una bona colla a tot el món i també fan trobades per "desvirtualitzar-se" com els bloguers, la fotografia que encapçala aquest post n'és una mostra.
Per si això de trobar objectes amagats només coneixent-ne les coordenades gps no fos prou complicat, en ocasions encara ho fan més difícil amb uns catxés que anomenen "mistery". Aquests catxés misteriosos són els que amaguen les coordenades darrere d'enigmes que s'han de solucionar per poder descobrir-les. L'anècdota que us deia té a veure amb un d'aquests "misteris".
Un dia, el meu germà estava, amb altres geocatxers, "barallant-se" amb un d'aquests enigmes que els permetria descobrir les coordenades del catxé que volien trobar. Es veu que l'enigma no era gens fàcil de solucionar i un d'ells, que coneixia al meu germà per aquesta afició compartida però que no sabia res de mi perquè jo mai m'he interessat gaire per aquest món de la recerca del tresor, va dir:
- Això li hauríem d'ensenyar a en McAbeu...
El meu germà se'l va mirar sorprès i abans que tingués temps de dir res, aquell company seu va afegir, per explicar-se:
- ... és un que té un blog d'enigmes, potser ell ho sabria resoldre.
Somrient i fent acció de treure el mòbil, el meu germà va replicar:
- Ah!. Doncs si vols el truco.
La següent pregunta va ser lògica:
- Què el coneixes?
No cal explicar la seva sorpresa quan li va dir que no només em coneixia sinó que érem germans. A mi em va fer molta gràcia quan m'ho va explicar, sempre fa goig comprovar que la teva "fama" s'escampa pel món i que, de vegades, això que fem ho llegeix algú més a banda de la colla que comentem per aquí, no trobeu?. :-))
Per cert, no em van trucar per resoldre aquell "mistery" perquè ja se'n van sortir sols. Però he de dir que alguna vegada he ajudat al meu germà en algun d'aquests enigmes i us puc assegurar que n'hi ha de molt i molt complicats... tant que ni jo he pogut amb ells. Però això val més que no us ho expliqui, que hem quedat que tinc una fama a mantenir, jo!. :-DD
EDITAT EL 13.05.2017:
Per recopilar totes les anècdotes recollides en la seva celebració del desè aniversari, la CARME ha creat el blog "batalletesblocaires.blogspot.com" i la meva la podeu trobar AQUÍ.
Per recopilar totes les anècdotes recollides en la seva celebració del desè aniversari, la CARME ha creat el blog "batalletesblocaires.blogspot.com" i la meva la podeu trobar AQUÍ.
13 comentaris:
Molt bona, l'anècdota! (I també la idea de la Carme)
Moltes gràcies Mc! I tant que és el,p que volia! Anècdotes de tota mena i aquesta em sembla molt bona.
Me n'has fet recordar un parell també d'aquest estil. Vull dir sobre la "fama" d'alguns blocaires més enllà de la nostra blog-colla.
He creat un blog específic per a recollir les anècdotes, que potser, tot i que començarà a funcionar el dia 13, podria anar més enllà i recollir mica en mica més anècdotes divertides.
De moment, però no fem volar coloms i el que faig és que per ordre d'arribada les vaig posant cadascuna en un post que s'aniran publicant al llarg del dia 13. Els enllaçaré al meu post d'aniversari.
Crec que et serà fàcil mantenir el teu prestigi, Mc! Te l'has guanyat a pols.
Gràcies Salvador!!! T'hi animes?
en el lloc més inesperat del món un pot trobar la fama per un moment, si a sobre la té ben guanyada les possibilitats augmenten
El món és un mocador i des de fa un temps tinc la impressió que els catalans som pocs i que tard o d'hora ens arribarem a conèixer tots.
En un no res ja et veig desxifrant enigmes arreu del món mundial. ◠‿◠
Em sembla una anècdota molt simpàtica, Mac.
Molt bona nit!🌙💫
Hahahaha molt bona!! :-DDD
Apa que no deuria presumir el teu germà de ser germà (valgui la redundància) del gran Mac McAbeu!
Per cert, veig que això de resoldre, buscar, pensar a través de pistes, dades... és comú a la teva família... :-DD
boníssima l'anècdota!
Però com pot ser que ningú no t'hagi fet la pregunta encara?? Qui era aquest blogaire que et coneixia, i que li va parlar de tu al teu germà? Això és el que m'ha generat més curiositat! Que la teva més que merescuda fama s'estengui pel món sencer no em sembla estrany! I et diré que a mi també m'agrada el geocatxing, i dels mistery passo habitualment, perquè són difícils i tampoc m'hi va la vida, vaig als clàssics i ja està. M'agrada trobar-ne allà on vaig, però sense que hagi de ser una obligació. Però ara que m'has donat la idea, ja t'aniré passant els enigmes perquè els resolguis tu, i el catxe me l'apunto jo, hahaha.
Bona l'anècdota, i et diré que jo en tinc una de semblant, ja la vaig explicar al blog una vegada. A mi em va reconèixer una blogaire (ara fa molt temps desapareguda, però que havia participat una temporada en l'organització de c@ts), perquè em va veure parlant amb el meu germà. No sé com va saber que el meu germà era el germà del XeXu, perquè a ell no li he explicat mai massa què faig per aquí als blogs, però ella ho sabia, i ens vam trobar (mon germà i jo) en un concert, i ella estava per allà. Només recordo una noia asseguda a terra que em mirava amb els ulls com dues taronges mentre jo parlava amb mon germà. Després, i virtualment, va dir-me qui era. Quina tela.
SALVADOR: Gràcies!. A mi també em sembla genial aquesta idea de la Carme.
CARME: Moltes gràcies a tu. Tinc moltes ganes de que arribi el dia 13 per poder llegir aquest recull d'anècdotes. Això del blog específic està molt ben pensat.
JOAN: La "fama" que més il·lusió fa és sempre la que no busques. Gràcies!
CONSOL: Ja pot ser, ja. :-))
SA LLUNA: Si em paguen els viatges.. m'hi apunto. :-DD
ASSUMPTA: Sembla que som una família molt enigmàtica. :-)))
ELFREELANG: Gràcies!!
XEXU: Tu no saps allò de que "es diu el pecat però no el pecador"? ;-). De totes maneres, ni que volgués dir-ho no podria perquè no puc assegurar qui és el protagonista de l'anècdota. Fa alguns anys que va passar això que explico i encara que jo tinc un nom al cap no l'he pogut confirmar ara amb el meu germà que no ho recorda gens.
Així que també ets de la colla dels geocatxers, eh!. El meu germà també va començar així, fent els catxés dels llocs on anava, però ara ja està en la fase d'anar expressament als llocs per fer catxés (en porta més de 10000 trobats).
Bona també la teva anècdota, em xoca que la noia no et digués res en directe i s'esperés a fer-ho virtualment. Deus imposar molt, en persona. :-DD
Ja saps que jo no comento en els posts de cap de setmana de Xarel•10 però avui faré una excepció, no es mereixen.
Jo també participaré en la proposta de la Carme, el que no se es quan perquè aquesta setmana tinc la setmana mono-temàtica de les il•lusions òptiques, quin merder...
Als geocatxers dir-lis el que em va dir una vegada la meva mare quan era petit “no aixequis pedres grosses que et pot sortir un escurçó” i des de llavors que no aixeco pedres grosses.
Què fort, l’anècdota es bona! Jo ja estic acostumat a que m’aturin pel carrer per demanar-me autògrafs, fotos, que els hi faci un fill, etc, per culpa de la meva fama mundial, però no pensava que la resta de blocaires més normals també podíeu ser famosos.
PS: Què coi ha d’imposar el Xexu si es un tap de bassa!
PONS: Fas bé de no comentar en els meus posts de cap se setmana, s'ha de saber desconnectar de tant en tant. Així que és clar que t'agraeixo aquesta excepció que encara té més valor sabent que aquests posts dels dissabtes només els faig per poder atrapar-te en el recompte de CT. ;-D
Pensa que l'aniversari de la CARME és aquest proper dissabte... no tens gaire temps de marge.
Bon consell aquest de l'escurçó, ara mateix li passo al meu germà. :-))
Ni comparació la meva fama amb la teva, els blogaires normals no podem aspirar a tant. ;-DD
PS: Potser és la seva personalitat el que imposa, doncs?. ;-)
Devia ser per la meva prodigiosa alçada, ehem....
Ui, el teu germà és un professional, però no és d'estranyar! Porta la teva sang! Nosaltres som uns geocatxers de pa sucat amb oli, en portem 250! Hahaha. Almenys em queda que a Islàndia vam fer una bona pentinada.
Publica un comentari a l'entrada