Relats Conjunts (abril - 2012)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta fotografia d'un antic i despintat gronxador de jardí.

UN BON NEGOCI

- I aquí tenim el jardí. Gairebé 300 metres quadrats que segur que es poden adaptar a les seves necessitats...
- I no hi va passar res aquí?. Potser en aquest gronxador?
- Ja ho sap que si, senyor Stewart. En aquest gronxador van trobar el cos decapitat del pobre Timmy, el petit fill de...
- El petit fill del pobre John que van trobar apunyalat a l'habitació del pis de dalt i de la pobra Martha que va ser estrangulada a la cuina.
- No se n'hauria de riure, allò va ser una desgràcia que encara avui en dia ens fa posar els pèls de punta aquí al poble.
- Si és justament això el que em fa riure, que gairebé deu anys després encara tingueu tanta por per allò que va passar. Clar que millor per mi, que així em puc quedar aquesta mansió a preu de ganga.
- Potser no li hauria de dir, senyor Stewart, però vostè no és el primer que ha volgut comprar aquesta casa. Fa quatre anys, el pobre senyor Edwards la va adquirir per fer-hi un petit hotel i pocs mesos després el van trobar mort a l'habitació de dalt, dessagnat per un mirall que li va caure a sobre. I en fa dos, la pobra senyora Parker se la va quedar com a segona residència però no la va poder gaudir, a la tercera setmana va morir asfixiada a la cuina per una fuita de gas.
- Vostè no deu tenir el rècord de millor venedor de la seva immobiliària, no?. Sembla que no vulgui vendre-me-la, però no es pensi que m'espanten uns assassinats de fa deu anys i uns quants accidents de no res.
- Doncs deixem-ho estar. Jo ja li he ensenyat tota la casa, si m'acompanya tornarem ara mateix al meu despatx. Li he de recordar especialment que el preu reduït de l'immoble va associat a acceptar la clàusula del contracte que l'obliga a no abandonar-lo durant el primer any. Si ho fa, sigui quin sigui el motiu, la casa tornarà a ser de la nostra propietat automàticament. Si hi està d'acord, podem signar la compravenda avui mateix.

...

I és clar que vaig firmar. El preu de la casa ha estat un regal i penso passar-hi bastant més d'un any, per molt que el venedor intentés espantar-me amb històries de fantasmes amb la quimèrica intenció de recuperar-la. Que jo sempre he pensat que els fantasmes només existeixen quan creus que existeixen. I jo no hi crec. Per això he pogut reformar l'habitació de dalt sense que passés res. Per això he fet la cuina nova sense prendre mal. I per això ara arreglaré aquest gronxador sense problemes. I quan tingui la casa com nova, me'n riuré de tots els porucs que em desaconsellaven aquesta compra i se'n fotien de la meva vista en els negocis. I ben a gust, que me'n riuré. Vaig a buscar un tornavís.

...

- I com el van trobar?
- L'endemà hi havia d'anar un electricista per revisar la instal·lació i el va trobar mort al jardí, a peus del gronxador, amb el tornavís clavat a un ull.
- Un accident?
- És clar. La investigació ha determinat que segurament volia arreglar el gronxador i que quan s'hi va recolzar aquest es va moure, fent-lo caure. Amb tanta mala sort que es va clavar el tornavís.
- Doncs perfecte, ja pots tornar a col·locar el rètol de “Casa en Venda”. He de dir que la teva idea està resultant millor del que em pensava, ens estem fent d'or venent tantes vegades la mateixa casa. Per cert, em sembla que aquesta vegada t'has passat... calia que fos a l'ull?
- Bé, em va dir que jo era un mal venedor i que, en canvi, ell tenia molta vista pels negocis. Em va semblar el més apropiat.