392.- “El capvespre d'un dia summament calorós, estava jo assegut amb un llibre a les mans davant la finestra oberta que mostrava ... la vista d'una muntanya distant, la superfície de la qual, bastant propera, estava desproveïda, a causa d'un esllavissament, de vegetació ... Quan vaig aixecar els meus ulls de la lectura, vaig veure la nua muntanya i una cosa, un monstre vivent d'horrorosa forma que s'obria camí ràpidament des del cim fins la part inferior, desapareixent a la fi a l'espesa selva ... Calculant la mida de l'ésser en comparació amb el diàmetre dels grans arbres aprop dels quals passava ... vaig deduir que era més gran que qualsevol vaixell de línia actual. I dic vaixell perquè, a més, la forma del monstre suggeria aquesta idea ... La boca de l'animal era a l'extrem d'una trompa d'uns 18 o 20 metres de llarg amb el gruix de la d'un elefant ordinari. A prop del començament d'aquesta trompa tenia una immensa quantitat de pèls negres i hirsuts, més dels que pot tenir el pelatge d'uns quants búfals, i projectant-se des d'aquests pèls cap a sota i cap als costats, sortien dos blancs ullals semblants als del porc senglar, però d'una mida infinitament més gran. Esteses cap a davant, paral·leles a la trompa, ostentava a cada costat unes gegantesques banyes de 10 o 12 metres ... amb forma de prisma perfecte ... El tronc tenia forma de falca amb la punta cap avall. Des d'aquest s'estenien dos parells d'ales, cada una d'uns 90 metres de llarg ... i tot ell cobert de denses escames metàl·liques ... Però la principal singularitat d'aquella horrible bèstia era la imatge d'una calavera que cobria quasi tota la superfície del seu pit, i que estava traçada amb notable propietat en un blanc enlluernador damunt del color terrós del cos ... ”. Encara impressionat i de manera entretallada, vaig explicar aquesta visió al meu amic, propietari de la casa on em trobava, però ell no li va donar cap importància. Pots explicar per què? (I, si l'has identificat, pots dir també en quin relat escrit per Edgar Allan Poe es basa l'enigma?)
Edgar Allan Poe (1809 - 1849) fou un escriptor romàntic en llengua anglesa dels Estats Units d'Amèrica. Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror, se'l considera el pare del conte de terror psicològic. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica. Va nèixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809, avui fa justament 202 anys.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu i Ninona "
16 comentaris:
Mira que m'agrada, i molt, el senyor Poe però no aconsegueixo identificar el fragment. Tocarà llegir el conte en qüestió quan tinguem una solució (i dic conte però també podria ser de la seva única novel·la 'Les aventures d'Arthur Gordon Pym'.
Ah, el primer engima tampoc ni idea...
Jo aposto perquè es tracta d'una mosca vista a una distància diferent de la de la muntanya, la mosca pot estar a la finestra i la muntanya lluny, o alguna cosa així, de manera que la comparació amb els arbres, crec que aquí està el tema, la fa semblar gegantina. O simplement que no és una muntanya de veritat, sinó una representació i els arbres són molt petits.
El que ja no sé és en quin relat està basat, perquè no he llegit res d'aquest home, que jo històries de por...
Jo diré una cosa molt assenyada:
BONA TARDA A TOTHOM!!! =)
La teoria de la mosca i de la perspectiva que proposa en XeXu m'agrada prou... tot i que la descripció que fa de la bèstia no em quadra amb una mosca.
La bestiola és un colibrí!! Quadra força amb la descripció que en fas, i prenent la idea de la perspectiva, podem pensar que el colibrí estava molt més a prop del que semblava al nostre protagonista. Com que els colibrís tenen aquesta manera de volar mantenint-se sostinguts a l'aire, això podria haver generat l'efecte òptic de que va "molt ràpid en la distància" quan en realitat el colibrí es movia "molt a poc a poc, a poca distància".
jo només se que tampoc es tracta del compte del 3er capítol de la segona temporada dels simpsons
http://es.wikipedia.org/wiki/Treehouse_of_Horror#The_Raven
Ara.. els pèls de búfal, les banyes i els ullals blancs... no em quadren gens. Això que les banyes siguin prismes perfectes em torna a fer pensar en insectes més que en un colibrí.
Però a favor del colibrí tinc:
-El bec és prim i molt llarg
-El plomatge presenta iridescències que li donen un aspecte metàl·lic.
-Poden estar immòbils a l'aire, pujar verticalment o anar enrere quan estan volant ja que les ales baten a una velocitat de 15 a 80 vegades per segon, segons les espècies.
(viquipèdia dixit)
Mmffff..
Uff, uff... arribo ara!! Tard... arribo tard... (Ai, semblo un personatge d'Alícia al país de les meravelles hehehe) :-))
No serà algun tipus d'avió?
El cert és que, a més, em sona... no m'és desconegut del tot. Probablement no l'he llegit però potser n'he vist alguna referència a algun lloc...
Va, de moment dic que és alguna mena d'avió :-)
Estic amb en Xexu pel que fa a la perspectiva i gairebé també amb la mosca, però crec recordar que encara que la bestiola era un insecte no era ben bé una mosca sinó un altre tipus que es deia esfinx per la calavera del pit.
No n'estic segura però em sembla que el conte també es deia L'esfinx
Quan en Charles va néixer el petit Edgard tenia dos anyets :-))
Clap, clap, clap... la ninona té raó!!!
Ha de ser aquesta bestiola: http://entomologia.net/jpg/m01.jpg
Que per més referències, és la papallona de la portada de la pel·li "El silencio de los corderos".
carai, vveig que ja l'heu encertat. Tampoc ho hagués fet.
Tot i així, molt bon homenatge al Poe! 202 anys, caram!!!
tinc les novel·les extraordinarias a casa els pares, xò no crec que mai les arribi a llegir.
Ja anem arribant tots... tots a punt esperant l'enigma de divendres... a les onze, no? :-DDD
Preparats... llestos...
Ostres... ara ni els divendres!... Avui és divendres, no? :-)
Res doncs... ja aniré passant :-) (quin estrés!! vull que torni el Joc 1000!! amb els horaris cada dia igualeeeets!! si us plaaaaaaaau!!)
El LLIBRE diu: L'amic es va adonar que el que jo havia vist era un insecte anomenat Esfinx Calavera (Acherontia atropos) que caminava per una teranyina que havia a la finestra i que tenia a tocar dels meus ulls, la falta de perspectiva va fer que em semblés un monstre. Aquest text està tret del conte “L'esfinx de Calavera” publicat a l'obra “Narracions Extraordinàries” (1840-45) escrites per Edgar Allan Poe (1809 – 1849).
Així que avui repartim el rètol vermell entre XEXU, que endevina la idea general de resolució de l'enigma i NINONA que concreta la bestiola que hi surt i ens diu de quin relat de Poe l'he tret. Felicitats!!
Molt generós per part teva, perquè la Ninona afina molt més la resposta, però sí que em va semblar que de la manera que s'explicava a l'enigma, havia de ser qüestió de perspectiva. La descripció no distava tant de la d'una mosca si teníem en compte que la comparava amb els arbres llunyans, amb aquestes proporcions els seus membres serien espectaculars, i en ser insectes, molts trets els comparteixen.
Publica un comentari a l'entrada