Ha començat una nova temporada dels JOCS LITERARIS del blog "Tens un racó dalt del món" i han arribat amb alguns canvis respecte als anys anteriors. En Jesús M. Tibau s'ha donat una mica més de llibertat a l'hora de plantejar-los, com diu ell, amb més ganes i imaginació. Així que ara ens podem trobar més d'un Joc Literari Creatiu mensual que, com ara no hi ha premis, no tenen límit de temps de presentació; per tant he decidit que jo els aniré publicant tots junts en un únic post al Xarel-10 que aniré editant fins arribar a reunir tots els Jocs de cada mes.
Començo amb aquest, on publico les meves aportacions a:
Un convit a escriure un poema (o un conte) que sigui alhora una endevinalla d'un animal. Segur que de seguida descobrireu l'animal amagat en aquest sonet:
Començo amb aquest, on publico les meves aportacions a:
Un convit a escriure un poema (o un conte) que sigui alhora una endevinalla d'un animal. Segur que de seguida descobrireu l'animal amagat en aquest sonet:
De temible assassina tens la fama,
sembles alienígena per l'aspecte
i per això t'has guanyat el respecte
que, de fet, et mereixes com gran dama.
Esperes a l'aguait dalt d'una rama,
dissimulant amb posat circumspecte;
fins que et llances, en un atac perfecte,
sobre la presa que ni somia el drama.
Sense l'ocasió de fer ni un últim crit
ningú es lliura del teu atac final,
incloent-hi el teu estimat marit.
Ets, camuflada com expert comando,
clar exemple de, diem-ho en versió original,
“A Dios rogando y con el mazo dando”.
214è Joc Literari
214è Joc Literari
Fent un homenatge a Augusto Monterroso, l'autor del famós conte del dinosaure (Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí), ens demana una versió d'aquest micro-conte. Aquí teniu la meva:
Quan va despertar i va veure el dinosaure, tingué un ensurt de mort. Sent tan poruc i tan dormilega, no hauria d'haver acceptat la feina de vigilant nocturn al museu de paleontologia.
Quan va despertar i va veure el dinosaure, tingué un ensurt de mort. Sent tan poruc i tan dormilega, no hauria d'haver acceptat la feina de vigilant nocturn al museu de paleontologia.
A partir d'un comentari del llibre "Sóc una dona, saps què vol dir?" de Maite Forteza, en Jesús Párraga li va proposar a en Tibau de fer un joc literari basat en la pregunta del títol del llibre. I a mi, m'ha inspirat això:
- Sóc una dona, saps què vol dir?
- És clar que ho sé però no m'ho facis explicar... no ets tu, la que sempre diu que els homes no podem fer dues coses alhora?.
- Sóc una dona, saps què vol dir?
- És clar que ho sé però no m'ho facis explicar... no ets tu, la que sempre diu que els homes no podem fer dues coses alhora?.
13 comentaris:
Em suggereix una mantis religiosa.
Molt bo!, com sempre el sonet.
Un pregadéus?
Jo també m'espantaria si em llevés al costat d'un dinosauri.
ja enyorava els teus fantàstics sonets. Els hauries de recollir en algun lloc.
Hehehe què bo!!! Boníssim!! :-DD sí senyor, la Mantis!! ;-))
Primer pensava que no fos un animal més gros, alguna au... però quan he llegit lo de l'estimat marit!! :-DDD
*******************************
Ostres, això sí que és un post aprofitat!! :-))
*******************************
Pobre home! Això de trobar feina està tan malament que no va trobar-ne d'altre! :-P
Bona, bona, el marit l'ha aprofitat tothom per menjar, d'una o altra manera....el pregadéus, o mantis, sí.
Boníssimes aportacions les dues el sonet i el dinosaure...ai las és la mantis?
Jo crec que ja ho han encertat i que hi ha acord perfecte amb la Mantis.
I el conte del dinosaure, bonïssim! M'has fet riure!
JPMERCH: Doncs si, és una mantis religiosa la bèstia amagada al sonet que, per altra banda, m'alegro que t'agradi.
NINONA: Jo encara m'espantaria més si em llevés al costat d'un pregadéu de la mida d'un dinosaure. ;-D
JESÚS: Com ja t'he dit per mail, faig sonets perquè em diverteix i no sé si tindrien interès per ningú més. De totes maneres, tinc en compte la teva proposta.
ASSUMPTA: Un post aprofitat i tant :-), ja saps que només tinc els dissabtes per publicar aquestes col·laboracions i a en Tibau només li en puc dedicar un. :-DD
Tens raó que això de "l'estimat marit" és una bona pista, encara que segons la Wiki no passa tan sovint com ens pensem que la mantis es mengi el mascle... és la mala fama que té la pobre bèstia. :-))
I potser si que el pobre home no va trobar altra feina però no guanyarà per "sustos" ;-)
ZEL: Sí... d'una o altra manera. ;-D
ELFREELANG: Gràcies dobles i si, ho és.
CARME: Ja veus que si que l'han encertat i per unanimitat. :-)
Gràcies, m'alegra que t'agradi el conte... el què no sé és si al protagonista li fa la mateixa gràcia que a tu i a mi. ;-D
215è JOC LITERARI.-
Hehehe sí, sí, excuses, com quan vas dir que sabies fer perfectament una truita de patates... encara ho recordo... :-P
ASSUMPTA: Reconeix no vaig tenir tota la culpa d'allò... si els ous portessin les instruccions d'ús impreses a la closca no hauria passat res. ;-D
Hehehe... instruccions a la closca!!! :-DDD
Ui torno a passar i ara en veig i llegeixo tres que no dos! molt bo !
ASSUMPTA: O això, o que les gallines facin ous amb "obre-fàcil". :-DDD
ELFREELANG: Si, com que ara en Tibau pot proposar més d'un Joc creatiu al mes, jo he decidit agrupar-los tots en un únic post que he anat editant.
Publica un comentari a l'entrada