Avui 30.08.2010 es compleix el centenari del naixement de MÀRIUS TORRES i seguint la crida feta des del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS m'adhereixo mitjançant aquest apunt a l'homenatge blogaire en record del gran poeta lleidatà.
MÀRIUS TORRES
[Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942]
Poeta. Estudià medicina, professió que exercí durant algun temps. El 1935, atacat de tuberculosi, es reclogué en el Sanatori de Puig d'Olena (Sant Quirze Safaja - Vallès Occidental) on morí. La seva obra poètica fou editada pòstumament a l'Argentina, el 1947, amb el títol de Poesies.
La seva obra (al voltant d'uns dos-cents poemes) fou escrita en la seva major part durant els anys de permanència al sanatori. La poesia de Torres segueix els models baudelaireians i està construïda amb un gran rigor formal i amb un estil noble i musical, allunyat dels col·loquialismes, ple d'elements imaginístics (molts d'ells basats en la parla muntanyenca) i de símbols personalíssims.
L'estructura externa de les seves peces oscil·la entre el sonet i les més variades provatures estròfiques. Màrius Torres expressà a través de la poesia la seva problemàtica personal, presidida per la meditació de la mort. Renegant del simbolisme, es plantejà la tasca poètica com un mitjà de coneixement. Per a ell, el poema és una forma de revelació d'un ideal absolut, és a dir, una recerca de la dimensió transcendental de l'existència humana.
Per recordar-lo avui, he triat un dels seus poemes amb l'estructura d'un sonet:
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra:
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Han passat molt anys des de que Màrius Torres va escriure aquest poema l'any 1939 però sembla que, en segons quins temes, avui encara no hem aconseguit tornar a bastir aquesta "ciutat d'ideals" i seguim esperant aquesta "nova arquitectura".
FE D'ERRATES
Encara que aquest homenatge blogaire ha sigut el que he pogut preparar amb més temps (l'apunt de la CARME avisant-nos va sortir fa un mes i mig), m'acabo d'adonar que al post se m'han escapat 3 greus errades.
Us demano la vostra ajuda per localitzar-les i corregir-les. ;-)
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Francesc Mompó i VPamies "
16 comentaris:
Renegant del simbolisme? Aquesta en serà una, no?
Salut i Terra
Un homenatge amb el seu enigma! I els blocaires ens hi hem apuntat!
Bon homenatge McAbeu!
No fou a l'Argentina, sinó a Mèxic, a Coyoacan, on es publicaren a cura del seu amic Joan Sales.
La seva no fan al voltant d'uns 150 poemes? És aquesta la tercera errada?
JO TROBO UNA ERRADA ORTOGRÀFICA (EM PENSO) NO CREC QUE VOLGUESSIS POSAR EN PRESENT "ESTUDIA MEDECINA" DEU SER "ESTUDIÀ MEDECINA"
TAMBÉ CREC QUE NO LA VA EXERCIR MAI LA MEDECINA...
I L'ALTRA ERRADA JA L'HA DIT EN FRANCESC, L'EDICIÓ VA SER A MÈXIC.
ah! i gràcies per aquest post, genial d'homenatge i participació!
Bon homenatge amb enigma inclòs...jo diria que no va exercir mai de metge, i això de renegar del simbolisme potser...i ja no en sé més...
Un homenatge ben bé del teu estil!
I la Carme, que ha degut guanyar!
*Sànset*
Bé, potser la que resta per endevinar és que Sant Quirze Safaja forma part del Vallès Oriental, el Vallès més... oriental, de tot el Vallès. :-)
Com Vallromanes, vaja!
Gràcies per l'enigma i la participació, Mac, com sempre!
Crec que són els que han dit:
- es publica a Coyoacan
- Poesies és compon des d'un primer moment de 96 poemes
- És Vallès Oriental i no occidental on va morir.
Felicitats per aquests enigmes i de ciutats ideals... crec que haurem d'esperar!
Com vaig dir al blog de l'ELVIRA FR ja fa dies, la meva ignorància sobre l'obra del poeta (i, per molt absurd que pugui semblar, la calor que em treu l'empenta per fer massa coses) va fer que no m'hagi animat a participar en aquesta bona iniciativa bloguera... però vaig dir que els aniria visitant tots per aprendre'n :-))
Ara que ja imagino que han estat trobades totes les errades, llegeixo tot el post i... ja en sé més! :-))
Felicitats, MAC, perquè, seguint sempre la línia enigmàtica del teu blog, saps anar participant en tantes iniciatives diferents de la catosfera :-))
Bon homenatge. Aquest poema és un dels que m'agrada més juntament amb el que he posat jo al meu bloc.
Seria bonic pensar en una ciutat d'ideals com aquesta...
Quina feinada, un homenatge preciós, jo també hi sóc, però fa una hora que llegeixo poesies!
Bon dia! Primer que tot gràcies a tots per llegir aquest apunt i després per rellegir-lo per trobar les errades. :-))
Les errades que hi vaig amagar eren:
1.- On diu "Vallès Occidental" ha de dir "Vallès Oriental"
2.- On diu "obra editada postumament a l'Argentina" ha de dir "a Mèxic"
3.- On diu "renegant del simbolisme" ha de dir "hereu directe del simbolisme"
I les heu trobat totes!
FRANCESC: Trobes la 3 i la 2, en quant al nombre de poemes sembla que van ser uns quants més.
CÈLIA: Una extraordinària colla de blogaires, a la llista de la CARME i d'en VICTOR n'hi ha 111 d'apuntats!!
ARLEQUÍ: Moltes gràcies!
CARME: Tens raó que queda millor "estudià" que "estudia", ho corregeixo gràcies. No era una de les errades a cercar com tampoc ho era que "va exercir la medicina" segons he llegit ho va fer durant poc temps en l'especialitat de malalties internes no quirúrgiques. Encertes la 2.
I moltes felicitats per la part que et toca d'aquest magnífic homenatge.
ELVIRA: Gràcies!. Encertes la 3, en canvi es veu que si que va fer de metge com ja li he explicat a la CARME.
SÀNSET: Tinc un estil diferent, ni millor ni pitjor. :-DDD
VÍCTOR: Tu trobes la que faltava, per "proximitat geogràfica" encertes la 1. :-)
També moltes felicitats per la part que et toca en l'organització de tot això.
GALDERICH: Encertes la 1 i la 2, en quant als poemes suposo que quan parla de 200 es refereix a la totalitat de la seva producció.
ASSUMPTA: Jo tampoc coneixia gaire cosa de Màrius Torres (la cançó d'en Llach i poca cosa més), per això m'agrada participar en aquest homenatges perquè n'aprenc. En canvi t'entenc perfectament i no em sembla gens absurd quan dius que aquesta calor et treu empenta per fer coses, és ben normal. Per sort l'estiu ja s'acaba. :-))
KWEILAN: L'he llegit el del teu blog i també m'ha agradat, de fet he descobert un bon grapat de poemes gràcies a aquest homenatge.
ADA: Si que ho seria... :-)
ZEL: Gràcies!. És veritat que aquest homenatge ha estat tot un éxit. :-))
Massa tard. Ho sabia. Quina colla de savis, aquests lectors!
Publica un comentari a l'entrada