Al llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", el folklorista Joan Amades dedica un dels capítols a les RONDALLES ENIGMÍSTIQUES i en cita cinc exemples representatius que us aniré oferint en una sèrie de posts.
Avui és el torn de "L'ENDEVINALLA". Una rondalla que Joan Amades transcriu en la versió explicada pel seu oncle Vicenç Amades, un mariner que l'havia apresa navegant.
L'ENDEVINALLA
Hi havia un rei que tenia una filla molt preciosa. Els pretendents li sortien a milers i el rei estava aclaparat, puix que no sabia a qui donar-la. Decidí casar-la amb el qui presentés una endevinalla que ningú no sabés desxifrar. Posà, però, com a condició que els qui presentessin enigmes als quals fos trobada solució foren penjats. La nova arribà a orelles d'un rústic pastor, que decidí provar fortuna. Explicà el cas a la seva mare i li digué que li preparés minestra per al viatge, puix que se n'anava cap a la cort i esperava que pel camí trobaria tema per a dictar el seu enigma. La mare cregué que l'empresa era una temeritat, i abans que el seu fill morís penjat preferí que morís d'altra manera, i li donà per al viatge una grossa coca emmetzinada.
El minyó emprengué el viatge a cavall d'una somera que anomenaven Sila. En passar per vora una figuera sentí gana i s'enfilà a l'arbre per fer-se un tip de figues. Mentrestant la somera se li menjà la coca que duia al sarró. Pocs moments després la somera morí emmetzinada. Vingueren uns ocellets, que es posaren damunt de la bèstia i menjaren de la seva carn, i al moment en moriren set. Uns captaires que passaven, en trobar els moixonets, els cogueren i se'ls menjaren, i com que estaven emmetzinats, també moriren. El pastor trobà en la facècia l'argument per a començar l'enigma.
La coca mata la Sila,
la Sila en mata set
i set en maten tres.
Seguí el seu camí i veié saltar un conill, al qual engegà un tret, i no el tocà; però matà una llebre que passava. En espellar-la trobà dintre seu una llebreta. Prop d'allí hi havia una ermita mig abandonada. El minyó en prengué un vell missal, amb què féu una foguera per coure la llebreta, la qual es menjà. Sentia set i, no sabent com apagar-la, es begué l'aigua d'una llàntia que hi havia penjada. Amb aquestes facècies allargà l'enigma.
He apuntat al que he vist
i he mort el que no he vist,
he menjat carn no nada
cuita amb paraula sagrada
i he begut aigua
que en el cel ni a la terra no estava.
Seguint el seu viatge degué travessar un riu servint-se d'una barca que era menada per un barquer. D'aquest simple episodi tragué més argument per a completar l'enigma.
He passat un riu
damunt d'un mort
que en portava dos de vius.
Arribat a palau, es presentà al rei i exposà el seu enigma.
La coca mata la Sila,
la Sila en mata set
i set en maten tres.
He apuntat al que he vist
i he mort el que no he vist,
he menjat carn no nada
cuita amb paraula sagrada
i he begut aigua
que en el cel ni en la terra no estava
i he passat un riu
damunt d'un mort
que en portava dos de vius.
Ni la princesa ni cap dels savis de la cort no entengueren una paraula del sentit de l'enigma ni en pogueren traspuntar res. Temeren que la princesa hauria de casar-se amb aquell rústic pastor. La cort es prenia tres dies de temps per resoldre l'enigma o donar-lo per insoluble. Mentrestant fou tancat a la presó. EI temps passava i ningú no trobava el desllorigador de l'endevinalla. Quan ja no mancaven sinó hores, la princesa es presentà a veure el pastor i li demanà que, per l'amor de Déu, li revelés la clau de l'enigma. La princesa es mostrà molt afectuosa amb el minyó i aquest li n'explicà fil per randa el significat. La princesa se n'anà molt satisfeta, però no advertí que ei pastor li havia tallat un bocí del pany de la camisa. La donzella es presentà a la cort i explicà l'enigma dient que ella l'havia resolt. El pastor fou portat a la forca, com tants d'altres pretendents les endevinalles dels quals havien estat desxifrades. Quan ja l'anaven a penjar, demanà que el deixessin parlar. Li fou concedit, i dirigint-se al poble congregat al voltant de la forca, parlà així:
Aquesta nit he anat a caçar,
el colom se m'ha escapat,
però una aleta se li ha trencat
que a les meves mans ha quedat.
I ensenyà al poble el retall de la camisa que havia tallat de la princesa. Aquesta es veié obligada a confessar que, en efecte, si havia resolt l'endevinalla era perquè el pastor li havia revelat la solució. Descoberta la facècia, la cort resolgué casar-los.
Ve't aquí un gat, ve't aquí un gos,
ve't aquí el conte fos;
ve't aquí un gos, ve't aquí un gat,
ve't aquí el conte acabat.
