BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 25 d’agost de 2012

Enigmes de la vida (24) - LECTURES D'AGOST

A l'estiu, llegiu més o menys
que la resta de l'any?

Fins ara, jo hauria contestat que "força menys" si m'haguessin fet aquesta pregunta. El tòpic que a l'estiu tenim menys feina i per tant més temps lliure per a llegir no s'ha complert mai en el meu cas i, sigui per la feina o sigui per la calor, els mesos d'estiu el meu ritme de lectura sempre ha minvat molt respecte els altres mesos de l'any.

Enguany però, n'ha estat l'excepció. Per una banda, aquest estiu no he tingut una feina "extra" que ja fa una bona colla d'anys m'ocupava gairebé tot el mes d'agost i, per una altra banda, fa un temps que formo part d'un "club de lectura silenciós" (com que no sóc l'únic implicat, no sé si en puc dir molta cosa més ;-D) on s'han fet algunes propostes de lectura que he trobat prou interessants per acceptar. I tot això ha provocat que en aquestes quatre setmanes que portem d'agost hagi llegit ja tres llibres, que és un ritme que si per a la resta de l'any consideraria "normal" és molt superior al que jo acostumava en aquest mes, anys enrere.

En els tres casos han estat, doncs, llibres que he llegit per recomanació (directa o indirecta) de la catosfera i per això em sembla que és de llei que us digui que m'han semblat. Els tres llibres en qüestió són:

EL HÒBBIT (J. R. R. Tolkien - 1937)
Havia llegit la trilogia "El Senyor dels Anells" però encara no aquesta preqüela on s'expliquen les aventures que viuen el hòbbit Bilbo Saquet i un grup de nans mentre van a la recerca d'un tresor guardat per un drac. La història en si és més senzilla i no té la força èpica que trobem a "El Senyor dels Anells" però si que no es pot dubtar que pertany al món de Tolkien. En les seves pàgines trobem personatges i objectes que després seran importants a la trilogia "gran" i a més descobrim com l'anell de poder arriba a les mans de Bilbo. Això passa al capítol V del llibre, un capítol que m'ha agradat molt perquè a més d'explicar aquesta part de la història de l'anell únic també hi té lloc una "guerra d'endevinalles" entre Bilbo i el Gòl·lum que m'ha fet molta gràcia.
En definitiva, un llibre que és com un conte per a nens però que si us agrada el món de "El Senyor dels Anells" no us heu de deixar perdre perquè el gaudireu. Acabo citant-ne una frase, justament del capítol V, que sembla escrita especialment pel meu blog:"...Sabia, naturalment, que el joc de les endevinalles és sagrat i d'increïble antiguitat, i que fins i tot les criatures malvades temien fer trampes quan hi jugaven...". Doncs ja ho sabeu! ;-D

PARAULES D'OPÒTON EL VELL (Avel·lí Artís-Gener - 1968)
Vaig descobrir aquesta novel·la d'en Tísner llegint un dels molts posts que s'han publicat en ocasió del centenari del seu naixement que s'ha commemorat enguany. Havia llegit alguns dels seus llibres però no coneixia aquest i al llegir-ne la sinopsi em va interessar tant que vaig anar a demanar-lo a la biblioteca. Estic molt content d'haver-ho fet, és realment una obra mestra i em va agradar tant que just acabar de llegir-lo vaig comprar-ne un exemplar (aquest que veieu a la foto) en una web de llibres d'ocasió.
La novel·la fa història-ficció, l'autor vivint a Mèxic coneix i es fa amic d'un noi indígena que li passa uns antics papers que conservava dels seus avantpassats. Quan els tradueix, troba que en aquests papers hi ha el relat d'una expedició que va portar els asteques fins a Europa anys abans que Colom descobrís Amèrica. El relator és Opòton, un terrissaire que s'embarca en una de les grans canoes que fan aquest viatge en busca del Sol Ixent (volen arribar al Vell Astlan on viu el déu Quetsalcóatl) que els porta fins les costes de Galícia i que, amb un estil potser una mica enrevessat, ens va explicant els estranys (i fins i tot, endarrerits) costums que troba al vell món.
És un llibre potser una mica difícil de llegir al principi, perquè en el text hi ha força paraules en nàhuatl (l'idioma asteca) però per això tenim les notes a peu de pàgina que l'autor ens va posant com a "traductor del text original". Aquestes notes, plenes d'irònia, són les que fan que el llibre sigui tan bo i el converteixen, com s'ha escrit, en una obra que relativitza les veritats absolutes i condemna la imposició d'uns pobles sobre els altres.
Us el recomano de totes, totes i per oferir-vos-en un petit tast, us copio uns fragments del que ens diu el vell Opòton:
...descobrir vol dir treure la cobertora d'allò que hom troba tapat i el vell Astlan no ho estava pas ... la paraula justa hauria estat encontre, car res no estava tapat i ves d'on sortíem amb descobrir... (Capítol Sisè).
...en lloc del bell parlar es va treure una espasa llarga i punxeguda, de les que fan amb argent d'ells ... i va plantar-se en actitud de guerra i feia morir de riure, el gallec natural dret vermell i enrevenxinat ... els vam estossar de valent a cops d'espasa. I els va estar bé, car els podíem haver perdonat la idolatria i l'obstinació, car cadascú és com és, però no pas la manca de polidesa que si un en té ha d'aguantar-se-la com l'anar de ventre, que no pot ser que tot el dia estiguis. (Capítol setè - bis).
Jo crec que solament hi ha un sol Déu Gran i Veritable, però no tothom li diu Quetsalcóatl. En altres terres li posen un nom diferent i es veu que la llista de noms és molt llarga ... cadascú entén a la seva manera com cal adorar-lo i servir-lo i sempre els sembla que el ritu que ells han adoptat és el bo el més just el que més plaer fa al Déu ... l'home és egoista de mena i es pensa que solament la seva representació de Déu és la bona i a les alienes els dóna el nom d'ídols, que és manera que han inventat envejosa i despectiva de parlar de les imatges del Déu fetes pels altres. I tal com nosaltres som apassionats en les coses de la nostra fe, ells en són amb la seva. I llavors troben que la nostra manera d'adorar el Déu és bàrbara i que som pagans en el nostre culte, la qual és també altra paraula lletja. (Capítol dinovè).

ELS CONVIDATS (Emili Teixidor - 2010)
Aquesta novel·la torna a l'escenari típic d'altres llibres de l'Emili Teixidor, el temps de la postguerra en un poble de l'interior de Catalunya. Amb el rerefons del gran casament que es prepara de la filla del recent nomenat (a dit) alcalde del poble, l'autor ens va explicant la vida en aquell temps on la gent es dividia entre vencedors i vençuts, entre els que manaven i els que eren manats. Impressiona veure com en la ment d'aquests últims, havia penetrat aquest sentiment de derrota i d'acceptar el totalitarisme imperant que s'imposa en la gent des de l'escola, l'església, els llibres, el poder polític... Un dels capitostos feixistes parla de la tasca que tenim al davant; canviar la pell del país, girar la pell del país com qui treu la pell d'un conill estossinat començant de cap per avall, per les potes i la cua, i acabant pel cap, això si que porta maldecaps... (1a part - III - 1) i realment ho aconsegueixen, anorreant la cultura i les idees que no són les seves. Fins al punt que, parlant dels llibres en català, un dels protagonistes del llibre, en Narcís de 17 anys, diu que semblen restes d'un passat que cada vegada veia més lluny, escrits en una llengua arraconada, arcaica, que ja només parlaven els pagesos i les treballadores de les fàbriques... (1a part - III - 4); cosa que no difereix gaire del que, tristament encara avui, sembla que pensen en segons quins àmbits de la meseta i també (i això és molt més trist) d'aquí a casa nostra. Per això m'ha agradat el llibre, perquè ens recorda aquell "cop d'estat cultural" que va patir Catalunya i que s'ha de tenir força present per entendre com han anat les coses després. La novel·la és, però, alguna cosa més. S'ha definit com "coral" i ho és, amb molts personatges i amb vàries històries. Molt ben escrita (no seré jo qui descobreixi la gran capacitat literària de l'Emili Teixidor), val la pena llegir-la si encara no ho heu fet.

Doncs ja ho veieu, tres llibres ben diferents l'un de l'altre pel que fa a l'estil i als temes que tracten però que si que tenen alguna cosa en comú: els tres són molt bons llibres i de tots tres n'he gaudit molt la lectura d'aquest mes canicular en el que jo no acostumava a llegir gaire. Per això els he volgut compartir amb tots vosaltres.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Responent a la teva pregunta, diré que llegeixo igual a l'estiu que la resta de l'any. Tenint en compte que potser en aquests mesos cau algun viatget, i llavors si que durant aquests dies la lectura és menor, però jo no poso un peu fora de casa sense un llibre, és clar.

Respecte a la teva collita estival, què dir del Hobbit, oi? El vaig llegir fa anys i és un bon preludi per afrontar la magna trilogia d'aquest home. Un cop ficat a la guerra de l'anell, el Hobbit en sembla per nens, però això no treu que sigui un bon llibre d'aventures.

El de Tísner no em desperta interès, em sap greu perquè conec la importància del llibre, però no m'atrau. I d'Emili Teixidor tampoc he llegit res de la seva bibliografia per adults. Suposo que hauria, però em fa una mica de mandra. Aquest de 'Els convidats' me l'he mirat més d'un cop, qui sap si acabaré fent un cop de cap un dia d'aquests.

Que no decaigui la lectura, encara et queda una setmana d'agost!

El porquet ha dit...

Doncs jo no tinc massa temps per a llegir ni a l'hivern ni a l'estiu! De fet, duc tot l'estiu amb el Jo confesso, que tot i que és un molt bon llibre se m'està fent un pèl llarguet. A més potser li trobo un excés de cercar el virtuosisme... no ho sé, coses meves.

Respecte a les lectures... fa 10 anys que vaig llegir el Hòbbit! Quan era d'Erasmus a Suècia, imagina't. Així que és un llibre que em va encantar... i em du molt bons records!

sa lluna ha dit...

Jo diria què ni més a l´esiu que a l´hivern. En el meu cas va com va el meu cos. De vegades, en poc temps per llegir ho faig més, i de vegades, a l´inrevés. Puc passar de "devorar" un llibre en una tarda, com que em duri mesos.

Molt bon dia Mac!

Yáiza ha dit...

Jo, de petita, llegia mooolt a l'estiu. Darrerament no llegia gaire, ni a l'estiu ni a l'hivern. Però aquest any que he començat a llegir força més, esperava l'estiu amb ànsies per poder llegir molt. I així va ser a principis de juliol, però després, un llibre que se'm va allargar i ara l'estudi d'una assignatura per setembre, han fet baixar molt el meu nivell de lectura. Deixant de banda que no estic topant amb molts llibres que m'enganxin de debò...

Pel que fa els que tu ressenyes... jo vaig llegir el Hòbbit fa la tira d'anys, i em va costar molt. Per això em sembla que llegir El Senyor dels Anells, per molt que la curiositat em pica, és una tasca difícil per mi! Els altres dos no els coneixia, però els he trobat interessants. Ara vinc d'acabar l'Ocell de Foc, així que potser algun dia faré un pensament amb algun del Teixidor per adults. Gràcies per parlar-ne!

Elfreelang ha dit...

Bona tria ! jo en principi acostumo a llegir més a l'estiu perquè tinc més temps però aquest estiu només m'he n'he llegit un de sencer, en tinc més de tres de començats que estan en stand by no sé deu ser que la calor m'ofega fins i tot les ganes de llegir...

Assumpta ha dit...

Uau, quin post més currat, MAC!! Tres ressenyes en una!! :-))

Jo, normalment, llegeixo més a l'estiu que a l'hivern. I és que, per llegir, necessito trobar un lloc en que em senti a gust, la cadira, la taula, la llum... A l'estiu, com en JOSEP LLUÍS fa vacances, ens vàrem acostumar a anar a dinar sovint al Viena i, després amb l'aire condicionat (element MOLT important perquè, amb la calor jo no puc fer res ben fet, ni llegir ni res) ens quedàvem tota la tarda allí, llegint o escrivint. Hi podíem passar hores. Fèiem alguna altre consumició i ja està.

Aquest any, amb l'agreujament de la crisi econòmica, ja no podem anar a dinar al Viena, però dinem a casa i, després, baixem a fer un cafè i ens hi estem tres hores ben bé (una mica de "morro", ja ho sé hehehe... però si hi ha taules buides...)

Aquest any porto llegits, de moment, 24 llibres (menys que l'any passat, perquè a primers d'any vaig tenir una sèrie de problemes que em van desconcentrar molt i no em sentia amb ànim per llegir massa), doncs bé, d'aquests 24, el 21 de juny vaig acabar de llegir el número 12, que va ser OLIVER TWIST, lectura que vaig compartir amb tu i que em va agradar molt ;-)

Des de llavors, començat el 23 de juny (o sigui, ja estiu) he llegit:

- Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders.
- La casa del Páramo, d'Elizabeth Gaskell.
- L'escarabat d'or i Els crims del carrer Morgue, d'Edgar Alan Poe.
- L'infern d'Alabastre, de Jordi Santasusagna.
- El Misteri de la Guia de Ferrocarrils, d'Agatha Christie.
- Una casa en alquiler, de Dickens i "amics" ;-)
- Intriga en Bagdad, d'Agatha Christie.
- L'Ocell de Foc, d'Emili Teixidor.
- El Hobbit, de JRR Tolkien (ui!! quina casualitat!! hehehe)
- Dickens (biografia), de J. B. Priestley.
- Cuentos fantásticos, de Rubén Dario.
- Relatos Londinenses, de Charles Dickens (acabat el dia 18)

Ja veus, en menys de tres mesos n'he llegit 12 ;-))

Ara estic llegint-ne dos, un de l'Agatha Christie en anglès i "Tots els contes" de Mercè Rodoreda.

(segueixo...)

Assumpta ha dit...

Dels tres que cites, jo també he llegit EL HÒBBIT, però en el meu cas tot era nou, ja que jo no he llegit res d'El senyor dels anells i de Tolkien només coneixia Roverandom.

Al principi se'm feia una mica pesat, em van aparèixer un munt de personatges "de cop", tots els noms dels nans, amb les seves característiques i jo ja al·lucinava... a més que vaig trobar descripcions que se'm feien una mica llargues però, a mida que anava avançant, m'anava agradant més i més fins que al final li he posat molt bona nota ;-))


De Teixidor jo he llegit l'Ocell de Foc... No havia llegit res d'ell i m'ha semblat més senzill començar per una novel·la juvenil... i la veritat és que m'ha agradat molt. A més, que l'edició que jo vaig llegir (de biblioteca, clar, igual que El Hobbit) duia moltes "informacions" marginals, així que he après molt del món de l'època :-))

I el llibre de Tísner, pel que dius, em sembla interessantíssim... potser algun dia m'hi atreveixi :-))

pons007 ha dit...

jo durant l'estiu solc llegir menys, i aquest estiu no ha estat pas una excepció...

rits ha dit...

No sóc una gran lectora xq m'agraden masses aficions pel temps que tinc, xò sempre intento cuidar-ho una miqueta. L'estiu llegeixo més o menys al mateix ritme, que aquest any vol dir molt poquet. M'he embrancat en la novel·la fantàstica i hi estic atrapada!

El hòbbit el volia rellegir abans de Nadal, aviam.

Martí ha dit...

Depen del temps; un any com aquest de bon temps ajuda perque amb la platja a dos minuts, a la tarda agafes la tovallola i el llibre i vas fent mentre que si ets a casa fas altres coses.
Dels tres llibres, el hobbit el vaig llegir després de "El senyor dels anells" i abans que "El silmarillión", deu fer fa uns 20 anysi tots 3 seguits, o sigui, que em varen encantar.
Els altres dos llibres ni llegits ni els tenia en pensament, potser ja veurem que fem amb el d'en Teixidot

Yáiza ha dit...

ASSUMPTA, suposo que tornaràs a passar per aquí! M'ha fet gràcia, jo també tinc a casa el "Tots els contes" de la Mercè Rodoreda. Agafat de la biblioteca. En realitat preferiria haver agafat cada recull de contes per separat (pesa menys) però el primer no el tenien, i a canvi em vaig quedar aquest. Però el primer em va semblar molt trist i depriment i es va quedar a mitges. No tenia el dia!

Assumpta ha dit...

YÁIZA, Jo n'he llegit ja alguns, poquets perquè aquesta tarda he estat pintant mandales hehe... i, la veritat, tots són bastant depriments. Però a mi Mercè Rodoreda sempre m'ha semblat trista. Quan vaig llegir La plaça del Diamant (fa uns trenta anys) em va agradar moltíssim, perquè ella escriu d'una manera que m'atrapa... ara bé, tot el llibre per mi

goooooooooooooool gooooooooool
goooooooooooooooool

Deia que, per mi tot el llibre té una atmosfera trista. Fins i tot els moments suposadament feliços estan com embolcallats d'una mena de malenconia... I ara, llegint aquests contes, veig que deu ser marca de l'autora

GOOOOOOOOOOOOOOOOOL GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL

ostres, mentre escrivia això el Barça ha remuntat el partit!!! :-DDDD

Dafne ha dit...

No tinc temps, ara el devoren els meus fills. Jugar, anar al carrer i fer-la petar amb les altres famílies, piscina, platja... Llegeixo més a l'hivern!!!
Suposo que ara em ve més de gust fer totes aquestes altres coses, els llibres no canviaran, els meus fills, ho fan constantment, i no me´n vull perdre detall. Espero que no s'interpreti com a excusa, perquè no ho és.
Ara estic acabant, "Promet-me que seràs lliure", i m' espera, El sol dels Scorta.
Aniré fent, sense pressa!!!

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots els que heu passat per aquí i hi heu dit la vostra. Ja es veu, que en això dels hàbits de lectura, es pot aplicar allò de tants caps, tants barrets i que cadascú ens ho fem com volem... o com podem. :-))

Pel que fa a aquestes novel·les en concret, ja sabeu que no acostumo a parlar al meu blog dels llibres que llegeixo ni a fer recomanacions, que ja sé que cadascú tenim els nostres gustos. Però en aquest cas, aquests tres m'han agradat força i m'ha fet gràcia explicar-vos-ho.

Publica un comentari a l'entrada