Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La mort i la donzella [Death and the maiden]" (Marianne Stokes - 1908).
L’ÀNGEL DE LA MORT S.L. / FAQS
- Qui som?
L’ÀNGEL DE LA MORT S.L. és l’empresa líder en el sector de l’acompanyament de les ànimes immortals des que abandonen el cos terrenal fins que arriben a les portes de l’eternitat.
- Per què som líders?
La nostra empresa és l’única que treballa amb autèntics àngels de la mort. Mentre la competència contracta simples esquelets amb capa i caputxa armats amb una dalla, nosaltres oferim un eficient tracte professional deixant els nostres usuaris a càrrec d’esvelts àngels negres amb magnífiques ales vellutades.
- Quines són les nostres tarifes?
El preu aplicat al servei dependrà de les circumstàncies de cada cas i l’usuari en serà puntualment informat en el moment del decés. En cas de mort col·lectiva (en un accident d’avió, per exemple) s’oferiran descomptes per a grups.
- S’ha de pagar per avançat?
Som conscients que a la tomba ningú s’emporta res i, per tant, no és necessari que l’usuari es preocupi per aquest aspecte. El nostre departament de comptabilitat els oferirà posteriorment facilitats de pagament a terminis tenint en compte que, una vegada a l’eternitat, de temps per a pagar n’hi ha de sobres.
- Es pot refusar el nostre servei?
L'usuari sempre pot apel·lar a la llei del lliure albir per a negar-se a ser acompanyat i intentar fer el trànsit en solitari. De totes maneres, nosaltres no ho aconsellem perquè trobar la llum al final del túnel no és tan fàcil com podria semblar. Per això, volem fer constar explícitament que si algú no arriba al seu destí i es queda vagant eternament als llimbs com una ànima en pena perquè l'usuari ha insistit a anar a la seva bola, nosaltres no n’acceptarem cap responsabilitat.
- Es pot triar on o quan se'ns apareixerà l’àngel de la mort?
Tot i que hi ha mètodes per a preveure la nostra visita (com optar pel suïcidi o contreure una malaltia terminal, per exemple), des de l’empresa desaconsellem fer-los servir perquè es carreguen tota la sorpresa que ha de ser part fonamental de la nostra feina.
- Què he de fer si quan em moro no apareix el meu àngel de la mort?
Si cap dels nostres empleats acut per acompanyar-lo és perquè, malgrat les aparences, l'usuari continua viu i, per tant, no li ha arribat la seva hora. El més aconsellable en aquests casos és denunciar per negligència mèdica a qui hagi firmat el certificat de defunció. Si no és possible efectuar aquest tràmit perquè, per exemple, l’usuari ja ha estat dipositat dins d’un nínxol, aleshores no cal patir perquè apareixerem en un termini que, depenent sempre de la resistència de cadascú, no acostuma a ser massa llarg.
- Finalment m'he mort i l'àngel ha vingut, com he d’actuar quan arriba aquest moment?
El nostre consell és deixar-se portar, nosaltres ens encarreguem de tot. Ara bé, ja que és habitual que la nostra aparició produeixi, com ja s’ha dit, certa sorpresa i astorament en l'usuari, no està de més que aquest provi de trencar el gel amb expressions del tipus: «Carai, m’has donat un ensurt de mort» que, per la seva obvietat, sempre fan gràcia i suavitzen la tensió del moment. Malgrat tot, i com que sabem que en aquestes circumstàncies no s’acostuma a estar per a massa festes, entenem perfectament que no se’ns dirigeixi la paraula i, fins i tot, que es produeixi una primera reacció no del tot positiva.
- L’ÀNGEL DE LA MORT S.L. em garanteix la salvació eterna?
La nostra feina es limita a l’acompanyament en el trànsit final i no som responsables de com es reparteixen les ànimes un cop hagin ingressat a l’eternitat. Per tant, recordem que no serveix de res penedir-se davant dels nostres empleats. Recomanem que, en cas de ser necessari, aquest penediment es produeixi en vida i que, si és possible, s’intenti remeiar abans de morir qualsevol mala acció que s’hagi comès.
- Què passa si jo no crec en l’existència d’una ànima immortal ni en el més enllà?
No conèixer la llei, no eximeix de complir-la. Els ateus, agnòstics i descreguts en general seran tractats com tota la resta. Ara bé, tenint en compte les circumstàncies concretes d’aquests usuaris que fan que la sorpresa de la qual parlàvem en els punts anteriors sigui molt més gran en el seu cas i que tot el que els hi està passant els hi vingui molt més de nou perquè no s’ho esperaven, l’empresa els ofereix la possibilitat, abonant un petit suplement, de fer el seu trànsit acompanyats per àngels especialment entrenats que els ajudaran a passar millor el mal tràngol que comporta descobrir que tota la vida havien estat equivocats.
- Hi ha habilitat un servei d’atenció a l’usuari per, si s’escau, tramitar possibles queixes?
No, perquè seria un malbaratament inútil de recursos. Com s’ha apuntat anteriorment, tots els nostres empleats pertanyen al gremi dels éssers celestials i això fa que qualsevol de les nostres actuacions quedi emparada per la llei dels dogmes de fe que decreta la nostra infal·libilitat. Nosaltres no ens equivoquem mai i aquest fet incontestable invalida, per si mateix, qualsevol reclamació que se’ns adreci.
PS: Resulta que aquest és el 3100è post de XAREL-10, està bé haver-hi arribat sense perdre l'humor (negre, en aquest cas). Moltes gràcies per ser-hi... als que encara hi sou. :-)
14 comentaris:
Sempre que puc contracto empreses líders en el sector, no pas perquè les busqui, sinó perquè costa trobar empreses que no ho siguin. Com sempre dic, si vols que qualsevol servei tingui més nivell posa-hi vellut, i wifi. No ho sabia segur, però ja m'imaginava que l'última cosa que faria en la meva vida seria pagar, el que ja no tinc tan clar que l'opció del limbe sigui pitjor que l'opció del destí. Realment no sé quan se m'apareixerà l'àngel de la mort, però sospito que serà un dilluns. Sembla que em tocarà pagar el petit suplement. Veig que el sistema de queixes funciona exactament igual que a Pons's Blog.
El servei d'àngel de la mort no em sembla malament, però posats a escollir a mi em faria il·lusió, que arribat el moment, tampoc tinc pressa, vingués LA MORT de Terry Pratchett.
PS: Felicitat pel 3100è post!
PONS: Les empreses líders sempre ens donen més garanties que tot anirà bé (que realment hi vagi o no, ja és una altra cosa).
Si en vida ja estem pagant per tot, que menys que també ens cobrin després de morts. I, pel que fa a les queixes, si quan vivim sovint tampoc serveixen per a res, doncs no trobo cap disbarat que en morir ja ni ens les deixin presentar (igual que al Pons's Blog, efectivament :-D).
No et puc dir si als llimbs s'hi està millor que a l'eternitat final, en aquests temes jo també tinc clar que em tocarà pagar el petit suplement quan sigui l'hora.
Suposo que, si presentes la instància en el moment adequat, no hi haurà cap problema perquè et vingui a recollir LA MORT de Terry Pratchett... sempre que aquell dilluns no estigui ja compromesa, és clar. ;-)
PS: Moltes gràcies!!
Ei !, has obert un nou negoci !!.... o jo, per descregut, potser no sabia de la seva existència.... i veig que també van de "cara a la pela" !, als descreguts els hi cobren "suplement" , ai! ai!....i si no paguen, què?...cap els llimbs a "pesar figues" ! hehehehe.
Ets un bon comercial per la empresa !! ;)
Ben trobat, salut !!.
Crec que no s'han deixat cap apartat per a la improvisació.😅
Doncs mira que bé t'ha quedat i jo encara no li veig el què.
Aferradetes, Mac.
Què passa si l'ànima del difunt, que espera trobar-se cara a cara amb el creador en el qual sempre ha cregut es troba que l'autèntic creador és un altre, un Déu contrari al seu i al que sempre ha combatut?
ARTUR: De nou, res. Fa mil·lennis que funciona, però és ben lògic que no en sabessis res perquè no s'anuncien enlloc. No els cal fer publicitat ni necessiten comercials, mai es queden sense clients. ;-D
Gràcies. Salut!!
SA LLUNA: Una bona empresa sempre ho té tot en compte i si són els líders del sector encara més- :-))
Costa trobar-hi el què en aquest quadre, és massa tràgic. Per això jo he tirat pel cantó de l'humor que sempre facilita les coses.
Abraçades!!
XAVIER: És un tema molt seriós i, fins i tot, transcendent aquest que planteges i és lògic que, com a usuari final, et sorgeixin dubtes en aquest sentit. Com que crec que el tema es mereix una resposta tan acurada com sigui possible, he tramès la teva pregunta al departament adient i a continuació et copio el que m'han contestat: "En el cas plantejat, la responsabilitat plena és únicament atribuïble a l'usuari per no haver sabut triar el Déu Veritable quan en va tenir l'oportunitat. Per tant, i sentint-ho molt, no procedeix l'aplicació de cap descompte sobre la tarifa estàndard". ;-)
M'ho estava passant molt bé amb el teu humor negre, quan de sobte em trobo que als descreguts com jo, ens aplicaran un suplement. Home quina barra! Això és un abús. No sé com ens ho fem però sempre acabem pagant més del compte, aquí en aquest país. Ah! que això no va de països? Doncs, mira, no ho sé, no em quedaré tranquil·la fins que no sàpiga si a tot arreu és igual.
Molt bon relat, Mc! Com sempre, m'ho he passat molt bé aprenent les condicions d'aquesta empresa de l'acompanyament després de la mort, que no és mala idea. Ja has avisat que no accepten reclamacions o sigui que m'estalviaré la feina de protestar pel suplement que em tocarà pagar quan sigui el dia.
CARME: Et dono tot el suport amb la teva queixa, tot i ser conscient que no val la pena ni presentar-la. En aquests temes, els descreguts sempre hem tingut les de perdre perquè totes les nostres 'reclamacions' sempre topen amb la llei dels dogmes de fe que no en deixa passar ni una (ve a ser el mateix que ens passa als catalans quan topem amb la Constitució espanyola, que per alguns també és una Llei Sagrada). Així que, quan sigui l'hora, val més que paguem el petit suplement i que sigui el que el Déu Veritable vulgui. ;-)
Gràcies. M'alegro que t'ho hagis passat bé llegint el relat, era just el que buscava. L'humor negre no és el meu tipus d'humor favorit, però en aquest cas m'ha anat bé fer-lo servir per a treure alguna cosa mínimament divertida d'aquest quadre que més aviat ens porta cap a la tragèdia.
Ha ha ha, glorious. The corners of my mouth are still on expedition to my ear-lobes.
Thanks a lot.
P.S. I do sometimes see your comments at Paula's (sa lluna), but as my knowledge of your language, unfortunately is lousy, I did not visit your blog, so far.
Tonight I do for the first time, and as you can see above, I wanted to at least leave a short com(pli)ment. Herewith done.
P.P.S.: I might not come back very often, but I promise: In one of my next lives I shall learn all languages and dialects of "Hispania". ;-)
The peace of the night.
SEAN JEATING: Welcome to XAREL-10.
Moltes gràcies per la teva visita i estic molt content que t'hagi agradat el meu relat. A mi m'ha agradat també el teu "com(pli)ment" que, efectivament, és alhora un comentari i un afalac. Thank you so much. :-)
Una gran abraçada!
Ah, thanks for the welcome, Sir.
By what name would you like to be addressed?
Mc or Mac? Anyway, it sounds very Scottish. ;-)
The peace of the night.
May you enjoy a serene Sunday.
SEAN JEATING: Com que el nom del blog (XAREL-10) és un joc de paraules amb una varietat de raïm (xarel·lo), vaig decidir triar el meu nom en aquesta xarxa social jugant amb un altre raïm (macabeu) que vaig convertir en escocès (McAbeu). Així que pots anomenar-me com prefereixis: "Mac", "Mc" o "McAbeu", cap problema. :-)
Good Sunday to you too.
Publica un comentari a l'entrada