LA BUFADA MÀGICA
- Una baralla de cartes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Abans de començar, podem deixar que l’espectador examini i barregi la baralla tant com vulgui. Una vegada s’ha convençut que l’ordre dels naips és completament aleatori, recuperem la baralla i iniciem el joc.
El mag obre les cartes en ventall i demana a l’espectador que en triï una, l’agafi i la miri sense ensenyar-la. Quan l’ha memoritzat, l’ha de tornar a la baralla que el mag ha plegat i ha separat en dues parts a les seves mans. L’espectador deixarà la seva carta sobre el munt inferior que, tot seguit, el mag taparà amb la resta de naips per perdre-la dins la baralla. Per si això no fos suficient, a continuació el mag també remenarà diverses vegades la baralla perquè quedi clar que la carta incògnita ha quedat completament perduda.
El següent pas és comprovar les capacitats màgiques de l’espectador. El mag li demana que digui un número a l’atzar (imaginem, per exemple, que tria el 9) i que bufi sobre la baralla sense deixar de pensar en aquesta xifra. Quan ho fa, el mag fa una ganyota, diu: «Em sembla que no tens prou bufera màgica. En fi, malgrat tot ho comprovarem...» i comença a llençar les cartes, una a una i cara avall, sobre la taula fins a arribar a la novena (el nombre triat per l’espectador) que li mostra per comprovar que és l’escollida per ell. Però resulta, com el mag ja sospitava, que no ha sortit la carta correcta.
El mag, aleshores, llença també la novena carta sobre el munt que hi ha a la taula, les recull totes i les posa sobre la resta de la baralla que té a les mans mentre diu: «Si ja ho he vist que no aniria bé amb aquesta manera de bufar que tens. Fixa’t i aprèn com es fa una verdadera bufada màgica. Has dit el 9, no?». A continuació, el mag bufa sobre la baralla i repeteix el procés anterior d’anar descartant les cartes una a una, amb la diferència que aquesta vegada quan arribi a la novena sí que sortirà el naip que l’espectador havia triat al principi.
El mag obre les cartes en ventall i demana a l’espectador que en triï una, l’agafi i la miri sense ensenyar-la. Quan l’ha memoritzat, l’ha de tornar a la baralla que el mag ha plegat i ha separat en dues parts a les seves mans. L’espectador deixarà la seva carta sobre el munt inferior que, tot seguit, el mag taparà amb la resta de naips per perdre-la dins la baralla. Per si això no fos suficient, a continuació el mag també remenarà diverses vegades la baralla perquè quedi clar que la carta incògnita ha quedat completament perduda.
El següent pas és comprovar les capacitats màgiques de l’espectador. El mag li demana que digui un número a l’atzar (imaginem, per exemple, que tria el 9) i que bufi sobre la baralla sense deixar de pensar en aquesta xifra. Quan ho fa, el mag fa una ganyota, diu: «Em sembla que no tens prou bufera màgica. En fi, malgrat tot ho comprovarem...» i comença a llençar les cartes, una a una i cara avall, sobre la taula fins a arribar a la novena (el nombre triat per l’espectador) que li mostra per comprovar que és l’escollida per ell. Però resulta, com el mag ja sospitava, que no ha sortit la carta correcta.
El mag, aleshores, llença també la novena carta sobre el munt que hi ha a la taula, les recull totes i les posa sobre la resta de la baralla que té a les mans mentre diu: «Si ja ho he vist que no aniria bé amb aquesta manera de bufar que tens. Fixa’t i aprèn com es fa una verdadera bufada màgica. Has dit el 9, no?». A continuació, el mag bufa sobre la baralla i repeteix el procés anterior d’anar descartant les cartes una a una, amb la diferència que aquesta vegada quan arribi a la novena sí que sortirà el naip que l’espectador havia triat al principi.
6 comentaris:
Aquest s'ha de practicar molt, el trobo més complicat que altres que ens has mostrat.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: És cert, aquest demana una mica més de joc de dits que alguns dels anteriors i, sens dubte, la prestidigitació cal entrenar-la poc o molt.
Abraçades també per a tu!
Ni amb el més gran entrenament del món, jo aprendria a fer una cosa així. Controlar on és una carta, fent tants moviments i barreges em sembla quasi impossible. Clar que hi ha gent per tot. I gent que aprèn a fer coses molt estranyes i complicades. He, he, he...
CARME: Que hi ha gent per a tot és una veritat inqüestionable sobradament demostrada. :-DD
El mag ha de tenir dits! Estàs demanant moltes condicions!
PONS: Cada vegada us ho poso més difícil, ja ho veig. :-DD
Pot ser que només llegint l'explicació sembli que és força complicat, així que deixo un tutorial en vídeo per si algú ho vol provar (i confirmar que, efectivament, no és tan fàcil si no s'entrena una mica):
https://www.youtube.com/watch?v=svSIlbats14
Publica un comentari a l'entrada